Cursa Montgat (10k), una primera pedreta...

Hola companys!!

Avui he tornat a fer una cursa de 10km, la cursa de Montgat (link). La darrera va ser ja fa molt, la cursa de La Maquinista al juny del 2014.

Entre aquella cursa i la d'avui un munt de coses han passat: recuperar els ànims, endreçar la meva vida, la lesió i els mesos parat, la Behobia, el renéixer, el munt de quilòmetres per preparar la marató, Granollers i la Marató. Tot plegat tocava reviure-ho avui a cada pas que feia.

La d'avui era la tercera edició (les he fetes totes) d'una molt bona cursa i sempre solidària, aquest any contra les addiccions.
Just ahir em llegia el post de la cursa de l'any passat (link), per intentar anar conscienciant-me i tenir un punt de referència. Una mica il·lús, també cal dir-ho, ja que estic a anys llum de com estava.

Total, que ha tocat aixecar-se a les 7h després de que l'estalvi energètic em fotés una hora de son (tot sigui per una bona causa). I cap a Montgat.

Una vegada allà, he comprovat que aquest any tornaria a tocar sol a dojo, com el primer any i vent com el segon, però en sentit contrari. Com no estic per massa històries tampoc li he donat

gaire importància. He deixat la bossa al guardaroba (aquest any buit respecte l'any passat) i a escalfar una mica. La idea era fer-ho inspeccionant la pujada que només començar et trobes. Dit i fet!!. A l'escalfament ja em notava les cames moooolt carregades, fruit de les sèries que vaig fer el dijous i de l'entrenament fort amb el Jose el divendres (per la carretera de les Aigües que no serien cap problema, si no haguéssim fet la pujada fins a ella a tota castanya). Tot i així m'he atrevit amb uns progressius, quins records!!.

Tocava anar cap a la sortida per plantar cara a les dues voltes del recorregut...

La sortida està més o menys a la meitat.

A la sortida m'he trobat a l'Eduard i a un col·lega seu. Hem estat parlant del recorregut, de l'estratègia i de plans futurs i després d'un minut de silenci per les víctimes de ""l'accident"" d'avió, que em sembla que els ha tocat de ben a prop (no he pogut escoltar-ho bé, perquè també és un clàssic de Montgat que el micròfon se li va tallant a l'speaker), s'ha donat la sortida (link, a partir del minut 2 durant uns 15 segons surto al fons).

Recordant vells temps, surto fort, potser massa i passo el primer quilòmetre una mica per sota de 4'20''/km (enrrere queden les meves sortides per sota de 4'/km, però tornaran). Al segon, una vegada fet una de les pujades i part de l'altra, passo a 8'37'' (només 7 segons per sobre de l'any passat) i ja m'adono que ho pagaré, perquè ni el temps ni el meu estat són com els de l'any passat.

Passada la muntanyeta, començo a tenir molta sed i la gola seca. Queden 2kms per avituallament i jo morint-me de ganes de beure, malament!!
Van passant els metres, aiguaaaaaa!!!. El meu nou Garmin a cada quilòmetre em diu el parcial de la volta i veig que vaig baixant el ritme, tot i que porto una bona mitja. Em recordo que el meu pla es arribar al voltant dels 45' (on m'he de veure!!).
Km5, 22'31'', perfecte, però massa justs per arribar a bon port. De nou a la pujada, m'adono que porto a la llebre de 45' molt a prop. Finalment entre el km6 i el km7 m'avança i poca cosa puc fer.

Des del pas per l'arribada vaig corrent bastant sol, ja que els de la cursa de 5kms acaben i el grup s'ha estirat molt. És el mateix que em va passar l'any passat. 

A partir del km7 m'ajunto amb un noi i ens anem animant l'un a l'altre. A aquesta part, el vent de cara m'està mortificant. km8, km9, els parcials fa estona que han pujat a 4'40''/km. 

Passat el km9, volta i recta final.

Malauradament, com l'any passat, quan falten uns 600 metres em ve la tos, les arcades i tot el reguitzell que comporta tot plegat (no he tret el pa amb mantega i melmelada de miracle, soc el Messi de les curses) i perdo de vista al meu darrer company no sé si pel davant o pel darrera. Quines ganes d'acabar!!. Veig que no podré ni quedar-me als 45', merda!!

Finalment arribo, 46'08'', sensacions agredolces!!. M'explico, bones sensacions per haver acabat a un ritme que ni recordaven les meves cames, bones sensacions per haver vist que puc tornar a còrrer per sota de 4'20''/km i amb marge, bones sensacions perquè, tot i el cansament de la setmana d'entrenaments nous he fet un paper digne i la sensació xunga, és que la marca és molt pobre respecte el que jo he arribat a fer, de fet és la marca 68ª de les 94 que tinc a curses de 10kms. 
Per passar les sensacions agres, em foto un tros de coca amb una bona dosi de Nocilla que donaven a l'arribada, junt amb un tros de plàtan i un tros de taronja i llests, :)

Ara tocarà treballar, i molt, per recuperar toooooota la velocitat que he perdut durant el tipus d'entrenament de la marató, els mesos lesionat i la baixada anímica. Estic disposat i amb moltes ganes de fer-ho.
El repte està clar, tornar a:

Respecte a la cursa, poc més a dir, només penjar els números i el meu historial a Montgat:

 

















Abans d'acomiadar-me voldria tenir un record pel Jordi, ja que aquesta setmana s'ha trencat el tendó d'Aquiles i li toca aturar-se, just ara que li començaven les triatlons. De vegades aquest esport és una mica cruel, per no dir molt.

ÀNIMS CRACK!!!!!!!!!!!!

Ens tornem a veure a la Cursa del Corte Inglés, sí, si, heu llegit bé..., vaig dir que no la tornaria a fer fins que no canviessin les coses. Doncs bé, aquest any han canviat i tothom porta xip. Espero que també expliquin a tothom que per que sigui vàlid el temps també han de passar per la sortida, :)

Una abraçada runners!!