Mitja de Barcelona (21k), la prèvia.

Hola tropa!!

Nou cap de setmana de cursa, demà toca la Mitja de Barcelona. Una cursa que a aquestes alçades ja és només un petit pas per la marató de Barcelona (demà quedarà tot just un mes).
Aquesta cursa és força interessant per què és com la germana petita de la marató pel que es refereix al recorregut (aquest any, pel que veig, l'han canviat una mica respecte l'any passat) i per tant serveix també per entrenar visualitzacions, sensacions, ..., en definitiva un bon test, si no fos per què és la meitat just, hehe.

Sembla que pugem l'Everest, però tranquils només és el Paral·lel, :)

Hi ha runners, que aprofiten i previ a la cursa, fan 10kms en un circuit de 2kms pel parc de la Ciutadella. No seré jo un d'ells, ja que aquesta setmana, com us explicaré després, ja m'he fet un 30km.

Com sempre m'estalvio la descripció de la cursa per què tenim la d'en Miquel Pucurull (link) i la meva només faria nosa, :)

Aquesta mitja l'he feta dues vegades:

La de l'any 2012 té un regust agre-dolç per què la vaig fer bastant fomut i de fet ja va ser quan vaig començar a adonar-me'n que hauria de renunciar a la marató que ja la tenia a tocar. Va ser un calvari de 21.097 punxades a la cama dreta per certificar el que ja sabia abans de començar i es que tenia una lesió important que em tindria apartat de tot això un parell de mesos. 
Això sí, us he explicat l'agre, el dolç va ser que vaig poder fer tota la cursa guiant/acompanyant al Jose G. a fer l'1:45 que buscava i ho vàrem aconseguir. Qui m'ho diria a mi ara, que em moro per intentar seguir-lo jo a ell, hehehe, QUIN CRACK!!. 

D'altra banda, "gràcies" a aquesta lesió vaig prendre la decisió d'anar a un podòleg i fer-me unes plantilles. Una de les decisions més encertades que he pres, per què des de llavors cap problema important a les cames.

La del 2013 també va ser "rara", per què la vaig fer tot sol, tot i que el Jose, que sortia d'una lesió important i que finalment li va impedir participar a la marató, em va acompanyar un bon tros i em va fer tot un reportatge, :)

Penjo dues fotos més que ahir vaig trobar per casualitat a la web de la cursa (quin moment quan es creua la meta després de l'esforç que suposa fer una mija, ufff):

Aiii, quins records de quan era jove, hehe. Però anem a centrar-nos en el 2014 que em poso nostàlgic, :)

Com ja us vaig anunciar a l'entrada anterior, la setmana es presentava molt difícil per poder entrenar així que m'he hagut de buscar la vida per anar a entrenar dos cops. Tampoc he estat massa original i m'he agafat dos dies de vacances, dilluns i dijous. Així que, malauradament, només he entrenat aquests dos dies, encara que ja veureu que no he fet poc, :)

• Dilluns: Feia molt, molt temps que volia fer-ho i, després de les meves reflexions filosòfiques a la Molina, em vaig decidir a entrenar per les muntanyes de Vilanova. Ja us dic que des d'ara estic enamorat d'aquesta part de Vilanova, tant per entrenar com per gaudir d'unes vistes impressionants. Estic esperant el dia de tenir una nova oportunitat de pujar de nou i fer un recorregut una mica més llarg. Al final van ser 16'8kms a 5'29''/km per un total d'1h:32m corrent. M'he baixat el recorregut al Google Earth per compartir-lo amb vosaltres...

Tot i ser una muntanyeta els percentatges de la pujada a la Talaia són esfereïdors. Mireu el detall del que deixo reflectit. A més a més el vent de cara, que em va fotre fins la pujada a la Talaia, no em va ajudar pas gaire.

• Dijous: Tocava fer una tirada llarga, doncs dit i fet. La idea era fer-los a ritme de marató, però el problema que encara tinc és decidir quin ritme vull per la marató, :(. Dubtava entre els 5'/km i els 5'10''/km. Total que van ser 30'7kms a 5'15''/km de mitjana per estar corrent durant 2h:41m i acabar mig mort. Va ser un recorregut d'anada i tornada per la costa des del Prat de Vilanova fins el final del passeig de Comarruga. A l'anada tota l'estona amb vent de cara, tot i que els vaig poder fer a 5'04''/km, però la tornada se'm va fer un calvari horrorós, amb un sol que em martiritzava, mig deshidratat, el vent que començava a entrar-me de costat,... En fi, que us podeu imaginar quin va ser el parcial de la tornada per fer la mitja que us he dit total (5'26''/km de mitjana). Tot això em va fer pensar on estaria a la marató (la veueta em va ajudar força durant els darrers quilòmetres a deixar-me la moral pel terra). Després vaig reflexionar que potser el tema del dilluns m'havia tret una mica de forces. No sé, sigui com sigui, el millor es que quan vaig arribar al destí m'estava esperant el meu pare que em va acompanyar a remullar-me de cintura avall al mar (que bé, mmmmmmmm, això sí, la fila que feia en remull amb els calçotets vermells i la samarreta tècnica blava era de foto, noooo, no la vaig fer, per no ferir sensibilitats) i després em va convidar a una pizza. Genial!!
• De nou m'havia de saltar l'entrenament al club, per què el dijous a la tarda estava amb els nens i tampoc tenia cos ni per fer un saltironet.

Amb la mitja de demà, aquesta setmana acabarà amb 68'6kms acumulats que no està pas malament. Comparant-lo amb l'any passat, a l'alçada de la Mitja de Barcelona, portava 253kms i ara porto 348kms d'una qualitat millor. Tot això em va agafar moral per fer una bona marató el 16/03/2014.

Aiii, perdoneu, perdoneu, que ara toca parlar de la Mitja, hehehe... 

Què faré demà?, a veure, la idea principal és sortir a fer menys d'1h40m per evitar maltractar massa el cos però sense deixar de fer una cursa intensa. Però tornem a tenir d'acompanyants al Jose G. i a l'Albert i això és sinònim de sortir a tota castanya (els números en els que s'està bellugant el Jose G. són d'infern) . Així que ni idea, una vegada més improvisarem, però com sempre GAUDIREM!!!

Salut i quilòmetres runners!!!

Una abraçada.