Fenexy Race Vilanova (10k), la prèvia

Hola a tothom!!

Després de les emocions de la setmana passada tornem a la competició i aquesta vegada toca a casa. La II Fenexy Race de Vilanova (link) demà dissabte.

Aquesta cursa no l'he feta mai, però he fet dues edicions de la cursa de 10k a Vilanova i el recorregut és pràcticament el mateix. Dit això sé que una cursa per fer marca, tot i que la gran recta sempre se'm fa molt pesada (a les curses i als entrenaments que he fet per aquí tantes i tantes vegades).

Dues voltes molt planes

Tot això a la era pre-club, :)

Per altra part segur que durant diverses parts del recorregut em trobo a coneguts que em van llençant cap a la fita, quina?, no ho tinc clar. Després de donar-li voltes aquesta setmana i després de l'entrenament d'ahir amb el club en el que em vaig esprémer com si m'anés la vida, no sé, no tinc ni idea com plantejar-me la cursa demà. Suposo que sortir a tota castanya i aguantar fins que pugui i a veure que passa. Tot i així em vull alliberar de la pressió de marques, de sub42' i sobretot de sub41'.

Això sí, el predictor de marca em dona possibilitats, :)

El que em preocupa és no refredar-me i que m'enganxi més la temuda tos. Com veieu ja tinc una mica i estic ben cagadet per si m'agafa del tot de cara a Sagrera.

Els entrenaments de la setmana després d'acabar bastant cansat de la mitja de la setmana passada han estat:

• Dilluns: Amb les cames carregades i la fregada de l'entrecuix, vaig decidir res de cames i res de còrrer, per tant peses de la part superior i abdominals
• Dimarts: Sortida de 10'5km, recuperant a 4'43''/km i, per finalitzar, de nou abdominals.
• Dijous: 2000m de croll pel matí i per la tarda entrenament molt fort amb el club. Com sempre 15' escalfant, uns 10' de tècnica i 4 sèries de 1500m, que vaig fer en 6'02'', 6'00'', 5'55'' i 5'48''. Finalment 5' per refredar, encara que soni a conya per la rasca que fotia. Vaig acabar rebentat i segurament em passi factura, però com us he dit tampoc m'importa, ja que la fita veritable marcada al calendari és Sagrera.
• Avui divendres: 2000m de croll.

Amb aquests entrenaments i la cursa de demà completaré el mes amb 176,61kms acumulats. Des de que ho compto (08-2012) és el segon mes amb més quilòmetres. Això fa, també, que les Nike que porto només per còrrer acumulin 877,36kms des de que les vaig estrenar el 31/05/2013. Per aquest motiu suposo que s'estan queixant les pobres i m'ho fan saber de la pitjor manera. Ja queda poc perquè arribi el Pare Nöel, a  veure si es comporta.

Toca sopar i descansar.

Us explico diumenge que tal.

Una abraçada!!

Mitja marató de Tarragona, 2013

Hola a tothom!!

Escric des del sofà llepant-me les ferides que et deixa una mitja marató i aquesta m'ha deixat més que de costum. Però bé, no és moment per lamentacions és el moment d'intentar resumir tot el que passa a una mitja marató, sensacions, sensacions, sensacions, en un post d'un blog.

M'he aixecat aquest matí després de no dormir gaire bé (m'he despertat unes quantes vegades) pels nervis pel que sabia que em tocava avui: PATIR!!. Rutina d'esmorzar, darrer repàs al camí fins a Tarragona, pàrquings, recollida de pitrall i auuu, de viatge.

El camí a Tarragona és més ràpid que el camí a Barcelona, així que tot el que he guanyat al camí d'anada ho he perdut buscant lloc per aparcar. Els pàrquings gratuïts que recomanaven estaven petats i al final, després de cometre unes quantes infraccions de trànsit, algunes per les quals em sento avergonyit, he aconseguit aparcar com a 1km del "sarao".

Arribo al pavelló, pitrall i a canviar-se. Fotia una rasca considerable i fins darrer moment he pensat si portava guants o no pel principi de la cursa. Finalment han quedat desestimats.

Tot a terra preparat per la transformació a runner.

Hi havia un munt de penya canviant-se amb por a sortir per la rasca, :)

Em poso a la sortida i, cosa insòlita, la penya que com sempre t'empenta per posar-se més endavant, avui era al revés, anaven cap enrere. Estava confós. Al final, entre tant moviment, m'he fixat que m'havia posat potser massa enrere jo també. 

Ja era tard, sortida!!

Ritme objectiu 4'40''/km, ritme desitjat 4'30''/km, ritme dels primers quilòmetres 4'20''s/km. Bé, una altra sortida suïcida. Tot i així anava bé, bastant "còmode" i arribo al 5km en 22'. Començo a fer càlculs per extrapolar..... ho deixo, no em sortien. La veueta insisteix en que els faci.... són fàcils, 22'+22'+22'+22' = 88, més 5', 93', marca 1:33:00. Tant fàcil com optimista és pensar que aguantaré aquest ritme tota la mitja. La veueta no diu res, avui està solidària.

