Igual ja no només corro Maratons, :)

Hola tropa!!

Com us vaig anunciar la setmana passada aquest cap de setmana no he fet cap cursa, tot i que això no vol dir que no hagi corregut, tot el contrari.

Molts dels meus companys han fet la Maratest, una prova que els runners fan servir per mesurar com estan de cara a la marató en un entorn "real", fent proves de ritmes, gels, estratègies,.... 
En el meu cas no l'he feta cap de les tres vegades (inclosa aquesta) per què considero que els tests els faig jo tot sol pel meu compte sense ficar-me en mig d'una competició. Però respecto molt a la gent que la fa i la trobo una bona iniciativa, que consti.

Ara ja deixo de parlar del que no he fet i passo a explicar el que he fet, per fer que aquesta setmana sigui la setmana que més he corregut de la meva vida (69,46km). Queden lluny dels 80 o 100 que em va recomanar el mestre Nico, però, el meu dia a dia de moment no dona per més.

• Dilluns: Vaig complir amb el càstig i vaig còrrer una nova mitja marató. Això sí, vaig notar les cames molt carregades i no vaig poder fer un ritme bo, total que em vaig quedar a un ritme de 5'21''/km i molt fet caldo.
• Dimarts: Una mica de peses de la part superior per fer alguna cosa diferent, les cames  ni tocar-les.
• Dijous: Sortida de més qualitat per fer 21'26kms a 5'07''/km. Per cert, molt xulo el passeig de Badalona i l'entrada que tenen al mar en pla mirador:

• Divendres: 2000m nedant croll per deixar descansar les cames de la pallissa del dia anterior.
• Diumenge i donant títol a aquesta entrada, 27'2kms de muntanya a 5'45''/km per estar corrent 2h36m.

Us explico els detalls d'aquest matí, per que ha valgut la pena la planificació i l'esforç.

Com ja sabeu, des de l'altre dia que ho vaig fer per primera vegada i donat el meus pensaments a la Molina, vaig planificar una nova sortida per les muntanyes de la serralada d'aquí a Vilanova una mica més agosarada.

La idea era pujar de nou a la Talaia, però no girar cap a Vilanova, com la vegada anterior, si no que continuar cap el Mont Gros.

Després de les xerrades amb els ciclistes de la colla (merci Julio, Nando, Juan y Gon), vaig fer la següent planificació, per la que em sortien un fotimer de quilòmetres (29,1kms)..

Així que de sortida ja el vaig retallar un parell de quilòmetres sortint una mica més a dalt de Vilanova, per si les mosques, :)

Us deixo el que, més o menys, ha estat finalment el recorregut a aquest enllaç (link), reproduint-lo amb el Google Maps ja que pel GPS tot i que m'ha marcat bé la distància alhora de baixar els punts al Google Earth no baixa tots i sembla que hagi estat fent camp a través tota l'estona (inclús edificis a través) i surten 24kms i poc. Tot i així us deixo una imatge del seu recorregut per donar-vos una idea de l'altimetria:

Segur que els runners de muntanya encara no em donen el títol ni que sigui d'aprenent, però jo estic ben orgullós, :p

La pujada a la Talaia (el darrer quilòmetre) com sempre és dura, molt dura. Avui tampoc he aconseguit pujar-la tota l'estona corrent, però una vegada a dalt tot l'esforç val la pena.

El pantà del Foix allà a sota.

Detall de la pujada estratosfèrica. Vilanova al fons (llàstima del Sol i la boirina).

Vilanova, Cubelles i part de Cunit.

Al fons del tot (part esquerra) m'esperava el Mont Gros.

Després fem el camí del que aquí anomenen balcons:

Tot segui tirem cap a Canyelles i aquí m'he equivocat un parell de vegades de camí, una no m'ha suposat perdre molt, però altra sí que he hagut de refer el camí (al mapa marco les dues equivocacions).

A dalt el que havia de fer, a baix el camí que he hagut de refer. Al final he preguntat per assegurar-me.

