Cursa Montgat (10k), una mini Behobia, :)

Hola a tothom!!

Avui tocava el retorn a les curses de 10k, ja que des del gener (Vilafranca) no feia cap, centrat de ple a la preparació de la marató.

La cursa, com ja us vaig anunciar, ha estat la "BH 6.2 (10K) Montgat SINDROME SANFILIPPO", es a dir, la cursa de Montgat de l'any passat però afegint una causa solidària que sempre està molt bé. Al link podreu trobar més informació sobre aquesta malaltia.

Recordeu: el tríptic on surto, :)

 Ja que no he fet prèvia us dic com ha anat la setmana fins arribar a la cursa.

• Dimarts: Després de veure que em queda molta feina a refer per tenir de nou velocitat, decideixo tornar a fer sèries al Parc de la Ciutadella. Les faig millor que el dijous anterior però encara lluny del com les feia fa uns mesos. Sigui com sigui, un bon entrenament.
• Dimecres: Arribo tard i no puc anar a fer un tiradeta de 10k com tenia pensat. Ho canvio per fer una sessió de cames. Bon canvi!!
• Dijous: Pel matí faig peses de la part superior i abdominals. Per la tarda, que sonin les fanfàrries, torno a fer un entrenament amb el Club Natació Sitges. Tenia tantes ganes que ja a l'escalfament anava fort, :). Com no tenia planning, quan el Nico diu que tocaven 15x400m quasi em moro. En fi, hem vingut a això i les faig a mort totes. El fet de fer-les a un ritme prou bo (una mitja de 3'38''/km) i els ànims del Jose del Sitges a les arribades em pugen moltíssim la moral. Merci Jose!!!

I ja, amb el recordatori que efectivament podia tornar a saber patir de valent anant a tota castanya, em presentava a la cursa d'avui.

Em coneixia el recorregut de l'any passat:

Dues voltes a aquest circuit.

I sabia que la part dura estava on posa Montgat més o menys, ja que és una zona elevada que s'ha de pujar quatre vegades al ser dues voltes.

Però el que no m'esperava era el temps d'avui. Si l'any passat la vaig còrrer torrat aquest any ha estat una mini Behobia 2013, es a dir, amb pluja i vent, i el vent no era pas fluix, tot el contrari. La pluja la puc suportar (la demanava a crits a la Marató) però el vent fort és molt fotut i més quan el meu cos el vol acaparar tot, :)

Tot el que, al mapa, era anar d'esquerra a dreta era vent de cara, per tant el càlcul és evident 5kms de vent en contra i 5kms de vent a favor. Però ja us dic que favors d'aquests no en vull més.

Com a mínim tos, mal respirar, punxades i cremors al pit no han fet acte de presència. De conya!!

Abans de ficar-me en el detall, un comentari per l'organització. Tot està molt ben fet, recollida de pitralls, bossa del corredor (els "manguitos" tot un detall), sortida (sense calaixos però amb molt de respecte de la gent per les marques), llebres!!, ...... , però el tema del guarda-roba s'hauria de revisar, les dues noies, que posen tota la voluntat del món tot sigui dit, us queden una mica curtes pel munt de penya que fa servir el servei.

Per lo demés, xapó!!

Crec que veient com estava el guarda-roba la cursa s'ha endarrerit un quart d'hora, i finalment a les 9:45 s'ha donat la sortida. Novament m'havia ficat en el que crec que era la meva zona, bastant avançat.

El primer quilòmetre es feia contra vent i esquivant algú que no estava correctament a la sortida, però he pogut còrrer al cap de poc amb comoditat. Bé amb la comoditat d'estar amb camí lliure, no amb la incomoditat del vent de cara i la primera pujada que ja es presenta a mig quilòmetre des de la sortida. Total, km1, 4'12''/km, Em desanimo una mica, però ràpidament penso que és el que hi ha pel que he comentat.

Aquesta cara que faig deu ser efecte del vent en contra, jo soc molt més guapo, hehehe

Em trobo bé i poso ritme de creuer, tot i que de tant en tant faig proves d'acceleració sorprenent-me per què el cos respon, :)

Passen els quilòmetres i primera volta en 21'38'' pel que he vist al resultat final. Per què dic això del resultat final?, per què a la cursa he tingut un problema greu matemàtic: primer per pensar que havia passat a prop del 21' i després per què el GPS em donava una mitja de 4'20''/km i jo he fet, atenció a la jugada!!, resultat final 40' més 20'' per 10kms = 100'', que són 1'40'', és a dir, 41'40'' al final!!!, collons que bé que vaig!!!

Total, que segueixo enganyat com un bleda, xop del tot, ... 

Però que molt més guapo, :S

...devorant quilòmetres, vent en contra, pujada, vent en contra, pujada,.... vent a favor, ...... km9, miro el crono i 39' llargs, COMORR!!!, ¿¿??, !!!!!

No pot ser!!, miro de nou la mitja, 4'22''/km, no pot ser!!, com faig ara el darrer quilòmetre en 2 o 3 minuts per quedar-me per sota de 43'. Segueixo a tota castanya i contra vent...

De sobte, OSTRES!!!!!!

Evidentment 20'' per 10kms no són 100'', són 200'' i això sí que em quadra. He anat tota la cursa a una arribada entre 43' i 44', però pensant que anava per sota de 42', hehehe. Quin desastre!!

Tot i així, la mala jugada matemàtica ha fet que em sentís molt bé i la veueta s'ho mirés tot des de lluny.

Arribada!!, 43'54'', de nou CONTENT!!

Content, per què tot i les condicions m'he trobat molt bé corrent fort i sé que tinc marge de millora. 

Pel que veureu a la dreta tot i baixar a la segona volta només m'han avançat dues persones en general, això, més enllà del fet que descriu, ens diu que per tothom s'ha fet dura la segona volta i dono per bona la baixada de 38''.

A més a més, respecte l'any passat també he millorat marca cosa que ara com ara està molt bé i em deixa amb molta moral per afrontar els nous reptes fins a la fi de la temporada.

Entre aquests nous reptes, no es troba la Cursa del Corte Inglés de la setmana que ve. Cursa que respecto pel que és, però tinc molt clar el que no és. Després de 3 anys fent-la, intentant mirar-la amb bons ulls, finalment i donat un incident que vaig tenir l'any passat, i suposo que em va obrir els ulls, vaig decidir que no la correria mai més. Com a mínim fins que no canviïn certs aspecte. I és una pena, per què entrar a l'Estadi Lluís Companys sempre és espectacular. 

Així que el cap de setmana següent tornaré a fer un entrenament per la muntanya, que la tinc una mica oblidada ara mateix. 

Proper repte cursa de Bombers. Una cursa per tornar a estar sub 43' com a poc i per què no anar a provar els sub 42'.

Fins llavors, salut i quilòmetres!!!

Una abraçada!!.

Cursa de l'Escola del Treball (5k), tornem a la "velocitat"!!

Hola companys!!

Encara amb la ressaca de la Marató de la setmana passada i ja posant la vista en el que queda de temporada, aquest cap de setmana m'he apuntat a una nova cursa.

La idea de bon principi era veure com acabava la Marató i apuntar-me a la BDN Running, però el dimarts ja l'havien tancat i, tot i que van posar noves inscripcions presencials, vaig veure aquesta que també em va fer gràcia.

Seria la mesura ideal, en el pol més oposat al que venia fent les darreres setmanes. Deixaríem el "trote cochinero" per tornar a la velocitat, sense ofendre ningú per què anomeni velocitat al que faig quan intento còrrer ràpid, hehe...

Dit i fet!!

El recorregut, pla, o com a mínim així el recordava quan vivia per aquesta zona. Alhora de la veritat, no sé si per efecte de que no em trobava gens a gust, tenia algunes pujadetes mínimes però incòmodes (qualsevol que em llegeixi estarà flipant, però torno a excusar-me dient que crec que ha estat més fruit de la meva imaginació sobrepassada pel canvi de forma de còrrer).

Abans de res, comentar que durant la setmana havia descansat i només tenia pensat entrenar amb el club el dijous, però al final no va poder ser per temes de feina (novament). Per tant vaig haver de canviar els plans i fer unes sèries el divendres per veure on estava. Fent les sèries al Parc de la Ciutadella ja em vaig adonar que havia perdut força velocitat, de fet vaig donar 3'58''/km fent 600m, quan la darrera vegada que les vaig fer aquí les havia fet a 3'52''/km. A més a més, i el que més em preocupava, és que havia perdut bastant tècnica. Tinc unes ganes de tornar al CNS boges!!!!!

Tornant a la cursa, aquest matí, el de sempre, 3h abans de la cursa amunt i rutina, :). Tot i que he sortit tard, he arribat a les 8:10 a Barcelona, he aparcat molt ràpidament i m'he dirigit a la sortida dins de l'Escola del Treball (antiga Escola Industrial), abans de canviar-me, he anat a veure l'ambient.

L'ambient, :)

El cert es que aquí (a la foto) no hi havia ningú, però quan m'he apropat al fons si que hi havia gent: recollint pitralls, al guarda-roba, als lavabos,... Gent que ja es veia que teniem diversos nivells. És el que sol passar a les curses curtes, on els corredors que mai han fet una cursa s'animen i s'apunten (us animo a tots a fer-ho).

Pel Whatsap el Pere em confirmava que venia, no estava apuntat, però volia provar-se, per veure on estava. He decidit canviar-me mentre arribava i fer 1km d'escalfament. Quan ja l'acabava l'he trobat.

Xerrada i cap a la sortida. Ell, com bon runner que és, conscient de la seva marca i de que no estava inscrit s'ha quedat enrrere i jo m'he apropat "ràpidament" al que creia que seria el meu nivell (a uns 4m de la sortida), ja que, veient la sortida, em preocupava que la gent no respectés una mica la seva categoria/marca.

Sortida!!!, per sort, m'he adonat que la gent del meu voltant havíem respectat bastant el que he comentat i no ens hem menjat a ningú. Això em demostra que quan la penya és responsable no calen ni calaixos.

La sortida ha estat ràpida, però el carrer Urgell ja m'ha posat, amb la mateixa rapidesa, al meu lloc i mica en mica he anat dient adéu a les llebres de 20' (sí, sí, llebres, xapó per l'organització). Tot sigui dir que tampoc era fita seguir-les però sempre pica una mica a l'orgull.

El pas pel km1, a 4'02''. Ufff!!, on estaven les meves sortides a 3'40''??, en fi, ja les recuperaré.

La cremor al pit m'ha estat fent la guitza quasi des del principi de la cursa fins el km2, més o menys. El carrer París no ha ajudat pas, el recordava pla del tot i avui era com una muntanyeta rusa. Tot plegat ha estat el caldo de cultiu perfecte per la veueta.

Què tia!!; s'apunta a totes. Però tenia raó i hem començat una conversa molt enriquidora:

Veueta: Ja no pots amb les curses ràpides.

Joan: No, no sé què passa.

V: Doncs millor que et dediquis a les grans: mitges, maratons, trails, ... Per les curtes estàs acabat.

J: Tens raó, allà no pateixo d'aquesta manera.

V: Es clar, i estàs aquí traient el fetge per la boca.

J: Perooooò, a les mitges també pateixo pels ritmes als que vaig, no tant, però pateixo.

J: A les maratons no tant..............

J: ?!?!?!? 

J: Això vol dir (continuava jo sense deixar respondre a la veueta) que a les maratons no m'exprimeixo des del primer moment i a les mitges tampoc gaire. Aquesta és la qüestió, les mitges i les maratons no haurien de ser tant diferents, jo les faig diferents sortint a ritmes més relaxats.

V: ....

J. Què?!?

V: ....

Conversa acabada, estava arribant al 3 i m'anava animant. Per moments corria molt sol.

Entre el 3 i el 4 he vist al Miquel Pucurull d'espectador. M'ha fet tanta gràcia que l'he fomut un crit "MIQUEEL" mentre l'aplaudia. El pobre home deu haver flipat al veure a un corredor boig que no coneix de res saludant-lo. "Eiiii", mha dit. :)

Girem la presó Model (que de modèlica no crec que tingui res), nova pujadeta, però sabia que quan agafés de nou Rossellò, això ja estava fet.

He posat ritme de creuer, per intentar salvar els sub21 com a mínim.

Pujada de nou a l'escola, ostres, ostres que no arribo al sub21 i FINAL!! (20'56''). Content!!

No cal ni pensar en la marca, està lluny del que podia haver fet pel Novembre passat. Però m'ho prenc de forma positiva, el CNS i el Nico m'esperen per tornar a refer-me com a corredor de "velocitat", :)

Tot i així i encara que no siguin gaires, deixo l'historial de les marques de 5km que he fet fins ara.

Si segueixo profunditzant m'adonaria que a moltes de les darreres 10k, qualsevol dels parcials supera el d'avui, però ni això m'enfonsa, repeteixo, tot el contrari.

Així que la propera setmana toca treballar de valent (vaig al CNS com SIGUI) i ja m'he apuntat a la següent cursa, ja que de moment no ho havia fet.

Aquesta següent cursa em fa especial il·lusió per que al tríptic, que em van donar a la bossa del corredor (per cert, molt xula la samarreta, ja no redundaré en la "queixa" de les grans de Barcelona), surto!!!!, :). Bé, surto dins de la marabunta, però surto, hehe...

On és en Wally?, per qui no l'hi agradin aquests llocs, passeu a la següent foto-pista, :)

I si a més a més és solidària, doncs raó de més per sumar-me amb el meu granet de sorra.

En fi, amics i amigues, ens llegim la propera setmana.

Una abraçada!!

PD: Per cert, al final de l'entrada de la Marató estic deixant els vídeos que ens va fer el Jose G., :)

Marató de Barcelona 2014, ja tenim una altra!!

Hola a tothom!!

Aquí al llit, mentre em llepo les ferides de guerra, intento posar ordre a tot el munt d'emocions que aquest matí hem viscut i això, a una marató, no es tasca fàcil. Són les emocions de: 3 mesos de preparació, uns dies previs de nervis, 42.195 metres d'infern, una arribada de les més emotives, uns metres posteriors on l'emoció arriba a nivells inigualables a cap altra cursa de les que he fet, una espera tensa pel company desitjant que aparegui tant aviat com sigui possible, una trobada amb altres runners coneguts, una trobada amb els pares,... Tot plegat, massa embriagador per intentar resumir amb cert ordre.

Intentarem ser estrictes, hehehe, ...., no ho aconseguirem.

Aquest matí m'aixecava, per les conegudes rutines, a les 5:30, uns quants "whatsap" amb els companys de viatge, sortida en cotxe i arribada a Barcelona a les 7:30, ja certificant que no, que avui no plouria i ens rostiríem com ja venien dient tota la setmana els senyors del temps :S

Ràpidament he trobat al Jose G. i ha començat el reportatge, :)

Al cap de poca estona ha pujat l'Albert i ja estàvem tots els que havíem d'estar.

Somriures tensos, la processo anava per dins. En aquests moments el que vols és que comenci ja la marató.
Em trobo al Jordi N., ens desitgem sort. Com li he comentat, a una marató a tothom ens cal la sort , aquí no hi ha ni historial, ni entrenaments.
Entre els darrers preparatius, un dels més important ha estat posar-me vaselina per protegir-me de rascades amb el pantaló (estava molt nerviós per aquest tema) i m'ha anat de conya, per què no he patit cap. Aquest moment l'ha recollit el Jose G. a una foto que per la seva duresa visual millor ni la penjo al post, :) 

Cap els calaixos com uns condemnats...

