Cursa Montgat (10k), una primera pedreta...

Hola companys!!

Avui he tornat a fer una cursa de 10km, la cursa de Montgat (link). La darrera va ser ja fa molt, la cursa de La Maquinista al juny del 2014.

Entre aquella cursa i la d'avui un munt de coses han passat: recuperar els ànims, endreçar la meva vida, la lesió i els mesos parat, la Behobia, el renéixer, el munt de quilòmetres per preparar la marató, Granollers i la Marató. Tot plegat tocava reviure-ho avui a cada pas que feia.

La d'avui era la tercera edició (les he fetes totes) d'una molt bona cursa i sempre solidària, aquest any contra les addiccions.
Just ahir em llegia el post de la cursa de l'any passat (link), per intentar anar conscienciant-me i tenir un punt de referència. Una mica il·lús, també cal dir-ho, ja que estic a anys llum de com estava.

Total, que ha tocat aixecar-se a les 7h després de que l'estalvi energètic em fotés una hora de son (tot sigui per una bona causa). I cap a Montgat.

Una vegada allà, he comprovat que aquest any tornaria a tocar sol a dojo, com el primer any i vent com el segon, però en sentit contrari. Com no estic per massa històries tampoc li he donat

gaire importància. He deixat la bossa al guardaroba (aquest any buit respecte l'any passat) i a escalfar una mica. La idea era fer-ho inspeccionant la pujada que només començar et trobes. Dit i fet!!. A l'escalfament ja em notava les cames moooolt carregades, fruit de les sèries que vaig fer el dijous i de l'entrenament fort amb el Jose el divendres (per la carretera de les Aigües que no serien cap problema, si no haguéssim fet la pujada fins a ella a tota castanya). Tot i així m'he atrevit amb uns progressius, quins records!!.

Tocava anar cap a la sortida per plantar cara a les dues voltes del recorregut...

La sortida està més o menys a la meitat.

A la sortida m'he trobat a l'Eduard i a un col·lega seu. Hem estat parlant del recorregut, de l'estratègia i de plans futurs i després d'un minut de silenci per les víctimes de ""l'accident"" d'avió, que em sembla que els ha tocat de ben a prop (no he pogut escoltar-ho bé, perquè també és un clàssic de Montgat que el micròfon se li va tallant a l'speaker), s'ha donat la sortida (link, a partir del minut 2 durant uns 15 segons surto al fons).

Recordant vells temps, surto fort, potser massa i passo el primer quilòmetre una mica per sota de 4'20''/km (enrrere queden les meves sortides per sota de 4'/km, però tornaran). Al segon, una vegada fet una de les pujades i part de l'altra, passo a 8'37'' (només 7 segons per sobre de l'any passat) i ja m'adono que ho pagaré, perquè ni el temps ni el meu estat són com els de l'any passat.

Passada la muntanyeta, començo a tenir molta sed i la gola seca. Queden 2kms per avituallament i jo morint-me de ganes de beure, malament!!
Van passant els metres, aiguaaaaaa!!!. El meu nou Garmin a cada quilòmetre em diu el parcial de la volta i veig que vaig baixant el ritme, tot i que porto una bona mitja. Em recordo que el meu pla es arribar al voltant dels 45' (on m'he de veure!!).
Km5, 22'31'', perfecte, però massa justs per arribar a bon port. De nou a la pujada, m'adono que porto a la llebre de 45' molt a prop. Finalment entre el km6 i el km7 m'avança i poca cosa puc fer.

Des del pas per l'arribada vaig corrent bastant sol, ja que els de la cursa de 5kms acaben i el grup s'ha estirat molt. És el mateix que em va passar l'any passat. 

A partir del km7 m'ajunto amb un noi i ens anem animant l'un a l'altre. A aquesta part, el vent de cara m'està mortificant. km8, km9, els parcials fa estona que han pujat a 4'40''/km. 

Passat el km9, volta i recta final.

Malauradament, com l'any passat, quan falten uns 600 metres em ve la tos, les arcades i tot el reguitzell que comporta tot plegat (no he tret el pa amb mantega i melmelada de miracle, soc el Messi de les curses) i perdo de vista al meu darrer company no sé si pel davant o pel darrera. Quines ganes d'acabar!!. Veig que no podré ni quedar-me als 45', merda!!

