Cursa de Sant Boi (10k), torrat!!

Hola companys!!

Aquest matí hem fet la cursa de Sant Boi.

I si aquesta cursa ja és dura per si mateix, fer-la a les 10h sota un sol espaterrant ja la fa criminal.

Com a mínim no ens ha tocat matinar tant, :S

Així doncs, despertador a les 7h i uooppssss, no tinc pa!!, no podré fer la meva rutina com sempre. He hagut de canviar les llesques de pa amb mantega i melmelada per 4 insuficients torrades d'aquestes que ja venen.

Cotxe i cap a Sant Boi, a les 8:45 aparco i vaig a buscar el pitrall. Em trobo al Víctor, m'acompanya al cotxe, em canvio i tornem a pujar a l'estadi d'on se surt.

Allà trobem a l'Eduard que no perdona una.

I, ostres, començo a sentir una sensació de buidor que no m'agrada gens. Merda!! les insuficients 4 torrades em donaran la cursa, noooooooo....

La veueta, abans de començar, ja m'està donant la brasa.

Decideixo escalfar una mica a veure si em passa la sensació i ho aconsegueixo d'aquella manera.

Calaixos i sortida!!!, ens espera:

Fa por, moooolta por!!

Si et passes al principi, ho pagues molt car al final.

Surto fort!! (sempre respecte el meu actual estat de forma). Només sortir em dona un copet un de l'Asme a l'esquena: "Eiiiii", "Vinga sort", "Que vagi bé"...., sempre és agradable trobar als grocs per tot arreu :)

Li dic que tiri, sé que, tot i ser veterà, està una mica per sobre meu.

El primer quilòmetre el passo a 3'58'', tot no volent perdre de vista una noia rossa...., en fi, coses d'homes, :)

El segon, "baixo" a 4'07''/km, si segueixo així amb la calda que fot, i com em començo a trobar, no ho explicaré.

Plak, plak, plak, plakkkkkk, que és això??, ostres em passa en plena baixada un corredor descalç a tota castanya. Ho comento amb un altre que portava a la vora. Quin crack!!

Al tercer quilòmetre torno a baixar el ritme, em trobo pesadíssim, buffff. La veueta: No acabes, no acabes.....

Quart quilòmetre, he passat i m'ha tornat a passar el "plak, plak, plak" a una nova baixada , ja no el veure més. Entrem el centre sanitari i sempre és una sensació agradable veure als interns i al personal sanitari animant. 

Aprofito les ombres dels arbres del jardí, mare meva!!, quina calda!!

En mig del centre i en plena pujada està el km5.... 21'34'', caram!!, no està pas malament, però sé que, tot i els tobogans, el pitjor està per arribar, :(

Agafo l'ampolla d'aigua de l'avituallament i em faig una dutxa, reservant una mica per veure... Encara veig a la rosseta a uns 100m, però no puc arribar ni de conya.

Arriba la pujada cap a l'església, $%&@*{$"!!!, sense comentaris,,,, quan arribo a dalt deixo anar una bufada alliberadora. És una pujada curta però brutal. I cadascuna d'aquestes pujadetes et va traient forces de forma exponencial.

Una mica de carrers pel centre, els meus parcials van voltant pels 4'40''/km tota l'estona. Km8 gir a la caserna de la Guàrdia Civil i .... aquí tenim la traca final, pujada forta... agafo ombra al costat del mur de la caserna i auu, cap amunt.... baixadeta, gir, gir, i per fi, arribo a la pujada que estava "esperant".... una pujada llarga i forteta, glupssss... Començo a anar amb la reserva!!!, la veueta no gossa dir res, crec que està socarrimada dins del meu cap.

Al final de la pujada ja ens trobem al km9 i de sobte, sense temps a fer estratègies relaxants, em ve la sensació de buidor i.... tos, arcades.... ve, el de sempre. Segueixo "corrent" amb tot el xou i just quan el terreny s'aplana per fi, la cosa es calma.

Ja estem, baixada final, pujadeta d'entrada a l'estadi, volta d'honor i fi, 45'46''. No està pas malament. 

Tampoc puc ubicar la marca respecte altres edicions perquè no ho havia mirat. 

Sobretot feliç per la feina feta i per haver defensat aquesta cursa bastant bé.

Agafo les coses que donen i m'espero a l'arribada dels companys: Víctor i Eduard, molt junts i també amb cara d'haver patit de valent, de fet, com totes les cares de la gent que veig passar i vaig animant.

Prova de lo dur del dia és que mentre estem mirant com acaba acaba d'arribar la gent venen dues ambulàncies a tota castanya. Espero que els atesos estiguin bé!!, us recordo que, i més en dies com aquest, una orella ha d'estar escoltant sempre el que li diu el cos.

Finalment també veiem passar al Miquel Pucurull a ritme creuer, una altre tros de crack, als seus 76 anys.

Quan decidim marxar, es produeix el moment emotiu de la jornada. Ja enfilant la pujada per entrar a l'estadi arriba la darrera corredora amb el cotxe escombra enganxat. Tothom l'aplaudeix, un li dona una ampolla d'aigua i la pobre va plorant com una magdalena, suposo que barreja de l'esforç i de veure's tant recolzada. Bonic moment!!

Els numerets de la cursa:

I ara sí, el registre de la marca respecte altres edicions. De veritat que no importa que no sigui bo en comparació a altres, ja que la calda que feia avui tampoc es por comparar. A més a més, des de Montmeló només havia sortit un dia a entrenar.

Propera cursa, a casa!!, diumenge que ve a Vilanova!!.

Segur que ens esperen: calor, vent i una sortida a les 10h, mmmmmmmmmmmm, tocarà patir de nou.

Fins aviat!!!

Cursa Mulla't i Corre (10k a Montmelò), al loro que no estamos tan mal!!!

Hola amics!!

I és veritat, si soc capaç d'haver fet aquest temps sense donar el 100%, vol dir que a les meves cames i, més important, al meu cap, encara queda benzina. Aiii, com moltes vegades començo la casa per la taulada, anem a pams!!. :)

El diumenge passat va tocar fer la cursa Mulla't i Corre per l'esclerosi múltiple, cursa 100% solidària.

No tenia pensat fer-la però Núria, la meva companya a la darrera Behobia, venia a fer-la. Així que no m'ho vaig pensar gaire. A més a més és una cursa que és fa al circuit de Montmeló i té aquest encant afegit.
El circuit dista molt de ser pla i si el veiem com tres lletres CAT, la part de dalt de les lletres està molt més a munt que la part de sota, per tant tenim un bon reguitzell de pujades i baixades.

Es a dir, sortim baixant per la T, després pla fins que arribem a la C, la pugem, la baixem, pugem l'A, la baixem i per últim pugem la T. Això dues vegades i al final baixem de nou la T fins arribar a la mateixa Meta dels cotxes/motos/...

Tocava llevar-se a les 6:30, rutina i cap al circuit.

Només arribar ja em trobo amb els companys. Agafo pitrall, samarreta i fem la foto de rigor prèvia abans de deixar la bossa al guardaroba.

El Victor, jo mateix, la Núria, el Carles i el meu tete Jose.

Feta la foto, deixo la bossa i anem pujant cap a la sortida. Els que no l'han fet mai van al·lucinant amb els detalls del circuit: pianos, grades, escapatòries, parets amb "protecció", trossos de goma cremada,...... Jo tot i que era la meva quarta cursa aquí, també segueixo flipant amb aquests detallets.

Faig una mica d'escalfament, ens situem a una zona mitjana per la sortida, ens desitgem sort i pam, SORTIDA!!