Una vegada a Canyelles ha estat un infern trobar el camí correcte, cosa que m'ha deixat bastant fomut de cames i d'ànims, fins que he trobat el maleït pont, hehe

A la foto no reflecteixo errors, respecte el pla inicial per què no es veuria res amb tant vermell.

Una vegada a la urbanització California, la cosa ha estat més senzilla, per què tenia bastant clar el camí a seguir i l'he respectat religiosament. Això sí, la pujada ha estat brutal.

Finalment ja he encarat la pujada al Mont Gros, no pel camí que m'havia dit el Maps si no per un corriol que havia vist que pujava directe i així no havia de refer tant camí. Evidentment aquesta pujada pel corriol (pràcticament inexistent) l'he hagut de fer a peu i esgarrapant-me amb tot tipus de plantes punxants.

Fer el cim ha estat una sensació impressionant

Vilanova m'esperava, però m'esperava molt lluny!!

Sitges al fons i jo visualitzant el camí de baixada. Des d'aquí es veia fàcil.

Començo la baixada (quedaven uns 10kms) i em torno a equivocar, pel que he vist després, però no crec que hagi sumat gaires metres al pla original:

En blau la modificació de la pujada i en vermell el camí planificat que no he fet.

Des d'aquí fins el pàrquing de sortida anar fent quilòmetres entre camins i carreteres secundàries.

Al final, ja a Vilanova, estava bastant trinxat però molt satisfet per l'entrenament fet.

En fi, perdoneu que m'hagi estès amb la descripció del camí, però es que així em queda a mi per anar polint-lo de cara a altres vegades. ;p

Ara ja toca pensar en la setmana que encetem, una nova setmana d'entrenaments quilomètrics, tot i que el més segur és que em planifiqui alguna sessió de sèries llagues però intenses per tenir una mica de punt de velocitat. També espero poder anar a l'entrenament del club si la feina m'ho permet, trobo a faltar a la colla de cracks del Sitges.

Abans d'acomiadar-me vull compartir un parell d'enllaços de cara als maratonians i als futurs maratonians:

• Que Qui Com Marató --> Link amb el programa que es va emetre al seu moment i un tros que no es va emetre (crec)
• 42.195 la distància incerta --> Link amb un documental molt emotiu sobre tres persones que fan la marató del 2009 i les seves històries particulars. Gràcies a seva la visualització, al 2010 el Pere i jo vàrem decidir que fariem la marató del 2011 (us explicaré el moment concret quan faci el post de la marató, per què és de pel·licula) i així va ser. Compte!!!, si el veieu, la voldreu còrrer, :)

Una abraçada companys!!

Mitja de Barcelona 2014

Hola companys/es!!

Doncs ja hem fet la Mitja de Barcelona i el que m'ha quedat és un regust molt empipador que espero que se'm vagi passant al llarg del dia o com a màxim demà quan compleixi el càstig que m'he auto imposat, :)

Ara us aniré explicant, per què com sempre començo la casa per la taulada i segur que al final entendreu per què estic castigat.

La cursa començava a les 8:45 per tant tocava matinar de valent. No importa, estic acostumat a fer-ho i ahir vaig fer bondat i anava d'hora al llit, bé, quan em van fulminar les 5 vides al Candy Crush dels pebrots i això va ser ràpid.

Avui m'he llevat a les 6:10, rutina, rutina,... us la recordo: aixecar-se, dues llesques grans de pa amb mantega i melmelada de maduixa, per beure isotònica (ja, pega com els conjunts de l'Agata Ruiz de la Prada, però és el que tenen les rutines, si van bé, no es toquen), lavabo, sofà amb el mòbil, vestir-se (tot preparat des d'ahir, sí, amb les plantilles revisades, :) ) i fora. Tot anava de conya i al cotxe anava pensant si anar amb les feres o no.

De sobte enmig del trajecte m'he ennuegat jo mateix, m'ha enganxat la tos i quasi foto la primera papilla. Fins i tot, m'he aturat a una àrea de descans de les Costes del Garraf per si les mosques. En fi, això m'ha deixat molt tocat moralment.