Finalment arribo, 46'08'', sensacions agredolces!!. M'explico, bones sensacions per haver acabat a un ritme que ni recordaven les meves cames, bones sensacions per haver vist que puc tornar a còrrer per sota de 4'20''/km i amb marge, bones sensacions perquè, tot i el cansament de la setmana d'entrenaments nous he fet un paper digne i la sensació xunga, és que la marca és molt pobre respecte el que jo he arribat a fer, de fet és la marca 68ª de les 94 que tinc a curses de 10kms. 
Per passar les sensacions agres, em foto un tros de coca amb una bona dosi de Nocilla que donaven a l'arribada, junt amb un tros de plàtan i un tros de taronja i llests, :)

Ara tocarà treballar, i molt, per recuperar toooooota la velocitat que he perdut durant el tipus d'entrenament de la marató, els mesos lesionat i la baixada anímica. Estic disposat i amb moltes ganes de fer-ho.
El repte està clar, tornar a:

Respecte a la cursa, poc més a dir, només penjar els números i el meu historial a Montgat:

 

















Abans d'acomiadar-me voldria tenir un record pel Jordi, ja que aquesta setmana s'ha trencat el tendó d'Aquiles i li toca aturar-se, just ara que li començaven les triatlons. De vegades aquest esport és una mica cruel, per no dir molt.

ÀNIMS CRACK!!!!!!!!!!!!

Ens tornem a veure a la Cursa del Corte Inglés, sí, si, heu llegit bé..., vaig dir que no la tornaria a fer fins que no canviessin les coses. Doncs bé, aquest any han canviat i tothom porta xip. Espero que també expliquin a tothom que per que sigui vàlid el temps també han de passar per la sortida, :)

Una abraçada runners!!

Marató de Barcelona, ha caigut la quarta!!!

Hoooola a tothom!!

Doncs sí, ja tenim la quarta marató a la butxaca. Ha estat dur, molt dur, ja ho sabeu, però precisament això fa molt més agradable haver-la aconseguit.


Anem a pams!!

Al Post de la cursa de Granollers us comentava que arribava amb els següents quilòmetres acumulats:

• Novembre: 24kms
• Desembre: 58kms
• Gener: 190kms

Havia de recuperar el temps perdut (una marató s'entrena en 3 mesos i ja havia perdut un), així que he afegit més càrrega fent:

• Febrer: 234kms
• Març: 77kms (incloent, el dia 1, un test de 31kms a 5'10'' que em va donar molta moral)

Amb tot això em presentava a la marató, sabent que anava una mica curt de quilòmetres i sense fer cap entrenament de tipus sèries ni fartleks, cosa que sempre dona un punt de qualitat als quilòmetres que es fan. Tot i així l'entrenament de 31kms que deia abans em va donar molta confiança pel ritme aconseguit.

Després de la tirada, una remulladeta de cames al mar és el millor.

Així doncs arribava el moment clau. I tots els maratonians sabem que el detonant d'aquest moment és quan veiem que han pintat la línia blava. A més a més, un maratonià com cal sempre li fa una foto al seu tros preferit o a aquell tros que veu cada dia, :)

Però quan ja anava llençat, just tres dies abans, començo a agafar una galipàndria. No m'ho podia creure!!. Així que em passo la resta del dijous i divendres al llit intentant controlant el tema entre Paracetamol i Ibuprofeno. Ho aconsegueixo a mitges. El dissabte a la fira a buscar el pitrall, envoltat de corredors, ja m'anava conscienciant de que faria la marató mentre anàvem concretant plans i ritmes amb l'Albert i el Jose G. Sí, el Jose G., tot i haver estat un mes trencat i aturat entre gener i febrer (recordeu que vaig fer servir el seu pitrall a Granollers) i agafar una bona galipàndria durant la darrera setmana, anava a fer la marató. És un crack!! 

Anem per la cursa!!

Diumenge 5:30 amunt, rutina :) i cap a Barcelona. Tenia tos, però res més, galipàndria controlada.

Arribo i em trobo amb el Jose G., després amb el Víctor A. i més tard amb l'Albert.

La mateixa foto feta de l'any passat, però és que resulta impressionat la vista i l'ambient.

Un servidor, envoltat de uns mega cracks!!. Si us fixeu, porto als meus genolls el millor preventiu que conec per ells (m'havien estat fent la guitza els darrers entrenaments), les inicials dels meus fills.

Una vegada més no puc quedar amb els del club ASME, perquè els tinc a l'altre punta just al mateix moment. Tot i així, aquí els teniu...

CRACKS!!!!

Amb el Jose G. i l'Albert ens posem d'acord en seguir el pla establert i sortir a 5'/km fins on puguem (link). Víctor A. estava en un altre pla, perquè volia baixar de les 3:30h.
Jo segueixo pensant que, per mi, és un pla suïcidi, però m'apunto igualment a veure què passa. Mai he sortit tant fort a una marató, aiiiii....

Abans de la sortida, ja perdo de vista al Víctor A., anava ja mentalitzat, hehehe...

Sortida!!, primers metres fent una mica el boig pujant Sants. Realment hem sortit forts, tot i que Sants pica una mica amunt. el Garmin balla entre els 5'05''/km i els 4'40''/km en alguns moments, mare meva!!

A Av. Madrid noto un copet a l'esquena, collons!!, en Jordi N., que em diu que s'ha marcat un sprint quan ens ha vist per saludar-nos. Parlem de plans i au, cadascú a fer la seva cursa. Quan ens separem sento enveja, caram!!, em podria quedar amb ell i no amb aquestes dues bèsties que em volen matar, :)

Una mica més endavant, arribem a l'alçada dels meus pares al km4 i ja els hi deixo el tallavent que portava a la mà. Ja estava fart de no poder bracejar correctament, :S

Toca enfilar Numància amunt, tram curt però es nota. Gir cap a les Corts amb un tram pla per recuperar una mica i arribem al km5 en 25'23''!! (l'any passat en 26'44''). Em dona la impressió que anem massa forts, però és un ritme que puc mantenir sense problemes....de moment. El Garmin em continua marcant voltes (quilòmetres) per sota de 5'/km, inclús per sota de 4'50''/km, això no deixa de "cagar-me" i omplir de dubtes el meu cap. Quan aguantaré?, ho pagaré més endavant?, tindré un final de cursa infernal?....

La pujada a la Diagonal es fa dura però seguim sense baixar el ritme militar que hem pactat. Aprofitem diagonal per agafar aigua (no perdono, ni perdonaré cap avituallament en tota la cursa).

Urgell, París i trobem al sogre de l'Albert (merci per la foto!!!)...

Sense adonar-nos arribem al km10..... 50'05'' (fent aquests darrers 5kms en 24'43'')... ejem!!. Es a dir, hem remuntat el temps dels 5 primers quilòmetres i hem deixat els primers 10, en 5'/km, olé!!...

La veueta entra a escena per la porta gran.

Però no li faig gaire cas, perquè toca estar pendent de si veig al company Jaume (cal dir que junt amb els pares, és l'únic que m'ha vingut a animar a totes les curses, gràaaaaaacies Jaume). I com no, allà esta, on sempre, fins i tot amb una bandereta per donar "Ànims!!!". 

Encara hi havia forces per fer frivolitats, :)

Gràcies per les fotos Jaume!!

Agafem Numància i Tarragona i decideixo que quan passem pel km11 li diré als companys que baixo el ritme (no vull que els pares que estan just allà, pensin que les coses ja van malament). Les cames, em cremen per l'efecte del gel de calor junt al Sol. Arribo a l'alçada dels meus pares i aprofito per treure'm els maneguets que ja em fan nosa.

Passa't el km10 avorto el meu pla de retirada (de ritme) i decideixo continuar amb les bèsties. Sé que l'estic cagant, però ja som moltes vegades que els he vist a tots despenjar-me i també sé que quan més temps estigui amb ells millor per fer un bon temps..... o no, ja no sé ben bé res, però és un tema de pur orgull i, com deia, segueixo amb ells.

