diumenge, 18 de setembre del 2016

Cursa de la Mercè (10k), un petit miracle, si us plau vull més...

Hola a tothom!!

Ahir us parlava de les bones sensacions que tenia per la cursa d'avui. Doncs aquestes bones sensacions s'han traduït, per fi, en una bona cursa. Feia moooolt de temps que no estava tant bé a una cursa i no parlo de marques, que evidentment queden lluny, parlo de sensacions, d'acabar una cursa i tenir un riure d'orella a orella.

Anem a pams!!

Com ja sabeu avui era el torn de la cursa de la Mercè. Una cursa ultra massificada, però que té un preu molt assequible (5€, que en comparació amb la resta de curses és una ganga).

A diferència de la cursa del Poble Nou, per aquesta cursa sí que vaig fer una bon rutina prèvia, hehe. Ahir per sopar em vaig fer el típic entrepà de truita a la francesa i aquest matí unes bones llesques de pa amb mantega i melmelada. No volia que cap detall em desvies de les bones sensacions.

Cotxe i cap el meu ""parking secret"" quan la sortida és des de Monjuïch.... eehhhh!! és secret!!, no us ho penso dir. Arribo a l'hora prevista i vaig baixant (ui, ja us dono pistes) cap a les fonts. 

La visió de l'entorn de les fonts els dies de cursa no em deixa d'impressionar i omplir de records maratonians.
Només arribar al punt de trobada ja em trobo al Constan que em dona el pitrall que m'havia fet el favor de recollir (gràcies!!). El pitrall porta la primera sorpresa del dia, estic al calaix groc!!!. Calaix catalogat per temps de 43' a 46'. No puc fer una rialla, deu ser un pitrall honorífic, :), per què ni de conya estic en aquests temps. Per un moment penso sortir més enrrere, però sabent la gentada que hi ha, ho desestimo.

Està una mica ajupit, en veritat és més grandet, :)
Esperem una mica a veure si ve algú més, però res. Anem als calaixos on veiem al Víctor, però ell a nosaltres no. Ens desitgem sort i cadascú va al seu calaix.
Com no m'importa el lloc al calaix, vaig a saludar al Víctor (un calaix enrrere) i torno al meu.

Nervis previs?, no!!, estic relaxat...










































I puntualment, Sortida!!

Per davant ens espera el circuit de les darreres Mercè, amb la temuda pujada final.



Al principi costa còrrer, però com sempre enganxo un lateral, en aquest cas la part dreta i vaig fent. Evidentment no em capfico en passar a la penya.

Tot i que soc conscient que ha hagut moments que he anat molt aturat per la gent, passo el primer quilòmetre (baixada) en 4'29''/km. Guau!!, però amb molt respecte (no estic per mantenir aquest ritme). Aprofitant la pujada, també molt atapeïda de gent de Calàbria, baixo una mica el ritme. Encara tinc molt present la castanya de Poble Nou.

Segon quilòmetre, ja a la Gran Via, en 4'41''/km. I ja m'adono que el GPS va més ràpid que els punts quilomètrics de la cursa. En fi, lo típic a Barcelona.
Com ja he dit, estic a la Gran Via, la recta interminable a totes les curses on la posen. Com sempre faig, m'agafo el voral dret, enganxat a la vorera, i vaig fent. Noto que el ritme és bo i  el vaig encaixant bé. M'animo i la veueta m'anima (ha tornat de vacances la fotuda).
Km3 en 4'40''/km, ho dic, tot i que sé que és incorrecte. El mateix penso a la cursa, sé que no és correcte, però és una referència.

Aixeco el cap i ja no veig a la llebre dels 45'. No importa, la seva no és la meva cursa.

Ja arribant al final de la Gran Via i em ganes de baixar pel passeig Sant Joan, passo el quilòmetre 4, a 4'34''/km. La veueta em va advertint del que va passar a Poble Nou, però cap de les sensacions que estic tenint indica que pot tenir raó.

Baixada pel passeig Sant Joan, una mica de respir, això sí, sota el sol. Tot i que, com dic, fa sol, ja no és de el fa dues setmanes i la temperatura per còrrer està prou bé.

