Behobia/SS 2014, un oasi en mig d'un desert prou infernal

Hola companys!!

Us vaig deixar ja fa un temps amb hora demanada al fisio i tot preocupat per que em temia el pitjor. Doncs sí, el pitjor era el que tenia, una fascitis al peu esquerra que em té sense entrenar des de llavors.
Ja porto una bona pila de sessions amb el Miquel del Consorci Sanitari del Garraf intentant fer reviure el meu peu, com una vegada va fer amb la meva cama. No podia estar en millors mans.
Així doncs la meva vida de corredor transcorre entre ultrasons, tractaments de fred, estiraments i, com deia, les miraculoses mans del Miquel.

I us preguntareu, ok, i?, perquè aquest post porta per títol la Behobia?!?!?!?

Hehe, anem a pams...

Tot va passar la setmana passada. A principis jo ja estava en mode enfonsament total perquè veia que no podia anar de cap de les maneres a la cursa més gran (us recordo els dos post de l'any passat: link1 i link2). Ni el meu peu estava en condicions i ni molt menys estic entrenat, porto des del 21 d'agost que no faig res.
Però el dimecres, això que parles amb el Jose: "y si vamos", "Jose que si voy la corro y no debería", "vaaaaa", "joder, que me conozco",...............Total que el mateix dimecres per la nit ja estava tot engrescat, mirant recorregut (nou) i començant a visualitzar-ho tot.
Aniria a la Behobia, la faria a un ritme lent i ja està. No podia fallar a la 50ª Behobia.

El pla estava definit, no sortiria des del calaix 6 que tenia si no sortiria des del 16 amb la Núria que també la feia. Així tots dos ens ajudaríem a arribar a bon port.

Dit i fet, el divendres amb el Jose, i com es sol dir, carretera i manta...

El dissabte pel matí pitrall i pinxos i per la tarda amics i pinxos. Havíem quedat amb la Núria, el Víctor A. i el Jose R....., tot molt Behobia, :)

I a dormir d'hora que al dia següent tenim """competició"""... Tot i que sabia quin seria el meu paper estava content, engrescat, emocionat,...., en definitiva, em tornava a sentir un corredor. I només per això ja valia la pena el viatge.

Diumenge, els automatismes els tinc oblidats, em costa revisar el que he de portar, passo del ritual de l'esmorzar,.... a veureeee el temps que faaaa...., de conya!!, no sembla que vulgui ploure, no fa el vent de l'any passat, ni la calor de la meva segona Behobia. Anem cap a la sortida!!

Com sempre, ens porta el meu cunyat i ens deixa pràcticament en mig de tot el sidral. Meravellós sidral!! (link), que gran que és la Behobia!!, que bé estar aquí!!
Deixo la roba al camió i anem a veure la sortida que aquest any està més lluny. De camí sento al speaker llegint una dedicatòria..."Hola soy Toni" (ui), "... a mi mujer que también corre la Behobia" (ui, ui) "... lo más grande que me ha dado, mis dos hijas" (ostres, que és el Tony, el meu germà maratonià!!!), "............... y mi equipo, Castelldefels Outdoor" (ok, no podia ser un altre que, evidentment, el  Tony, qué bonic!!!, que gran!!!)...Al cap d'una estona el veiem, ens abracem i efectivament havia estat ell.
Mirem les sortides dels cracks (link), saludem al Jose R.), tinc un punt d'enyorança, anem a trobar a Núria i a esperar la nostra sortida.

Ens anem concentrant, per davant queda un recorregut nou i molts dubtes, en el meu cas, aguantarà el peu?, aguantaran les cames?, tindré fons?, ritme?....

Com es pot veure, al nou recorregut han tret els tobogans de Lezo (quan es baixava del Gaintxurizketa) i la zona del port i han introduït aquestes 3 pujadetes cami de Miracruz. A més a més han oficialitzat els 20kms, ja que abans no els feia del tot.

Sortida!!! (link, link)

Primers compassos, el Jose ens acompanya i va fent videos (link, link, link).
Com tenia el GPS descarregat no porto crono i li vaig preguntant a Núria com va el ritme. La idea es anar a 6'/km i finalitzar en dues hores. Ho anem clavant. Ens trobem les rampes de Ventas de Irún i les pujo sense problemes. Encara recordo l'any passat pujant-les per sota de 4'20''/km, quina diferència!!
A l'alçada a on m'espera la família, el Jose ja ens deixa, tot i que podria seguir, perquè de fet és el que està més en forma dels tres. Saludem a la família (link) i seguim, queda molt i molt dur.
Continuem a ritme, és important no perdre'l, però Gaintxurizketa s'interposa al camí, :)
El peu no em fa mal i vaig gaudint de cada pas, de cada metre, de cada crit d'ànims, de cada senyera, inclús d'aquells detalls que quan vas a tota castanya no reps amb la mateixa claredat........, quin encert haver-me engrescat amb el Jose a venir, vaig pensant.
Gaintxurizketa superat aprofitem la nova baixada fins Errenteria on ho ha un munt de penya. Núria ho comença a passar malament i decidim prendre el gel per poder fer les pujadetes i Miracruz amb energia renovada. A la pujada a Capuchinos parem de còrrer i acabem la pujada caminant, no passa res. Baixem, zona paral·lela al port, dues pujades que trenquen una mica, noves aturades, Núria segueix amb el seu calvari però decidida a acabar, és una crack!!
Miracruz (es puja per altre costat no tant dur) el fem caminant (link) i ja baixant cap a Gros agafem de nou un bon ritme.
Gir cap a la platja i recta del Boulevard, anem a ritme gaudint de la recta final.
Arribada!!!! (link), el temps ens la bufa, feina feta, emoció a flor de pell, sentiments,..........molt satisfets!!!

En el meu cas ha estat la cinquena Behobia/SS i l'he gaudida com les altres quatre. Ha estat una Behobia diferent, però igual de satisfactòria i emocionant.

Després tocava recuperar forces amb el ritual post cursa, :)

Tot seguit acomiadar-se de la família amb la gratitud infinita pel tracte rebut una vegada més, no només per mi, si no també pel Jose i camí de tornada, pesat com sempre però amb un somriure a la cara.

Al dia següent, tornada a la realitat, a una realitat on estic lesionat i esperant que entre el Miquel i el meu peu em donin el tret de sortida a una sortida imaginària per començar a còrrer de nou, i en definitiva per sentir-me viu de nou. Perduda la temporada de curses de 10k, només tocarà centrar-se a la marató de Barcelona. Marató a la que estic apuntat gràcies a que el Jose i el Pere han tingut el detall, que mai podré oblidar, de regalar-me la inscripció. Quan ho van fer no passava per una bona setmana i el seu boig detall encara ara m'emociona. Us estimo nois!!, ja ho sabeu... i us tornaré el favor sense cap mena de dubte.

En fi, toca de nou caminar pel desert, però crec que veig alguna cosa a l'horitzó.

Una abraçada a tothom!!

Tornaré!!


PD: Penjaré més fotos quan les vagi trobant entre els milers que hi han.

Trencat per reformes, :(

Hola companys!!

Suposo que moltes vegades heu tingut la sensació que algun ens superior us ha agafat mania i us persegueix cruel i sistemàticament, segur,... doncs així estem. 

M'explico.

Al meu darrer post us vaig deixar una mica baix d'ànims, però intentant sortir del pou. Mica en mica vaig anar sortint i tenia ganes de tornar a entrenar. No fallava als entrenaments del Club Natació Sitges que gràcies a l'ajuda de Judith i Nacho (en el meu "grup d'intensitat") es feien com sempre intensos i especials. La resta dels dies podia entrenar molt poc, però quan podia sortia, encara que arrossegava el genoll dret amb molèsties.
Tot i que entrenava poc, els entrenaments del CNS els aguantava prou dignament, cosa que m'anava animant poc a poc.

