Doncs ja hem fet la Mitja de Barcelona i el que m'ha quedat és un regust molt empipador que espero que se'm vagi passant al llarg del dia o com a màxim demà quan compleixi el càstig que m'he auto imposat, :)
Ara us aniré explicant, per què com sempre començo la casa per la taulada i segur que al final entendreu per què estic castigat.
La cursa començava a les 8:45 per tant tocava matinar de valent. No importa, estic acostumat a fer-ho i ahir vaig fer bondat i anava d'hora al llit, bé, quan em van fulminar les 5 vides al Candy Crush dels pebrots i això va ser ràpid.
Avui m'he llevat a les 6:10, rutina, rutina,... us la recordo: aixecar-se, dues llesques grans de pa amb mantega i melmelada de maduixa, per beure isotònica (ja, pega com els conjunts de l'Agata Ruiz de la Prada, però és el que tenen les rutines, si van bé, no es toquen), lavabo, sofà amb el mòbil, vestir-se (tot preparat des d'ahir, sí, amb les plantilles revisades, :) ) i fora. Tot anava de conya i al cotxe anava pensant si anar amb les feres o no.
De sobte enmig del trajecte m'he ennuegat jo mateix, m'ha enganxat la tos i quasi foto la primera papilla. Fins i tot, m'he aturat a una àrea de descans de les Costes del Garraf per si les mosques. En fi, això m'ha deixat molt tocat moralment.
Arribo a Barcelona, aparco on sempre (sota de les caques de coloms i gavines, com a totes les curses que surto de la mateixa zona d'avui) i em dirigeixo a trobar als cracks: Jose G. i Albert.
 |
| Foto feta pel pare del Jose G., el seu més fidel i gran seguidor. |
Amb la fila que fotia (a la foto) ja us podreu imaginar que no tenia gens clar el tema. Intento escalfar una mica, però tenia encara els mocs esperant per sortir d'alguna desagradable manera. Ho deixo estar.
Al calaix blau em trobo al Vicenç, a l'Albert G. i al Sergi del club ASME. Ens saludem i desitgem sort.
Sortida!! (link), el pla del Jose G., era un suïcidi per mi (per sota de 4'30''/km) ja que tenia encara massa recents els 30kms de l'altre dia i el cop moral de la tos durant el viatge no ajudava. Tot i així surto amb ells, inclús tirant jo algunes vegades (passava de tenir de nou la sensació que vaig tenir a Granollers de càrrega per ells).
Passada l'estació de França, TOS!!, nooooo..., Jose G. i Albert em miren espantats, hehe. Tranquis!!, és la merda de sempre. Me'n surto força bé tot i que les cames m'han fet figa (sempre ho fan quan m'enganxa el tema).
Van passant els quilòmetres, 1, 2 i 3 a tota castanya i clarament per sobre de les meves possibilitats actuals per una mitja. Jo no vull això, m'estic deixant aquí la vida, tot i així vaig aguantant amb ells més per orgull que per cap.
Km5, el GPS m'està marcant uns 4'26''/km, PROU!!, aprofitant que hem enganxat al Tony que sortia des del calaix vermell, el saludem i ja els hi dic que jo plego aquí.
La meva cursa es transforma en una altra. Ja més tranquil segueixo passant quilòmetres. Em sembla que és a aquesta zona (abans del 10) quan he vist a l'Albert G. passar-me. Estic em ple dejavú de Granollers, però tot està passant abans, hehehe.
Tot i que he baixat el ritme passo els 10km a 4'34''/km de mitja. Encara massa forts.
Em foto el gel, l'he d'obrir amb la boca i m'ha anat d'un pel que no m'empasso el tros que fa de tap. La meva tos, a la que no li calen masses excuses, torna a aparèixer.
Collons!!, em poso a pensar que prefereixo la companyia de l'empipadora "veueta" que no pas d'aquesta merda de tos, però res, avui ni s'ha presentat.
Torno a baixar el ritme per anar fent-me la cursa mes còmode.
Al km12 trec la pantalla de la mitja per km i passo a mode crono i distància, estava ja cansat de veure com la mitja per quilòmetre anava creixent cada mig quilòmetre o així.
Toca pujar la Diagonal per després baixar-la i m'adono que vaig molt bé al ritme al que vaig (ni sé quin és). Continuo el meu passeig tot mirant a veure si veig baixant a les feres per l'altre costat.
Saludo al Tony, mare meva com va.
Una estona més tard, saludo a l'Albert, ui!!, aquest no fa tant bona cara i ja no va amb el Jose G. Interpreto que va molt per davant.
Més tard veig a l'Albert G., del club.
Vaig per ells?, que va!!
Segueixo amb el meu passeig, baixada per la diagonal, Diagonal Mar, el parc dels edificis de 2M d'euros, Selva de Mar (se'm travessa el record de Nassos, fora, fora...) i façana litoral, on em dedico a seguir la línia de la marató escrupolosament (mare meva!!, quants records i què poc queda per tornar-hi a ells).
De tant en tant foto un crit als retalladors/es, quina lacra!!. Si s'ho han currat (i aquesta cursa dona bastant amb aquest tema) igual han fet mig quilòmetre menys, FELICITATS per les vostres marques a la "quasi una mitja"!!
Els quilòmetres van passant i jo gaudint de l'espectacle, la gent em passa, tant se me'n fot. Jo amb la meva línia i anant fent.
Arribo a Marina i confio en la possibilitat de que una parella, amics de tota la vida, estiguin al seu balcó per saludar-me....., no em fallen mai!!, allà estan i fins i tot amb el petit, IIIEEEEHHHHH!!, vaig sobrat i tinc forces per fer el nostre crit de guerra de l'institut (la gent em mira com si estigués sonat). Merci família!!! :')
km20, km21 .... ARRIBADA!! (link), 1:39:47, estic més fresc que una rosa i gens cansat.
Passat l'avituallament trobo ja als cracks!!, com sempre, un dels millor moments d'una cursa, les abraçades amb els teus amics.
El Jose G. ho ha petat i l'Albert ha pagat una mica els primers 10 quilòmetres aguantant/imposant el ritme infernal, però cap problema, objectius complerts, Jose G. fa un tros de marca i Albert i jo, sumem quilòmetres.
Menció especial també pel crack del Tony que es veu que ha anat amb el Jose fins el final i ha fet també un tros de marca (1:33:32). Es nota que tots dos estant fent les coses molt bé entrenant amb els seus respectius clubs. FELICITATS!!
 |
| Les bèsties!!, que sepais que para la temporada que viene pienso recuperar mis marcas. Eso tenerlo clarito, :) |
També saludo al David, no està gaire content, però és que la seva guerra és la preparació per la marató, no fer marques aquí. Ànims David!!
Les dades de la cursa en el format de sempre han estat:
I ara ve lo del càstig, :)
De tornada cap a Vilanova, m'he començat a ratllar de mala manera i el resum és que no estic gens orgullós del que he fet avui. He fet una merda de passeig i si us plau no us ofengueu els que feu marques una mica pitjors, així com jo no m'ofenc quan les meves marques són un passeig per altres (caram!!, que de Pare Nostre m'ha quedat això). Cadascú és mesura de si mateix i d'això és el que parlo.
M'he pintat una cursa molt còmode a partir del moment en que m'he deixat anar dels cracks (ho podeu veure als parcials), sense patir, quasi sense suar i aquest no és el meu estil.
I ara és quan ve l'anàlisi psicològic de l'assumpte: és possible que donats els darrers patiments (Sagrera, Nassos, els més sonats, però hi ha més), el meu cap estigui bloquejant al meu cos i no el deixi dur-me a aquests extrems???
Té raó senyor Freud!!, no valen excuses d'aquest tipus.
El que sé és que això no pot ser i per tant demà em castigo a fer una tirada per sobre dels 20kms a un ritme exigent per entrenar, en comptes d'una de 10 facileta. Au!!, com els nens petits!!.
La setmana que ve es presenta normal per entrenar, així que haurem d'aprofitar. I pel cap de setmana, que no tinc cursa, penso tornar a fer una tirada per les muntanyes de Vilanova, el meu nou amor.
Ja us explicaré.
Una abraçada!!
PD: Quan vagin sortint penjaré vídeos i més fotos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada