Behobia/SS 2016, els anys passen i segueix sent la més gran

Hola a tothom!!, ja fa dues setmanes que vaig fer una nova Behobia i ja van set consecutives. Vaig a recordar com va anar amb vosaltres...

Doncs sí, feia un any que esperava treure'm l'espineta que em va quedar clavada de la darrera Behobia, on ho vaig passar més que malament per la calor.

Aquesta, la 52, es presentava molt diferent. Conforme ens apropàvem a la data totes les previsions donaven pluja i jo sempre dic que a la Behobia prefereixo la pluja a la calor.

D'entrenaments anava justet, perquè, tot i que m'entreno amb el meu grupet de Vilanova (gràcies de nou a la Mireia, al Manel i al Jose), vaig haver d'aturar-me una setmana per un mal d'esquena d'aquests que em deixen plegat i la darrera setmana que vaig estar amb faringitis bastant fotut. De fet, me la vaig emportar a la cursa, però amb la il·lusió amb la que anava era lo de menys.

Aquest era el tercer any del nou recorregut i em senti amb forces i cap per gaudir-lo per primera vegada...

Com sempre, es presenten engrescadores: els tobogans d'Irún, la pujada a Gaintxurizketa, la pujadeta de Capuchinos i Miracruz. Els veterans ja sabem on fa mal la Behobia. 

Ja sabeu que per mi la Behobia és més que una cursa, noooo, no em repetiré amb el que significa per mi la Behobia. Això està al primer post que li vaig dedicar, ;p

Però si recordar que és tot un cap de setmana i aquest any de nou tenia al meu tete Jose al costat, tornava Albert i, sorpresaaaaa, al meu fill gran, el Pol, cosa que encara la feia més especial.

El dissabte per tant, tocava pintxos al Ola, recollida de pitrall i la sortida per la tarda a San Sebastián va quedar eliminada per la pluja i perquè tampoc estava jo per passejades amb la gola i la boca fetes caldo (em sap greu perquè no podem veure a la Nuria, la meva companya de fatigues de la Behobia 50, que també l'anava a còrrer, :( ).

Com heu vist, per fi tenia el meu pitrall de color vermell (el tercer color que surt) i sortia des del calaix 6. Feia com tres edicions que per una cosa o altra no me'l donaven. I per fi, just ara que ja no el puc aprofitar, el tenia, hehehe...

De fet, era una pressió afegida, estava cagat de por de no quedar-me darrera a la sortida. Era un tema que la veueta m'ho venia recordant feia dies.

Sigui com sigui, al sortir tant d'hora (10:17) ens garantia acabar també d'hora i no fer esperar a la família.

El diumenge, rutina, nooooooo, anava tant relaxat que no vaig fer la rutina i em vaig cruspir un entrepà de Nutella. No venia d'això, perquè tenia molt clar com còrrer aquesta Behobia. 

Com es preveia, ens vàrem aixecar amb pluja i no va parar fins que estàvem a punt de començar. Així que una vegada a la sortida, vàrem estar una horeta sota el sostre de la benzinera que hi ha allà.
Mentre esperem intento quedar amb el Jose R, però ell arriba més tard. No pot ser.

Arribat el moment, una mica d'escalfament (més per l'Albert que per mi) i cap a la sortida que ara queda com a mig quilòmetre d'on es concentren els calaixos.

Li desitjo sort a l'Albert que anirà molt més ràpid que jo, compte enrrere (sempre emocionant) i sortida...

Les primeres sensacions, no em quedaré el darrer del grup, hehehe. Vaig mirant enrrere i veig que encara tinc a molt penya, buffff....

La meva idea és mantenir un ritme proper als 5'/km però sense capficar-me i veient que si no vaig còmode baixar-lo.

El primer km el faig al ritme previst, però al segon ja em trobo la primera rampa i el baixo. Cap problema. 

Següent rampa abans d'arribar a on està la família i ja els veig. Tinc clar que m'aturaré per donar les mans a tots els petits i, com no,  al meu petit gran (aprofito per també deixar-li l'excés de roba).

Els meus petits indepes, :)

Sempre és un dels moments emocionants de la cursa.

Toca seguir, toquen els tobogans d'Irún fins ben aprop de Gaintxurizketa. La veueta em recorda lo fotut que ja estava aquí l'any passat. Aquest any no, vaig molt còmode.

Vaig mantenint un ritme molt proper al desitjat i, fins i tot, baixo de 5'/km al cinquè.