Però tot es va girar al darrer dia que vaig entrenar al CNS (21 d'agost). Quan vaig acabar la darrera sèrie vaig notar que la planta del peu esquerre, concretament a la part del taló em feia unes punxades considerables. Ja el portava una mica tocat, però no l'havia fet molt de cas, perquè ja m'havia passat altres vegades. Però aquesta intensitat era diferent.
El dilluns següent vaig fer una prova, i vaig haver de plegar als 2'8 quilòmetres, merda!!. La veueta una vegada més no gosava dir res, sabia que el tema era seriós.

No quedava temps per recuperar per Poble Nou, collons!!. No portava entrenaments suficients, però tot i així tenia esperances de com a mínim anar.

Aquí podeu veure una comparativa respecte els mesos d'estiu de l'any passat prou significativa

Dues setmanes aturat i no, no puc fer Poble Nou. Això volia dir dues coses, primer que no em retrobava amb el meu primer amor, la meva primera cursa, i segon que per tercera vegada des de que soc corredor reconeixia que estava lesionat.

La setmana passada, després de tres setmanes sense fer res, intento provar de nou, intentant resistir al destí. Faig un entrenament lent el dilluns de 6'65kms (a 5'10'') i l'aguanto prou bé, amb molèsties però bé. Al cap de tres dies, el dijous torno a sortir a veure que tal, 2'6kms i m'aturo de nou. Havia tornat tres setmanes enrrere. Us podeu imaginar com em vaig quedar.

En aquell moment vaig saber que alguna cosa hauria de fer, perquè Mercè d'aquest proper cap de setmana ja està perdut, però és que el que ni em passa pel cap es perdre'm la Behobia del famós 9-N.

Per què si a una conclusió he arribat aquests dies de rallada és que em puc perdre curses, però en el meu cor hi ha dues que són sagrades: la Behobia i la Marató de Barcelona. Per res del món me les vull perdre i la Behobia, sent realista, està tremolant, :'(

Una vegada assumit que estic trencat (possible fascitis i/o esperó calcani, però qui sap, perquè quan mires internet somatitzem totes les malalties), ja he demanat hora al fisioterapeuta que em va tractar fa dos anys quan em vaig trencar camí de la meva segona marató (la que finalment no vaig poder fer) i que em va deixar nou. Aquest divendres comença la recuperació, :)

Una vegada recuperat tocarà revisar les plantilles, perquè crec que entre el genoll de principis d'estiu, una estrebada als lumbars a l'agost i això d'ara, m'estan enviant missatges.

Espero que tot surti bé i que estigui ràpidament recuperat, tinc unes ganes de còrrer boges. Ja us aniré dient.

Una abraçada a tots!!

Ho sento, no m'havia acomiadat !!

Hola amics!!

Aquesta entrada només és per acomiadar-me espero que només per l'estiu, ja que a la darrera entrada per La Maquinista, no era massa conscient que seria la darrera de la temporada.

M'explico, per aquell moment encara faltaven curses com Olesa, Santa Perpètua, Abrera, Vila Olímpica o Pallejà, curses que he fet en més d'una ocasió, però per problemes personals em vaig enfonsar bastant i vaig perdre tota la motivació per còrrer. Qui m'ho anava a dir?

En fi, que tot plegat em feia bastant pal no haver-me acomiadat com calia.

Ara com ara intento ordenar una mica la meva vida i segueixo intentant recuperar una mica la motivació perduda, estic entrenant molt poc i a sobre arrossego alguns problemes físics (genoll dret i peu dret).

Avui he tornat a fer una entrenament amb el Club Natació Sitges i després de la pallissa que he intentat aguantar dignament o tot lo dignament que es poden aguantar 20 sèries de 200m, he recuperat una mica la guspira perduda (qui no ho faria al costat d'aquests monstres). Espero que això sigui suficient per tornar a fotre canya a les cames i reaparèixer a Poble Nou on no puc fallar, ja que va ser la meva primera cursa i això sempre és especial.

