diumenge, 17 de novembre del 2013

Cursa del Clot-Camp de l'Arpa, 2013

Hola companys!!

Feina feta, una altra cursa al sac. Com us deia abans d'ahir, avui tocava la cursa del Clot-Camp de l'Arpa i tot que el "predictor de marca" deia que la marca estava fotuda, ha anat d'un pel que no faig marca personal, de fet, tres pels.
Més aviat tinc la sensació que he llençat la millor marca jo mateix. Ja veureu per què.

Recapitulem, :), ahir vaig tenir dinar amb un grup dels pares de companys del meu fill Pol i tot i que vaig acabar d'hora no va ser la millor forma de preparar la cursa d'avui. Tot i així, "que me quiten lo bailao", hehe. 



































Ja a la nit, la meva rutina de sopar no va ser 100% estricta i la veueta va sortir a escena, sempre atenta ella.
Tot això que us he explicat mentre queia un munt d'aigua i ja veia que la cosa d'avui aniria passada per aigua.
A la nit, entre els nervis perquè sabia que avui m'havia d'exigir al màxim i la pluja/trons que anava escoltant m'he despertat algunes vegades. Ja quan m'he llevat a les 6:40 i he sortit a veure el temps he vist que, tot i que plovia, es veien estels. No estava tot perdut.
Rutina d'esmorzar (aquesta sí que 100% correcte) i cap a Barcelona.

Aquell munt de núvols de l'esquerra m'esperaven
Al darrer moment havia decidit que aniria al gym, deixaria allà les coses i em dutxaria en acabar. Així que tot i que m'ha costat aparcar així ho he fet. Allà m'he trobat a tot el grapat de penya del Club Running ASME i hem pujat junts cap a la cursa.


També he vist la gent de l'altre club, el que porto al cor. Ells s'han fet la foto però jo crec que ja estava escalfant, :(



Finalment he trobat al Jose G., que era la persona que anava buscant. A "l'enemic" se l'ha de tenir a prop i controlat, hehe. Hem escalfat junts, ritme suau, tres progressius, estiraments i als calaixos. Al darrer moment també ha arribat l'Albert, l'altre "enemic".

Sortida, i com us deia ahir, les sensacions xungues desapareixen, em giro la gorra com Sylvester i he sortit a tota castanya.


A tanta castanya que el km1 l'he passat a 3'36'', mare de Déu!!!, de nou m'estava suïcidant o què?. Tenia la sensació de que portava al meu parell de amics just enganxats (després m'han comentat que així era, ells han passat a 3'40''). Decideixo aixecar lleugerament el peu de l'accelerador, km2, 7'58''.
Recordeu que l'altre dia vaig fer el test al club de dos quilòmetres just a aquesta velocitat, amb la diferència que avui encara quedaven 8 quilòmetres.
Després d'un principi de pujades, baixades i girs, enganxem la gran recta del carrer València. Intento buscar-me referències, més enllà de les que tenia pel darrera. Trobo una noia que m'havia passat feia una estona i va un ritme molt bo. La mantinc a la distància i apa, a passar quilòmetres.
El GPS ja anava a la seva respecte els marcadors de quilòmetres de la cursa. Decideixo, una vegada més, només mirar el crono i passar de la mitja/km.
Mitja cursa i 20'41'', guauuuuu!!, vaig per sota de 42' amb un bon marge, tot i que sabia que al final m'esperaven dues pujades fortes, bé, esperava una i ja a la cursa m'he trobat amb la desagradable sorpresa d'una que no recordava. En aquests moments pensava que ja havia despenjat als meus perseguidors.
Agafem la recta de Guipúscoa i apa, de tornada. Encara portava la referència de la noia que us deia però no he trigat gaire en passar-la, perquè m'havia trobat a una altra acompanyada que anava més forta.
De sobte, arribant ja al creuament amb Meridiana, veig a la Cristina que em saluda, li aixeco el polze i... uopppsss!!, no em saluda a mi, aahhhhhh, està saludant al seu marit, el Jose. Triangulo la seva mirada amb la meva, la posició del Sol i seu creixent entusiasme, i em dona que tinc al Jose a uns 100m. La mare que el va parir, :). Amb tanta trigonometria m'oblido de fer-li un crit.

