Cursa dels Nassos (10k), la prèvia

Hola a tothom!!

Arriba la fi de l'any i amb ell les curses de Sant Silvestre repartides per molts indrets, dates i distàncies a còrrer.
La meva escollida, des de la primera temporada, és la Sant Silvestre de Barcelona, també anomenada cursa dels Nassos.

Una cursa de 10k amb un recorregut molt ràpid (només tres pujadetes puntuals trenquen una mica el ritme).

Deia ràpid, tot i que a mi, excepte l'any passat, mai se m'ha donat gaire bé. Còrrer a les 17:30 és una trencada de la rutina total i ja sabeu que jo sense les meves rutines no soc ningú. A més a més per mi és antinatural còrrer a aquesta hora.

Com sempre, la mirada d'en Miquel Pucurull (link) és un passeig meravellós per la història. Us el recomano.

Tornant a la cursa, i concretament a demà, sé que no faré un bon paper (ja ni consulto el maleït predictor de marca perquè seria bastant lamentable, hehe). Em conformo amb superar la marca de l'any passat. Arribo en un estat de forma .... complicat. Crec que el desordre dels meus entrenaments, junt amb el tema de la càrrega dels pulmons, m'han fet perdre forma, però sobretot perdre sensacions.
La setmana passada ja pensava llençar la cursa per fer res de bo. Ahir i avui, ja ho he portat a terme, acumulant 30kms d'entrenament per la marató. Es a dir, arribo a la cursa amb unes tiretes de collons i dolors per tot arreu, hehe. Lo fotut és que tingui tiretes després de tots els quilòmetres que porto a les cames.

Des de la darrera entrada he fet els següents entrenaments:

• Diumenge: 10'6kms per Vilanova de nit amb un ritme suau de 4'59''.
• Dilluns: Repeteixo circuit i hora al mateix ritme (4'58''). Les sensacions no són bones, vaig molt lent i el pit em crema.
• Aturada per festes, no tinc força per còrrer, estic empatxat, :(
• Diumenge: Estreno les bambes noves amb una sortida fins a Sitges de 19'6kms a 4'57''. Arribo bé, però amb els peus fets caldo per estrenar bambes d'aquesta manera tant inconscient.
• Avui dilluns: Mort de tiretes, amb un parell d'ampolles i mal al costat esquerra de la pelvis, el més normal era quedar-se al llit. NO!!!, amunt i 10'4kms per Barcelona a 4'59'' ja que el meu estat no donava per més.

Ara mateix les cames em fan mal per les tiretes i els diferents punts de dolor. Demà, com deia, no crec que estiguin molt millor, però intentaré baixar la marca de la cursa. Serà difícil.

Com és tòpic i típic, toca fer balanç de l'any que deixem i fer propòsits per l'any que ve. Si de cas, faig el balanç a aquesta entrada i els propòsits pel dia 1 amb la crònica de la cursa.

El balanç de l'any és positiu, molt positiu. 

He acumulat un fotimer de quilòmetres i he fet, amb la dels Nassos, 34 curses:

La dada és els punts que et dona la ChampionChip (una mica el reflexa de la qualitat de la teva cursa respecte el primer)

Però més enllà dels números em quedo amb els bons moments viscuts: 

• La marató amb els meus pares animant i l'abraçada final amb el Tony
• La possibilitat d'entrenar amb els cracks del Club Natació Sitges i el míster Nico. Tot i que quan em va sorgir la possibilitat estava molt cansat de la temporada i volia aturar-me, no ho vaig fer per aprofitar al màxim la oportunitat. Penso que ha estat la millor decisió que he pres esportivament parlant, ja que els fruits no s'han fet esperar i he començat la temporada de forma "espectacular". Com ja he dit moltes vegades al llarg d'aquesta temporada no estaré mai prou agraït tant al míster Nico com als companys del club. Gràcies, gràcies!!!
• Gràcies al punt anterior, he batut, amb molt de marge, les marques de 10km, Behobia i mitja marató. Més enllà de les marques em quedo amb les sensacions i per esmentar algunes: em recordo de Sant Andreu de la Barca, Behobia, Tarragona o Vilanova, però com sempre us dic totes tenen la seva història. Ara tinc en ment, tornar a batre la de la mitja amb alguna cursa més favorable que Tarragona i batre la marca de la marató intentant apropar-me a les 3h30m. Ui!!!, que això són propòsits, hehe. 

En fi que estic encantat amb el salt qualitatiu gràcies al CNS i sé que encara puc millorar perquè porto molt poc temps entrenant amb ells. Es a dir, si amb el que porto he aconseguit això, amb més temps i la llista de propòsits que us comentaré pot ser espectacular.

Per finalitzar, anem al que veritablement importa :) ...

Us desitjo, de tot cor, una molt bona entrada d'any i un any 2014 encara millor.

Salut i quilòmetres!!

Una abraçada!!

Joan

BON NADAL!!!

Hola a tothom!!

Aquest cap de setmana no tinc cursa, tampoc tinc el cos per fer-ne cap. Quan pensava que em deixava la tos, ha tornat amb mi. Ja deia jo que havia estat una visita massa fugaç, quan normalment es queda amb mi, mínim, un mes.
A més a més, porto una setmana xula amb l'ampolla que em vaig fer al dit a la cursa de la setmana pasada, aaa, aaaaaaa..., aa, no recordo on va ser, ni com va anar, :)

Amb el que us deia poc he pogut entrenar:

• Dilluns, tenia festa i quan ja pensava que em quedaria a casa tirant "d'excusari" i jugant al Candy Crush Saga dels pebrots, em vig obligar a sortir a treure'm el mal sabor de boca del dia anterior. Així que vaig fer unes sèries en pujada a un ritme molt bo.
• Dimarts, l'ampolla m'estava matant així que cap el gym a fer abdominals i peses de cames.
• Dimecres, l'ampolla s'estava passant amb mi, peses de la part superior.
• Divendres, l'ampolla guanya la batalla, peses de la part superior.
• Avui, diumenge, encara que sigui embolicant-me el tema, penso sortir a la tarda a fer una tiradeta de 10kms. No estic per sèries, ni per ritmes alts, perquè em poden portar a comissaria per escàndol públic si començo a tossir.

Em fot, no poder haver anat a l'entrenament del club, el dijous, però la feina m'ho va impedir i arribava tard a Vilanova. L'entrenament que tocava semblava molt dur i em venia molt de gust.

Des d'aquí agrair a tothom els ànims rebuts durant aquesta setmana, després de la decepció del diumenge passat. Les paraules del míser Nico em van treure de l'estat de catalèpsia en el que havia entrat i em van tornar de nou a les ganes de seguir entrenant dur per aconseguir noves fites. Gràcies a tots!!!

En fi, no tinc gaire cosa a dir més, només que espero recuperar-me aviat de la tos i junt a les bambes que em portarà el senyor Noël, tornar a agafar la forma de fa tres setmanetes.

No em voldria acomiadar sense recordar-me a mi mateix l'esperit de la Behobia de fa un mes i poc i el moment de l'arribada a la Fenexy Vilanova fa un parell de setmanes. Només que recordi aquell moment, quan estigui recuperat, tot serà molt més fàcil...

...recordar que estem bojos per tot això (link) i desitjar-vos de tot cor que passeu un molt bon Nadal...

Una forta abraçada!!!

Cursa de la Sagrera 2013

Hola a tothom!!

Dies com avui se'm fa difícil escriure al blog, perquè la desil·lusió s'ha apoderat de la meva ànima runner i l'està deixant esmicolada. És la desil·lusió forjada durant 9 quilòmetres de menjada de cap descomunal on fins i tot la veueta s'ha retirat perquè veia que la cosa era realment greu. Però bé, intentaré anar pas a pas, ja que aquí estic per les històries agraïdes i per les desagraïdes, per les bones i per les dolentes i en definitiva pels èxits i els fracassos. 

Em llevava aquest matí amb la sensació induïda pel meu comiat de la prèvia, ahir mateix. Una sensació de perquè no, és Sagrera, el predictor dona bones possibilitats, no has tossit gaire darrerament,..... Total que rutina i cap a Barcelona.
Agafo pitrall, saludo al Jose i al Jordi i vaig cap al cotxe a deixar la samarreta i el caldo. De camí d'anada, tos a sac i quasi trec la primera papilla, no!!, no pot ser. De camí de tornada, tos de nou. Casuntot!!!, no m'ho puc creure. Total, tota l'eufòria esvaïda de cop i la veueta treu el cap.
Saludo a la resta de runners coneguts (David, Mercè, Toni, Jonàs) i a l'Albert. Escalfament i progressius, alguna cosa no funciona. Collons!!, que està passant?!?!
Em poso a la sortida (jo no sé perquè fan calaixos, perquè la gent se'ls ha passat pel forro) i parlo amb l'Albert de l'estratègia.

• Joan, què faràs?
• No vaig bé. Però la idea seria aguantar els 4'/km fins on pugui i després deixar-me morir fins al final.
• Et segueixo el que pugui.
• Igual t'he de seguir jo a tu
• ...

Sortida!!, intento còrrer, no puc, massa penya, fins que sortim al carrer ample. Collons, què passa?!?!, les cames, cadascuna em pesa una tona.

km1, 3'53'', però les cames les tinc fetes una merda, fi de repte, fi de cursa, fi de motivació, fi de tot.... la veueta surt, "sí, veueta, sí, estem d'acord". 100m més enllà em passa l'Albert i li dic que ja pot tirar que jo no vaig bé.

km2, 8'13'', i començant a perdre a l'Albert de vista. La menjada de closca, que ja havia començat feia una estona, m'està destrossant: deixo la cursa, baixo el ritme, deixo el running,..., la veueta acollonida no diu res, això és més bèstia que el que sol fer ella. Ves per on, hi ha un nivell superior a ella.

Una cosa està clara, tot i que cada múscul del meu cos m'ho està implorant, retirar-me de la cursa, MAI.

Em comença a passar tot Déu.

Primera volta, m'anima la dona de l'Albert, km6 m'anima el Minsa i la Gemmy, collons!!, gràcies, gràcies, però és que no puc. Miro el GPS intentant despertar del malson.

Km7, l'esparadrap que m'he posat al dit gros del peu dret perquè no em fes mal la bamba, em fa una ampolla al dit del costat i me la rebenta. DOLOR!! (us posaria una foto del resultat final, però no us vull engegar a rodar el sopar).

Al km9'5 em passa el Jose A., "pégate a mí", "tira tira, no puedo". I tant que no podia, el meu cap estava ple de les restes d'un camp de batalla, no quedava res.

Arribada!!, 43'14'', un desastre. És la tercera marca a Sagrera i que sigui marca Top10, no m'anima gens ni mica.

Albert ha fet marca un 42'38'', ets un crack. Sento no haver estat a l'alçada i haver-te ajudat a esgarrapar més segons.

També una menció especial per Mercè que ha tornat a fer marca amb 57'29'' i juraria que Toni també. Sigui com sigui, felicitats!!

Per la meva part, porto tot el dia intentant pensar que ha passat:

• Massa pressió
• Estat físic pel tema pulmons i tos
• Circuit més dur que altres edicions
• Massa temps mantenint el pic de forma
• ...

No sé, no tinc ni idea.

Evidentment no deixaré el món del running, però dies com aquests són molt durs de superar, perquè son d'una ingratitud majúscula amb tot l'esforç acumulat per arribar a una fita. La desconnexió cames, cap i pulmons ha estat total.

Però no voldria finalitzar la història d'avui amb tanta negativitat i és que entre tot aquest sidral de sensacions xungues, he intentat buscar una cosa positiva. I sí, hi ha una, una molt evident. Si amb tot aquest còctel de sensacions he aconseguit un 43'14'' vol dir que encara hi ha esperances de poder tornar a fer una bona cursa. Això sí, quan se'm passi la tos dels $·"~@# i pugui tornar a entrenar com cal.

Ara mateix no sé si aturar-me una setmana o seguir, demà decidiré.

Com deia el senyor Arnold, TORNARÉ!!

Una abraçada!!

PD: Penjaré fotos quan me les passin o trobi.

Cursa de la Sagrera (10k), la prèvia

Hola a tothom!!

Ja estem de nou amb un cap de setmana de cursa i no una qualsevol.

Abans d'entrar en matèria permeteu-me que des d'aquest blog faci un reconeixement a un parell de companys runners, amics que en un moment o un altre han corregut al meu costat i que el cap de setmana passat van fer una marató (Castelló) per emmarcar. A un ja el coneixeu, és l'amic Tony que, després d'haver corregut la marató de Barcelona a principis d'any quasi tota l'estona al meu costat i fer un temps de 3h45m (jo vaig fer 3h47m), el cap de setmana va esmicolar la seva marca brutalment fent 3h23m. Una marca descomunal a la que tant de bo algun dia aconsegueixi apropar-me una miqueta (Tony cuando hablabas de mis marcas ya te decía que tu guerra era otra y esta ha sido tu victoria en esa guerra, lo tuyo fue parte piernas y una parte muy grande ese corazón que tienes). L'altre es l'amic Josep S., un tros de runner amb el que he corregut alguna mitja de Vilanova (a una em va fer de llebre tota l'estona) i que va aturar el crono en 3h19m, baixant 7m la seva marca. En fi, estic encantat de compartir quilòmetres amb gent com ells, són uns cracks corrent i uns cracks com a persones. Felicitats a tots dos!!