Ràpidament m'obro i vaig per la part de fora durant tota la baixada cap a la recta principal, per no ensopegar amb gent que va més lenta que jo. Realment vaig molt fort, o com a mínim molt fort després de tant de temps.
De seguida noto que algú em saluda. És un altre corredor de l'ASME!!
Anem xerrant una estona mentre passem el km1 a 3'49'', mare meva!!. Tampoc m'hi capfico per què ha estat fruit de la baixada. A la recta, ja sense baixada, continuem molt forts i penso que no vull aquest ritme o em mataré. Sense dir-nos res, el meu company segueix fort i jo baixo el ritme (tot i així mai perdre el contacte visual amb ell en tota la cursa)...
El km2 em marca un temps de pas molt poc per sobre dels 4'/km i això, amb un tros de la primera pujada, ja em dona una sensació del nivell que estic portant.
Segueixo el camí, tot recordant les pujades i les baixades...Agraeixo la baixada de la C i em foto un gran pinyo amb la pujada de l'A. Abans de començar havia estat parlant amb el Víctor si era més dura la pujada a l'A o la pujada a la T. Jo deia que la de la T, perquè la considero més psicològica tot i que ara penso que te raó ell i la pujada de l'A és criminal. La pujo al ritme que puc!!
Després de la pujada a l'A, la pujada a la T se'm fa més fàcil, tot i que deu n'hi do.
Primera volta aconseguida, agafo aigua i de nou a baixar cap a la recta principal. Camí d'ella es fan els 5kms i els passo a 20:47!!, Moooolt bé!!!, ni m'ho crec.
De sobte, quan passo per la catifa dels 5km, ........... PIII ...................................................., efectivament, sona el meu xip però no escolto cap més fins al cap d'uns segons. Estic sol!!, els que porto davant els tinc com a 30m i els que porto darrera, ho comprovo, estan doncs també a uns 30m... Passo per la tribuna principal tot solet, sentint-me una estrella de la F1.
No aconsegueixo enganxar als de davant i els de darrera no m'enganxen a mi. Aquesta situació durarà 2 quilòmetres, del km5 al km7 i poc. Just a la segona pujada a l'A m'enganxen els de darrera, ho agraeixo, ja estava fart de còrrer tot sol. Aquesta pujada encara se'm fa molt més dura per què, evidentment, ja vaig més just de forces. Tot i així intento fer-la dignament :)
S'acaba, baixo i vaig cap a la pujada de la T i uooopsss!!, avanço a una noia caminant, plorant i queixant-se a cada pas. Que dur és això!!! Li faig un "Vinga noia, ànims", quina pena.
En fi, arribo a dalt de la T i ja només toca baixar fins a l'arribada. 
Faig la baixada controlant bastant perquè no vull que m'agafin les meves històries, tot i així quan em queden uns 500m noto que em venen, nooooo!!. En aquest moment em concentro i penso, mentre vaig corrent, en un moment de pau, un moment ideal, un moment utòpic, ... funciona!!!, no m'agafen les meves arcades i fins i tot puc prémer l'accelerador pels darrers metres.
Arribo quasi esprintant a tota castanya!!, 43'43'', bufff, molt bon temps per mi a aquestes alçades.

Agafo les coses i com els membres dels equips de F1 vaig a veure les arribades dels altres...

Veig passar a l'Eduard (que no sabia que hi era aquí), tot seguit al Víctor. El Jose que ja havia passat (48'!!) s'incorpora a veure passar a la penya amb mi. Finalment passa la Núria que, tot i les lesions, fa una marca molt bona.

Super crack!!, Never walk alone!!

Tots hem fet bona cursa, ningú a pres mal, ha fet un dia fantàstic per còrrer,... Tots contents!!

Els meus numerets de la cursa:

Com es por veure, a la segona volta la baixada de ritme és notable i evident, però tant evident com que només perdo 8 posicions a la general, cosa que indica que tothom l'ha patida.






















I la comparativa amb altres edicions. No està pas malament:

Amb aquesta injecció de moral toca seguir entrenant per tornar a les meves marques de fa un any i mig. La idea és ara baixar una mica la quantitat d'entrenaments, per després, a l'estiu, pujar-los i poder començar la setena temporada en un estat òptim de forma.

Tot i que baixi el ritme m'apuntaré a alguna cursa per veure com vaig evolucionant i perquè aquest món de les curses enganxa moltíssim!!.

Propera cursa, Sant Boi el 10/05.

Ens veiem, una forta abraçada!!