El GPS arriba al quilòmetre 5, en 4'31''/km. "Si us plau, que el somni no acabi al següent quilòmetre" penso. Al cap d'uns metres passo pel veritable quilòmetre 5 en 23'32'', faig comptes, vaaaa, pinta bé si ho aguanto.

Toca girar i pujar per sota de l'Arc de Triomf. La pujada, no ho sembla, però és "forta" i a sobre entra una mica de vent de cara. El meu ritme baixa, però m'animo pensant en la marató i com passo fet pols sempre per aquest punt quan faig la faig. Tot i així, la veueta em va dient "Veus, ja està, s'ha acabat tot".
Arribant a l'Arc de Triomf està l'avituallament, aprofito per beure bé.
Tot plegat fa que el ritme al quilòmetre 6, ja a la Ronda de Sant Pere, baixi a 4'53''/km. Però lluny de venir-me avall, decideixo incrementar el ritme, tinc forces!!!!
Vaig fent per la Ronda visualitzant a l'horitzó els girs i quan s'acabarà aquesta també gran recta. Al final, quilòmetre 7 he tornat a baixar a 4'43''/km. L'eufòria em va envaint, :)
Toca el carrer Sepúlveda.
Trec la pantalla de ritmes i em poso la de temps i quilòmetres, ja que la diferència entre GPS i punts oficials cada vegada és més gran. Calculo que si baixo a 5'/km també estaré per sota dels 50', la meva cara és de felicitat i vaig gaudint de la cursa i dels companys.
Al carrer Sepúlveda, m'enganxa una segona llebre de 45' que suposo que ha sortit del calaix del darrera (calculo que uns dos minuts més tard que jo). Tinc decidit que no m'avanci i aguantar-la, per què si ho faig baixaré encara més el temps previst. Això fa que el quilòmetre 8 el faci a 4'36''/km. Ostres!!, de conya, poc a poc li vaig restant segons als 50' minuts finals. 
Em poso a pensar que fa temps comptava segons per baixar de 45' i ara els torno a comptar per baixar de 50'. No importa, estic vivint un somni.

Entre els quilòmetres 8 i 9, encetem el tros de Paral·lel de la cursa i ja sé el que m'espera. Baixada de ritme assegurada, sobretot al final. La llebre encara la tinc al costat i fa que torni a fer un bon parcial al quilòmetre, 4'41''/km, tot i la pujada.

Encarem el darrer quilòmetre i la pujada es comença a endurir. 

Just darrera, quan la pujada ja em va fent efecte, escolto a dos que van xerrant "Esto no es nada, lo jodío es hacerlo en el quilómetro 41" (parlen de la marató de Barcelona). Penso que tenen mooolta raó i pujo el ritme, què collons!!, no queda res.

Darrers metres, gir cap a l'Avingunda de Maria Cristina. L'arribada està una mica més lluny del que pensava, però no importa, el GPS em diu 4'45''/km, però no importa. Vull gaudir d'aquests darrers metres, moltes coses em venen al cap. Felicitat!!


Final, 47'22''!!!!!
Més del que podia demanar, després de dues curses per sobre dels 50'.

A més a més noto que estic força sencer. 




Amb la calma faig càlculs que la segona part de la cursa ha anat molt semblant a la primera (23'32'' + 23'50''), tot i que era una mica més dura. De conya!!


Espero a que vagin arribat coneguts, feliç com un gínjol.

Saludo al Jose R. i van arribant el Constan, el Victor i l'Eduard. Comentem la jugada, a tothom li ha anat força bé.


I au, tots cap a casa.

Tot i que som runners, si ens posen una escala mecànica tampoc li farem un lleig, no?, ;p

Propera cursa?, no sé. Miraré quina fan d'aquí a dues setmanes. Mentrestant aniré sortint a entrenar amb els companys de Vilanova, als que per cert, dedico aquesta cursa. Mireia, Manel, Jose, gràcies!!
Com ja sabeu, a l'horitzó tinc la Behobia, per tant això no es pot aturar, :)

Una abraçada a tothom!!

dissabte, 17 de setembre del 2016

Cursa del Poble Nou (10k), el despertar de la força....