I ara al tema, cursa de la Sagrera, la cursa on tothom fa la seva marca i on jo, per no ser menys, he fet sempre la marca amb diferència de la temporada.

L'explicació de que sempre faci la marca de la temporada?....., ni idea. És una cursa que, tot i que va canviant el recorregut, sempre ha estat bastant plana i revirada i això em va de conya. Prefereixo, en contra de l'opinió dels grans runners, curses revirades en front de les curses amb grans rectes.
Tot i així, l'any passat ja li van fer una gran recta, que veig que han conservat aquest any.

Pel que veig han tornat a canviar el recorregut, a veure que tal.

Com sempre el mestre Miquel Pucurull fa una descripció molt més brillant de la cursa (link).

Els meus números a la cursa fins ara són:

I demà què?, com arribo a la cursa?, per què em faig aquestes preguntes?...., doncs perquè no arribo bé. Suposo que, producte de que he arrossegat des de fa unes dues setmanes la maleïda tos i els pulmons carregats, no em trobo amb gaires forces. Intento parlar en passat perquè sembla que la tos m'està deixant (toco fusta), encara que ja m'ha deixat bastant tocat, sobretot l'aspecte mental. I com deia l'amic Josep S., si el cap no vol, no hi ha marca.
En fi, espero que demà quan em trobi en situació i donin la sortida es produeixi l'efecte gir de gorra de "Yo, el halcón" i surti a tota castanya. Us asseguro que, si puc, així ho faré. A més a més, bé l'amic Albert, així que segur que això em fa donar el 200%.

La setmana, per problemes logístics, és presentava fatal per entrenar, però a grans mals grans remeis i em vaig agafar tres dies de vacances, :). Així doncs he pogut fer una setmana bastant completa en quant a quilòmetres, amb un ull mirant a Sagrera i un altre a la marató.

• Dimarts, sortida llarga de 20'5kms a 5'04''/km per la ruta, sempre "complicada", entre Vilanova i Sitges. No em vaig trobar bé en cap moment, no podia respirar bé i em vaig destrossar els peus amb les bambes. Com us dic, estant clamant al cel la seva jubilació.
• Dimecres, sortida pel perímetre, també exigent, de Vilanova, 10'5kms a 5'03''/km. Sensacions, les mateixes del dia anterior i els peus més destrossats.
• Dijous, pel matí comprar bambes noves (tornarem a les Brooks). Per la tarda, entrenament amb el club, tocaven 10 sèries de 800m separades en dos blocs. El primer bloc el vaig fer a un ritme mitjà de 4'10''/km i el segon a una mitja de 3'55''/km (gràcies Nacho per marcar el ritme). No tenia bones sensacions però em vaig anar animant poc a poc. Al final, vaig sortir una mica recuperat moralment dels dos dies anteriors.

Us presento a les meves salvadores, tot i que me les portarà el Pare Noël

Amb aquesta canya, vaig decidir no fer res més fins el dia de la cursa, perquè vaig acabar bastant perjudicat de les cames. M'ha anat força bé el descans i demà les cames estaran preparades, a veure si les puc connectar amb cap i pulmons.

Anem a veure que diu el predictor de marca, ;p

En fi, que, tot i que es presentarà la tos i la veueta segur que em fa la guitza, ens surt un bon dia per fer marca. Però.... quina marca??, hehe, després de la retallada a Vilanova, ara tinc dues marques de 10km, com per tornar-se boig. Tinc la marca oficial, 41'06'' i la que per mi és la marca a batre 41'56'' (extrapolació que he fet com si haguessin fet una retallada de 200m). Així que si baixem dels 41'56'' de conya i si baixem de 41'06'' pago una ronda!!, iiieeepps!!, que ja sou molts llegint això i el meu sou no permet gaires excessos. Millor, si baixo de 41'06'' de super-conya. Bufff!!, de vegades em pot l'eufòria.

Bé, a part dels maleïts numerets, si demà acabo amb una foto com la següent haurà estat un èxit.

