Ja feia un temps que no feia cap cursa (des de la plantofada de la Behobia). Vaig passar un temps sense còrrer, sense motivació, sense cap motivació per fer-ho, perdent tot el que havia estat i agafant quilets, però ja tocava tornar i quina millor forma que fer-ho amb una de les curses de casa.
Des de fa un parell de mesos torno a entrenar, lluny del que vaig ser però agafant la forma poc a poc.
Tinc la sort de que hem fet un grupet amb el Manel, el Jose i la Mireia d'aquí de Vilanova i ens anem animant i anem quedant per sortir a còrrer.
Gràcies a ells, estic segur que d'aquí a no res tornaré a apropar-me on era. Merci cracks!!
De fet, gràcies a ells ens vàrem animar a apuntar-nos a aquesta cursa.
Dit i fet!!
Per mi és un cursa coneguda, ja que he corregut totes les edicions que s'han fet. Aquesta era la cinquena.
És una cursa que per la calda o pel vent sempre és dura, però el marc és incomparable...
A més a més les samarretes que donen són de les millors i la d'aquest any no podia ser menys.
Anem a la cursa.
Abans de res dir que, tot i que ja no soc del gimnàs ASME Vintró (per temes laborals ja no estic a la vora), em vaig apuntar com Club Running ASME, per recordar els millors moments que he viscut com a corredor (espero que no els hi sàpiga greu).
Arribava a ella fent entrenaments de no gaire més de 10kms (sense fer sèries, ni fartleks) i a ritmes de com a molt 5'/km.
Por a poc m'anava animant pels progressos.
A la cursa sabia que havia de fer això, a 5'/km i llestos.
El dia de la cursa, el que suposàvem, una calor de collons. Raó de més per prendre-s'ho amb molta calma.
Pel matí, una mica de rutina, ja la tenia oblidada, hehe... i cap a la cursa amb els nens i el meu pare, :)
Anem veient com van arribant els de la cursa de 5kms i bevent molta aigua, la cosa cada vegada és posava més xunga.
Al cap de poca estona veig a l'Albert i a la seva família. Ve a fer de llebre a un amic per baixar de 50'. Si no hagués quedat amb els nous companys aniria amb ells dos, tot i que sé com se les "gasta" l'Albert.
Ell segueix en un estat de forma brutal fent curses de 10kms pels volts dels 42' i acabada de fer la marató a 3h30'. Com sempre, un fora de sèrie.
Mica a mica, va arribant la resta del personal: Manel, Mireia i Jose. Finalment Mireia no farà la cursa, així que serem només nosaltres tres.
 |
| Ja situats a la sortida |
La calda ja era important..., Sortida!!!
El Manel surt una mica més fort que jo que no tenia cap gana de patir. El Jose es queda endarrerit barallant-se amb el Polar que no s'ha connectat, hehe. L'Albert i el seu company surten de més enrrere.
Primers metres molt tranquils, sense obsessions, ni tirons com abans, simplement anar fent.
 |
| Una salutació per JJ Vico, que ha vingut a fer el reportatge de la cursa. |
Tenia a Manel pel davant però no tenia cap obsessió per agafar-lo. Volia fer la meva cursa i per res del món patir.
El primer quilòmetre el passo a 4'44'', correcte!!, és el que hi ha.
Cada poc em saluden els meus nens, el meu pare, Mireia i la seva parella. Com sempre dona forces, però les intento controlar.
km2, 4'51''... Fa poc m'ha saludat el Nico i la veueta m'ha emprenyat una mica. Em vinc una mica avall, fa un any anava moooolt més ràpid i ara em pregunto perquè vaig tant "lent".
km3, 4'55''. De moment, al meu ritmet vaig cómode. Tinc a la vista al Manel i a cada gir veig al Jose i a l'Albert i el seu company.
km4, 4'52''. L'entrada i sortida del port sempre em sol posar al meu lloc i amb la calor, encara més.
Arribo al km5, mitja cursa al sac. Vaig sota la previsió per sota dels 50' final.
Els companys segueixen igual, Manel pel davant però cada vegada més a prop i els altres pel darrera.
Després de beure aigua a l'avituallament em revifo una mica i segueixo amb el ritme per sota de 5'. Cada vegada m'apropo més a Manel i l'Albert a mi.
km6, 4'56''
M'animo veient com estic a punt de enganxar al Manel.
km7, 4'54'', agafo al Manel i aquí s'acaba la meva cursa. Tot m'esclata a la cara. Albert i el seu company m'enganxen i em passen sense problemes. Albert em diu que els segueixi però, com deia al principi, avui no vull patir.
Començo a pensar que aquí està el problema, aquí està el gran problema. Fa temps que em vaig cansar de patir. Tinc una xerrada amb la veueta sobre patir o no patir. Quan acabo la xerrada tinc de nou al Manel lluny i he fet el km8 a 5'05''.
Començo a estar mooolt cansat i necessito aigua. Just quan m'espera de nou el port. Baixo el ritme per no acabar gaire malament.
Faig el quilómetre 9 a 5'11''/km.
Només queda el darrer esforç, vingaaa!!!
Arribada i faig una de les coses que sempre havia somiat i mai havia pogut fer. Entro amb els meus fills. El millor moment de tota la cursa i el que em fa oblidar tot el patiment dels darrers tres quilòmetres.
El darrer quilòmetre ha caigut en 5'16'' i no he pogut fer el sub 50' que volia, però és igual. Feia temps que volia tenir la sensació d'una nova arribada i la forma com ho havia aconseguit, amb els meus fills, era immillorable.
Comento la cursa amb els nois i comencem a adonar-nos del que està passant al voltant.
Una persona s'ha desmaiat a prop de meta i l'estan atenent. Un altre cau a punt d'arribar també i un altre només passar-la. Criden ambulàncies que no venen. Hi ha moments de tensió. Finalment van arribant les ambulàncies i més tard m'assabento que tots tres han passat per l'hospital i ja són fora de perill.
Senyors i senyores, una vegada més recordo que això és seriós. S'ha de tenir molt bon cap per còrrer curses, si us plau.
Escoltant el que ens va dient el nostre cos no tindrem problemes. Si al quilòmetre 7 m'hagués obsessionat en perseguir al Manel o a l'Albert igual era jo un dels desmaiat per cop de calor. I, de debò, no val la pena.
A part d'això la sensació que em queda és agredolça, content per fer quasi un sub 50' i descontent perquè fa un any la feia en 45' i fa dos anys i mig corria sense problemes curses de 10kms en 43' o 42'. Toca fer molta feina i anar fent curses.
També he de dir que m'ha pujat una mica la moral i sé que amb els meus nous companys d'entrenament el camí serà molt més planer.
No trigaré gaire en fer la següent, us ho asseguro.
Ara toca dormir que demà hi ha entrenament, :) :) :)
Una abraçada!!