Arribo a Barcelona, aparco on sempre (sota de les caques de coloms i gavines, com a totes les curses que surto de la mateixa zona d'avui) i em dirigeixo a trobar als cracks: Jose G. i Albert.

Foto feta pel pare del Jose G., el seu més fidel i gran seguidor.

Amb la fila que fotia (a la foto) ja us podreu imaginar que no tenia gens clar el tema. Intento escalfar una mica, però tenia encara els mocs esperant per sortir d'alguna desagradable manera. Ho deixo estar.

Al calaix blau em trobo al Vicenç, a l'Albert G. i al Sergi del club ASME. Ens saludem i desitgem sort.

Sortida!! (link), el pla del Jose G., era un suïcidi per mi (per sota de 4'30''/km) ja que tenia encara massa recents els 30kms de l'altre dia i el cop moral de la tos durant el viatge no ajudava. Tot i així surto amb ells, inclús tirant jo algunes vegades (passava de tenir de nou la sensació que vaig tenir a Granollers de càrrega per ells).

Passada l'estació de França, TOS!!, nooooo..., Jose G. i Albert em miren espantats, hehe. Tranquis!!, és la merda de sempre. Me'n surto força bé tot i que les cames m'han fet figa (sempre ho fan quan m'enganxa el tema).

Van passant els quilòmetres, 1, 2 i 3 a tota castanya i clarament per sobre de les meves possibilitats actuals per una mitja. Jo no vull això, m'estic deixant aquí la vida, tot i així vaig aguantant amb ells més per orgull que per cap. 

Km5, el GPS m'està marcant uns 4'26''/km, PROU!!, aprofitant que hem enganxat al Tony que sortia des del calaix vermell, el saludem i ja els hi dic que jo plego aquí.

La meva cursa es transforma en una altra. Ja més tranquil segueixo passant quilòmetres. Em sembla que és a aquesta zona (abans del 10) quan he vist a l'Albert G. passar-me. Estic em ple dejavú de Granollers, però tot està passant abans, hehehe.

Tot i que he baixat el ritme passo els 10km a 4'34''/km de mitja. Encara massa forts. 

Em foto el gel, l'he d'obrir amb la boca i m'ha anat d'un pel que no m'empasso el tros que fa de tap. La meva tos, a la que no li calen masses excuses, torna a aparèixer. 

Collons!!, em poso a pensar que prefereixo la companyia de l'empipadora "veueta" que no pas d'aquesta merda de tos, però res, avui ni s'ha presentat.

Torno a baixar el ritme per anar fent-me la cursa mes còmode.

Al km12 trec la pantalla de la mitja per km i passo a mode crono i distància, estava ja cansat de veure com la mitja per quilòmetre anava creixent cada mig quilòmetre o així.

Toca pujar la Diagonal per després baixar-la i m'adono que vaig molt bé al ritme al que vaig (ni sé quin és). Continuo el meu passeig tot mirant a veure si veig baixant a les feres per l'altre costat.

Saludo al Tony, mare meva com va.

Una estona més tard, saludo a l'Albert, ui!!, aquest no fa tant bona cara i ja no va amb el Jose G. Interpreto que va molt per davant.

Més tard veig a l'Albert G., del club.

Vaig per ells?, que va!!

Segueixo amb el meu passeig, baixada per la diagonal, Diagonal Mar, el parc dels edificis de 2M d'euros, Selva de Mar (se'm travessa el record de Nassos, fora, fora...) i façana litoral, on em dedico a seguir la línia de la marató escrupolosament (mare meva!!, quants records i què poc queda per tornar-hi a ells). 

De tant en tant foto un crit als retalladors/es, quina lacra!!. Si s'ho han currat (i aquesta cursa dona bastant amb aquest tema) igual han fet mig quilòmetre menys, FELICITATS per les vostres marques a la "quasi una mitja"!!

Els quilòmetres van passant i jo gaudint de l'espectacle, la gent em passa, tant se me'n fot. Jo amb la meva línia i anant fent.

Arribo a Marina i confio en la possibilitat de que una parella, amics de tota la vida, estiguin al seu balcó per saludar-me....., no em fallen mai!!, allà estan i fins i tot amb el petit, IIIEEEEHHHHH!!, vaig sobrat i tinc forces per fer el nostre crit de guerra de l'institut (la gent em mira com si estigués sonat). Merci família!!! :')

km20, km21 .... ARRIBADA!! (link), 1:39:47, estic més fresc que una rosa i gens cansat.

Passat l'avituallament trobo ja als cracks!!, com sempre, un dels millor moments d'una cursa, les abraçades amb els teus amics.

El Jose G. ho ha petat i l'Albert ha pagat una mica els primers 10 quilòmetres aguantant/imposant el ritme infernal, però cap problema, objectius complerts, Jose G. fa un tros de marca i Albert i jo, sumem quilòmetres.

Menció especial també pel crack del Tony que es veu que ha anat amb el Jose fins el final i ha fet també un tros de marca (1:33:32). Es nota que tots dos estant fent les coses molt bé entrenant amb els seus respectius clubs. FELICITATS!!

Les bèsties!!, que sepais que para la temporada que viene pienso recuperar mis marcas. Eso tenerlo clarito, :)

També saludo al David, no està gaire content, però és que la seva guerra és la preparació per la marató, no fer marques aquí. Ànims David!!

Les dades de la cursa en el format de sempre han estat:

I ara ve lo del càstig, :)

De tornada cap a Vilanova, m'he començat a ratllar de mala manera i el resum és que no estic gens orgullós del que he fet avui. He fet una merda de passeig i si us plau no us ofengueu els que feu marques una mica pitjors, així com jo no m'ofenc quan les meves marques són un passeig per altres (caram!!, que de Pare Nostre  m'ha quedat això). Cadascú és mesura de si mateix i d'això és el que parlo. 

M'he pintat una cursa molt còmode a partir del moment en que m'he deixat anar dels cracks (ho podeu veure als parcials), sense patir, quasi sense suar i aquest no és el meu estil.

I ara és quan ve l'anàlisi psicològic de l'assumpte: és possible que donats els darrers patiments (Sagrera, Nassos, els més sonats, però hi ha més), el meu cap estigui bloquejant al meu cos i no el deixi dur-me a aquests extrems???

Té raó senyor Freud!!, no valen excuses d'aquest tipus. 

El que sé és que això no pot ser i per tant demà em castigo a fer una tirada per sobre dels 20kms a un ritme exigent per entrenar, en comptes d'una de 10 facileta. Au!!, com els nens petits!!.

La setmana que ve es presenta normal per entrenar, així que haurem d'aprofitar. I pel cap de setmana, que no tinc cursa, penso tornar a fer una tirada per les muntanyes de Vilanova, el meu nou amor. 

Ja us explicaré.

Una abraçada!!

PD: Quan vagin sortint penjaré vídeos i més fotos.

Mitja de Barcelona (21k), la prèvia.

Hola tropa!!

Nou cap de setmana de cursa, demà toca la Mitja de Barcelona. Una cursa que a aquestes alçades ja és només un petit pas per la marató de Barcelona (demà quedarà tot just un mes).
Aquesta cursa és força interessant per què és com la germana petita de la marató pel que es refereix al recorregut (aquest any, pel que veig, l'han canviat una mica respecte l'any passat) i per tant serveix també per entrenar visualitzacions, sensacions, ..., en definitiva un bon test, si no fos per què és la meitat just, hehe.

Sembla que pugem l'Everest, però tranquils només és el Paral·lel, :)

Hi ha runners, que aprofiten i previ a la cursa, fan 10kms en un circuit de 2kms pel parc de la Ciutadella. No seré jo un d'ells, ja que aquesta setmana, com us explicaré després, ja m'he fet un 30km.

Com sempre m'estalvio la descripció de la cursa per què tenim la d'en Miquel Pucurull (link) i la meva només faria nosa, :)

Aquesta mitja l'he feta dues vegades:

La de l'any 2012 té un regust agre-dolç per què la vaig fer bastant fomut i de fet ja va ser quan vaig començar a adonar-me'n que hauria de renunciar a la marató que ja la tenia a tocar. Va ser un calvari de 21.097 punxades a la cama dreta per certificar el que ja sabia abans de començar i es que tenia una lesió important que em tindria apartat de tot això un parell de mesos. 
Això sí, us he explicat l'agre, el dolç va ser que vaig poder fer tota la cursa guiant/acompanyant al Jose G. a fer l'1:45 que buscava i ho vàrem aconseguir. Qui m'ho diria a mi ara, que em moro per intentar seguir-lo jo a ell, hehehe, QUIN CRACK!!. 

D'altra banda, "gràcies" a aquesta lesió vaig prendre la decisió d'anar a un podòleg i fer-me unes plantilles. Una de les decisions més encertades que he pres, per què des de llavors cap problema important a les cames.

La del 2013 també va ser "rara", per què la vaig fer tot sol, tot i que el Jose, que sortia d'una lesió important i que finalment li va impedir participar a la marató, em va acompanyar un bon tros i em va fer tot un reportatge, :)

Penjo dues fotos més que ahir vaig trobar per casualitat a la web de la cursa (quin moment quan es creua la meta després de l'esforç que suposa fer una mija, ufff):

Aiii, quins records de quan era jove, hehe. Però anem a centrar-nos en el 2014 que em poso nostàlgic, :)

Com ja us vaig anunciar a l'entrada anterior, la setmana es presentava molt difícil per poder entrenar així que m'he hagut de buscar la vida per anar a entrenar dos cops. Tampoc he estat massa original i m'he agafat dos dies de vacances, dilluns i dijous. Així que, malauradament, només he entrenat aquests dos dies, encara que ja veureu que no he fet poc, :)

• Dilluns: Feia molt, molt temps que volia fer-ho i, després de les meves reflexions filosòfiques a la Molina, em vaig decidir a entrenar per les muntanyes de Vilanova. Ja us dic que des d'ara estic enamorat d'aquesta part de Vilanova, tant per entrenar com per gaudir d'unes vistes impressionants. Estic esperant el dia de tenir una nova oportunitat de pujar de nou i fer un recorregut una mica més llarg. Al final van ser 16'8kms a 5'29''/km per un total d'1h:32m corrent. M'he baixat el recorregut al Google Earth per compartir-lo amb vosaltres...

Tot i ser una muntanyeta els percentatges de la pujada a la Talaia són esfereïdors. Mireu el detall del que deixo reflectit. A més a més el vent de cara, que em va fotre fins la pujada a la Talaia, no em va ajudar pas gaire.

• Dijous: Tocava fer una tirada llarga, doncs dit i fet. La idea era fer-los a ritme de marató, però el problema que encara tinc és decidir quin ritme vull per la marató, :(. Dubtava entre els 5'/km i els 5'10''/km. Total que van ser 30'7kms a 5'15''/km de mitjana per estar corrent durant 2h:41m i acabar mig mort. Va ser un recorregut d'anada i tornada per la costa des del Prat de Vilanova fins el final del passeig de Comarruga. A l'anada tota l'estona amb vent de cara, tot i que els vaig poder fer a 5'04''/km, però la tornada se'm va fer un calvari horrorós, amb un sol que em martiritzava, mig deshidratat, el vent que començava a entrar-me de costat,... En fi, que us podeu imaginar quin va ser el parcial de la tornada per fer la mitja que us he dit total (5'26''/km de mitjana). Tot això em va fer pensar on estaria a la marató (la veueta em va ajudar força durant els darrers quilòmetres a deixar-me la moral pel terra). Després vaig reflexionar que potser el tema del dilluns m'havia tret una mica de forces. No sé, sigui com sigui, el millor es que quan vaig arribar al destí m'estava esperant el meu pare que em va acompanyar a remullar-me de cintura avall al mar (que bé, mmmmmmmm, això sí, la fila que feia en remull amb els calçotets vermells i la samarreta tècnica blava era de foto, noooo, no la vaig fer, per no ferir sensibilitats) i després em va convidar a una pizza. Genial!!
• De nou m'havia de saltar l'entrenament al club, per què el dijous a la tarda estava amb els nens i tampoc tenia cos ni per fer un saltironet.