Arribats a aquest moment ja m'adono que la cursa no és tant plana com em deien els meus consellers. Es clar, que si un dels consellers és el Nico, havia d'haver aplicat un percentatge de reducció per les meves condicions respecte les seves, hehe.

No importa, segueixo a ritme, però intentant baixar-lo una mica. Havia aprofitat l'avituallament del 5km per fotre'm el primer gel i de sobte al 6 em trobo una pujada eterna, es suau però veig que acaba dura i quan acabo el que veia, apa, seguim amb la pujada. Aquesta pujada ha acabat al 8'5 o així. Total que m'ha deixat al meu lloc. 

Aprofito la baixada de tornada per anar recuperant i, ostres!!, alguna cosa no va bé als pantalons. Em comencen a fregar a l'entrecuix de la cama dreta, no, no, noooooo. Intento posar-me el faldó del pantaló per dins, però sé que ni ho podré fer, ni funcionarà. M'acostumo al tema i a la cremor que cada vegada seria més intensa.

Arribo als 10km en 44'42'', hem baixat el ritme, però segueix sent molt bo i el que importa, molt per sota de la marca.

Seguim!!, enfilem cap el passeig. Encara no he parlat de referències perquè no havia aconseguit  de clares.

A aquesta part de la cursa hi ha trams que anava massa sol. Durant una bona estona al de davant el tenia a uns 30m i al de darrera (fins i tot m'he girat per comprovar) a uns 20m. Quilòmetres 12, 13, 14, 15 del llarg passeig al costat de la platja i ja veia al fons el famós espigó del que tothom m'havia parlat. El dolor de peus (per tots els seus costats)  que m'ha començat al 12km es fa intens i es barreja amb la fregada de l'entrecuix. Collons, quina manera de patir més cruel. Aquestes bambes estan clamant al cel que les jubili i m'ho tornen a fer saber al pitjor moment. Com amb la fregada, intento portar el dolor de la millor manera..., patint, no hi ha més.

Al 15km em foto el segon gel de nou aprofitant l'aigua de l'avituallament. Us he dit que no tenia referències, però a aquesta part de la cursa m'emociono perquè aconsegueixo quasi contactar amb el grup d'una noia que m'havia passat al 9km. Aquesta referència la mantindré fins el final de cursa a uns 100m pel davant.

Quilòmetre 16 i encetem l'espigó. Mare de Déu, no és llarg és etern!!

Tota l'anada fins a la punta amb el vent en contra m'han destrossat literalment, tant físicament com del coco. La veueta em veia tant fomut que només s'atrevia a animar-me, no volia fer sang del caigut.

Donem la volta i vent a favor, aaahhhhhhh, un respir, collons!!. Seguim devorant quilòmetres i seguim al punyeter espigó dels pebrots. Sé que la sortida del mateix, perquè ho he vist a l'anada, està més enllà del 19. 

Arribo al 19 i encara queda un bon tros... Sortida de l'espigó al 20km, per fi!!!..., 4kms d'una menjada de cap psicològica tremenda.

Però ja estem al 20, ostres, miro el crono 1:30. La marca l'esmicolaré, només queda 1'1kms, però ja vaig molt just de forces... Torna a haver penya animant, molt penya. Darrera recta, ja veig l'arc, intento esprintar, vull el sub1:35.... Merda no era l'arc, l'arc de veritat està 100 metres més enllà, "esprinto", crido de dolor, ràbia, emoció...... ARRIBADA (link)!!, 1:35:13, millor marca esmicolada per fi!! (recordeu que a la prèvia us comentava que la temporada passada no vaig poder amb ella).

Només creuar l'arribada em donen un ponxo que ràpidament em poso i xocolata calenta i coca que també em poso, :)

Torno al pavelló repassant la cursa mentalment, pensant si podia haver fet més i sobretot començant a sentir la destrossa que m'he fet a la cama per la fregada del pantaló. Deu ni do!!

Dutxa recuperadora i tornada, feina feta.

Mentre vaig pujant el meu amic Jose G. em diu que ha esmicolat la seva marca de 10km i per tant la meva. Sí, sí, l'altre dia l'ha deixa en 42'16'' al Clot i avui, a la Jean Bouin, la rebenta i la deixa en uns bestials 40'55''. Collons!!, se m'acumula la feina i la setmana que ve, corro amb ell a la 10k de Vilanova. Mamà, ara sí que por!!

Així que el repte de baixar de 42' s'ha transformat en el repte de baixar de 41' i enganxar a aquest tros de crack!!.

Des d'aquest blog, les meves sinceres felicitacions, em trec el barret per l'amic Jose G.

Tornant a la cursa us deixo les dades de la mateixa:

Com sempre aquestes dades diuen coses, i com es pot veure la cursa se m'ha fet llarga al passeig i principi de l'espigó. Però com a mi, a tothom, perquè tot i la pèrdua de ritme sempre m'he mogut a les mateixes posicions de la general. Dit això, penso que la marca d'avui és superable i, a curses una mica més favorables, ja tindré noves oportunitats. La idea seria intentar apropar-se al 1:32 o 1:33. Per fer 1:30 s'ha d'anar a 4'16''/km i, la veritat, encara em queda una mica per arribar a mantenir aquest ritme durant 21kms.