L'any passat després de fer el tros de marca, amb el Jose G. (a dalt) i el Jose (a baix).

Avui sí que us demano que em desitgeu sort perquè necessitaré tota la força del vostre suport per poder aconseguir el repte que ja fa setmanes que esperava. Segur que si em porto aquest suport i el del Minsa, que estarà a la cursa amb la família o algun petit tros, :), ja li poden donar pel cul a la tos, als pulmons i al cap, el repte està mamat!!!

Gràcies per ser-hi a l'altre costat, una abraçada!!, 

Un altre cap de setmana sense cursa

Hola a tothom!!

Una vegada més ens trobem en un cap de setmana sense curses. Això no vol dir que no hi hagi, vol dir que cap em cridava l'atenció i a més a més no puc per un tema de la feina.

Per altre part, ja la tenim aquí, instal·lant-se al meu cos plàcidament, disposada a quedar-se, quant?, un mes?, dos mesos?, anem per rècord, tres mesos?, la maleïda tos dels pebrots.

Aquesta vegada ve decidida a fotre'm enlaire la cursa de la Sagrera de la setmana vinent.

En fi, la part positiva és que si m'enganxa ara, em deixarà tranquil la darrera part de l'entrenament de la marató. Això sí, s'emportarà pel davant unes quantes curses.

I ara que parlo de la marató, un parell de cosetes: la primera desitjar tota la sort del món al meu germà-maratonià Tony, que demà fa la marató de Castelló i la segona recordar-vos que una vegada inscrit ja ha començat el compte enrrere per la marató de Barcelona (16/03/2014) i per tant entrem en mode entreno marató.

Amb el Tony, a punt de cascar-nos 42kms. 

Tornaré a parlar de la marató, dels germans-maratonians Tony i Pere quan arribi el moment.

Aquesta setmana he intentat esbrinar quanta queixalada li van fer a la cursa de Vilanova de l'altre setmana. Al final, penso que van ser uns 200m, per tant la meva marca oficial seran els 41'06'', però dins del meu cap i la que jo intentaré superar en primera instància serà el prorrateig d'aquest temps (que segueix sent marca), 41'56''. 

Tot plegat és una putada, parlant clar i català, que hagi de ser així. Em sento com un nen que li diuen que un regal és per ell i després li diuen que no. Sona cruel, no?, doncs així em sento. I justament m'ho han fet a una cursa a la meva ciutat. Evidentment la distància no era homologada, però he trobat a faltar algun detall de l'organització reconeixent l'error.

Passo pàgina.

Els entrenaments de la setmana han vingut marcats pel cansament de la cursa de Vilanova, però principalment per la meva convidada empipadora.

• Dilluns: Sortida de 10'4kms a 4'58'', molt cansat pel que deia.
• Dimarts: Sortida de 14'2kms a 5'04'', de mal en pitjor.
• Dijous: Anava a fer els 2000m de croll, però vaig deixar-ho als 540m. Ni estava gaudint de l'entrenament ni tenia forces per fer-ho intens. No era pla de continuar. De fet, a la tarda nit ja no vaig anar a l'entrenament amb el club.
• Avui dissabte: Hem fet (la tos i jo) una sortida de 10kms a 4'51''. 
• Demà voldria sortir, però ja veurem si podré.

Aprofito per fer una mica de recopilació del que porto fins ara al món del running, números, números, :), però recordeu, darrera de cada número hi ha una història, unes sensacions, unes emocions,....

Curses per distàncies

Curses per temporada (la cinquena és l'actual)

Top 10 a curses de 10km

Top 10 a mitges maratons

Quilòmetres per mes (des de que ho mesuro): Amb les Brooks Glycerin, 1452kms i amb les Nike Vomero, 912km de moment (tot i que poc li queden) 

En fi, prou de números i anem a dormir que ja és tard.

Sort als companys que tenen cursa demà, especialment al Tony. Suerte Tony!!, eres un crack y vas a dejar la marca de maraton inalcanzable. Te paso toda mi fuerza para mañana. Un abrazo.

I una abraçada a tots vosaltres.

Fins la propera, sí, sí, Sagrera. :)

Fenexy Race Vilanova 2013

Hola a tothom!!

Ja ha passat quasi un dia però les emocions encara són importants, tot i que com veureu al final tindran un matís. Us preguntareu, que diu aquest?, i es que, com sempre, començo escrivint més amb el cor que amb el cap i els dits, i de forma atropellada.

Anem a pams.

Com us deia, ahir arribava a la cursa fins i tot amb tiretes per l'entrenament de dijous al club. Per tant no les tenia totes amb mi, tot i que el famós "predictor de marca", crec recordar que em donava un 80% de possibilitats. A més a més les curses per la tarda no m'acostumen a anar gaire bé, tret d'alguna excepció (Nocturna de l'Hospitalet de la temporada passada), més que res perquè no tinc rutina prèvia de res i sempre arribo mig descol·locat al tema.

Ahir no va ser pas diferent, surto de casa a les 18:20 i baixo a la cursa amb els meus pares. Fins i tot això era una novetat, ja que ha estat la primera cursa que vaig a la sortida a peu des de casa. Havia demanat al meu pare que vingués, si podia, per poder treure'm la roba en el darrer moment, ja que la rasca era bastant important. I ell es va presentar amb la seva motxilla amb el kit de supervivència i a més a més la meva mare també venia, hehe, són més monos. 

Foto prèvia dels runners

Arribem al sidral i ens quedem d'espectadors de la cursa de 5km que començava a les 18:30.
Mentre mirem la cursa venen el Víctor i l'Eva que venia a veure'ns.
Acaba la cursa i ens apropem a la sortida, on trobo al Julio (un bon amic d'aquí Vilanova). Em diu que mentre pugui em seguirà amb la seva bici pel recorregut. De conya!!, segur que em va perfecte.
Fora una mica de roba, a escalfar amb el Víctor i a investigar un lloc que creia que seria problemàtic (el pont sobre la riera). No es pot deixar res a l'atzar, hehe...

Ens acomiadem dels coneguts i ens fiquem ràpidament a la sortida, perquè ja sabia que els primers metres serien un embut complicat.

Allà ens trobem a l'Eduard i jo també saludo al Gerard, un conegut d'aquí que seria protagonista més tard de la història d'avui.





Ens desitgem, tots plegats, sort i sortida... caòtica:

Trobeu en Wally?

Primers metres saltant, esquivant, arrencada, frenada, una volta a la dreta de més de 90º, segueixo esquivant, avançant, sent avançat, pujada per la vorera, tornada a la línia de cursa,.... i per fi agafo una mica de clariana per còrrer bé. Intento calmar-me després de tanta guerra i agafar un ritme fort, molt fort. De moment no em preguntava quan l'aguantaria, ni miro el crono.

Adjunto de nou el recorregut, perquè avui forma part de la història com ara veureu.

Com veieu al recorregut te forma de T, doncs el Julio tal com m'havia dit ja me'l trobo al pal de la T de la dreta i ja m'acompanyaria tota la part de dalt de la T, anades, tornades i a les dues voltes. Gràcies Julio!!!!
El meus pares i l'Eva es van posar a la intersecció dels pals de la T i per tant em van veure passar i animar un munt de vegades. Un total de sis vegades que em donaven l'extra d'energia que em calia i que em caldria quan les forces ja s'acabaven.