Amb la mitja de demà, aquesta setmana acabarà amb 68'6kms acumulats que no està pas malament. Comparant-lo amb l'any passat, a l'alçada de la Mitja de Barcelona, portava 253kms i ara porto 348kms d'una qualitat millor. Tot això em va agafar moral per fer una bona marató el 16/03/2014.

Aiii, perdoneu, perdoneu, que ara toca parlar de la Mitja, hehehe... 

Què faré demà?, a veure, la idea principal és sortir a fer menys d'1h40m per evitar maltractar massa el cos però sense deixar de fer una cursa intensa. Però tornem a tenir d'acompanyants al Jose G. i a l'Albert i això és sinònim de sortir a tota castanya (els números en els que s'està bellugant el Jose G. són d'infern) . Així que ni idea, una vegada més improvisarem, però com sempre GAUDIREM!!!

Salut i quilòmetres runners!!!

Una abraçada.

Només corro Maratons!!

Hola a tothom!!

Aquest cap de setmana era un d'aquells en els que no tinc cap cursa, en aquest cas, no per què no hi hagués, si no per què tenia un cap de setmana a la neu. Els nens han gaudit i jo he tingut temps, en mig de la natura, de fer tot tipus de reflexions.

Una d'elles, la que vull compartir, m'ha vingut al cap com a mínim tres cops entre ahir i avui i és la que dóna nom a aquesta entrada. Ahir quan a la Molina anava buscant un lloc prou segur per llençar-nos amb el trineu i estava tot el matí i part de la tarda dret mirant com es llençaven o llençant-me jo mateix i començava a faltar-me l'aire. Avui de bon matí quan corria al voltant de l'alberg i fent una pujada bastant dura em faltava de tot. I més tard. camí del santuari de Queralt, per un camí des de Berga i les cames em cremaven. En aquests moments, no sé si patrocinat per la veueta o no, m'ha vingut al cap el pensament de que només corro 10k, 21k o maratons i estic a anys llum d'arribar al nivell d'aquests runners que fan curses de muntanya. Són unes bèsties!!
A més a més m'he creuat a uns quants durant el cap de setmana.
Algú podria dir, collons!!, el que fas no és per poc, ......potser, però no m'he tret aquest pensament negatiu en tot el cap de setmana.

Toca seguir treballant per arribar a ser com ells algun dia o com a mínim per no passar-ho tant malament quan l'alçada i les pendents pugen.

Va, em deixo de pensaments negatius i, tal com us vaig dir fa uns dies, vaig quedar primer de la categoria i primer de la general a la lliga del Club Running ASME (link). Aquest club el formem un conjunt de runners apassionats de tot això i que pertanyem al centre esportiu ASME (link). Doncs bé, la festa d'entrega de premis, el pica pica i sobretot el reunir-nos tots junts va ser el divendres passat i malauradament no vaig poder anar.

Us deixo unes fotos de la festa:

Els premis, :)

Les guanyadores!!

Guanyadors categoria senior!!

Guanyadors categoria veterans!!, aquí falto jo, :(

Guanyadors categoria +45 anys.

Espero que m'hagin guardat el premi, :)

Per últim us comento els entrenaments que suposo que em van apropant a la marató. Tot i que no estic gaire satisfet de com ha anat la setmana. No han anat del tot bé per dos motius: vaig trigar molt en recuperar-me de la Mitja de Granollers i la tos/mocs estan plenament instal·lats al meu cos. Casuntot!!!