A partir d'aquí, els 2kms de Gaintxurizketa m'esperen. Toca prendre-se'ls amb calma, així que un pas rere un altre vaig pujant. El ritme dels quilòmetres 6 i 7 baixa, no passa res, he pujat molt bé  i arribo a dalt bastant sencer.

Ara bé la baixada, baixada que portava dos anys sense poder estrenar-la com cal. Són 3 quilòmetres quasi tots de baixada fins a les portes d'Errenteria. Els gaudeixo fent ritmes per sota de 5'/km. Quan veig que el ritme puntual s'apropa als 4'30'' regulo i conscientment el baixo per tornar-lo més a prop dels 5. Encara tinc a la ment, i molt present, lo malament que ho vaig passar l'any passat. 

Passo el km10 en 51'53'', ok, per sobre dels desitjats 50', però amb bon cos.

Fa estona que noto que em passen corredors dels següents calaixos (blaus), evidentment, no em capfico. La idea, també planificada, és que si em passes la llebre d'1h40m (que surt del calaix 7) enganxar-me a ella com sigui.

Entro  a Errenteria, quin espectacle!!. L'any passat aquí ja m'anava aturant, aquest any el gaudeixo corrent. No he dit res, però des del moment 0, com sempre, la gent m'anima i em crida Visca Catalunya (tant els espectadors com altres corredors). Se't posa la pell de gallina, és indescriptible.

Errenteria és un bon tros pla, que vaig fent gaudint de l'entorn. Els ritmes es van mantenint, km11 a 5'06''/km, km12 a 5'12''/km i el km13 a 5'42''/km. Comorrrr!!!, sí, el final del km13 te la pujada a Capuchinos, la faig corrent però deu n'hi do com crema la pujadeta.

Crema tant que ja em deixarà tocat per la resta de la cursa. Començo a estar cansat i les cames ja no funcionen com abans. Noto la presència de la veueta, CALLA!!, ni parlis!!

I el tros que bé, no és precisament fàcil. És una baixadeta cap el port, però ja no s'entra al port, com al recorregut antic, es va paral·lel a ell i amb dues pujades llargues que et deixen KO del tot. En fi, ningú va dir que fos fàcil.
És a aquesta zona on em passa la llebre dels 1h40m del calaix 7, però tot i que la mantinc a la vista, ja no em puc enganxar a ella (una llebre d'1h40m, va a 5'/km clavats i jo ja no estic per històries).
En aquests 3kms que deia, els ritmes cauen, 5'21'', 5'32'' i 5'36'' i quan ja estic noquejat del tot, té, la pujada a Miracruz. Un quilòmetre en el que porto per determinació no parar de còrrer passi el que passi. No vull reviure les sensacions de l'any passat (toca sencera caminant). Així que pas a pas i vaig fent (link).
La veueta em respecta.

Una vegada estic adalt, deixo anar una gran bufada i au!!, ja estem al km17, on sempre dic que la Behobia ha acabat. A la baixada cap a Gros intento recuperar cames i pujar ritme.
Km18, a 5'10''/km, bé. Del km18 al km19 i abans d'afrontar la recta final, hi ha una petita pujadeta, que sempre toca els pebrots, més que res perquè ja s'arriba amb la reserva. Em fa tornar a baixar el ritme, bufffff!!!, vaig més que just. 
Si us fixeu a la foto de la sortida, hi ha un parell amb globus, doncs aquí els enganxo. Un d'ells va bastant tocat, pobre, vaaaa, ja no us queda res....

Recta final!!!, la començo bastant cascat, però el munt de penya que hi ha animant em fa pujar el ritme traient forces de no sé on. Però tot ho faig amb cap, perquè, malauradament, sé que ha passat altres anys amb altres corredors a aquesta recta.
FINAL!!!! (link, link)

El temps?, és igual, estic tant content com cansat. Veig una llitera i estic a punt de llençar-me i estirar-me, el meu cos vol mimitos, hehehe.

Moments de la cursa, arribada, Gaintxurizketa i Miracruz

Camí a trobar-me amb l'Albert i recollir la bossa, penso que tot i la baixada de ritmes de la segona part i fent números rodons, he trigat només tres minuts més als segons 10kms.

Una mica d'història...

Finalment em trobo a l'Albert que, com sempre, ha fet un temps molt bo i ens dirigim al punt de trobada amb el tete Jose i el meu cunyat Txetxo.

