Mitja de Granollers (21k), la prèvia

Hola a tothom!!, ja som de nou a les portes d'una nova cursa.

Demà toca la Mitja de Granollers, una de les mitges grans del calendari (link).

Una mitja que em feia molta il·lusió poder còrrer i competir, per diferents motius. 

A aquesta cursa m'he he apuntat dues vegades i l'he correguda una. La primera vegada al 2012 la vaig còrrer acompanyant a la meva amiga Carmen i com era la seva primera mitja marató vàrem anar a ritme d'acabar-la. Ho va aconseguir i això, més enllà de la marca, em va omplir d'orgull pel que havia fet. Sempre li he dit, però ara ho faig públic a aquest blog.
La segona vegada no la vaig poder còrrer per problemes logístics i he hagut d'esperar un any per què la il·lusió de poder-la còrrer, anant al 100%, és fes realitat.

Però, i ara entendreu per què començava abans dient "feia il·lusió", tot s'ha girat des del dimecres passat.

I es que, malauradament, el dimecres vaig agafar un constipat d'aquests que toquen per aquestes èpoques. Mal de cap, dècimes de febre, mal de gola, mocs i ..... TOS. I això és el que hores d'ara m'ha deixat el constipat en herència, la TOS xunga. Aquesta tos meva que cada vegada que em ve, sembla que m'esguerri els pulmons.
Total, he passat de la il·lusió a la decepció per no poder-la còrrer al 100%.  De fet, encara tinc per decidir si la faig. Tot dependrà de com em llevi demà i la destrossa que em faci aquesta nit amb el tema.

Aquesta cursa és especial, per la gent de primer nivell que va i pel seu perfil...

Pujar, pujar, pujar i auuu, a tota castanya cap a l'arribada.

La idea era sortir a aguantar el 4'30'' fins als 10 i després deixar-ho tot fins al final. En resum, el pla a prendre pel sac ja que tal i com estic no el podré dur a terme. QUINA MERDA!!!.
Si us plau, si a algú li caic malament que em deixi em pau ja. 

En fi, mirarem cap endavant per què si no m'enredo en lamentacions i no m'agrada.

Més enllà del perfil que seria la característica principal del recorregut de la mitja tenim el propi recorregut. De Granollers a La Garriga i tornada, :). Recorregut que en Miquel Pucurull sempre tracta amb la seva experiència (link).

De cames arribava amb força, ja que segueixo l'entrenament per la marató i em sentia còmode fent tirades llargues.

L'entrenament fins la caiguda per el constipat havia estat:

• Dilluns: 20kms a 5'09''. No vaig notar gaire l'esforç de Vilafranca i vaig acabar bastant sencer. Estrenava nou recorregut i em va agradar. Sempre va bé canviar de tant en tant el recorregut d'entrenament per què no siguin monótons.
• Dimecres: Problemes logístics.
• Dimarts: 19'5kms a 5'08''. Amb un vent de mil dimonis que va convertir l'entrenament, en un molt bon entrenament per la seva duresa. Em va recordar a la Behobia, :). Això sí, vaig acabar cagat, per què al km18 em vaig fer alguna cosa a l'interior del peu dret que pensava que ja no recuperaria.
• Dijous: Peses superiors pel matí i per la tarda novament no puc anar a l'entrenament amb el club per què vaig tornar amb dècimes de febre.
• Divendres: Ni vaig al gym, no tenia cos per res.

Es a dir, que si no arriba a ser pel constipat em presentava a la cursa en molt bon estat i a l'espera de veure com es comportava la lesió del peu dret.

Sshhhhh, prou lamentacions, collons!!!

Cal dir que he acabat el mes amb 207kms a les cames. Cosa que significa nou rècord de quilòmetres en un mes i que segur que puc superar per què com recordareu la primera setmana no vaig fer pràcticament res.

Demà, per què em conec, el més segur es que em presenti a la sortida i faci la cursa. Em sap greu per què el més segur es que ben aviat em despengin els dos cracks (Jose G. i Albert) que també la fan. Tots dos segur que fan marca. I jo a fer la meva cursa. La part positiva és que si no hi ha una catàstrofe, faré marca de la cursa ja que la tinc en 2:04:36, hehehe.

Per acabar, un record per l'amic Víctor, que aquest divendres es va fer un entrenament de 20kms i ja està a punt per la seva primera Mitja (la Mitja del Prat). Li ha costat fer el pas, però ja el tenim aquí. Felicitats company!!!

Llàstima que no hi podré ser allà aquell dia per felicitar-lo personalment quan l'acabi sense problemes.

Bé, gent, vaig a fer el sopar (rutina, rutina,.... entrepà gegant de truita francesa i una mica de xoriço d'acompanyament, :p ). Després a "dopar-se": aspirina, xarop per la tos i Vicks Vaporub i pregar per què pugui dormir sense tos aquesta nit.

Una abraçada a tothom!!!

Ahhh!! PD: al del ninot de vudú, si us plau, clava l'agulla a un altre lloc menys toca collons.