Sempre us dic que les marques són números, els números són números, estadística, matemàtica i no reflecteixen els sentiments, només intenten calibrar-los fredament. Em quedo amb el que he viscut durant la cursa, amb la gent tant maca que havia animant (molta per cert), amb les cares dels corredors patint, amb els comentaris, amb els que es retiraven, amb l'olor d'uns matolls al tercer quilòmetre que m'han transportat a les fogueres que feiem per Sant Joan, amb les celebracions,..... i això no m'ho treu ningú.

Tot i així, i com les marques numèriques també estan prou bé, com a mínim per recordar el que va passar a Tarragona un 24 de novembre del 2013. Voldria dedicar-vos aquesta marca a tots vosaltres. Cada dia m'omple més la tasca de portar-vos aquest món als vostres ulls i em sento molt reconfortat pel seguiment del blog. Moltes, moltes, moltes gracies!!

Una abraçada, vaig a posar-me alguna cosa a l'entrecuix perquè m'està matant.

Mitja de Tarragona (21k), la prèvia

Hola a tothom!!

Aquesta setmana toca la Mitja de Tarragona (link), yes, ja comencen les mitges i obrim la porta al repte de batre la marca a aquesta distància.

Aquesta mitja mai l'he feta. El Nico m'ha dit que és molt plana i l'únic problema que pot tenir és el vent. Donat el temps que portem aquests dies, molt em temo que el vent la farà, doncs, complicada.

Com mai l'he feta us mostro les mitges que he fet fins avui:

Com podeu veure el repte està servit i no serà fàcil. Sense anar més lluny la temporada passada no vaig poder amb ell i us asseguro que ho vaig intentar. Així que encara tinc els 1:38:45 de la mitja de Gavà (12/02/2012).
El secret serà sortir amb calma (a veure si ho aconsegueixo), agafar un bon ritme i aguantar tot el que pugui. El ritme per marca serien uns 4'40''/km, però per ser sincer, m'agradaria poder portar uns 4'30''/km. Agosarat?, no sé, el diumenge us dic, :)

Per cert, la samarreta que regalen, entre un fotimer de serveis que dona la cursa, és ben xula.

Aquesta cursa la faré ben solet, sense coneguts vull dir, ja que molts d'ells corren la Jean Bouin, un clàssic dins del món de les curses, però que aquest any vaig decidir no fer com a humil protesta pel preu. I es que, Jean Bouin, 17€, Mitja de Tarragona, 15€. Com veieu la comparació és odiosa. Tot i així em fa una mica de morrinya no fer-la.






Aquesta setmana tocava no fer entrenaments molt durs per no arribar cansat a Tarragona, això unit al fet dels problemes logístics ha fet que siguin els següents:

• Dilluns: Abdominals i lumbars (sempre convé tenir el CORE preparat). I una mica de peses fortes de la part de dalt
• Dimecres: Una sortida llarga de 16'5kms a 4'51''/km. Bon entrenament.
• Dijous: Pel matí piscina, 1000 de croll i 1000 de croll/braça. Per la tarda tocava entrenament amb el club, però no estava gaire fi, entre un principi de galipàndria i que a la feina vaig tenir un dia dur. Bé, com diria jo, una bona dosi "d'excusari", però la veritat és que no vaig poder anar. Una llàstima.
• Divendres: Per no anar a l'entrenament del club, m'he castigat a fer un entrenament quan en principi no era el pla. Així doncs, 10'5kms a 4'39''. Un bon ritme per un bon entrenament.

I aquesta setmana aquí ho deixem. Demà no podré anar a espavilar les cames, però crec que és millor així. Descansarem el pal d'avui i descansarem pel diumenge.

Estic fort, crec que la marca és possible, però les mitges són dures, molt dures. Així que la incertesa la tenim.

Ens veiem diumenge a la nit.

Una abraçada!!

Cursa del Clot-Camp de l'Arpa, 2013

Hola companys!!

Feina feta, una altra cursa al sac. Com us deia abans d'ahir, avui tocava la cursa del Clot-Camp de l'Arpa i tot que el "predictor de marca" deia que la marca estava fotuda, ha anat d'un pel que no faig marca personal, de fet, tres pels.

Més aviat tinc la sensació que he llençat la millor marca jo mateix. Ja veureu per què.

Recapitulem, :), ahir vaig tenir dinar amb un grup dels pares de companys del meu fill Pol i tot i que vaig acabar d'hora no va ser la millor forma de preparar la cursa d'avui. Tot i així, "que me quiten lo bailao", hehe. 

Ja a la nit, la meva rutina de sopar no va ser 100% estricta i la veueta va sortir a escena, sempre atenta ella.

Tot això que us he explicat mentre queia un munt d'aigua i ja veia que la cosa d'avui aniria passada per aigua.

A la nit, entre els nervis perquè sabia que avui m'havia d'exigir al màxim i la pluja/trons que anava escoltant m'he despertat algunes vegades. Ja quan m'he llevat a les 6:40 i he sortit a veure el temps he vist que, tot i que plovia, es veien estels. No estava tot perdut.
Rutina d'esmorzar (aquesta sí que 100% correcte) i cap a Barcelona.