Toca dutxa i el dinar de sempre a la societat. Dinar que m'hagués agradat gaudir, no és per menys, però, després de la cursa, tota la setmana de faringitis i mal de boca em cau a sobre i quedo super xof.
Com a mínim em queden forces per donar-li la medalla al meu nebodet Arnau. No li havia dit a ningú, però aquest any tenia clar que era per ell, per ser un valent quan es va trencar el braç feia unes poques setmanes enrrere.

I ja li fa companyia a la de l'any passat, :)

En fi, una Behobia més al sac. Com deia ja són set i un acaba amb la mateixa sensació de sempre, desitjant que tornin a obrir les inscripcions per apuntar-se i còrrer de nou la cursa més gran.

Aquesta Behobia, per cert, va dedicada al meu petit homenet Pol, per acompanyar-me en la seva primera sortida d'homes, hehehe. Ja estic desitjant que arribi el dia en el que vinguin els meus dos petits, i encara més, que la corrin amb mi.

Propera cursa, la mitja de Vilanova d'aquí a dues setmanes (11/12/2016).

Una abraçada a tots!!

Cursa de la Mercè (10k), un petit miracle, si us plau vull més...

Hola a tothom!!

Ahir us parlava de les bones sensacions que tenia per la cursa d'avui. Doncs aquestes bones sensacions s'han traduït, per fi, en una bona cursa. Feia moooolt de temps que no estava tant bé a una cursa i no parlo de marques, que evidentment queden lluny, parlo de sensacions, d'acabar una cursa i tenir un riure d'orella a orella.

Anem a pams!!

Com ja sabeu avui era el torn de la cursa de la Mercè. Una cursa ultra massificada, però que té un preu molt assequible (5€, que en comparació amb la resta de curses és una ganga).

A diferència de la cursa del Poble Nou, per aquesta cursa sí que vaig fer una bon rutina prèvia, hehe. Ahir per sopar em vaig fer el típic entrepà de truita a la francesa i aquest matí unes bones llesques de pa amb mantega i melmelada. No volia que cap detall em desvies de les bones sensacions.

Cotxe i cap el meu ""parking secret"" quan la sortida és des de Monjuïch.... eehhhh!! és secret!!, no us ho penso dir. Arribo a l'hora prevista i vaig baixant (ui, ja us dono pistes) cap a les fonts. 

La visió de l'entorn de les fonts els dies de cursa no em deixa d'impressionar i omplir de records maratonians.

Només arribar al punt de trobada ja em trobo al Constan que em dona el pitrall que m'havia fet el favor de recollir (gràcies!!). El pitrall porta la primera sorpresa del dia, estic al calaix groc!!!. Calaix catalogat per temps de 43' a 46'. No puc fer una rialla, deu ser un pitrall honorífic, :), per què ni de conya estic en aquests temps. Per un moment penso sortir més enrrere, però sabent la gentada que hi ha, ho desestimo.

Està una mica ajupit, en veritat és més grandet, :)

Esperem una mica a veure si ve algú més, però res. Anem als calaixos on veiem al Víctor, però ell a nosaltres no. Ens desitgem sort i cadascú va al seu calaix.

Com no m'importa el lloc al calaix, vaig a saludar al Víctor (un calaix enrrere) i torno al meu.

Nervis previs?, no!!, estic relaxat...

I puntualment, Sortida!!

Per davant ens espera el circuit de les darreres Mercè, amb la temuda pujada final.

Al principi costa còrrer, però com sempre enganxo un lateral, en aquest cas la part dreta i vaig fent. Evidentment no em capfico en passar a la penya.

Tot i que soc conscient que ha hagut moments que he anat molt aturat per la gent, passo el primer quilòmetre (baixada) en 4'29''/km. Guau!!, però amb molt respecte (no estic per mantenir aquest ritme). Aprofitant la pujada, també molt atapeïda de gent de Calàbria, baixo una mica el ritme. Encara tinc molt present la castanya de Poble Nou.

Segon quilòmetre, ja a la Gran Via, en 4'41''/km. I ja m'adono que el GPS va més ràpid que els punts quilomètrics de la cursa. En fi, lo típic a Barcelona.

Com ja he dit, estic a la Gran Via, la recta interminable a totes les curses on la posen. Com sempre faig, m'agafo el voral dret, enganxat a la vorera, i vaig fent. Noto que el ritme és bo i  el vaig encaixant bé. M'animo i la veueta m'anima (ha tornat de vacances la fotuda).

Km3 en 4'40''/km, ho dic, tot i que sé que és incorrecte. El mateix penso a la cursa, sé que no és correcte, però és una referència.

Aixeco el cap i ja no veig a la llebre dels 45'. No importa, la seva no és la meva cursa.

Ja arribant al final de la Gran Via i em ganes de baixar pel passeig Sant Joan, passo el quilòmetre 4, a 4'34''/km. La veueta em va advertint del que va passar a Poble Nou, però cap de les sensacions que estic tenint indica que pot tenir raó.

Baixada pel passeig Sant Joan, una mica de respir, això sí, sota el sol. Tot i que, com dic, fa sol, ja no és de el fa dues setmanes i la temperatura per còrrer està prou bé.

El GPS arriba al quilòmetre 5, en 4'31''/km. "Si us plau, que el somni no acabi al següent quilòmetre" penso. Al cap d'uns metres passo pel veritable quilòmetre 5 en 23'32'', faig comptes, vaaaa, pinta bé si ho aguanto.

Toca girar i pujar per sota de l'Arc de Triomf. La pujada, no ho sembla, però és "forta" i a sobre entra una mica de vent de cara. El meu ritme baixa, però m'animo pensant en la marató i com passo fet pols sempre per aquest punt quan faig la faig. Tot i així, la veueta em va dient "Veus, ja està, s'ha acabat tot".

Arribant a l'Arc de Triomf està l'avituallament, aprofito per beure bé.

Tot plegat fa que el ritme al quilòmetre 6, ja a la Ronda de Sant Pere, baixi a 4'53''/km. Però lluny de venir-me avall, decideixo incrementar el ritme, tinc forces!!!!

Vaig fent per la Ronda visualitzant a l'horitzó els girs i quan s'acabarà aquesta també gran recta. Al final, quilòmetre 7 he tornat a baixar a 4'43''/km. L'eufòria em va envaint, :)

Toca el carrer Sepúlveda.

Trec la pantalla de ritmes i em poso la de temps i quilòmetres, ja que la diferència entre GPS i punts oficials cada vegada és més gran. Calculo que si baixo a 5'/km també estaré per sota dels 50', la meva cara és de felicitat i vaig gaudint de la cursa i dels companys.

Al carrer Sepúlveda, m'enganxa una segona llebre de 45' que suposo que ha sortit del calaix del darrera (calculo que uns dos minuts més tard que jo). Tinc decidit que no m'avanci i aguantar-la, per què si ho faig baixaré encara més el temps previst. Això fa que el quilòmetre 8 el faci a 4'36''/km. Ostres!!, de conya, poc a poc li vaig restant segons als 50' minuts finals. 

Em poso a pensar que fa temps comptava segons per baixar de 45' i ara els torno a comptar per baixar de 50'. No importa, estic vivint un somni.

Entre els quilòmetres 8 i 9, encetem el tros de Paral·lel de la cursa i ja sé el que m'espera. Baixada de ritme assegurada, sobretot al final. La llebre encara la tinc al costat i fa que torni a fer un bon parcial al quilòmetre, 4'41''/km, tot i la pujada.

Encarem el darrer quilòmetre i la pujada es comença a endurir. 

Just darrera, quan la pujada ja em va fent efecte, escolto a dos que van xerrant "Esto no es nada, lo jodío es hacerlo en el quilómetro 41" (parlen de la marató de Barcelona). Penso que tenen mooolta raó i pujo el ritme, què collons!!, no queda res.

Darrers metres, gir cap a l'Avingunda de Maria Cristina. L'arribada està una mica més lluny del que pensava, però no importa, el GPS em diu 4'45''/km, però no importa. Vull gaudir d'aquests darrers metres, moltes coses em venen al cap. Felicitat!!

Final, 47'22''!!!!!

Més del que podia demanar, després de dues curses per sobre dels 50'.

A més a més noto que estic força sencer. 

Amb la calma faig càlculs que la segona part de la cursa ha anat molt semblant a la primera (23'32'' + 23'50''), tot i que era una mica més dura. De conya!!

Espero a que vagin arribat coneguts, feliç com un gínjol.

Saludo al Jose R. i van arribant el Constan, el Victor i l'Eduard. Comentem la jugada, a tothom li ha anat força bé.

I au, tots cap a casa.

