Mitja marató de Tarragona, 2013

Hola a tothom!!

Escric des del sofà llepant-me les ferides que et deixa una mitja marató i aquesta m'ha deixat més que de costum. Però bé, no és moment per lamentacions és el moment d'intentar resumir tot el que passa a una mitja marató, sensacions, sensacions, sensacions, en un post d'un blog.

M'he aixecat aquest matí després de no dormir gaire bé (m'he despertat unes quantes vegades) pels nervis pel que sabia que em tocava avui: PATIR!!. Rutina d'esmorzar, darrer repàs al camí fins a Tarragona, pàrquings, recollida de pitrall i auuu, de viatge.

El camí a Tarragona és més ràpid que el camí a Barcelona, així que tot el que he guanyat al camí d'anada ho he perdut buscant lloc per aparcar. Els pàrquings gratuïts que recomanaven estaven petats i al final, després de cometre unes quantes infraccions de trànsit, algunes per les quals em sento avergonyit, he aconseguit aparcar com a 1km del "sarao".

Arribo al pavelló, pitrall i a canviar-se. Fotia una rasca considerable i fins darrer moment he pensat si portava guants o no pel principi de la cursa. Finalment han quedat desestimats.

Tot a terra preparat per la transformació a runner.

Hi havia un munt de penya canviant-se amb por a sortir per la rasca, :)

Em poso a la sortida i, cosa insòlita, la penya que com sempre t'empenta per posar-se més endavant, avui era al revés, anaven cap enrere. Estava confós. Al final, entre tant moviment, m'he fixat que m'havia posat potser massa enrere jo també. 

Ja era tard, sortida!!

Ritme objectiu 4'40''/km, ritme desitjat 4'30''/km, ritme dels primers quilòmetres 4'20''s/km. Bé, una altra sortida suïcida. Tot i així anava bé, bastant "còmode" i arribo al 5km en 22'. Començo a fer càlculs per extrapolar..... ho deixo, no em sortien. La veueta insisteix en que els faci.... són fàcils, 22'+22'+22'+22' = 88, més 5', 93', marca 1:33:00. Tant fàcil com optimista és pensar que aguantaré aquest ritme tota la mitja. La veueta no diu res, avui està solidària.

Arribats a aquest moment ja m'adono que la cursa no és tant plana com em deien els meus consellers. Es clar, que si un dels consellers és el Nico, havia d'haver aplicat un percentatge de reducció per les meves condicions respecte les seves, hehe.

No importa, segueixo a ritme, però intentant baixar-lo una mica. Havia aprofitat l'avituallament del 5km per fotre'm el primer gel i de sobte al 6 em trobo una pujada eterna, es suau però veig que acaba dura i quan acabo el que veia, apa, seguim amb la pujada. Aquesta pujada ha acabat al 8'5 o així. Total que m'ha deixat al meu lloc. 

Aprofito la baixada de tornada per anar recuperant i, ostres!!, alguna cosa no va bé als pantalons. Em comencen a fregar a l'entrecuix de la cama dreta, no, no, noooooo. Intento posar-me el faldó del pantaló per dins, però sé que ni ho podré fer, ni funcionarà. M'acostumo al tema i a la cremor que cada vegada seria més intensa.

Arribo als 10km en 44'42'', hem baixat el ritme, però segueix sent molt bo i el que importa, molt per sota de la marca.

Seguim!!, enfilem cap el passeig. Encara no he parlat de referències perquè no havia aconseguit  de clares.

A aquesta part de la cursa hi ha trams que anava massa sol. Durant una bona estona al de davant el tenia a uns 30m i al de darrera (fins i tot m'he girat per comprovar) a uns 20m. Quilòmetres 12, 13, 14, 15 del llarg passeig al costat de la platja i ja veia al fons el famós espigó del que tothom m'havia parlat. El dolor de peus (per tots els seus costats)  que m'ha començat al 12km es fa intens i es barreja amb la fregada de l'entrecuix. Collons, quina manera de patir més cruel. Aquestes bambes estan clamant al cel que les jubili i m'ho tornen a fer saber al pitjor moment. Com amb la fregada, intento portar el dolor de la millor manera..., patint, no hi ha més.

Al 15km em foto el segon gel de nou aprofitant l'aigua de l'avituallament. Us he dit que no tenia referències, però a aquesta part de la cursa m'emociono perquè aconsegueixo quasi contactar amb el grup d'una noia que m'havia passat al 9km. Aquesta referència la mantindré fins el final de cursa a uns 100m pel davant.

Quilòmetre 16 i encetem l'espigó. Mare de Déu, no és llarg és etern!!

Tota l'anada fins a la punta amb el vent en contra m'han destrossat literalment, tant físicament com del coco. La veueta em veia tant fomut que només s'atrevia a animar-me, no volia fer sang del caigut.

Donem la volta i vent a favor, aaahhhhhhh, un respir, collons!!. Seguim devorant quilòmetres i seguim al punyeter espigó dels pebrots. Sé que la sortida del mateix, perquè ho he vist a l'anada, està més enllà del 19. 

Arribo al 19 i encara queda un bon tros... Sortida de l'espigó al 20km, per fi!!!..., 4kms d'una menjada de cap psicològica tremenda.

Però ja estem al 20, ostres, miro el crono 1:30. La marca l'esmicolaré, només queda 1'1kms, però ja vaig molt just de forces... Torna a haver penya animant, molt penya. Darrera recta, ja veig l'arc, intento esprintar, vull el sub1:35.... Merda no era l'arc, l'arc de veritat està 100 metres més enllà, "esprinto", crido de dolor, ràbia, emoció...... ARRIBADA (link)!!, 1:35:13, millor marca esmicolada per fi!! (recordeu que a la prèvia us comentava que la temporada passada no vaig poder amb ella).

Només creuar l'arribada em donen un ponxo que ràpidament em poso i xocolata calenta i coca que també em poso, :)

Torno al pavelló repassant la cursa mentalment, pensant si podia haver fet més i sobretot començant a sentir la destrossa que m'he fet a la cama per la fregada del pantaló. Deu ni do!!

Dutxa recuperadora i tornada, feina feta.

Mentre vaig pujant el meu amic Jose G. em diu que ha esmicolat la seva marca de 10km i per tant la meva. Sí, sí, l'altre dia l'ha deixa en 42'16'' al Clot i avui, a la Jean Bouin, la rebenta i la deixa en uns bestials 40'55''. Collons!!, se m'acumula la feina i la setmana que ve, corro amb ell a la 10k de Vilanova. Mamà, ara sí que por!!

Així que el repte de baixar de 42' s'ha transformat en el repte de baixar de 41' i enganxar a aquest tros de crack!!.

Des d'aquest blog, les meves sinceres felicitacions, em trec el barret per l'amic Jose G.

Tornant a la cursa us deixo les dades de la mateixa:

Com sempre aquestes dades diuen coses, i com es pot veure la cursa se m'ha fet llarga al passeig i principi de l'espigó. Però com a mi, a tothom, perquè tot i la pèrdua de ritme sempre m'he mogut a les mateixes posicions de la general. Dit això, penso que la marca d'avui és superable i, a curses una mica més favorables, ja tindré noves oportunitats. La idea seria intentar apropar-se al 1:32 o 1:33. Per fer 1:30 s'ha d'anar a 4'16''/km i, la veritat, encara em queda una mica per arribar a mantenir aquest ritme durant 21kms.

Sempre us dic que les marques són números, els números són números, estadística, matemàtica i no reflecteixen els sentiments, només intenten calibrar-los fredament. Em quedo amb el que he viscut durant la cursa, amb la gent tant maca que havia animant (molta per cert), amb les cares dels corredors patint, amb els comentaris, amb els que es retiraven, amb l'olor d'uns matolls al tercer quilòmetre que m'han transportat a les fogueres que feiem per Sant Joan, amb les celebracions,..... i això no m'ho treu ningú.

Tot i així, i com les marques numèriques també estan prou bé, com a mínim per recordar el que va passar a Tarragona un 24 de novembre del 2013. Voldria dedicar-vos aquesta marca a tots vosaltres. Cada dia m'omple més la tasca de portar-vos aquest món als vostres ulls i em sento molt reconfortat pel seguiment del blog. Moltes, moltes, moltes gracies!!

Una abraçada, vaig a posar-me alguna cosa a l'entrecuix perquè m'està matant.