• Dilluns: Sortida de recuperació de 10'4kms a 5'23''. Molt cansat encara de la Mitja.
• Dimarts: Sortida de 19kms a 5'18''. En cap moment em vaig trobar bé, vaig aturar-me per anar al lavabo i, com a colofó quasi final, vaig tenir un rifi rafe amb un impresentable. De veritat que hi ha gent que o no sap de que va això o es punxa la testosterona fora de temps. 
• Dijous: Fartleks pel parc de la Ciutadella. Tot i que no tenia el dia gaire bo per culpa de la tos/mocs acumulo 10'5kms a diferents intensitats. Per la tarda i de nou per sortir massa tard de la feina em quedo sense entrenament al CNS.
• Divendres: La idea eren fer 10kms molt suaus, però em vaig trobar a l'amic Marcos S. i em vaig animar a anar amb ell. Total 6kms a tota castanya (4'40'' o menys). Lo pitjor, una llet que em vaig fotre al torçar-me el turmell a mig recorregut. Per sort no ha sigut res i ja només queden algunes rascades i una petita molèstia al turmell.
• Diumenge: El que us deia abans, 6kms a 5'46'' donant voltes a un circuit al voltant de l'alberg amb una pujada impressionant.

El total de la setmana han estat 52kms, no semblen molts però puc donar gràcies d'haver-los fet per tal i com porto aquests dies amb els pulmons cascats.

La propera setmana es presentava fatal per entrenar per problemes logístics. Així que m'he vist obligat a agafar dos dies de vacances per fer unes bones tirades: una llarga per les muntanyes de Vilanova (fa mooooolt de temps que volia còrrer per aquí) i una altra d'uns 30kms per un bon tros de la costa Daurada. Tot això, junt a la Mitja de Barcelona del cap de setmana vinent i l'entrenament del club, faran una bona suma de quilòmetres.

Bona setmana, ens llegim el dissabte amics/amigues.

Una abraçada!!

Mitja de Granollers 2014

Hola a tothom!!

Abans de res m'agradaria fer un esment a la gran Mitja que fan a Granollers. Primer per què la gent que anima és brutal i la fan molt semblant a la Behobia, mil gràcies a tots. I després per què queda demostrat que, tot i ser una cursa gran amb un munt de penya (8342 corredors arribats només a la mitja), això no els impedeix fer una arribada sense cues, ni a la bossa amb el primer refrigeri post cursa, ni al brou, ni a la fruita i ni, fins i tot, als massatges. A més a més la bossa del corredor és de les generoses...

Em sé d'alguna altra mitja (sí, sí, la que tenim d'aquí a dues setmanes) que podria prendre nota.

Des d'aquest humil blog, felicitar a l'oganització i a la gent de Granollers a La Garriga. Feu que aquesta cursa sigui molt especial.

Bé dit això, anem a veure que tal ha anat el tema.

Com ja sabeu no les tenia totes ahir. Us recordo que quan semblava que començava a sortir del meu petit periple pels mocs/tos i la conseqüent baixada de forma, va i em constipo de nou el dimecres i em presento a la cursa bastant tapat de pulmons i amb la tos salvatge. Des de que us vaig deixar ahir fins a aquest matí he estat pensant quina seria l'estratègia. La tenia molt clara, la idea seria aguantar amb els dos cracks (Albert i Jose G.) fins els 10kms i després deixar-los anar i acabar patint tot sol per darrera. Dit i fet.

Però anem per ordre, ja sabeu, aixecar-me tres hores abans, rutina d'esmorzar (amb un petit canvi a la rutina per aspirina, Vicks Vaporub i xarop per la tos), sortir i viatge de prop una hora cap a Granollers. Aparco fàcil al lloc on ja havia decidit prèviament i cap al palau per trobar als cracks.

Els trobo, xerrem de l'estratègia, ens canviem i preparats per anar a la sortida.

Camí de la sortida em trobo amb el grup de l'ASME, :)

Una mica d'escalfament i cap el calaix a concentrar-nos, bé, no sé si fem gaire cara de concentració:

Hi ha una gentada impressionant. Entre la gentada trobo al Marcos, company del gym i de la feina, xerrem una mica del que pensem fer.

SORTIDA!!