Només em cal recordar els grans moments d'aquesta temporada finalitzada: les marques de setembre, octubre i novembre en curses de 10k, la Behobia, la Marató,....

Quins moments!!!, :')

Bé companys, no dono més la brasa. Us desitjo un molt bon estiu a tots i a gaudir de les vacances amb salut!!.

Ens tornem a trobar al Setembre.

Una abraçada!!.

Cursa de la Maquinista (10k), vivint de rendes

Hola a tothom!!

Després d'uns dies (3 setmanes!!!) de no fotre gairebé res i com recordareu a Vilanova ja portava uns quants que tampoc, durant aquesta darrera setmana vaig decidir apuntar-me a la cursa de la Maquinista (link), cursa que sempre està bé dir-ho, te un rere fons solidari i aquest any era a favor de "La Fundación Sandra Ibarra: Solidaridad Frente al Cáncer" (link). Fundació sense ànim de lucre que funciona des de fa quasi 20 anys, financiant projectes d'investigació i desenvolupant campanyes de prevenció i conscienciació de la seva lluita contra el càncer.

Fetes les presentacions, comentar que aquesta cursa l'he fet 2 vegades i, malauradament, la recordaré sempre per què un any que estava apuntat (el primer) em vaig fotre el pinyo amb la moto i no la vaig poder còrrer. Encara recordo aquell matí fent proves abans de la cursa al menjador de casa. :S

Aquest any no tenia reptes, sabia com arribava a la cursa (sense entrenament i molt tocat anímicament) i em conformava en fer una cursa més o menys digne i poder baixar de 45'. Així que la idea era gaudir de la cursa, sumar els punts per veure si quedava ben classificat a la 10k Challenge (que sempre hi ha regalet pels 250 primers, :) ) i au, una més.

Doncs dit i fet. Sense pressions tampoc calien rutines: ahir no vaig sopar el de sempre, avui no he esmorzat el de sempre i així m'he presentat a la cursa, amb temps suficient per agafar el pitrall i veure uns quants cracks suposo que convidats per l'organització.

Més tard m'he trobat amb un altre mega crack, el Jordi, el meu coprotagonista del dia i ja situant-nos al calaix vermell a l'Eduard que m'ha comentar que en Víctor estava molt enrrere (hi havia una mica d'embolic per saber que el calaix vermell era petit i sí, era el de primera fila i tot lo altre era calaix groc).

Com veieu, tot i ser humils, hehe, i ficar-nos una mica enrrere del calaix vermell, estàvem al costat de la sortida.

Una bona gentada!!

Darrers moments amb el Jordi, ens expliquem l'estratègia i Sortida!! (link)

Aquest any el recorregut era diferent i estava frisós per veure com seria, més quan Jordi m'ha dit que tenia parts de la cursa de la Sagrera. Collons!!, i jo "con estos pelos". Tot i així ara veureu que de la Sagrera havien agafat lo més xungo, cosa que al final ho he notat.

He sortit fort, per la forma em com arribava, km1 4'12'', km2 8'30'', estava agafant un ritme prou còmode per no anar asfixiat tot i que el sol estava posant de la seva part per què no ho aconseguís. Pels volts del km2 m'ha enganxat el Jordi que suposo que el portaria just darrera tota l'estona i hem anat molt estona junts.

Com veureu el recorregut te dues parts bastant diferenciades, doncs la de sota quasi tot és de la cursa de la Sagrera. La diferència es que, pràcticament, tots els sentits en aquesta són al revés i a més a més, com us deia, han agafat les parts més xungues: els dos triangles de sota de tot, la pujada i baixada següents, i sobretot la pujada al costat d'un parc que bé tot seguit (just aquí un que passava al meu costat m'ha dit "Cabrons", hehe, jo li he dit, "Deu n'hi do").