Aquell munt de núvols de l'esquerra m'esperaven

Al darrer moment havia decidit que aniria al gym, deixaria allà les coses i em dutxaria en acabar. Així que tot i que m'ha costat aparcar així ho he fet. Allà m'he trobat a tot el grapat de penya del Club Running ASME i hem pujat junts cap a la cursa.

També he vist la gent de l'altre club, el que porto al cor. Ells s'han fet la foto però jo crec que ja estava escalfant, :(

Finalment he trobat al Jose G., que era la persona que anava buscant. A "l'enemic" se l'ha de tenir a prop i controlat, hehe. Hem escalfat junts, ritme suau, tres progressius, estiraments i als calaixos. Al darrer moment també ha arribat l'Albert, l'altre "enemic".

Sortida, i com us deia ahir, les sensacions xungues desapareixen, em giro la gorra com Sylvester i he sortit a tota castanya.

A tanta castanya que el km1 l'he passat a 3'36'', mare de Déu!!!, de nou m'estava suïcidant o què?. Tenia la sensació de que portava al meu parell de amics just enganxats (després m'han comentat que així era, ells han passat a 3'40''). Decideixo aixecar lleugerament el peu de l'accelerador, km2, 7'58''.
Recordeu que l'altre dia vaig fer el test al club de dos quilòmetres just a aquesta velocitat, amb la diferència que avui encara quedaven 8 quilòmetres.
Després d'un principi de pujades, baixades i girs, enganxem la gran recta del carrer València. Intento buscar-me referències, més enllà de les que tenia pel darrera. Trobo una noia que m'havia passat feia una estona i va un ritme molt bo. La mantinc a la distància i apa, a passar quilòmetres.
El GPS ja anava a la seva respecte els marcadors de quilòmetres de la cursa. Decideixo, una vegada més, només mirar el crono i passar de la mitja/km.
Mitja cursa i 20'41'', guauuuuu!!, vaig per sota de 42' amb un bon marge, tot i que sabia que al final m'esperaven dues pujades fortes, bé, esperava una i ja a la cursa m'he trobat amb la desagradable sorpresa d'una que no recordava. En aquests moments pensava que ja havia despenjat als meus perseguidors.
Agafem la recta de Guipúscoa i apa, de tornada. Encara portava la referència de la noia que us deia però no he trigat gaire en passar-la, perquè m'havia trobat a una altra acompanyada que anava més forta.
De sobte, arribant ja al creuament amb Meridiana, veig a la Cristina que em saluda, li aixeco el polze i... uopppsss!!, no em saluda a mi, aahhhhhh, està saludant al seu marit, el Jose. Triangulo la seva mirada amb la meva, la posició del Sol i seu creixent entusiasme, i em dona que tinc al Jose a uns 100m. La mare que el va parir, :). Amb tanta trigonometria m'oblido de fer-li un crit.

Pujo el ritme!!, encara puc fotre mà a la reserva, però vull anar en compte perquè queda la pujada.
Creuem Meridiana i al girar cap a Independència, miro cap el gir que acabava de fer. Efectivament el Jose, el tinc a uns 50m. La veueta apareix al pitjor moment, la faig callar.
A la pujada deixo la resta, tot i que les cames ja les tinc tocades. Avanço a la segona referència que m'havia agafat a tota llet i vaig a bon ritme.
Giro, giro, baixo pel carrer Nació com un boig tot saludant a la meva tia (finalment sí que sabia que tindria algú per animar, gràcies, gràcies, :) ). Queda menys d'un quilòmetre i el km9 l'he passat a quasi 38', puc fer millor marca. Gir a dreta, gir a la dreta i ahhhhh!!, aquesta pujada no estava als plans. En fi, a mort!!, 
Gir a l'esquerra, gir a l'esquerra, baixada... i sento pel darrera, a uns 5m, "Venga Juan!!", hehe, el Jose m'ha enganxat. Li dic que ja sabia que el portava just darrera i li vaig fent amb la mà perquè m'enganxi del tot i entrem junts. Quedaven metres.
De sobte em diu, ja a un metre darrera meu, "Ya no bajamos de 42' ", miro el crono, quasi 42'!! i no queda res, me cagon................!!!!!, havia deixat de mirar el crono i l'havia cagat. Tot i així, incomprensiblement, foto un canvi de ritme descomunal i entro fotent un esprint brutal......
....
....
42'12'', cagada completada!!

Algú pot pensar que soc molt exigent, sí, té raó. Soc molt exigent amb mi mateix i molt competitiu, en aquest cas contra mi mateix també.
Tot i ser la segona millor marca em queda la sensació de que he llençat a la brossa el treball fet, per anar pensant en no sé què. A més a més, si he fet l'esprint que he fet vol dir que em podia haver demanat més abans (m'ho apunto per la propera ocasió).

El Jose ha esmicolat la seva marca (marca que havia fet amb mi a la cursa de la Sagrera de l'any passat, la quarta del TOP que podeu veure al quadre anterior) amb uns 42'16'' espectaculars. Ahh!!, i també teniu la visió de la seva cursa al seu nou blog (link).

A tot això, l'Albert ha fet 43'17'' també esmicolant la seva anterior marca. 

Aquest parell em mataran, hehe. Però m'han fet veure que al meu "predictor de marca" li falta una condició més i és la "competència" directa. Evidentment jo els he servit per fer una marca estratosfèrica i ells m'han servit a mi per portar un ritme que sense ells segurament no hagués portat. El fet de tenir "competidors" motiva i motiva molt.

Aquest parell són uns cracks!!, farem grans marques junts amics!! Gràcies de debò!!

Els números de la cursa on es veu que tot i baixar el ritme a la segona part, he aconseguit guanyar posicions. Això vol dir que a tothom se li ha fet llarga.

Quasi tota la cursa ha estat sota la pluja i com havia passat a l'anada, ha passat a l'inrevés a la tornada:

Pluja sortint de Barcelona i descomunal a Sant Boi. No veia res!!

Sol arribant a les Costes del Garraf (20kms després de la foto anterior)

En fi, anem a descansar, que demà toca entrenament ja que la logística no torna a ser bona aquesta setmana i s'han d'aprofitar les oportunitats.
El proper diumenge toca la primera mitja de la temporada a Tarragona. Espero fotre-li queixalada a la millor marca que tinc, per fi.

Ieppp!!, tot i l'ocasió perduda, acabo content la jornada, principalment perquè si a aquesta cursa he pogut fer aquest temps, que és un tros de temps, a la Sagrera baixo de 42' SEGUR!!

Una abraçada a tothom!!

Cursa del Clot (10k), la prèvia

Hola a tothom!!

Després d'una setmana de païment d'emocions "Behobieres" toca tornar a la normalitat de les curses d'aquí i no per ser normals són pitjors que la Behobia, simplement són diferents, :)

Abans d'entrar en el tema, mireu el detall que va tenir el guanyador de la Behobia en Pedro Nimo (link). Fins ara no el coneixia, ara té en mi a un fan com a esportista i com a persona. Aquest esport és molt gran!!

Després del parèntesi, seguim. 
Aquest diumenge torno a fer la cursa del Clot, una cursa que només he fet un cop, el primer any que corria, al 2009. La resta d'anys ha coincidit amb la Behobia i no l'he pogut fer. La trobava a faltar perquè guardo un bon record d'ella.

Ja veieu te un principi amb pujades i baixades i enrevessat, després ens anem ben lluny per tornar (grans rectes una mica avorridotes) i acabem en una pujada que la recordo fomuda i un seguit de giravolts que sembla no acabar mai.
Com sempre la visió d'en Miquel Pucurull és molt més brillant que la que pugui donar jo (link).

Com només l'he fet  un cop no us presento la gràfica comparativa de la cursa amb si mateixa al llarg dels anys, si no que una comparativa del que va ser el primer any de curses.

D'aquesta gràfica es pot treure que, tot i tenir aquestes baixades i pujades, ja per aquell temps no em va anar pas malament.

També recordo que ens van donar una bossa del corredor d'aquelles ben plenes de productes: macarrons, xocolata,... i sempre regalen una samarreta bastant treballada. La d'aquest any ben xula que és.

De tant en tant, enyoro aquells temps, els temps on les grans marques no importaven i una bona bossa amb regalets era motiu de tota una festa amb els amics Pere i Víctor. Amb això no vull dir que ara no gaudeixi de les curses, ja que estic gaudint com mai i, ieeeppp!!!, encara fa molta il·lusió una bona bossa del corredor.





En fi que aquesta cursa havia de ser una cursa per retrobar emocions, prendre-se-la amb calma, gaudir-la com qui torna a un poble de la seva infantessa que te mig oblidat, "sí, jo jugava a aquest carrer", "aquí jugava al 'escondite' ",... però no, no senyor, els amics Jose G. i Albert s'han apuntat a la cursa i aquest parell venen a per mi, hehehe. 
L'Albert va fer aquesta darrera Behobia amb mi i ja veu veure que estava fort, molt fort, i el Jose és una màquina quan està entrenat i us asseguro que ho està (l'any passat va entrar amb mi a l'arribada de Sagrera fent el 42'52'' estratosfèric llavors). 
Així que deixarem les emocions per una altre dia i anirem a tota castanya. Mamà por!!, :)

Tot i que vagi al 100% el "predictor de millor marca personal" es clar i contundent...

... es a dir, ni boig foto millor marca, però evidentment i més pels dos senyors que ganivet a la boca m'empaitaran (això si no em foten la passada tot just començar) esmicolaré la marca del 2009. Amb un 43' em conformo però no seria sincer si no us digués que espero un 42', amb els segons que sigui, però un 42'.

La setmana d'entrenament, superats els problemes logístics, ha estat molt profitosa:

• Dimarts, sortida de 10'4km a 4'43''. Bon ritme, tot i que encara tenia les cames carregades.
• Dimecres, sortida de 14'2km a 4'48'', amb un ull mirant a la mitja que tinc la setmana que ve.
• Dijous, entrenament amb el Club Natació Sitges, de nou salvatge. Anava bastant cansat per haver matinat per entrar a treballar a les 7h i no les tenia totes. Però una vegada escalfo i acabo la tècnica, abans de començar les sèries, m'activo com ho feia Silvester Stallone a "Yo, el halcón" al girar-se la gorra. Total que vàrem fer 3 x (5 x 200m + 1km). Les primeres de 200 entre 44'' i 47'' i el quilòmetre a 3'52''. Després li vaig preguntar al Nico (perquè sentia com li donava consell a un dels cracks del club) si era millor fer les de 200 més fortes o el quilòmetre en el meu cas, sabent que tenia cursa aquest diumenge. Em va dir que fes fortes les de 200. Així que dit i fet, a la segona sèrie em vaig moure entre els 35'' i 37'' les de 200 i 3'52'' el quilòmetre (per sorpresa vaig mantenir el ritme). I a la tercera igual les de 200 i a 3'54'' el quilòmetre. Guau!!, estava al·lucinat amb mi mateix, hehe. Això sí, vaig acabar rebentat del tot.
• Divendres, piscina, 1000 de croll i 1000 de croll i braça.
• I demà dissabte la idea seria sortir a fer 25' minutets molts suaus.

Aquest entrenament m'ha donat confiança per fer una bona cursa el diumenge. Ara toca esperar que faci un bon temps, tot i que les previsions no són gaire bones.

En fi, ja us explicaré com va la cosa.

Moltes gràcies a tots per ser-hi i acompanyar-me en aquesta aventura. A la vora de les 3000 visites em sento molt agraït pel vostre suport i és una empenta més a cada cursa.

Una abraçada!!

Behobia/SS 2013, la cursa més gran!!!

Hola, aquí em teniu de nou, encara paint totes les sensacions del cap de setmana, per que la Behobia no és una cursa, és un cap de setmana i per que, en definitiva, la Behobia no és una cursa, és la més gran de les curses.

És per això que la meva història de la cursa avui serà la història del cap de setmana de la Behobia.

Finalment vàrem decidir anar quatre amics a aquesta aventura: l'Albert que la corria per primera vegada, el Jose i el Sergi que volien sentir en segona persona l'emoció del que els havia explicat (segur que tard o d'hora ho viuran en primera) i jo, que per quarta vegada consecutiva, i les que queden, anava a renovar els vots, :)

Per explicar aquesta història i tenint en compte que érem quatre amics, em saltaré cerveses, caciques, pets, un home que no parava de voltar en calçotets tota l'estona, whiskys de "garrafón", rots i conyes diverses i em centraré al voltant de la protagonista veritable, la Behobia.

Només arribar em va sobtar un rètol al esperat darrer peatge...

Al dia següent li vaig fer la foto

ONDO JOAN, que es podria traduir com un "Bon Viatge", però que també es podria traduir per "Bé Joan" si fem servir tots dos idiomes. Em va fer gràcia, per que sabia que volia dir "Ondo" (t'ho criden moltes vegades a la cursa) i era com si només arribar ja m'estiguessin animant.

En arribar, el meu cunyat, en Txetxo, ja ens estava esperant per instal·lar-nos al local que tenen i que a mi, particularment, m'encanta. La Behobia començava, ara sí.

Al dia següent tocava entrenament per espavilar cames pujant i baixant el Gaintxurizketa i sobretot per entrenar visualment el que ens esperava al dia següent. A aquest entrenament també es va apuntar el Jose. Van ser 25' de retrobada amb les sensacions d'aquest punt mític de la cursa. Al finalitzar, dutxa i a fer el pintxo de bacallà que comentava a la prèvia.

El Jose, el meu nebot Itoitz, dos pintxos de bacallà i jo

L'Albert, el Sergi, pintxo de bacallà i de morcilla. I el detall del quadre del fons on està
el meu cunyat quan participava en les curses de rem típiques. Impressionant!!

Després, amb la panxa plena, tocava fer el recorregut de la cursa íntegre en cotxe aprofitant que havíem d'anar a la fira del corredor a buscar els pitralls. Albert, Jose i Sergi (per aquest ordre) flipaven amb el recorregut i la seva aparent duresa, però no més que jo, ja que, tot i que me'l sabia de memòria, tornava a gaudir de la seva visió.

Ja a la fira del corredor es va confirmar que sortiria des del calaix 10, el penúltim dels calaixos blaus. Una petita decepció per la que vaig demanar explicacions. Ara, una vegada acabada la cursa, estic agraït de que em toques aquesta calaix, després veureu per que.

A l'Albert li havia tocat el calaix 9. Això volia dir que sortiria 7' abans que jo i per tant el repte estava servit. Tot i que vàrem fer conya fins el principi de la cursa, de que l'enganxaria al quilómetre tal o al quilòmetre pascual, sabia que no era un repte realista. Ieepp, i no ho dic ara que sé com ha acabat la cosa...., després segueixo amb el repte no realista.
Abans de marxar del palau, com sempre em passa, tinc un record pel Pere, el trobo a faltar.

Ambient a la fira

Foto dels runners abans de la batalla.

Sortint de la fira, ja tocava dinar a un dels racons que coneixen la meva germana i el meu cunyat amb el detall que veieu a la foto i és que el pobles Basc i Català sempre van units.

La pluja i el fred ja ens acompanyaven, però no va ser impediment per que els hi robéssim uns segons i fer una típica foto de grup davant del restaurant amb un paisatge, com veieu, impressionant.

Ja de cara a la tarda, jo vaig decidir quedar-me al local mirant la tele i preparant les coses per la cursa, per que no volia allunyar-me gaire del que per mi és molt important i són les "rutines" pre-cursa. No veieu la conya que ha suscitat el tema de les meves rutines.

Al dia següent era el gran dia, per tant, per finalitzar un dissabte ple d'emocions, rutina de sopar i a dormir d'hora, :)

A les 4 i poc em vaig despertar per primera vegada, no!!, no potser!!, fotia un vent bastant important. El vent és lo pitjor per mi i, de fet, per molts runners.

Em desperto a les 5, 6, 7, collons!!, el vent no parava, de fet el sentia més fort. La veueta sortia a escena. Consultava el temps per la web, això pintava malament.

A les 7:30 els corredors amunt, rutina d'esmorzar i al sortir a veure com estava el tema del vent, ostres!!, allò no era vent, allò era un fotut huracà o com a mínim això m'ho xiuxiuejava la veueta a cau d'orella.

A les 9 ens deixa el cunyat a la sortida i comencem a veure (Albert) i a recordar (jo, tot i que l'emoció segueix intacta any rere any) tot el tros d'ambient de la sortida a Behobia. No hi ha paraules, heu de ser-hi allà.

Camí per veure la sortida dels cracks!!, em trobo a l'amic Tony. Com diu ell, és un clàssic trobar-nos per molta penya que hi hagi a una cursa. Abraçades, està emocionat, no és per menys. Albert també el coneixia ja que li va fer de llebre a la marató.
Veiem la sortida dels primers, escalfem, estirem i ens dirigim cadascú al seu calaix. Jo havia decidit posar-me el primer del meu calaix i ho vaig aconseguir...

El primer de tots, entre concentrat i nerviós pel vent. Fixeu-vos la pancarta!!

Com us deia, això em va permetre una experiència única i es que, donat l'interval de marques de la gent de la zona blava jo tenia una molt bona marca, per tant quan es va donar la sortida vaig anar amb el grup de capçalera al davant, fins que no vàrem agafar als darrers del grup que havia sortit 7' abans (quilòmetre 3, més o menys) i ens vàrem començar a barrejar tots. Érem un grup de no més de 10 corredors obrint cursa. Realment em vaig sentir un corredor d'elit, :) i era una experiència nova, per que fins ara, sempre havia tingut problemes per còrrer el primer quilòmetre.

Però anem a pams, que em torno a perdre en les emocions.

Sortida a tota castanya situant-me al grupet capdavanter del grup. El ritme era realment fort i el GPS m'anava marcant els primers metres una mitja per quilòmetre de 4'10'', 4'12'', aiiii.... 
Entre el quilòmetre 1 i 2, xerro amb altres catalans.

• "per sort no plou", diuen
• "ja, peró fot un vent de collons", entro a la conversa
• "cert, per això anava darrera teu", em diu el petit, hehe, "tot i que amb el meu cos no m'afecta gaire" afegeix.
• "hehe"
• "que vols fer?", em pregunten
• "1h32m més o menys", responc
• "doncs vas molt fort, anem a 1h25m" exclama el petit.
• "ja", responc tímidament. JAAAAAA, si ja sé que m'estic cavant una fosa ben gran, però és que vull gaudir d'aquest moment, penso. La veueta, sempre oportunista, treu el cap, "Veuuussss"

En fi, que la conversa em fa pensar un estona, però decideixo aguantar el ritme (un ritme quasi de marca de 10km). Primera pujada forta, a tota llet. 

La gentada comença a ser important i animen a saco. Els...

• Ondoooo
• Molt beeé
• Aupa
• Venga campeones
• Molt bé Joan
• Oso ondooo
• Visca Catalunya 
• Venga Joan

...m'acompanyarien TOTA la cursa. Al llarg de tot el recorregut, no faria ni 100m sense un crit dels d'abans o directe o indirecte. I jo responia a tots, aixecant el polze per agrair o cridant "Visca". És impressionant!!

Com he dit, al quilòmetre 2 i mig comencem a enganxar els darrers del grup, primer avituallament i ja agafo aigua (sempre em quedarà la sensació que per no agafar res a aquest primer avituallament vaig cagar-la a la segona Behobia).

Segona pujada per anar a veure a la família que m'estava esperant. Sempre aprofito aquest moment per llençar-li a la meva germana el tallavents.

El cunyat, el Jose, els nebodets i la meva germana. :)

L'Arnau i l'Itoitz amb una estelada.
Es va afartar de saludar a corredors catalans, hehe.

