Els reptes estan marcats: baixar de marca a totes les distàncies: 10km, Mitja, Marató i Behobia, però sobretot seguir gaudint de tot aquest món.
Per aconseguir-ho, a part de millorar la qualitat de l'entrenament (més sèries i afegir dies amb pujades), tinc una ajuda inestimable amb un dia d'entrenaments amb el Club Natació Sitges. Just el dia que aquests cracks de la secció de triatló entrenen a les pistes d'atletisme a Vilanova. Tot això s'ho dec al Nico, que és l'entrenador d'aquesta gent i un fora de sèrie, però sobretot un amic i una persona increïble. Mai l'hi estaré prou agraït.
En fi, repte establert, entrenaments fets i primera cursa... cursa que era tot un misteri per mi pel fet de que no sabia com respondria el cos a aquest primer pas. Vaja, que anava cagat.
Em sentia com el noi de Karate Kid, amb els entrenaments del mestre Miyagi (alias Nico) donant cera i polint cera. Intentava veure la relació que tenien els exercicis que fem amb córrer més. Però com a la peli, servien i molt, :)Poble Nou, és la primera cursa que vaig fer, es com el primer amor, pot haver d'altres però aquest mai s'oblida. Encara recordo la primera. Empentat a aquest món per la insistència del meu amic Pere, finalment vaig decidir apuntar-me i va ser un flechazo total, :)
Aquest any ha estat la cinquena vegada que la corro.
El recorregut, el de sempre, ultra pla i molt bo per fer marques si no fos per que sempre fot una calda d'un parell de..., bé, d'allò.
A la sortida, trobada amb els companys de sempre: el grup dels amics de la feina, l'Albert (ultimant detalls per la Behobia, jeje) i el grup del companys del club del gym (Club Runnning ASME).
Una mica d'escalfamet, un minut de silenci, molt sentit, pel senyor José Lázaro (ànima mater d'aquesta cursa i que va morir l'any passat) i apa!!, a còrrer.
 |
| Soc el de groc... |
Una mica d'escalfamet, un minut de silenci, molt sentit, pel senyor José Lázaro (ànima mater d'aquesta cursa i que va morir l'any passat) i apa!!, a còrrer.
 |
| A veure si em trobeu, :) |
El primer km es fa difícil córrer, s'ha d'anar esquivant a un munt de gent, els "retalladors" (capítol especial els hi dedicaria) com sempre incordiant i alhora intentant buscar el ritme. A més a més, com a handicap, el GPS m'ha anat fent la guitza tota la cursa, per tant no sabia com anava, de vegades anava com els kms marcats i de vegades no. Total que he optat per ni mirar la mitja que em donava per km i anar calculant cada vegada que veia un km marcat.
Per fi, al km3 he trobat un grupet al que veia que em podia enganxar i que seriem "amics" tota la cursa. Anava fort, però anava bé, donar cera i polir cera FUNCIONAVA!!, :)
Si veia que la cosa es posava xunga, vinga!!, a moure els braços com el Nico m´ha dit moltes vegades. Al km5 he tingut una mica de baixada de moral per que he vist que seria molt fomut fer marca, passava a 21'15'' (els 42'42'' es feia complicats). El cap s'hauria de quedar a casa a les curses, per que et pot fotre enlaire tota la feina. Per sort, en aquestes xerrades que es tenen a una cursa, m'he convençut que no era la marca el que perseguia, només un bon resultat per veure com estaria quan realment s'hagin de fer les marques. Pere IV, aigua, tota per sobre, baixada de ritme, però ràpidament de nou cap amunt. km6, 7 i 8 anar fent, lluitant contra el cansament, que ja començava a fer acte de presència, i contra el factor psicològic que suposa veure com la penya ja va arribant a meta i a tu encara et queda un bon tros.
Al gir del km9 una alliberació, això ja estava fet, s'havia de fer el darrer esforç. Recta final a meta, em creuo amb el David del grup de la feina, em fot un crit d'ànims que encara deu estar fent eco al carrer Perú (gràcies crack). Jo li aixeco el dit de tot ok i deixo anar un petit "vinga", única cosa que li permet la meva respiració, ja accelerada, passar pel compartit coll.
 |
| Mirant a l'arribada, encara quedava un bon tros, km7/8 |
Al gir del km9 una alliberació, això ja estava fet, s'havia de fer el darrer esforç. Recta final a meta, em creuo amb el David del grup de la feina, em fot un crit d'ànims que encara deu estar fent eco al carrer Perú (gràcies crack). Jo li aixeco el dit de tot ok i deixo anar un petit "vinga", única cosa que li permet la meva respiració, ja accelerada, passar pel compartit coll.
Per fi, ARRIBADA!!, 43'15''. La sensació del primer moment ha estat xunga, no he fet marca, però pensant'ho bé està de conya.
 |
| Hi ha cua per l'entrepà?, no gaire, BÉ!! |
Total, fora pensar!!, i anem per feina, ampolla d'aigua, l'entrepà de botifarra, el suc de taronja, l'aquarius, un gelat, un altre gelat (perdó si algú s'ha quedat sense, :S). Tot això cap a dins ha anat i més que m'hagués fotut, però ja em semblava massa.
A més a més, quan he comparat la cursa amb les anteriors he vist que puc estar més que content.
En fi, la cursa de Poble Nou és una de les millors curses i no, no es fruit de la passió del primer amor, és que és així i és una opinió compartida per molta gent. Les meves humils i més sinceres felicitacions a l'associació de veïns de Poble Nou, per que ho fan realment bé. Moltes curses, molt més grans podrien aprendre d'aquesta gent.
L'any que bé hi tornarem, si no passa res.
La temporada promet!!!!, la marca de 42'42'' caurà segur.
Ara toca, dormir, demà entreno i feina, :) :(
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada