Mitja de Granollers, sumant, sumant,....

Hola a tothom!!

Sento anar una mica endarrerit però coses del directe.Ja us explicaré o entendreu al final, :S

En fi, per on començar?, feia tant que no feia una cursa que ja no recordo quina era la meva línia editorial a les cròniques, hehe.

Ahhh, sí!!

Us vaig deixar el dissabte amb el post de la prèvia, tot emocionat pel meu retorn. En paral·lel pensava que estava tant emocionat i content que semblava com aquell soldat de les pelis de guerra que li parla als companys de la seva noia, del seu nen acabat de néixer, de cóm és de feliç i... PAM!!, el primer tret és per ell. Tenia aquesta por al cos, com sempre magnificada per la veueta que començava a despertar de la seva letargia.

Durant la nit, vaig dormir poc perquè el vent seguia fent acte de presència i jo pensant, no, vent no, i no, no, no, menys a la pujada.
Us recordo el perfil de la Mitja i comprovareu la meva preocupació:

Total, m'aixeco, rutina (vaig haver de recordar quina era, :) ) i cap a Granollers de nou.

Arribo bé de temps, aparco al mateix lloc de sempre (està allunyat però així no em fico dins del sidral) i cap al pavelló a trobar-me amb l'Albert i canviar-me.
Abans d'arribar ja vaig respirant tot l'ambient, ahhhh, com ho trobava a faltar.

Em trobo amb l'Albert i parlem dels plans, dels ritmes, de com estem, dels quilòmetres que portem, de la marató,.... una mica de tot.


Deixo la bossa i em trobo a la penya del Running ASME. Llàstima no haver-me quedat una estona més amb ells per fer-me la foto amb ells, però vaig decidir que el millor era escalfar per evitar sorpreses. Això sí, no faig progressius, la por encara la tinc al cos.

Escalfant em creuo amb l'altre part de la gent de l'ASME. Cada vegada som més i comencem a fer molta patxoca. :p

Escalfats anem cap a la sortida i de camí, saludo al Jose R. i al David. Com sempre comentem els plans per la cursa de passada. Estem al calaix verd de la sortida, un calaix que no em toca i tinc dubtes de si m'hagués tocat quan estava en forma, per tant decideixo possar-me dels darrers, ja que no vull que la penya em passi per sobre.

Em trobo al crack de l'ASME que vol anar a 4'20'/km, BUFFFF!!.

Desitjo sort a l'Albert, ell anirà a 4'30''/km i jo penso anar entre el 4'50'' i el 5'00''. Tinc les cames molt carregades per la setmana d'entrenaments.

Sortida!!

Com sempre, s'ha de trobar a Wally, :)

Surto ""fort"", per sota del 4'40''/km, massa pel que hi ha, però tampoc em vull quedar el darrer del calaix, que un té el seu orgull. Veig que l'Albert surt a un ritme bo per fer una bona cursa.
Ja m'adono que el vent em farà companyia tota la pujada, :S

Vaig gaudint xino-xano de tot l'espectacle que altres vegades no he pogut gaudir per anar amb massa penya.

Pel quilòmetre 3 ja veig que les cames comencen a queixar-se. Tant aviat noooo!!, si us plau. Total que vaig baixant ritme, la pujada és llarga i la cursa encara més.
Penso que hauria d'anar a veure a la fisio del Club, per fer un massatge que em descarregui tota la gresca que començo a tenir als quàdriceps. La veueta m'ho recordarà durant tota la pujada.

Passo el km5 per sota dels 25', bé!!, vaig sota plans. Segueixo!!.
La pujada, sempre present, va fent estralls als meus quàdriceps. És una pena, perquè vaig sobrat de fons, però per fer bons temps, tot ha d'estar alineat.

Al km10, 49'36'', es nota que he baixat el ritme (però no el vaig consultant al GPS, com sempre porto el temps total), però segueixo amb el pla establert.

A punt d'entrar al poble!!

Passem per l'avituallament i aprofito per prendrem el gel. Tot un calvari, no recordo com es feia o millor dit em vaig preguntant, cóm pot ser que no me'l pugui prendre com abans, de pràcticament un sol glop. En fi, faig tota la pujada de dins del poble barallant-me amb el gel dels pebrots i l'aigua. Quin suplici!!
Arribem al pic de la cursa, volta i baixada..., les meves cames ho agraeixen.

Apunt: Qui pensi que el que queda es tot baixada s'equivoca. La tornada te una sèrie de ponts i pujadetes ximples que et deixen bastant clavat.

M'adono que el gel no m'està fent gens d'efecte, igual és perquè he trigat com mig quilòmetre en prendre-me'l. Merda!!
Tot i així, vaig fent... 
Començo a pensar quan em passarà la gent de l'ASME que deu haver sortit 5 minuts més tard que jo i que tinc clar que algú em passarà. Dit i fet, pels voltants del quilòmetre 15 em passen 3 a tota castanya (reconec a l'Abert G. i al Vicenç). Em criden que m'enganxi a ells, però jo ja no estic per masses festes, les cames m'estan matant i a cada pujadeta encara més.

Ja pel km17 em passen els de l'Evasion Running de Vilanova. Els saludo!!

Queda poc!!, la gent empeny força!!, però la recta cap a l'arribada és infinita. Ja fa estona que vaig fent càlculs: em queden tantes voltes a la pista o em queden tantes anades i tornades al quilòmetre que feia quan estava lesionat o estic a tal zona dels meus entrenaments habituals. Fer això, pot anar bé o malament, a mi, aquesta vegada, no em va gens bé.

Però vaig fent i arribo al final amb prou "dignitat" (link).

A l'arribada tinc un moment per recordar-me del Jose G., primer perquè es recupero el més aviat possible i després per agrair-li que si estic creuant l'arribada de la cursa és gràcies a la seva inscripció. Merci Jose de nuevo!!

Finalment faig un temps de 1:43:39. Qué puc dir?, doncs tinc una barreja de sensacions que tinc molt clar com es resumeixen.

• Sensació molt bona, per haver tornat i fer el temps dins de la franja que volia
• Sensació xunga, perquè la meva marca a un mitja és de 1:35:10 (Tarragona, a finals del 2013) i l'any passat, tot i que no estava gaire fi, vaig fer 1:38:33 aquí, a Granollers.
• Sensació bona, perqué he acumulat un entrenament de 21k a un ritme millor que el que estava fent als entrenaments fins ara
• Sensació infinitament bona, només he de pensar on estava fa dos mesos.
• Total: Estic molt content.

Els numerets de la cursa:

I per acabar, un bon brou (bé, m'agafo dos), un bon massatge i compartir amb l'Albert la seva cursa. Ell ha fet millor marca personal, FELICITATS CRACK!!

Un bon dia, al que li fico la cirereta d'uns calçots i un entrecot en bona companyia. Però com tot no podia ser bo, de camí de tornada em rebenta una de les rodes del cotxe, :S, per això no vaig poder fer el blog el mateix dia. Maleïdes rodes!!!

Ara toca seguir entrenant per la marató. Queda molt poc i ens falta un mes de feina mooolt intensa. Si us plau, que algú pugi la temperatura, entrenar a 0ºC a les 7 i poc del matí no és gens agradable.

Gràcies per seguir aquí fent-me costat.

Fins la propera, una abraçada!!