Aquí encara anava molt fort i el Jose em cridava "Con cabeza Joan, con cabeza", ja que sabia que anava embogit per veure si pillava a l'Albert. 
Començaven els tobogans de Ventas i l'arribada al 5km. Uoopppssss!!, 22'!!!, que estava fotent?, per fi aixecava el peu de l'accelerador.
Acaben els tobogans i cap a Gaintxurizketa. A l'avituallament de principi de pujada em prenc el primer gel. Vaig pujant a un ritme fort i constant. La pujada al final es fa més dura però segueixo fotent-li canya. Quan corono, miro el GPS i em donava com a mitja acumulada un ritme de 4'45'' el km, la veueta fa l'entrada triomfal ara sí, però ràpidament se l'emporta el vent, no volia que em molestés. Faig càlculs 4'45'', uuummmmmm, la cursa a 1h35m, noooooo!!, però sabia que podria recuperar el temps als tobogans que venien ara. Així que com sempre acabo fent, fora la pantalla que em dona la mitja, a partir d'ara ja només miraria distància i temps.
No ho estic dient, però el vent de cara o de costat empipava i molt. Algunes ratxes et deixaven clavat o et desviaven mig metre, fàcil.
Els tobogans camí de Lezo et van esmicolant les cames, però el gel feia l'efecte i tenia un plus d'energia. Tornava a anar bé i sabia que recuperava la mitja pel km.
En mig d'ells, passava pel km10 a 46'34'', de conya!!, estava recuperant el temps i ja anava sota marca d'1h35m (però no sota la marca desitjada, sub 1h33m). 
Comença a ploure una mica i ens va picant a la cara pel vent. Tot bastant empipador.
Aprofito la gran baixada d'entrada a Lezo per deixar-me anar un mica i anar esgarrapant segons.
Al sortir de Lezo, deixa de ploure. Sense vent no m'hagués importat, però amb vent agraeixo que deixi de fer-ho.
Entrada al port, comença la part, per mi, psicològica de la cursa.
Per sort, enganxo una referència molt bona i anem tirant l'un de l'altre. Quan em vull adonar el port acaba, :)
Abans de sortir passo pel km15 i porto uns 1h10' llargs, va, va, vaaaa, si m'ho curro estic em marca. 

Vinga!!!, a per Miracruz. Aprofito un avituallament per empassar-me com puc el segon gel i l'encaro al ritme que puc (és molt dur, però la gent te'l puja literalment). No és suficient i veig una dona del públic que va repartint grills de mandarina (tros de detall i no era la única), li agafo un parell. Costa empassar-los però cap endins van.

Al link em podeu veure quasi al final de la pujada.

Miracruz acabat, Behobia finalitzada, :)


Comença una llarga baixada fins a Gros. 
El gel em fa efecte i la baixo a tota llet passant a molta gent












Ja falta poc, girem cap a la costa, i la darrera pujada suau se'm fa dura. Però és igual, no queda res. 
Km19 i el crono em diu 1h30' clavats. Això vol dir dues coses: No faré sub 1h33', però pels meus collons que em deixaré la pell per fer un sub 1h34', dit i fet. Començo a aplicar tècnica (donar cera, polir cera, pintar amunt-avall,....). L'ambient a la recta final és impressionant, de veritat que és un espectacle.
Cada vegada em sento millor i vaig pujant el ritme:

Darrers metres, crido, em salten les llàgrimes per un TOT acumulat, patiment, gent, aconsegueixo marca, els meus fills,..... són coses que un no pot explicar, heu de viure-ho.

Final!!!! (final de link1 i principi de link2)

Ho he aconseguit, el crono em marca 1h33'56''. 
A la web, més tard, em donarien 1h33'59'' i finalment m'ho han deixat en 1h34'. 

Tot i que en un primer moment la sensació és agre-dolça, per no haver aconseguit el repte de baixar de 1h33', ara mateix, m'és igual, el fet és que he fet marca i amb les condicions de vent que teniem, sé que és una marca "fàcilment" superable.

La marca com sempre dic és un número, el moment no me'l traurà ningú a la vida.

Ja sabeu que tinc per costum dedicar la marca a algú. En aquest cas, com no podia ser d'una altra manera, li dedico la marca a la meva germana Raquel i al seu marit Txetxo. Mai estaré prou agraït per com em tracten quan soc allà i, en aquesta ocasió, com han tractat als amics que m'han acompanyat. No tinc paraules. Eskerrik asko!!,....suposo que es posa així, :p

Només creuar la meta ja em trobo a l'Albert que m'esperava. També està feliç per que ha fet un tros de marca, 1h36'56'', és un crack!!. Li comento que així era impossible pillar-lo, hehe.

Sense perdre temps i comentant la jugada anem a buscar les coses, anem a on hem quedat amb el cunyat i a pels xuletons, :)

Després d'aquest tiberi, camí de tornada a Barcelona. La Behobia havia acabat, ja no queda res per la propera, :)

Agrair al Jose que es fes tots dos viatges conduint. És un crack!!, i per suposat, a la meva dona per permetre'm aquest cap de setmana fora i a la sogra per quedar-se amb els nens tot el dissabte.
Per últim, i si em permeteu, un agraïment pel meu amic Pere. Gràcies Pere, gràcies a tu vaig conèixer aquest món i gràcies a tu vaig conèixer la més gran de les curses.

No voldria acabar la història sense tenir un record per la noia navarresa de 30 anys que ha mort a uns 500m de l'arribada (link). Realment són temes que et deixen bastant fet caldo, però és que, com sempre us dic, això de còrrer és seriós, molt seriós. Descansi en pau i molts ànims a la família.

Ens tornem a llegir d'aquí a uns dies, per la propera cursa, la cursa del Clot.


Aupa Behobia, Visca Euskadi, Gora Catalunya!!!!