Ja torno a ser aquí!!, no m'ho puc ni creure.
No ens veiem des del post de la Behobia, com vaig dir, aquell oasi en mig del desert. Des de llavors vaig seguir la meva singladura pel desert, però amb l'empenta de la Behobia, ja amb prou provisió d'aigua extra.
Fins just el dia de Nadal han estat setmanes molt dures, en que no veia fi a res. Però no m'entretindré en mirar el passat. Els que estaven al meu costat saben com ha estat i els agraeixo de tot cor el seu interès i el seu recolzament.
El dia de Nadal va ser el primer dia que vaig poder còrrer sense cap tipus de dolor. Com vaig dir al facebook va ser com un regal, el millor dels regals de Nadal.
I si arribat aquest punt soc a les portes de fer una mitja marató és gràcies al tracte rebut pel Miquel. Han estat moltes sessions amb ell per anar mimant aquest peu que s'havia tornat rebel. De nou, moltes gràcies Miquel!!
I una vegada que el Miquel em va deixar començar a còrrer..... cóm s'arriba de fa dos mesos i poc que corria 4kms ofegant-me i amb dolor d'esquena, d'espatlla, de pit,..... i que m'havia posat en 98kg llargs, fins estar preparat per còrrer una mitja marató??, doncs és tant fàcil com difícil: amb treball, moooooolt treball, quilòmetres de treball.
Miquel, no t'enfadis!!, :)
Ara quedarà tot el febrer per fer tants quilòmetres com el de l'any passat i anar amb un mínim de condicions a la marató del 15 de març.
Però tornant a la Mitja de demà, he de fer un punt i a part per dir que si la corro és, a part de la feinada que porto, per un trist succés i és que l'amic Jose G. no la pot còrrer per què, després d'estar fent una temporada brutal i deixant-nos a la resta unes marques cada vegada més complicades, s'ha trencat. Així doncs, tot i fer el canvi de nom avui a la recollida del pitrall, demà correré amb el seu pitrall i ben orgullós de que així sigui. A recuperarse Jose!!
I es que està sent un cap de setmana bastant complet d'emocions, ja que van començar ahir amb l'entrega de premis del meu club (Running ASME) envoltat de gent unida per un sentiment comú envers a aquesta passió per còrrer. Vaig estar molt còmode, amb gent molt maca i a sobre em vaig emportar, tot i el tros d'any lesionat, el segon premi de la categoria i de la general.
Com veieu el vaig recollir amb la dessuadora del meu altre gran amor, el Club Natació Sitges, al que espero tornar quan acabi la marató i tingui una mica més de confiança en el meu punt de velocitat. Ara com ara, només estic acumulant un fotimer de quilòmetres, però no tinc gens de velocitat o com a poc, no la que tenia quan fa any i mig anava trencant els meus cronos en curses de 10k i 21k.
Parlant de cronos, la marca de demà segur que no seguirà en la línia de les darreres, però tant se val. Demà serà un dia per gaudir, serà un dia en el que les emocions aniran acumulant-se al cor, al cap i el portaran a situacions límit de tremolor de cames. :)
Ara ja només queda esperar el moment de la sortida i gaudir, gaudir, gaudir,.... . Sé on estava fa porques setmanes, sé el que m'ha costat arribar fins aquí, sé el que m'espera i sé a qui agrair on soc.
Potser m'ha sortit un post com diria el, cinquanta vegades ombrejat, senyor Grey una mica vainilla o com diria una amiga meva, nyonyo nyonyo, però que puc fer-hi. Certament amb els sentiments a flor de pell soc un nyonyo avainillat. Però avui i ara mateix, per damunt de tot, soc un corredor, HE TORNAT!!, i torno per quedar-me.
Salut i quilòmetres !!!!!!!
Una abraçada!!