Agafem la recta de Gran Via i anar fent metres i metres... 

La pujadeta de Passeig de Gràcia la fem a un ritme que em fa ja prou mal com començar a replantejar-me deixar aquí el ritme "brutal", però segueixo aguantant. A veure que faig al km15....
Finalment acaba la muntanya i girem a Rossellò, temps per relaxar-se i km15!!!, 1:15:12 (darrers 5kms a 25:07, hihihi, hehehe, hahaha, HAHAHAHA, el mur em fotrà una ben sonada, ric per no plorar). Cau el primer gel.

Baixem per Sardenya i al gir cap València , decideixo que s'ha acabat. No puc continuar hipotecant el meu final de cursa per un ritme que no està d'acord ni al meu entrenament, ni a res de res). Així que "Chicos, bajo el ritmo por favor seguid vosotros no me jod...". Total que em diuen d'anar junts com a mínim fins on estan les dones i les filles de tots dos (tocant Av. Meridiana). El Jose G. també em diu que ell tampoc vol seguir al ritme de poc més de 5'/km.
Per València, sorpresa!!, em trobo al Joan M., company de feina que no esperava. Ens dona uns ànims que comencen a ser molt benvinguts. Gràcies!!!

Us ho havia dit, la meva cara no enganya. Sorpresa total!!, :)

Molt bones fotos Joan. Gràcies!!!!

Més endavant saludo al David de l'ASME que està fent de voluntari (no corria??, penso que igual liha passat alguna cosa...), ens saludem i, tot seguit, arribem a la fi de l'infern, o de l'infern primera part!!, arribem a l'alçada de la Cristina i l'Helena i les petites amb els reus retolets d'ànims per tots tres :) :) :)

Gir cap a Meridiana i aquí ja sense dir res Albert segueix mantenint ritme i jo decideixo que fins aquí el fer el boig. La sorpresa, que només interioritzo, és quan veig que Jose G. no marxa amb l'Albert si no que es queda amb mi. Es aquí quan m'adono que ell tampoc va còmode amb el ritme que portàvem. 
Millor, així no em quedaré sol tant aviat, :p

Pugem Meridiana i es fa fa bastant dur. Pel camí em torno a trobar als meus pares i la meva tieta (gracias por los ánimos, mua, mua). Km18, km19, i al final km20 i toca baixar. Les ampolles d'aigua que agafo als avituallaments ja les rendibilitzo al 100%, un bon tros per sobre i un altre bon tros cap endins. I de tant en tant, ja vaig agafant trossos de plàtan.

Abans d'arribar a la mitja marató, de nou una sorpresa...el Minsa, la Gemmy i les seves filles em fan un crit. Els feia fora amb la resta del grup i no els esperava. Creuo de banda a banda per saludar-los, passo de llarg i primera llagrimeta, això serà dur.

km21, 1:46:48!!! (l'any passat 1:51:20). Aiii, es mastega la tragèdia, :), massa ràpid.

Una mica més avall veig que de pujada venen uns de l'ASME (saludo al Romà i també identifico a Paco, vinga ASMEEEEE!!!). Tot seguit saludo de nou als pares i la meva tieta, xoco mans, perquè començo a necessitar molt el contacte amb la família... M'adono que m'està venint la crisi massa aviat, queda mooooolta cursa.

Gir cap a València i de nou, com l'any passat en aquest mateix punt, els pèls de punta per la gentada que hi ha just al revolt. Per desgràcia començo a notar que tinc al Jose G. massa estona per darrera i poques vegades al costat. :(, tot i així, de tant en tant anem junts, em va animant i encara fem la conya de la pujadeta que fa el pont que creua Gran Via. Crec que serà la darrera vegada que el vegi. 
Gir cap a Prim, avituallament, segon gel i entra a escena el meu amic Jose que m'acompanyarà com l'any passat fins el final. Només veure'l li dic dues coses: primera si veu al Jose G., em diu que no, li dic que miri de nou, que va de vermell i porta ulleres, res, no el veu. Merda!!, només desitjo que acabi bé; segona, li explico que he fet l'animal i ja ho estic començant a pagar. 
Per cert, en mig de tot això, passo el km25 a 2:07:29 i el Garmin comença a evidenciar-me que vaig baixant ja molt el ritme (voltant els 5'20''/km). Massa aviat, massa aviat....

Diagonal cap a Glòries, es fa dur, pero aguanto el meu nou ritme.

Al final, estan de nou, les famílies dels meus ex-companys de cursa :), els pares i el Víctor de l'ASME amb la seva dona (la fotògrafa oficial del club, com li diuen, :), merci pels ànims i per la foto!!).

Uns moments abans!!

Uns moments després!!

Només girar (quina gentada!!!), alguna llagrimeta més rodola perquè la barreja pares i patiment té aquestes coses. Petonejo la meva polsereta que va fer un dels meus fills i endavant!!, toca "baixada".

A la baixada vaig mirant si veig el Jose G., però finalment ho deixo estar perquè amb prou feines puc estar per mi. Això sí, en aquest tram em noto, de nou, una mica fresc i puc portar un bon ritme, ritme que va recuperant la pèrdua que segur he tingut a la pujada per l'altre cantó de la Diagonal. A aquesta zona veig al Marcos del Gym (merci pels ànims).

Km30, 2:34:01!! (l'any passat 2:38:24). Començo a fer càlculs per fer marca i per dividir els quilòmetres que em queden en meitat i meitat, es a dir, no em queden 12kms, em queden 6 i 6. Aquest "invent" ja el mantindré fins el final i m'anirà molt bé mentalment.
Al següent avituallamemtl, l'anècdota del dia. El Jose em diu que s'avança per agafar les coses (aigua, isotònic i fruita que li demano), però jo vaig bastant fort a aquest tram i just quan noto que es gira per veure on estic el passo a tota castanya. En un primer moment penso que m'ha vist, però em queda el dubte. Per si de cas agafo un plàtan jo mateix i vaig mirant enrrere, no el veig, no el veig.... Vaig pensant que quan s'adoni que no em puc haver quedat tant enrrere sortirà disparat cap a mi o aprofitant Diagonal Mar retallarà. Dit i fet, al girar Diagonal Mar el veig esperant-me a la següent cantonada. Bufff!!

Continuem!!, perquè ara sí que ve per mi lo pitjor de la marató.
Al passeig Garcia Faria m'avança el Vicenç, monitor del Club Running ASME, parlem una estona i segueix el seu camí. Al cap de poc em passen tres més de l'ASME entre els quals es troba l'altre monitor del Club, el Jordi que fa de llebre.
A l'Av, Litoral jo ja em vull aturar, ja no em queda gens a dins i començo a pensar on m'aturaré i caminaré una estona. De tant en tant, el Jose va fotent crits que quasi em llencen a terra per les ones sonores i la poca força que ja em queda, :S. Cóm li dic jo a aquest que vull caminar una estona?, em munta alguna escena semblant a la Jaqueta Metàl·lica, sense cap mena de dubte.

En fi, km34, 4 més 4 per l'arribada. Cau el tercer gel!!

Encetem Marina, jo no puc amb la meva ànima, els parcials es van complicant mica en mica. MERDA!!! 

KM35, 3:02:27, bufff, ara sí que la caiguda de ritme dels darrers 5kms ha estat bona. :S

Gir cap a Pujades, molta gent, Ciutadella i pujada cap a Arc de Triomf. Mare de Déu, em quedo quasi clavat, però segueixo, un pas, un altre, una altre, .... Estic a punt de dir-li que faig la pujada a peu, però torno a treure forces d'on no sé i vinga, cap amunt. Veig a l'Helena sota l'Arc, però ni em surt el nom. "Pajara" en tota regla!!!


Gir cap a Ronda de Sant Pere i ostres!!!, no recordava que també feia pujada. Collons!!!, si no fos perquè aquí la penya que hi ha (moltíssima) et va portant........... en fi, un pas, un altre, un altre,..... km37, 2'5 i 2'5. :). Plaça Catalunya i baixadaaaaaa, però ja ni les "baixades" gaudeixo. A Portal de l'Àngel noto una punxada al gluti esquerra, però ràpidament es difumina entre tots els dolors que tinc a les cames. Tinc els quàdriceps com pedres. Segueixo petonejat la polsera i vaig mirant les inicials dels genolls, aguanteu, aguanteuuuuuu....