Però tornant a la cursa, anava amb el Jordi tota l'estona fins que hem arribat a l'avituallament del km5, on per l'ànsia de veure aigua ni he mirat en quant passava, tampoc m'importava gaire. No us ho he dit, però avui, ja de sortida, no portava la mitja per Km al GPS, només crono i distància. Suposo que aquest km5 l'he passat en 22' i poc.

Crec que per aquesta zona he passat a un de l'ASME que el portava en el punt de mira des de  feia estona. I és aquí també on he perdut de vista al Jordi, però intuïa que no el portava gaire lluny. Així que m'he quedat sense referències clares, fins quan m'ha passat l'Àlex dels esports de TV3 (jo l'havia passat al km2 quan encara anava amb el Bernat). He intentat seguir-lo però la part de la Sagrera m'havia deixat bastant fluix ja.

Intentava buscar ombres i tot i que anàvem per carrers estrets o rambles amb força arbres que donaven ombra, em semblava insuficient. :S

Els quilòmetres passaven i ja passat el km8, feia una estona, m'ha tornat a enganxar el Jordi. Jo ja no estava per llençar coets, així que m'ha anat traient metres mica en mica. Ja tenia una bona referència, :).

Km9, bastant despoblat i dur psicològicament i pel sol que aquí ja no tenia enemics. Gir i gran recte final. Aquí em decideixo augmentar el ritme i intentar entrar junt amb el Jordi. Anava retallant metres, però de sobte..... tos, arcades, ?!??!?!, feia temps que no em visitaven. 

En fi, projecte avortat, hehe. Només calia superar la situació i acabar bé. 
Així ha estat, arribada, 44'20''. Content, com deia al títol, vivint de les rendes de tot l'entrenament que porto de mesos anteriors.

Ràpidament arribo a l'alçada del Jordi i el felicito. Està fet un crack pels durs entrenaments que es fot ja dins del món de les triatlons. Hauré de començar a agafar exemple, :)
Una nova experiència córrer amb ell. M'ha agradat!!.

Més tard he trobat a l'Eduard i al Víctor. Tots estàvem d'acord, dura per la humitat i la calor i per les pujadetes toca---, :)

Els números:

Ara a veure si puc tornar als entrenaments i acabar la temporada gaudint de tot aquest espectacle com cal, es a dir, sense patir per manca de preparació.

Una abraçada companys!!



PD: Permeteu-me que pengi un parell de fotos que hagués penjat a la prèvia.

Maquinista 2012!!

Amb el meu futur germà Maratonià, l'Albert, a la Maquinista 2013.

PD2: Penjaré més fotos i vídeos (crec)

Cursa Ciutat de Vilanova, 1'' per estar contents

Hola companys i companyes!!

Doncs ja està la tercera edició de la cursa Ciutat de Vilanova al sac. No érem molts però hem gaudit d'una bona cursa amb una bona organització. Llàstima que coincidia amb un fotimer de curses, com per exemple algunes que he corregut en algun moment: Nou Barris, Can Mercader i Collserola.

Per altre part, ens ha fet un dia molt bo per còrrer, no ha fet tant de sol com em temia i no ha fet gaire vent, tot i que poc a poc s'anava animant.
Tot i així em presentava amb molt poc entrenament a les cames i al cap, així que tampoc podia demanar gaire. I què he fet?, doncs demanar-me bastant.

Anem a pams.

Al ser la cursa a casa, he intentat seguir la rutina com he pogut. Fins i tot he anat en cotxe al pàrquing destinat a tal efecte. He anat a buscar el pitrall i m'he quedat mirant l'arribada de la cursa de 5kms amb el Joel del club. De tornada al cotxe ja m'he trobat al Tony amb un company del seu club (en Gerard, que després tindrà la seva part de protagonisme). 
Em canvio i torno a la sortida per fer una mica d'escalfament, allà em trobo al Nacho i el Carles del CNS.
Abans de continuar, i des d'aquest blog, que es queda petit davant del fet, la més gran de les felicitacions i admiracions pel company Nacho que fa uns dies va ser finisher de l'IronCat. Em trec el barret, per què és una cosa que jo ni em somnis puc imaginar arribar a fer.
També escalfant m'he trobat al Jose i la Judith, tot i que avui només corria Judith ja que el Jose està treballant de forma guiada, pel míster Nico, per assolir fites a les triatlons (ho podeu llegir en un dels links de la meva llista de blogs).
Després de les salutacions (avui és el que tocava, hehe), ja he anat a la sortida. M'he agafat una bona posició, he compartit reptes de temps amb el Tony i la Judith i auuu, sortida!!