Segueixo, torno per la part de dalt de la T i ja m'he adonat que no estan els quilòmetres marcats (o jo no els veig). Decideixo mirar el crono, UOOPPPSSSS!!, està aturat!!, o li han donat un cop i me l'han parat o jo he polsat dues vegades al començar. Així doncs la seva cursa comença a punt d'arribar a la intersecció superior i la meva cursa es transformava en una cursa sense referències. No decideixo que això em tregui la concentració, la veueta treu el cap i comença a fer de les seves. De moment no l'escolto. Solució pel tema del crono, seguir a tota castanya.
El Julio em seguia animant, "Venga Joan", "Crack!!".
Primera volta, passo per sota de l'arc a 20'34'' i calculo un pas de 20'30'' com a molt. Veueta, "Adéu marca del Jose". Durant uns metres, tinc aquesta lluita amb la veueta, i al final, lliure, soc lliure, és igual la marca del Jose, és un tros de marca que no puc assolir, la meva marca són 42'10'' i la meva fita baixar de 42'', no hi ha més. No us imagineu quin moment d'alliberació. La veueta està d'acord amb mi i em comença a esperonar.
Intersecció per anar cap a la dreta de la T i sento, "Vinga Gerard", just darrera meu. Collons!!, però aquest home m'havia dit que anava a 45' i que intentava seguir-me i el tinc a tocar. Total que m'enganxa, el torno a saludar, m'anima i seguim a tota a castanya. Això em vindrà de conya, penso.
Arribats a la intersecció de la T per la part de dalt arribo a l'alçada del Jose i la Judith (la parella que van venir amb el Nico i amb mi a la Mercè). OSTRES!!!, la Judith com vaaaaa!!!. L'avanço a dures penes, l'animo, m'animen, i au, seguim... 
El Gerard em comença a agafar uns metres a la part de dalt de la part de l'esquerra de la T. No puc seguir les seves gegantines passes (és una mica més alt que jo), però és torna una bona referència.
Veig a dos del club al grup capdavanter, quines màquines!!
El Julio, em canta temps i m'anima de tornada de la pota esquerra de la T (perdoneu que sigui pesat amb la T dels pebrots, però es que no tenia referències). "Venga 36', ya no queda nada, ya lo tienes".
Arribo a la intersecció, ja només queda arribar fina el final de port i la tornada. Saludo als pares i l'Eva, com puc, vaig al límit, però decideixo fer el darrer esforç, pujo el ritme i despenjo a un que el tenia de company des de feia una estona.
Veig el crono d'arribada, quasi 37', ostres, vaig molt bé. Arribo al final, del port, giro, recta final, vaig fet caldo i merda, m'està a punt de venir la tos, aiiiii, començo a respirar a fondo i penso en els meus nens. Em tranquil·litzo. Pujo la marxa, aquella marxa que els runners tenim per les grans ocasions, aquella marxa que no se sap d'on surt, la gent m'anima, ho estic passant malament, ho veuen, però no queda res.
Arribada!!, no miro el temps de l'arc, no sé quan marcava, aixeco els braços soc feliç.

Només creuar em rep el Julio, ha deixat la bici tirada, s'ha saltat tots els controls i ens fem una abraçada. Li dic que vagi a per la bici que encara se la fotran. Estic mig mort. 
Uns metres més enllà, el pare ja remenant dins el kit de supervivència per treure la tovallola i l'Eva em saluden.
Got de caldo, pinxo de botifarra, em començo a revifar. No sé si pel tema o per la cremada que em foto als dits pel caldo. Està bullint, perfecte!!
El pare ja m'ha abrigat, posant-me per sobre la tovallola, em va de conya, com sempre.

Arriba el Víctor, l'Eva, arribem on és la mare, el Julio marxa,.......... cursa rodona. Estic de conya, segur que he fet un tros de marca i m'he alliberat de la pressió de la marca del Jose. Per fi ho he entès, és la seva marca, no la meva. Estic super content per ell, se la mereix perquè s'ho curra i jo seguiré treballant però per batre les meves marques, no la dels altres. La veueta està orgullosa de mi.


La meva marca, uns 41'06'' tant impressionants com supeditats al matís que deia al principi. Matis perquè crec, com molts, que la cursa no feia els 10kms de rigor. No sé quan feia, uns diuen 100m menys, altres 250m,..., el que és cert, sense anar més lluny, es que la rotonda de la part esquerra de la T no la vàrem fer cap de les dues voltes. Això ja és una bona queixalada.

En fi, em guardo la marca entre cometes i la deixem per superar-la a Sagrera sense matisos.

Arribats aquí, toca agrair als meus pares i a l'Eva pels ànims i el suport logístic, :). 
Un agraïment molt, molt i molt  especial al Julio. M'agradaria que fos conscient que portar-lo tanta estona al meu costat ha estat una força increïble per mi. Quan les cames fallaven, quan el cap fallava, ell estava allà, sempre a la meva esquerra, respectant el meu esforç i animant just als moments necessaris. Gràcies Julio, com et vaig dir et dec unes cervesetes.

Felicitar al Víctor i l'Eduard, per la marca, amb retallada o no, és molt bona. A la Judith pel tros de marca descomunal (ha entrat molts pocs segons després que jo) i sent la tercera dona de la general. Al Joel i al Joan del club, cinquè i sisè classificats respectivament (Joan primer de la categoria), com deia, uns cracks brutals!!













I per últim toca dedicar la marca a una de les persones més importants de la meva vida, al meu fill gran que el divendres feia 9 anys.
Felicitats Pol !!!, aquesta va per tu, t'estimo!!

Fins la propera amics i amigues.

Quina és la propera?, hehe, Sagrera el dia 15, el repte m'espera. 

Una abraçada!!