Catedral, em dutxo amb les ampolles de l'avituallament. Km38, 2 + 2, i ja passo a mode total, collons, només queden 4kms, una sèrie llarga d'un entrenament al Club Natació Sitges. Ja ho tinc, ja ho tinc.... llàstima no poder gaudir-ho més.

Km39, Colón, el temut Paral·lel i km40, 3:31:09 (fa un any, 3:36:10). Penso que la marca ja no me la treu ningú, per malament que ho faci a la pujada.

Pel paral·lel m'arrossego com un cuc, hi ha penya que m'avança a tota castanya (on van?!?!), jo avanço també a altres. Km41. De sobte un crit, JuanFeeee!!!, cony!!, el Victor A.  amb un plàstic per sobre!!, ostres!!!, aquest ja ha acabat i ha tingut temps de venir fins a aquí. Quin tros d'animal, quin crack!!!, Vengaaa!!!!

Arribo a Plaça Espanya, s'acaba la pujada, s'acaba el patir, petó a la polsera i recta final. "Jose la cuarta", "Claro que sí, la cuartaaaaa".... """sprint""" final, on totes les sensacions, les emocions, els mesos lesionat, els problemes personals, el Pol, el Biel, els pares,.... tot es fa una gran bomba que esclata just quan creues l'arribada.................................








BUUUUMMMMMMMMM!!!!!,.............................................. ja tinc la quarta!!!, FELIÇ!!, CANSAT!!.

I a sobre amb marca personal amb 3:44:14

Només creuar la meta, una bona abraçada al Jose, ja que sense ell no hagués aguantat el tram final com ho vaig fer. De fet sense ell no aguantaria moltes coses.

Avancem, veig als pares, intento aguantar l'emoció, tinc les cames destrossades. Vaig buscant a l'Albert i finalment el trobo, ha fet marca amb 3:37 i poc. Quin crack!!!, ha pogut mantenir un ritme molt elevat. FELICITATS!!!

Per últim veig arribar al Jose, que amb 3:57 també ha fet marca, tot i que ha notat molt el mes d'aturada per la lesió. Tot un mèrit el que ha fet. FELICITATS també!!

Més tard comprovo que Víctor A. ha fet 3:27!!!. Mare meva!!

Els meus parcials....

En fi, ja tinc la quarta i estic desitjant anar a per la cinquena, això sí, amb una mica més de seny i a pels 3:30, :)

Per últim vull agrair un cop més (i ja serà el darrer, hehe): 

• al Jose i al Pere per apuntar-me a aquesta marató quan jo no podia ni còrrer i estava bastant enfonsat anímicament. Ells dos em van ensenyar que hi havia llum al final del túnel en forma de repte.
• a la Núria per fer amb mi la Behobia, i fer-me recordar que per aconseguir els reptes s'ha de fer pas a pas i si ho fem així aconseguim el que ens proposem.
• al Miquel que em va rehabilitar el peu d'una forma magistral i em va portar fins la llum.

A tots quatre, gràcies.

Tot seguit, als meus dos germans maratonians: Jose G. i Albert.

I a part d'ells, a tota la gent que, per sort, no ha estat poca, que m'ha donant suport, animant, en persona, posant un M'agrada al Facebook, comentaris, amb un Whatsapp, ........... Gràcies a tots!!, de debò. Tots formeu part de la bomba d'emocions que esclata quan creues l'arribada.

Ja per acabar, aquesta quarta marató va pels meus pares, perquè sempre hi són i per les dues personetes que donen sentit a tot plegat, als meus fills Pol i Biel. Ahhhh!!, i per la meva nova nebodeta, la Laia. 

Una forta abraçada i fins el proper post.

PD1: Penjaré més fotos que trobi i els links als vídeos personals.

PD2: Retransmissió d'E3 (link)