El Tony i el seu company per un costat i jo amb la Judith per l'altre... Judith?, Judiiiith!!!, hehe, a sortit com un llampec i he intentat seguir-la com podia. Com anava!!, m'ha donat la impressió que jo anava com una tortuga, fins que he fet un cop d'ull al GPS i m'estava donant als 500 primers metres una mitja de 3'40'' i poc. Mare meva!!, ara mateix massa per mi.
Al km1 ja l'havia passat (patint a sac) i al cap de poc he enganxat al Tony. Portava un bon ritme, molt alt però bo. 

Tony marcant ritme!!

Jo seguint-lo com podia i Judith (rosa) al fons...

Era una bona referència, però ja al km3 no estava anant gens còmode. Al km4 la mitja em donava uns 4'07''/km. MASSA!!, pel moment de forma en el que estic. Ja m'havia despenjat una mica del Tony, però el mantenia a no més de 20m, amb pujades i baixades. Pel camí també he saludat a l'Asier d'aquí de Vilanova i al Xavi de la botiga on em compro el material (Evasion Running Vilanova).
Total, km5, i 20'46''. Això, en aquests moments, era un sentència de mort assegurada. Però lluny d'això, durant la cursa m'ha animat per què em veia a prop d'un 42' final.
Anava sec del tot, així que l'avituallament m'ha anat de conya. Cada vegada tenia més a prop al Tony, cosa que m'anava animant. 
De tant en tant em creuava amb el Jose i els seus ànims des del públic m'anaven de conya. També em creuava amb el Nacho i la seva dona, més ànims..., però les forces començaven a esfumar-se del tot.
Ahhh, m'oblidava, pel davant tenia al Rodrigo també del CNS i ens anàvem animant a totes les anades i tornades, :). En poc temps ha tingut una progressió brutal aquest noi. Felicitats xaval!!
Tot i que baixava el ritme i ho començava a passar molt malament, m'anava apropant al Tony, cosa que m'anava mantenint amb "vida" i quan ja estava a punt d'enganxar-lo, pels voltants del km7, el seu col·lega que venia ja de tornada ha fet mitja volta i s'ha enganxat a ell (no li molaria el temps que estava fent, tot i anar molt per davant). Bonic gest!!, però que a mi m'ha mort, per què de tenir-lo com a 5 metres, s'han començat a anar de nou, mentre jo agonitzava. 
Un noi m'ha avançat i veient com esbufegava m'ha animat "Vinga", "Vaa", quanta companyonia a les curses, :)
Per sort, ja de tornada cap a l'arribada i abans de entrar al port esportiu, m'he trobat al Manel de nou (ja m'havia saludat pel km6) i ha corregut una mica amb mi. Els seus ànims i que m'acompanyés una estona, m'han activat la reserva per què pel meu cap només voltava la idea de plegar.

Foto del Manel, en el moment de la retrobada.

A l'entrada del passeig del port esportiu m'ha deixat i he fet anada i tornada sol. En tots els encreuaments buscava a la Judith i intentava animar-la.
Al final del port, i ja per enganxar la recta final,he anat de nou una estona amb el Manel (gracias, gracias, graaaaacias)...

Nova foto del Manel, quan el patiment era extrem però ja s'acabava la cosa.

...i ja m'ha deixat quan anava pujant el ritme als 200 darrers metres. I per què pujava el ritme?, doncs per què, tot i que anava molt trinxat, he vist que podia fer marca de la cursa.

El públic empentava, Joel, que ja havia acabat (quin crack!!, primer classificat local), també m'ha fet un crit, jo em moria, "sprint" i .......... arribada, 43'19'', nova marca de la cursa per 1'', 1'' per estar contents i donar per bona la feina.
Només arribar m'he abraçat amb el Tony (quins records), que feia uns 30'' que ho havia fet i quasi trec la primera papilla per l'esforç final, però tot plegat ha valgut la pena.

Els números de la cursa:

De nou, la segona volta ha estat un complet desastre com es pot veure. Però avui és que m'ho he buscat, per què he fet la primera part per sota de MMP i ja no toca.....o sí, .... :)

Avui vull ser positiu, molt positiu i pensar que si: amb lo poc que arribava d'entrenament, tal i com tinc el peu dret i sent aquesta una cursa que no s'adapta gaire als meus gustos per les seves grans rectes, puc fer aquesta primera volta vol dir que tinc un gran marge de millora i m'ha fet pensar en fer bons entrenaments fins el final de temporada.


Per acabar agrair de nou els ànims durant la cursa ja sigui des de dins o des de fora, i espero no deixar-me a cap, pel: Manel, Tony, Jose, Judith, Joel, Nacho, Rodrigo, Asier, Xavi i el veí (ara no recordo com es diu, :S ). Moltes gràcies a tots!!

Proper repte?, encara no ho tinc decidit, però el que tinc clar és que vull entrenar fort.

Una gran abraçada a tothom!!

Cursa Ciutat de Vilanova (10k), la prèvia

Hola a tothom!!

Aquesta setmana toca una cursa a casa (link). Dic una, per què, per sort, en tenim unes quantes aquí a Vilanova.

Com veieu, pel que fa a la cursa de 10k, aquest any toca la tercera edició. I tot i que el recorregut es fa en un marc incomparable no és un recorregut que m'agradi gaire, per les grans rectes que el composen. A més a més normalment sempre fa una mica de vent que complica el tema.

Però que us he de dir si és la cursa de casa, doncs això que és una de les millors, hehehe...

I pel que fa a la samarreta, aquest any tenim una de màniga llarga que sempre van bé quan tenim el fred a sobre.

Dit tot això comentar que no arribo gaire fi a la fita. Sembla ser que els meus problemes de isquios ja estan superats, però segueixo arrossegant els problemes a la part de sota dels dits del peu dret, cosa que és bastant molest alhora de còrrer. Tot això ha fet que aquestes dues setmanes m'ho hagi pres amb molta calma, per no anar a pitjor.

• Dilluns (28/04): Sortida per recuperar la cursa de Sant Boi de 10'4kms a 4'43''/km.
• Dimarts (29/04): Vull fer sèries al Parc de la Ciutadella, vaig cap allà escalfant, però a la quarta sèrie he de deixar-ho amb l'isquio molt tocat. En aquest moment decideixo no forçar més durant uns dies.
• Dimarts (30/04): Peses de la part superior del cos. Les cames ni mirar-les, :(
• Divendres (02/05): Tornem a les peses de la part superior i abdominals.
• Diumenge (04/05): Sortida de 12kms per la Talaia, aquí a Vilanova (a 5'24''/km).
• Dilluns (05/05): Sortida per Barcelona de 10'3kms a 4'50''/km. Bastant cansat.
• Dimarts (06/05): Tocaven sèries però no estic bé del peu i passo a fer Spinning.
• Dijous (08/05): Pel mati peses de la part superior i per la tarda entrenament amb el Club Natació Sitges. No les tenia totes amb mi, però les dues sèries en progressiu surten prou bé, per sota de les meves capacitats però bé. Sobretot content per no tenir molèsties als isquios..., del mal de peu no em lliuro.

En fi, demà intentarem fer una bona curs provant de baixar els 43'20'' de l'any passat, però sobretot gaudint de les vistes al mar i dels coneguts que s'apropin a animar.

Demà us explico.

Una abraçada!!