Els primers quilòmetres és fa molt difícil còrrer bé i anem per sota una mica del que estava pensat. Cada quilòmetre de la pujada interminable fins a la Garriga és recuperar el que hem perdut. Jo sempre em mantinc a rebuf d'ells dos. Com ja sabeu no m'agrada còrrer així, però no arriba aire suficient als pulmons per fer-ho diferent. Com a mínim la tos em respecta i no dona gaires símptomes de fer-me la guitza.

Patint bastant arribo als 10kms amb ells una mica per sobre dels 46'. Pla complert, aprofitant l'avituallament dels 10km, aprofito per despenjar-me una mica i que ells segueixin fent la seva cursa i jo la meva. Els veig desaparèixer ràpidament entre les darreres rampes de La Garriga.

Just en mig d'elles no sé si em passa o agafo al Marcos. No li dic res i decideixo enganxar-me a ell. Però fent gala del seu estat de forma en aquestes dificultats (acostumat a curses de muntanya), en una sola rampa surt disparat, ja no l'enganxo.

Comença la baixada, al·leluia!!, intento augmentar el ritme però la cosa no tira. Encara no m'he fotut el gel i el trobo a faltar entre el 10 i el 15. Les forces es van acabant.

La mitja acumulada per quilòmetre (el que marca el meu GPS) va baixant del 4'33'' al km10 als 4'38'', 4'39'' i 4'40'', Em proposo que no baixi per sota de la de Sitges.

A aquesta part de la cursa de tobogans em recordo de la Behobia i dels seus tobogans.

Al 15, per fi, em puc cruspir el gel i em revifa una mica.

Al 16 em passa l'Albert G. de l'ASME, faig quasi bé un salt per posar-me darrera d'ell, però de nou, sense dir res. Aguanto menys d'un quilòmetre, va massa fort per mi.

Penso que el que queda ja és una gran recta fins a l'arribada i vaig passant quilòmetres, ara sí, ja de baixada suau i una gentada animant enorme (vaig donant la mà a tants nens i no nens com puc). Realment és emocionant!!

A partir del 18 la cosa es comença a posar "interminable" (decideixo treure la mitja per quilòmetre de la pantalla del GPS i només portar crono i distància, com sempre acabo fent). Recordo aquesta part a l'any 2012 quan Carmen va patir el que no està escrit i jo patia per ella. Molts trossos d'aquesta part els vàrem fer caminant. Ara vaig a tota la castanya que el meu estat em permet però tant de bo em pararia i caminaria, hehehe.

La gent amb els seus ànims et porta i un treu forces d'on ja no hi han.

ARRIBADA!!, 1:38:33 (link), una marca molt llunyana a la de Tarragona de desembre, però al cap i a la fi, segona marca en mitges. Impressionant!!

Em trobo als cracks, tots dos han batut les seves marques: 

• Albert amb 1:35:56. Supera marca per uns 2'. Està en una forma impressionant.
• Jose G. amb 1:35:02. Una vegada més, em fot una de les meves marques. Aquesta per 11''. I jo molt content per ell, per què s'ho ha estat currant molt.

FELICITATS!!!

A veure quan puc còrrer de nou sense factors externs i els hi poso les coses una mica més difícils, hehe.

Decidim fer uns massatges ja que no hi ha molta cua i tenen un fotimer impressionant de gent fent-los. A la cua, ja sortint del massatge ens trobem a un altre tros de crack, al senyor Rafa (podeu consultar sempre el seu blog als enllaços que tinc a la dreta).

Fem en parell de brous, fruita ens canviem i cap a casa satisfets per la feina feta.

Sigui com sigui, bona marca o no, estic content per haver corregut tal i com estava i per què és un nou pas, un entrenament de nivell, que m'apropa a la meva tercera marató.

Com sempre us deixo les dades de la cursa en numerets...

Com es pot veure he pogut aguantar bastant el ritme, excepte en la part que us comentava abans del mig (entre el 10 i el 15). Tot i així, per les posicions total i de categoria parcials i final em puc sentir satisfet.

Bé, hora de sopar i descansar una mica.

Una abraçada a tots.

PD: Penjaré més fotos segur i l'enllaç a algun vídeo.