... com a mínim la poca que ja va quedant, hehe...

Hola a tots!!, el passat diumenge 4 vaig tornar a còrrer la cursa de Poble Nou, allà on va començar tot al 2009, tot esperant que sigui, per fi, el nou renéixer.

Queda molta feina!!

El dia començava com sempre, una mica de recordatori de la rutina prèvia de sempre i cap a Barcelona. Aparco on sempre i a veure si trobo algú.

Han passat uns mesos des de la darrera cursa a Barcelona, però veig moltes cares conegudes. Aviat veig a l'Eduard i al Victor i anem xerrant.

De sobte em saluda l'Albert i com antigament comentem els plans, tot i que ara els seus i els meus tenen minuts de diferència, hehe. Em diu d'escalfar, però jo li dic que als meus ritmes que vaig no em cal, :(

Faig uns estiraments i cap a la sortida, que un principi era a les 9, però que finalment s'endarrereix fins les 9:45. No li tinc pas en compte a la cursa del meu cor, però deu n'hi do.

Mentre esperem arriba el Constan i un amic seu. També em trobo a un grupet de cracks del Club Running ASME. Tots petem la xerrada fent temps, mentre la calor es comença a disparar.





Finalment sortida!!, fa una calor insuportable i ja surto amb ganes de beure per la llarga espera sense fer-ho. No passa res, sé que aniré a un ritme que ni això m'afectarà.

Surto molt enrrere i els primer metres, fins i tot, vaig corrent un bon tros d'esquena mirant a veure si el Constan ve amb mi. És el que te còrrer sense pressions, :)




Una vegada vist que no el convenço, i després de notar dues punxades al peu que tinc malament, pujo el ritme. Tot i que durant uns metres i al adonar-me que vaig a 4'20'' ho deixo estar i agafo un ritme adient al meu estat de forma.

El primer quilòmetre després de fer una mica el boig, el passo en 5'. Bé!!.


























Pujo una miqueta el ritme per veure si el següent el puc baixar de 5', però torno a comprovar que no estic per masses històries.





Al segon quilòmetre aconsegueixo baixar 4'49''/km i així vaig fent fins el 6 on tot canviarà. Després de l'avituallament tot el cansament em ve a sobre i el meu cos i jo decidim no patir gaire més. La baixada de ritme es fa evident.


Foto feta per la dona de l'Albert, merci Helena.


Km7 a 5'26'', km8 a 5'11''









Queda poc i vaig fent. Km9 a 5'29'' i per fi recta final on em creuo amb l'Eduard, el Constan i el Victor que també van fent.

Estic cansant, però ja queda poc...


Tela, la posició de les mans!!, si em veu el Nico em mata, hehehe




Arribada, 50'48''. No he aconseguit l'objectiu de baixar dels 50', però estic prou content per la feina feta. Ni tampoc penso que és la cursa de 10kms més lenta que he fet a la vida, he tornat i ja està.

Poc a poc van arribant els companys de la feina, de l'ASME, també veig al Jose R. i torno a veure a l'Albert que em diu que també ha tingut una baixada bestial al km5. Molta calor, molta!!

Em faig una foto amb els companys de l'ASME. Ja van quedant pocs que es dediquin només a còrrer (un grup nombrós ara fa triatlons), però els que quedem ens uneix la passió per còrrer i això crea uns grans vincles.




Ara toca seguir entrenant, primer per agafar cada dia més forma i després per què d'aquí a no res tornem a tenir la Behobia i no vull passar-ho tant malament com l'any passat.
Però, de moment, demà toca la cursa de la Mercè.
Ahir vaig fer un entrenament de 8kms per sota de 5'/km, cosa que em dona esperances per poder baixar per fi dels maleïts 50'. Com veieu, ja ni penso en els temps dels que vinc fa un parell o tres d'anys, estic en mig d'un renaixement i poc importa, soc feliç en aquest sentit.

La resolució de l'enigma, a la propera entrada al blog. Ara a dormir.

Una abraçada companys!!