Pujo el ritme!!, encara puc fotre mà a la reserva, però vull anar en compte perquè queda la pujada.
Creuem Meridiana i al girar cap a Independència, miro cap el gir que acabava de fer. Efectivament el Jose, el tinc a uns 50m. La veueta apareix al pitjor moment, la faig callar.
A la pujada deixo la resta, tot i que les cames ja les tinc tocades. Avanço a la segona referència que m'havia agafat a tota llet i vaig a bon ritme.
Giro, giro, baixo pel carrer Nació com un boig tot saludant a la meva tia (finalment sí que sabia que tindria algú per animar, gràcies, gràcies, :) ). Queda menys d'un quilòmetre i el km9 l'he passat a quasi 38', puc fer millor marca. Gir a dreta, gir a la dreta i ahhhhh!!, aquesta pujada no estava als plans. En fi, a mort!!, 
Gir a l'esquerra, gir a l'esquerra, baixada... i sento pel darrera, a uns 5m, "Venga Juan!!", hehe, el Jose m'ha enganxat. Li dic que ja sabia que el portava just darrera i li vaig fent amb la mà perquè m'enganxi del tot i entrem junts. Quedaven metres.
De sobte em diu, ja a un metre darrera meu, "Ya no bajamos de 42' ", miro el crono, quasi 42'!! i no queda res, me cagon................!!!!!, havia deixat de mirar el crono i l'havia cagat. Tot i així, incomprensiblement, foto un canvi de ritme descomunal i entro fotent un esprint brutal......
....
....
42'12'', cagada completada!!

Algú pot pensar que soc molt exigent, sí, té raó. Soc molt exigent amb mi mateix i molt competitiu, en aquest cas contra mi mateix també.
Tot i ser la segona millor marca em queda la sensació de que he llençat a la brossa el treball fet, per anar pensant en no sé què. A més a més, si he fet l'esprint que he fet vol dir que em podia haver demanat més abans (m'ho apunto per la propera ocasió).

El Jose ha esmicolat la seva marca (marca que havia fet amb mi a la cursa de la Sagrera de l'any passat, la quarta del TOP que podeu veure al quadre anterior) amb uns 42'16'' espectaculars. Ahh!!, i també teniu la visió de la seva cursa al seu nou blog (link).

A tot això, l'Albert ha fet 43'17'' també esmicolant la seva anterior marca. 

Aquest parell em mataran, hehe. Però m'han fet veure que al meu "predictor de marca" li falta una condició més i és la "competència" directa. Evidentment jo els he servit per fer una marca estratosfèrica i ells m'han servit a mi per portar un ritme que sense ells segurament no hagués portat. El fet de tenir "competidors" motiva i motiva molt.






















Aquest parell són uns cracks!!, farem grans marques junts amics!! Gràcies de debò!!

Els números de la cursa on es veu que tot i baixar el ritme a la segona part, he aconseguit guanyar posicions. Això vol dir que a tothom se li ha fet llarga.





Quasi tota la cursa ha estat sota la pluja i com havia passat a l'anada, ha passat a l'inrevés a la tornada:


Pluja sortint de Barcelona i descomunal a Sant Boi. No veia res!!

Sol arribant a les Costes del Garraf (20kms després de la foto anterior)





En fi, anem a descansar, que demà toca entrenament ja que la logística no torna a ser bona aquesta setmana i s'han d'aprofitar les oportunitats.
El proper diumenge toca la primera mitja de la temporada a Tarragona. Espero fotre-li queixalada a la millor marca que tinc, per fi.

Ieppp!!, tot i l'ocasió perduda, acabo content la jornada, principalment perquè si a aquesta cursa he pogut fer aquest temps, que és un tros de temps, a la Sagrera baixo de 42' SEGUR!!

Una abraçada a tothom!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada