Cursa del Prat de Llobregat 2013

Hola!!

Ja tenim una altra cursa al sac, jaaaa, ja sé, el repte, Marty McFly, la marca,...., no, no he aconseguit marca :(. M'he de començar a preguntar si estic preparat o buscar factors externs (feia molta calda, feia vent, ...).

Ja quan estava escalfant veia que la cosa no anava bé. O això o el meu cap no està preparat i m'ha començat a fer la guitza, sí, la veueta dels pebrots.

Vaig a repassar com ha anat la peli de la cursa, igual, podem veure on ha fallat la cosa.

Arribo al Prat, trobo al Víctor i esperem a l'Ana, que ens portava els pitralls (a veure quan es decideix a còrrer ella, jeje). Al cap d'una estona venen el David i la Mercè i de lluny veig com el Tony entra amb la seva filla que finalitzava la cursa de 3km, quina petita crack!!, :), quanta emoció, no l'he cridat per que no volia trencar el moment.

Escalfo, em dirigeixo a la sortida i auuu, a còrrer. 

Molta gent, molt esquivar persones que no saben situar-se a la sortida i es posen molt més endavant d'on els hi tocaria i un paio carregat de testosterona (un altre impresentable, tant de bo, entengui algun dia de que va això de còrrer). Em trobo al Tony, ens saludem i segueixo a un ritme una mica més fort que el que ell i la seva llebre portaven (anaven a fer una marca de pilotes, però en progressiu i jo encara no sé còrrer així, :( ) .

Ràpidament he trobat espai per còrrer i he agafat un bon ritme. La veueta s'havia quedat als xiringuitos de les parades que rodejaven la sortida després de la seva breu aparició a l'escalfament. Al km5, 21'08'', ostres!!, bé!!, tenia marge per fer marca. Crec que he continuat a ritme (no volia mirar gaire el GPS), però al km7 la cosa s'ha torçat, tos, arcades, i baixada de ritme. Merda!!, amb el descuit la veueta a fet acte de presència.... 

La cosa no ha estat gaire greu, per que he pogut mantenir un ritme prou acceptable, però no era suficient pel que he vist després. Ja pel km8 m'he enganxat a una noia que ha arribat a la meva alçada i era com la darrera esperança de fer un final digne. Al final aquesta noia ha estat la tercera de la general i ha entrat just davant meu.

El darrer km se m'ha fet molt dur i ja a l'entrada de l'estadi d'atletisme (sempre m'ha agradat molt aquest estadi), darrers 300m i OOHHH, no faria marca, quina decepció. Les cames ja no responien a un sprint.

Veig a l'Ana, eeiiiiiiii, 200m segueixo sense cames, 100m i sprinto, massa tard.

Marca 43'00'', m'he quedat a 18 segons de la meva millor marca, però molt lluny de la que vull fer aquesta temporada (per sota de 42').

He entrat cagant-me en tot i sense consol, amb el regust d'una feina llençada a la brossa i amb una bona quantitat de preguntes al cap (el sol?, el vent?, masses kms aquest mes, no sé còrrer, ...). En fi, ja hi hauran més possibilitats.

Després m'he quedat una estona amb l'Ana esperant els demés i he tingut la possibilitat de compartir amb ella el que és aquest esport. Veus gent entrant amb unes cares de patiment brutal i una simple veu desconeguda d'ànims els fa canviar totalment el semblant, dedicar un somriure i prémer una mica l'accelerador. Tot molt inconscient, tot molt mecànic, tot molt emotiu. Sensacions en estat pur. Realment veient-lo en tercera persona emociona tant o més que viure'ho en primera.

Després ha arribat el Pere amb la família i em fet unes cervesetes tots plegats.

Cada dia m'agrada més això.

Fins la propera (dissabte que ve, caminada de Lluís Companys)

NOTA: Des d'aquí un record per la persona que aquest matí ens ha deixat a la mitja de Sant Cugat. No oblideu mai que això no deixa de ser un esport amb les seves exigències i aquestes coses poden passar. Sempre s'ha d'escoltar el cos a una cursa, sempre.

Cursa popular del Prat de Llobregat (10k), la prèvia

Hoooola!!

Demà toca una nova cursa per mi, la cursa popular del Prat de Llobregat, en el marc de la seva festa major.
Deu ni do, que sigui la primera vegada que la faig, per que és la 33ª edició. A més a més, menció especial té el seu preu, 3€!!!, no sé en què devia estar pensant altres anys, ja que no acostuma a haver curses tan econòmiques.

Tot i que sigui la primera vegada que faig aquesta cursa, no és la primera vegada que corro al Prat, ja que he fet algunes edicions de la cursa del Delta i a principis d'aquest any una mitja que està força bé. Totes surten del mateix lloc i solen estar molt ben organitzades. Encara recordo l'any passat quan anava a recollir la bossa al guarda-roba, una nena, que estava a la porta del pavelló, li va cridar el meu pitrall a un senyor i quan arribava a la seva alçada ja tenia la bossa a la mà. Eficiència!!, incomparable amb altres guarda-robes.

Veient el recorregut i coneixent les altres curses que comentava té pinta de ser una cursa molt plana i per tant ràpida. Combina una mica de les dues, segur que estarà molt bé.
A més a més a la feina em van llençar un repte (sí Ana, sí, tengo en mente lo de la marca en tu pueblo). I quan em llencen un repte trigo poc en caure al parany. Soc dèbil, em recordo a Mart McFly quan li diuen gallina (vídeo) a la peli.

Així doncs, avui li diré a la veueta que no cal que vingui demà i a sortir a tota castanya. El més segur és que no em foti ni cas i vingui a fer-me inoportuna companyia.

L'entrenament de la setmana ha estat:

• Dilluns, tirada de recuperació de la cursa fantasma, 10'3km a 4'50''/km
• Dimarts, 19'7km a 5'01'' per tot el passeig del Prat de Vilanova, Cubelles, Cunit i Segur de Calafell fins la riera "frontera" amb Calafell. Molt satisfet de la llargària i el ritme, tot pensant en fer un bon paper a la Behobia (10/11/2013). I el marc de l'entrenament, a la vora del mar, espectacular, el recomano.
• Dimecres, volia fer 2000m a la piscina, però em vaig deixar les ulleres, cagada!!, van quedar en 600m de peus i esquena.
• Dijous, entrenament amb el club CNS, tècnica (bona dosi de pintar tanca i donar cera) i 10 sèries de 600 , amb ritmes de 3'50''/km la més lenta fins 3'38''/km la més ràpida, la darrera. Vaig acabar fet caldo, com ha de ser.
• Divendres, 2000m a la piscina.
• Avui descans. Sempre va bé sortir 20' a ritme lent, però per temes de feina, no he pogut, :S

En fi, no enredo més. Anem a sopar, com darrerament, entrepà gegant de truita i una CocaCola (rutina de sopar, jeje).

Fins demà!!

Nota: Aquest matí més de 600 visites i ara més de 900, collons!!!, Gràcies!!!!!!!!!!

Sant Joan Despí 2013 o la cursa fantasma

Hola!!

Des de ben petit tinc un malson recursiu, segur que molts en teniu. Estic acorralat mentre un camió va marxa enrrere i no em veu, per més que crido ell segueix cap enrrere, per sort mai m'ha enganxat però sempre em desperto intentant aturar-lo. Finalment vaig deduir que estava relacionat amb la por a quedar-me encallat, per exemple, fent espeleologia.
Ja de més gran i des de que faig curses, s'ha afegit un nou malson recursiu. Estic a una cursa i m'equivoco de camí, tant senzill i tant inversemblant. No fa gaire, una amiga em va dir que havia somiat que em passava també, curiós. Doncs bé, el son s'ha convertit en realitat. Com a mínim al son soc jo sol, avui hem estat una bona pila els que ens hem fet la nostra cursa particular. Lamentable!!
Repte i il·lusió perduts a un gir de 180º no senyalitzat.

El dia començava bé, rutina d'esmorzar, rutina de descans abans d'agafar el cotxe, rutina de vestir-se i apa!!, cap a Sant Joan Despí per les Costes del Garraf que, pels que matinem, sempre te sorpreses força agradables...

Llàstima no ser fotògraf per poder transmetre tota la mística del moment

He arribat bé i he pogut aparcar on volia, just al mateix lloc de l'any passat a no més de 100m de la sortida. Tot estava sortint massa bé.
Recollida de pitrall i descans previ a l'escalfament...

Fins i tot, m'havien agafat bé el Xip (l'any passat es van fer un embolic i vaig haver de reclamar). Collons, era idíl·lic, :)
I la veueta?, tampoc feia acte de presència, semblava que no s'havia llevat.

Saludo al David i la Mercè i més tard al Víctor.
Em trobo al Dani (el crack del club ASME i que tard o d'hora em fotrà el primer lloc que encara conservo), xerrem dels temps als que intentarem anar, el felicito (abans, mentre escalfava, m'he trobat a la seva família i les seves filles m'han dit que era el seu aniversari), veiem com surten els de la mitja i ens dirigim cap a la sortida.

L'speaker de tant en tant es disculpava per no sé quin sidral hi ha hagut amb els pitralls, no era res més que un escalfament pel que li venia després, pobre.

Com érem pocs, m'he permès el luxe de ficar-me a un metre de la mateixa sortida, envoltat d'una penya que feia por.
Sortida!!, primer quilòmetre ,3'47'', mare meva!!, m'havia deixar emportar pels cracks que m'envoltaven i era un suïcidi. Decideixo baixar el ritme però continuar a sac. Segon quilòmetre, la mitja la deixo a 4'02'' pel GPS, la veueta es desperta i comença a recordar-me que ja no faré marca. Que cabrona!!, perdò.
Primer pont, cap problema, fins i tot avanço a un parell, de conya!!. Baixada a tota canya, i uooopppsss, em creuo amb un tiu de pitrall vermell com perseguit pel diable i en sentit contrari. En fi, no seria la primera vegada que un d'aquests s'amplia la cursa pel seu compte.........., però el cap tampoc està per pensar gaire, ja que això no es fa a una de 5km. Segueixo cap amunt i quilòmetre 3, ¿?¿?, a veure, alguna cosa no rutlla.
La pista es fa més ample i arribem a un avituallament, ¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?, comorrr!!!...., tot això no tocavaaaaaaa, uns 200m més i ja veig a la penya que tenia per davant donant la volta i dient que el camí no era per aquí. S'havia d'haver girat 180º a la baixada del pont. Ràbia, impotència, desil·lusió, ganes de plegar, record pel primer que m'he creuat i no ha dit res.............................

En fi, m'ho prenc com un entrenament, els que anàvem pel davant ens hem desviat un colló. La penya està molt escalfada i va cagant-se en tot. Cadascú te la seva història, la seva il·lusió  la seva motivació,... se'ls hi acaba d'esvair.
Ens trobem a penya de la mitja mig perduda "Eiii ,aquests són els dels 5k i nosaltres?, anem bé?, per on anem?", collons!!, la cosa pinta tragèdia.
Passem al costat d'alguns voluntaris, alguns la prenen amb ells,..., no tenen la culpa. 
Fins i tot, em recordo d'un dels voluntaris que, aliè a tot, cridava al segon pont "Venga chicoooossss, que ya queda pocooooooo", aiiii... m'esperava el pitjor, un linxament o alguna cosa semblant, però no, la penya ja s'havia resignat, "Uno como tú tenía que estar en el giro del puente" he sentit que li cridaven. Flipava el pobre.

En fi, desastre consumat, la cursa de 5k s'ha convertit en un entrenament de 6'7k per mi, per altres de 7k, per altres de 6k, en fi, un complet desgavell.

A l'arribada, l'speaker m'ha vist entrant dient que no amb el cap i diu "Altres que no han aconseguit el que pensaven ...", que catxondo!!, el mato?. Només creuar l'organitzador no parava de demanar perdó i que tornaria els diners.
L'speaker per fi s'ha adonat de la tragèdia i ha començat a demanar perdó.

Mig putejat i encara recuperant l'alè, m'he fotut l'entrepà de botifarra, la cocacola i el plàtan, mentre m'interessava per què farien amb la cursa.

Llavors arriba un tiu amb pitrall verd (21k), l'speaker, "I arribaaaa el primer classificat de la mitjaaaaaa, ..............., no, evidentment no pot ser". En fi, que el crack s'havia cascat la mitja en 1h i uns segonets, l'error del recorregut era total.

M'he apropat a ChampionChip...., la cursa no puntuarà.
M'he apropat a l'organitzador que estava xerrant amb uns, enfonsat del tot, "....un correo a mi dirección con vuestra cuenta y os devuelvo el dinero". Em mira, em dona un copet a l'espatlla i em demana perdó. "Tranquilo" li dic.

En fi, ara qué?, reclamo o no reclamo?

Passat el calentón i ja venint de camí de tornada, ràpidament ho he tingut clar. No reclamaré res, per sort o per desgràcia soc d'aquelles persones que encara sap apreciar el valor d'una disculpa sincera i aquell home és el que m'ha transmès. Uns poden pensar que soc un gilipolles, jo prefereixo pensar que soc fill dels meus pares i m'han inculcat una sèrie de valors, pels quals els hi estic molt agraït i em sento còmode.... sí, i de tant en tant, gilipolles.

A més a més, si ho mirem pel sentit pràctic, un entrepà de botifarra, una CocaCola, un plàtan i una sortida de Sol impressionant, 10€. Segur que a qualsevol àrea de servei els pagaria. :)

Fins la propera cursa i que això no s'aturi.

Salut i quilòmetres !!!!

Sant Joan Despí 2013 (5k), la prèvia

Hola de nou!!!

Aquest cap de setmana, toca cursa una mica més curta, però no per això menys intensa.
He fet poques curses de 5k (3), però sempre me les prenc com un repte, el repte de baixar de 20'...

Com veieu ho vaig aconseguir a Viladecans, però sempre he cregut que aquella cursa estava mal mesurada i per tant, per mi, no compta.
Demà, per tant, el repte de baixar de 20' segueix vigent. Nervis, molts nervis, per que la fita suposa anar per sota de 4' el km i això, ara com ara, és molt dur. Tot i així, ens hi deixarem la pell.

La cursa de Sant Joan Despí no m'ho posarà fàcil per que te un parell de ponts per sobre de l'autopista bastant xungos que et trenquen el ritme i les cames. El primer encara te'l trobes aviat i vinga!!, va, però el darrer el recordo com molt dur i ja et deixa tocat fins el final.
D'altra banda, acostumat a còrrer curses íntegres per asfalt, s'agraeix que aquesta tingui una mica de pista (tota la part verda del mapa). Està molt bé aquesta part.
També cal dir que aquesta cursa no la corren molts (fan en paral·lel la de 21k i a aquesta s'apunten més), per tant, per moments vas corren tot sol i és una sensació....., diferent.








Els entrenaments de la setmana han anat molt bé:

• Dilluns, tirada de recuperació de 10'3km a 4'57''/km
• Dimarts, 2000m a la piscina
• Dimecres, tirada una mica més intensa de 10'3km a 4'45''/km
• Dijous, entrenament brutal amb el club CNS, tècnica i sèries. Nico ens va deixar pa l'arrastre, però com sempre amb una sensació molt bona per la feina feta.
• Divendres, volia fer peses però tinc fotut el braç i ho vaig canviar per 2000m a la piscina.
• Dissabte, descans (volia fer 20' suaus, però no he pogut).

Així doncs, espero que demà tot vagi bé, la veueta es quedi a casa i pugui fer un bon temps. I si no, com a mínim gaudir de la cursa com sempre.

Ja us explico demà que tal.

Ahhh, us deixo una foto de l'any passat...

Pedazo de primer pla, si ho arribo a saber faig una mica de posat i no surto amb aquesta papada, :S .

Cursa de la Mercè 2013, la cera no era de marca.

Hola!!

Una altra cursa al sac, anem a pams...

El recorregut el mateix que el darrer any, quan el van canviar molt encertadament. Tot i així crec que aquesta vegada havien pujat el final del Paral·lel i m'ha semblat més empinat que mai, :S

Però no ens avancem amb "empinacions" empipadores.

Com sempre, m'he llevat 3h abans de l'inici de la cursa, i he fet tota la rutina pre-cursa. Avui era una mica diferent per que, per primera vegada, havia quedat a Vilanova. Em portava el Nico (el míster) i també venien el Jose i la Judith, dos cracks companys de feina d'ell. Ja a Barcelona i camí de l'escalfament, m'he trobat al Tony, el meu company de quasi tota la darrera marató i que, per tant, ens uneix una cosa molt especial (quan vingui el "capítol" de la marató ho intentaré explicar, però segur que no me'n surto, s'ha de viure).

La tensa espera!!!

A l'escalfament que estava fent amb el míster, m'he adonat que anava en paral·lel, durant un tros, amb el Carles Castillejo, deu ni do. A la fi, ha estat el crack que ha guanyat, sobrat com tantes altres vegades. 

Després del xoc de la coincidència, cap els calaixos i a esperar la sortida, podria anar a per marca?.  La veueta, sí com la del Magnum PI, ja m'estava fotent la guitza. 

En fi, que no ho veia gens clar.

Sortim!! (vídeo)

Per sort estava al tercer calaix i no he tingut gaires problemes per agafar un bon ritme des del principi. Menció especial pels dos impresentables de gairebé 1'90, que feien dos Joans d'ample cadascun i que s'han fotut a còrrer als 100 metres, just davant meu. La veritat hi ha coses que no m'explico. M'he vist com la fitxa del parxís, atrapada per una tanca. Per sort han tret ràpidament un 6, han hagut d'obrir-la i me'ls he empassat.

Km1, 4'08'', no passa res, anem bé.

km2, 8'29'', aiii, no anem com jo volia. Potser és que el que volia era massa agosarat o potser és que no estic donant/polint cera com cal, o, potser, la cera no és de marca.

Gran Via, quin pal!!, més de 2kms rectes que sempre em deixen tocat i és on la veueta "campa a sus anchas"

Gir cap a Arc de Triomf, pas pels 5km, 21'18''. Bye, bye, marca personal, seria molt difícil mantenir aquest ritme fins al final. Em buido l'ampolla d'aigua per sobre, i el meu cos sembla que passi a pesar 10kg més. Ronda Sant Pere,Universitat, Sant Antoni i Sepúlveda em segueixen destrossant (quasi recta infinita), però no més que la veueta que avui ha estat implacable.

Sabia que ja estava perdent ritme però no volia ni mirar el ritme mitjà al GPS per que sabia que, de nou, el senyor estava fent una altra cursa.

Baixada per Viladomat i gir cap a Paral·lel, collons!!, que lluny que està la font,... donar cera, polir cera, donar cera, polir cera,.... tos, arcades, a prendre pel cul la cursa. La pujada al "cim" de la plaça Espanya se m'ha fet eterna.

Arribada (vídeo): 43'36'', mateixa sensació que a Poble Nou. Marca de Mercè destrossada, millor marca personal intacta. Senyors 42'42'' us enganxaré aviat, però no avui. I es que els runners sabem que encara que estem entrenats si el dia D el cap diu que no, no hi ha res a fer.

 

Sort que les sensacions han desaparegut aviat, tant aviat com m'he fotut una cerveseta amb els meus companys de viatge (tots tres han fet uns temps impressionants per cert).

M'ha anat de conya la cerveseta!!, :)

Ahhhh!!, gràcies a l'Eva que s'ha apropat a recollir les restes dels seus companys a l'arribada.

Al vídeo linkat de la vanguardia surto un momentet (entre els segons 13 i el 15, més o menys), és el que te ser una mica alt, :)

Les dades de la cursa:

Aquesta setmana torna l'entrenament amb el CNS i prometo fer més bondat. Per començar faré un exercici que m'ha recomanat el Nico, en termes col·loquials l'anomenaré pintar tanca, amuuuunt i avaaaaall.

Fins la propera!!

Déuuuu!!

Cursa de La Mercè 2013, la prèvia

Hola a tots!!
Ja ha passat una setmana i de nou tenim cursa. Demà toca la cursa de La Mercè, :)

Aquesta cursa, malauradament, em recordarà sempre la lesió que vaig tenir a la primera edició que vaig còrrer (20/09/2009). De fet era la segona cursa que feia i de fet no va ser una lesió va ser una lliçó. 

No es pot entrenar i anar a còrrer 10km amb unes Kalenji de 24€ del Decathlon pesant més de 95kg

Ieeppp!!, amb tot el respecte per les Kalenji i el Decathlon. L'error havia estat meu.

Encara recordo el moment com si fos ara. Portava un bon ritme i estava entre el km7 i el km8, al carrer Sepúlveda. De sobte, punxada al bessó esquerra i s'ha acabat. Així de fàcil. M'aturo, em començo a tocar (sempre m'ha agradat molt fer-ho, jeje), a fer proves i allò no rutllava. Tot i així, després de veure com passava el meu amic i introductor a aquest món, en Pere, fent una mica de catxondeo, i junt amb els ànims d'altres corredors anònims, em vaig decidir acabar la cursa com fos. I així va ser, coix de la hòstia i corrent intentant afectar el menys possible la zona (quina fila devia fer, aiii) vaig poder creuar l'arribada. Després vaig trigar una eternitat en arribar al cotxe, m'havia fet mal de debò.

Una vegada ja amb la meva recent estrenada trencada de soli, vaig començar a veure que, per Internet, la lliçó estava àmpliament documentada,..... tard. Es vital porta bon material als peus si no vols tenir ensurts.
Total, un mes aturat i les meves primeres bambes bones i "pronadores" m'esperaven.

Com deia, ho recordo perfectament, però ja ha passat una bona pila de temps i ara em disposo a còrrer la meva cinquena Mercè. Tot molt lluny de la vintena que s'ha fotut el meu amic Víctor, que ja corria quan si et veien pel carrer amb malles com a poc et detenien per exhibicionista.

Marca a batre 44'20'', sembla bastant factible

Aquí us deixo una seqüència de l'arribada del 2011, tot emocionat, :)...

Un vídeo de l'arribada de 2012...

I una curiositat, a aquesta foto de la ChampionChip, de la mateixa Mercè de 2011, estem el Pere i jo juntets i com sempre fotent alguna conya. 
Xungo trobar-nos.

Pista!!, tots dos anem de negre, :)




























En fi, tot preparat, demà a sac, no a per la marca de la Mercè si no a per millor marca personal. Si trobo camí lliure aviat, les grans rectes com la Gran Via o carrer Sant Pere i la pujadeta final del Paral·lel (que sembla que no però fulmina bastant) no se m'indigesten, crec que és possible. Espero que el "donar cera, polir cera" d'en Nico segueixi funcionant. 

Desitgeu-nos sort, entrenats o no, sempre ens cal.

Fins demà o demà passat!!

Som-hi, hem començat la temporada !! --> Cursa del Poble Nou 2013

Doncs ja està fet, després d'un estiu bastant complet d'entrenaments ha començat la cinquena temporada.

Els reptes estan marcats: baixar de marca a totes les distàncies: 10km, Mitja, Marató i Behobia, però sobretot seguir gaudint de tot aquest món.

Per aconseguir-ho, a part de millorar la qualitat de l'entrenament (més sèries i afegir dies amb pujades), tinc una ajuda inestimable amb un dia d'entrenaments amb el Club Natació Sitges. Just el dia que aquests cracks de la secció de triatló entrenen a les pistes d'atletisme a Vilanova. Tot això s'ho dec al Nico, que és l'entrenador d'aquesta gent i un fora de sèrie, però sobretot un amic i una persona increïble. Mai l'hi estaré prou agraït.

En fi, repte establert, entrenaments fets i primera cursa... cursa que era tot un misteri per mi pel fet de que no sabia com respondria el cos a aquest primer pas. Vaja, que anava cagat.

Em sentia com el noi de Karate Kid, amb els entrenaments del mestre Miyagi (alias Nico) donant cera i polint cera. Intentava veure la relació que tenien els exercicis que fem amb córrer més. Però com a la peli, servien i molt, :)

Poble Nou, és la primera cursa que vaig fer, es com el primer amor, pot haver d'altres però aquest mai s'oblida. Encara recordo la primera. Empentat a aquest món per la insistència del meu amic Pere, finalment vaig decidir apuntar-me i va ser un flechazo total, :)

Aquest any ha estat la cinquena vegada que la corro. 

El recorregut, el de sempre, ultra pla i molt bo per fer marques si no fos per que sempre fot una calda d'un parell de..., bé, d'allò.

A la sortida, trobada amb els companys de sempre: el grup dels amics de la feina, l'Albert (ultimant detalls per la Behobia, jeje) i el grup del companys del club del gym (Club Runnning ASME). 

Soc el de groc...

Una mica d'escalfamet, un minut de silenci, molt sentit, pel senyor José Lázaro (ànima mater d'aquesta cursa i que va morir l'any passat) i apa!!, a còrrer.

A veure si em trobeu, :)

El primer km es fa difícil córrer, s'ha d'anar esquivant a un munt de gent, els "retalladors" (capítol especial els hi dedicaria) com sempre incordiant i alhora intentant buscar el ritme. A més a més, com a handicap, el GPS m'ha anat fent la guitza tota la cursa, per tant no sabia com anava, de vegades anava com els kms marcats i de vegades no. Total que he optat per ni mirar la mitja que em donava per km i anar calculant cada vegada que veia un km marcat.

Per fi, al km3 he trobat un grupet al que veia que em podia enganxar i que seriem "amics" tota la cursa. Anava fort, però anava bé, donar cera i polir cera FUNCIONAVA!!, :)

Si veia que la cosa es posava xunga, vinga!!, a moure els braços com el Nico m´ha dit moltes vegades. Al km5 he tingut una mica de baixada de moral per que he vist que seria molt fomut fer marca, passava a 21'15'' (els 42'42'' es feia complicats). El cap s'hauria de quedar a casa a les curses, per que et pot fotre enlaire tota la feina. Per sort, en aquestes xerrades que es tenen a una cursa, m'he convençut que no era la marca el que perseguia, només un bon resultat per veure com estaria quan realment s'hagin de fer les marques. Pere IV, aigua, tota per sobre, baixada de ritme, però ràpidament de nou cap amunt. km6, 7 i 8 anar fent, lluitant contra el cansament, que ja començava a fer acte de presència, i contra el factor psicològic que suposa veure com la penya ja va arribant a meta i a tu encara et queda un bon tros. 

Mirant a l'arribada, encara quedava un bon tros, km7/8

Al gir del km9 una alliberació, això ja estava fet, s'havia de fer el darrer esforç. Recta final a meta, em creuo amb el David del grup de la feina, em fot un crit d'ànims que encara deu estar fent eco al carrer Perú (gràcies crack). Jo li aixeco el dit de tot ok i deixo anar un petit "vinga", única cosa que li permet la meva respiració, ja accelerada, passar pel compartit coll.

Per fi, ARRIBADA!!, 43'15''. La sensació del primer moment ha estat xunga, no he fet marca, però pensant'ho bé està de conya. 

Hi ha cua per l'entrepà?, no gaire, BÉ!!

Total, fora pensar!!, i anem per feina, ampolla d'aigua, l'entrepà de botifarra, el suc de taronja, l'aquarius, un gelat, un altre gelat (perdó si algú s'ha quedat sense, :S). Tot això cap a dins ha anat i més que m'hagués fotut, però ja em semblava massa.

A més a més, quan he comparat la cursa amb les anteriors he vist que puc estar més que content.

En fi, la cursa de Poble Nou és una de les millors curses i no, no es fruit de la passió del primer amor, és que és així i és una opinió compartida per molta gent. Les meves humils i més sinceres felicitacions a l'associació de veïns de Poble Nou, per que ho fan realment bé. Moltes curses, molt més grans podrien aprendre d'aquesta gent.

L'any que bé hi tornarem, si no passa res.

La temporada promet!!!!, la marca de 42'42'' caurà segur.

Ara toca, dormir, demà entreno i feina, :) :(