Tot i que som runners, si ens posen una escala mecànica tampoc li farem un lleig, no?, ;p

Propera cursa?, no sé. Miraré quina fan d'aquí a dues setmanes. Mentrestant aniré sortint a entrenar amb els companys de Vilanova, als que per cert, dedico aquesta cursa. Mireia, Manel, Jose, gràcies!!

Com ja sabeu, a l'horitzó tinc la Behobia, per tant això no es pot aturar, :)

Una abraçada a tothom!!

Cursa del Poble Nou (10k), el despertar de la força....

... com a mínim la poca que ja va quedant, hehe...

Hola a tots!!, el passat diumenge 4 vaig tornar a còrrer la cursa de Poble Nou, allà on va començar tot al 2009, tot esperant que sigui, per fi, el nou renéixer.

Queda molta feina!!

El dia començava com sempre, una mica de recordatori de la rutina prèvia de sempre i cap a Barcelona. Aparco on sempre i a veure si trobo algú.

Han passat uns mesos des de la darrera cursa a Barcelona, però veig moltes cares conegudes. Aviat veig a l'Eduard i al Victor i anem xerrant.

De sobte em saluda l'Albert i com antigament comentem els plans, tot i que ara els seus i els meus tenen minuts de diferència, hehe. Em diu d'escalfar, però jo li dic que als meus ritmes que vaig no em cal, :(

Faig uns estiraments i cap a la sortida, que un principi era a les 9, però que finalment s'endarrereix fins les 9:45. No li tinc pas en compte a la cursa del meu cor, però deu n'hi do.

Mentre esperem arriba el Constan i un amic seu. També em trobo a un grupet de cracks del Club Running ASME. Tots petem la xerrada fent temps, mentre la calor es comença a disparar.

Finalment sortida!!, fa una calor insuportable i ja surto amb ganes de beure per la llarga espera sense fer-ho. No passa res, sé que aniré a un ritme que ni això m'afectarà.

Surto molt enrrere i els primer metres, fins i tot, vaig corrent un bon tros d'esquena mirant a veure si el Constan ve amb mi. És el que te còrrer sense pressions, :)

Una vegada vist que no el convenço, i després de notar dues punxades al peu que tinc malament, pujo el ritme. Tot i que durant uns metres i al adonar-me que vaig a 4'20'' ho deixo estar i agafo un ritme adient al meu estat de forma.

El primer quilòmetre després de fer una mica el boig, el passo en 5'. Bé!!.

Pujo una miqueta el ritme per veure si el següent el puc baixar de 5', però torno a comprovar que no estic per masses històries.

Al segon quilòmetre aconsegueixo baixar 4'49''/km i així vaig fent fins el 6 on tot canviarà. Després de l'avituallament tot el cansament em ve a sobre i el meu cos i jo decidim no patir gaire més. La baixada de ritme es fa evident.

Foto feta per la dona de l'Albert, merci Helena.

Km7 a 5'26'', km8 a 5'11''

Queda poc i vaig fent. Km9 a 5'29'' i per fi recta final on em creuo amb l'Eduard, el Constan i el Victor que també van fent.

Estic cansant, però ja queda poc...

Tela, la posició de les mans!!, si em veu el Nico em mata, hehehe

Arribada, 50'48''. No he aconseguit l'objectiu de baixar dels 50', però estic prou content per la feina feta. Ni tampoc penso que és la cursa de 10kms més lenta que he fet a la vida, he tornat i ja està.

Poc a poc van arribant els companys de la feina, de l'ASME, també veig al Jose R. i torno a veure a l'Albert que em diu que també ha tingut una baixada bestial al km5. Molta calor, molta!!

Em faig una foto amb els companys de l'ASME. Ja van quedant pocs que es dediquin només a còrrer (un grup nombrós ara fa triatlons), però els que quedem ens uneix la passió per còrrer i això crea uns grans vincles.

Ara toca seguir entrenant, primer per agafar cada dia més forma i després per què d'aquí a no res tornem a tenir la Behobia i no vull passar-ho tant malament com l'any passat.
Però, de moment, demà toca la cursa de la Mercè.
Ahir vaig fer un entrenament de 8kms per sota de 5'/km, cosa que em dona esperances per poder baixar per fi dels maleïts 50'. Com veieu, ja ni penso en els temps dels que vinc fa un parell o tres d'anys, estic en mig d'un renaixement i poc importa, soc feliç en aquest sentit.

La resolució de l'enigma, a la propera entrada al blog. Ara a dormir.

Una abraçada companys!!