La gentada era impressionant (17800 inscrits i prop de 15.000 a la sortida)

..., li dono el paravents al Jose G. i sortida des del calaix 3 (en el nostre cas, 10 minuts després de l'oficial). Ens esperava tot això:

Juro que estem a aquesta foto. :)

Primers metres per intentar no perdre gaire temps entre tota la massa que puja per Sants. 
A Av. Madrid a posar ritme de creuer. En aquest punt ja m'he adonat que el GPS ja anava boig, per sobre de la distància oficial, a la merda el ritme mig!!, ni el podria consultar, ni el podia calcular (no sé que em passa a les maratons que m'oblido de les mates, ehh Pere?!?!). Però sabíem que estàvem per sobre de la mitjana desitjada, tot i que tampoc ens preocupava gaire no recuperar-la.
km3 i un corredor cap a la vorera agafant-se la cama, trencada segura, cruel marató!!.
Passo pel davant de l'escola, passo pel davant del carrer on tenen la casa els pares i primera trobada amb els pares i el Jose al km4.

Pujada per Numància (passo pel portal del pis que em va veure néixer), Corts, Camp Nou i la pujada exigent fins Diagonal. Seguíem sense recuperar el temps mig desitjat, però tampoc podia calcular a quan anàvem. Calculàvem que a uns 5'15''/km.
A Diagonal intentem pujar una mica el ritme de creuer per retalla la pèrdua. Seguim per Sarrià amb la retallada (nou corredor amb trencada, buff, com està el tema) i arribem al km10, amb una pèrdua d'un minut sobre el previst. Com veiem que és un tema que, amb la que està caient, sembla irrecuperable, inconscientment i sense dir-nos res crec que ha estat el moment en que tots dos em decidit que la fita dels 5'10''/km ha deixat d'estar fita. La nova fita era acabar la marató i en el meu cas, si era possible millorant la marca de l'any passat.
En mig d'aquesta menjada de cap (amb l'ajuda evident de la veueta) em trobo al Jaume (per avançat quedi dit que tots els animadors que m'he trobat a la cursa tenen la meva gratitud eterna).
Les seves fotos:

Deixem Berlín girant cap a Numància i saludo a l'Anna, també sabia que estaria per aquí.
Arribem al carrer Tarragona, saludo al Nacho del CNS que tenia tota la pinta de que anava a afegir-se a la cursa, "Ei, Nachoooo", "Eiiii, Joannn", paraules senzilles, benzina extra.

Una mica més avall ja s'afegeix el Jose G., disposat a cascar-se la seva marató particular (ell podria fotre dos seguides si volgués, com li deia avui, "tienes un don") i torno a saludar els pares, benzina, benzina...
De nou, tinc la impressió que no han calgut gaires paraules per què el Jose vegi que, ja fa estona que, hem deixat el tema dels 5'10''/km.
Gir de Tarragona a Rocafort, gentada impressionat, pels de punta. 
A Gran Via anem vigilant amb el ritme que es disparava. Ni Albert ni jo volíem entrar a ritmes incòmodes estava clar.
Gir cap a Passeig de Gràcia i pujada que ja es nota més del que tocaria. De lluny sento el meu nom, collons!!, són el Jose i la Judith (companys a la Mercè), em fa especial il·lusió la seva salutació. Benzina!!
Finalitza la pujada, gir cap a Rosselló i mig crit d'alleujament. 
Sardenya, gentada impressionant en un marc incomparable i gir cap a la recta de València.
L'Albert no pot més i s'atura a fer un riu, baixem el ritme i el Jose es queda per reenganxar-lo. Just aquí m'avança un de l'ASME que suposo que ha pensat que, un servidor, estava prematurament fos, hehe.
De nou junts saludem al pare del José i les seves filles i auuu, a seguir devorant quilòmetres.
Gir cap a Meridiana, toca pujada. Ens creuem amb l'Spiderman amb un "trident" rotllo Tour cridant com un boig. Hehe, quin crack!!, segueixo 10 metres, que curiós, la veu de l'Spiderman em sonava, COLLONS!! si era el Marcos del gym. "Marcoooos", es gira, "Eiii, Joan" i surt disparat cap a mi, tocant un xiulet (en paral·lel saludo al Miquel del club ASME també animant). En arribar a la meva alçada, noto que està afònic entre xiulada i xiulada. Correm junts una estona i finalment em deixa, no te alè per continuar, no m'estranya.
Una mica més endavant el meu oncle i la meva tia. Mare meva, quina il·lusió!!.
Seguim pujant per Meridiana i mirant cap a la baixada veig al pare i a la mare, ooohhhh, la meva mare també està. Ufff, tinc l'emoció al límit.
La pujada per Meridiana sembla no acabar i es va fent dura, molt dura. Però finalment acaba i apa!!, a baixar per l'altre costat cap a la mitja marató. 
A aquest tram veig que em resulta familiar una figura i una forma de còrrer, collons!!, com no m'ha de resultar familiar, he vist el seu documental com 30 cops, és la Silvia Grivé del documental "42195, la distància incerta". 

• Sílvia?, Sílvia Grivé?
• Es gira tota sorpresa, hola.
• Hola, no em coneixes, però jo a tu sí. Gràcies a tu i el documental on sorties, corro maratons. Deu ser estrany que algú et digui això en mig del sidral on estàvem.
• Ui, gràcies. Reacciona molt bé, de forma molt simpàtica i m'explica com va ser aquella marató i les que ha fet després. Fins i tot s'ha fet la de New York com deia al documental que faria i fa poc la del Sahara. Quina tros de crack!!
• En fi, marxo que vaig amb gent.
• Vinga sort.
• Sort
• Molt agradable tot plegat.

Vaig mirant a veure si veig al Minsa però res (finalment m'ha dit que estava a Diagonal/Bac de Roda i no ens hem vist, llàstima). Creuem la mitja a 1h51m i el Jose G. em canta que anem a 3h42m. La veueta agafa posicions i em comença a matxucar, ja que sap que a la segona volta serà impossible aguantar el mateix temps i que fins i tot la fita dels 3h45m està sentenciada.
Seguim!!, València (ens tornem a avisar de que anem massa ràpid), Felip II on trobem a la Cris (la dona del Jose) i a l'Helena (la dona de l'Albert) amb la família.

El Sol començava a fer molt de mal

i Gran Via, on començo a veure que alguna cosa no va del tot bé.

Baixada per Prim, segueixo tenint sensacions no gaire bones. Al final de Prim ja s'enganxa al Jose amb nosaltres.
Encetem la pujada cap a Glòries per la Diagonal. Definitivament certifico que no vaig fi i m'adono que el tema m'està passant 5 quilòmetres abans d'hora, 5 quilòmetres abans de l'any passat. Em preocupo, però m'adono que Albert tampoc les té totes amb ell, ufff!!, això serà dur.

Trobem de nou a la Cris.

Els quatre en formació, :)

Arribem al gir de la punta de Diagonal i veig de nou als pares, els saludo...

i trenco a plorar. El patiment comença a ser abusiu.
Xerro amb l'Albert i em confirma que va just, jo li dic que també vaig petat. 
Baixem Diagonal i km30, 2h38m. Ni provo fer càlculs, sé que la cosa no va bé per fer marca.
Començo a no veure a l'Albert mai pel davant, sempre el tinc al costat o darrera, em preocupa, però prou feines tinc amb mi mateix. El Jose em va animant, no para, com l'any passat m'ha salvat d'una desfeta encara pitjor.
Diagonal Mar, Passeig Taulat i Selva de Mar, confirmat l'Albert s'està quedant, km32, només queda una cursa de 10, vaaaaaaaaaa.....
El Jose està amb mi i el Jose G. amb l'Albert. Toca arribar com sigui, però sé que ara ve el pitjor, la façana litoral. Torno a tenir la sensació de totes les maratons, el món desapareix, només som, la meva respiració, el meu batec (bon senyal, encara tinc) i jo. El Jose em desperta amb un dels seus crits a la penya per què animin, hehe, fa efecte.
Gir, gir, carrer Marina. No paro de petonejar la polsera que em va regalar el meu fill, benzina diluïda amb MOLTA emoció. Els temps entre avituallaments se'm fan eterns, necessito aigua i sé que no és gaire bona aquesta necessitat tant acusada.
Prego al cel per què el Chusmi i la Mònica estiguin a la seva terrassa, no em fallen, els saludo, els hi crido gràcies i trenco a plorar de nou. Això es massa!!
Em foto el darrer gel i km35. Sé que ho tinc però encara queda massa.
Ciutadella i Arc de Triomf.Veig a l'Helena sabia que estaria allà. Li dic que l'Albert el tinc a tocar una mica per darrera.
A la volta veig al Victor del club ASME animant, li crido, tota la seva colla m'animen. Benzina!!
Ronda Sant Pere i Plaça Catalunya, la gentada torna a ser de por.
El Jose m'obliga a fotre'm un plàtan, jo tinc set molta set.
Baixada per Portal de l'Àngel i allà està la Mait, on havia dit, m'anima, més benzina. Ja sento com cauen aquestes darreres gotes a un dipòsit buit.
Plaça de la Catedral, aiguaaaaaaaa.... i baixada per Via Laietana, km38.
Tram del Port i les forces que em van deixant. km39. Vaig pensant que em queden poques voltes a la pista on entreno amb el CNS. No queda res, em vaig animant a mi mateix. Com al documental em vaig repetint, "Esta no te la quita nadie Joan".
Entrem a Paral·lel, ja sé que toca, ja sé el que queda, patir amb majúscules. Estic baixant el ritme. Un corredor a terra amb les vies posades, massa cruel el calor. Tant de bo estigui recuperat. M'avança la Sílvia i em diu que m'enganxi a ella que està fent de llebre. Ja m'agradaria, impossible.
Pujo com puc i això, ja us ho dic, que és molt poc.
Fem el triangle per les obres i em mig em passen, quasi per sobre, les llebres de 3h45m (crec que ha estat aquí, però tampoc ho tinc gaire clar). Ja hem passat el km40 i jo només penso en aigua, aigua, aigua.... La veueta fa estona que s'ha deshidratat i ni obre la boca.
Per fi aigua, cap endins.
Paral·lel de nou, busco a amics de la feina. Tasca impossible, la gentada impressiona. Li pregunto al Jose si veu a l'Albert, si està a la vora l'espero i entrem plegats. No el veu. Un altre corredor a terra i posant-li vies, mare meva, crueltat total. Espero que no sigui res.
Plaça Espanya, recta de meta, EMOCIÓ TOTAL, entro esprintant amb no sé quines forces.
Una altra marató a la butxaca i aquesta ha estat dura, massa dura.

Creuem l'arribada (3h49m31s, 2 minuts i poc més que la darrera, em dona completament el mateix), m'abraço al Jose i esperem als companys. Peto a la polsera i trenco a plorar com un nen petit. 
L'Albert i el Jose G., arriben dos minuts més tard, m'abraço a l'Albert, el felicito, ja la té, m'abraço al Jose G. agraït per tot. 

Això s'ha acabat, anem pujant cap els avituallaments, SOM UNS CAMPIONS!!!

Ja fent l'avituallament trobo al David, ha fet 4h exactes, el felicito. Arriba la dona de l'Albert, emoció, emoció,..... 
Els meus pares esperen pacientment. Ha estat dur, massa dur.

Ja fora del recinte amb els meus pares i el Jose em vaig recuperant, ficant els peus a un dels llacs al costat de les fonts, amb una Coke congelada i un frankfurt, que em cau de conya. Feina feta!!

Aquí us deixo el link al vídeo de la cursa que fa l'organització (link).

A l'estadística es pot veure amb números el patiment final...

Ja tindré temps de comparar la cursa d'aquest any amb la de l'any passat i veure com millorar tot plegat per la propera. Això sí, que no foti Sol, si us plau.

Per últim tornar a agrair a tots els coneguts que ens ha animat, especialment a les nostres famílies i sobretot als meus pares que han estat a diversos punts de la cursa, a tots els desconeguts que també ho han fet, als "Joses" per la seva tasca impressionant i al meu company d'infern, ara ja sí, nou germà maratonià, Albert. Xaval, felicitats!!!

Finalment felicitar als companys que han acabat la marató: al David, al Jordi N., al Jose R, a l'Eduard, als del grup ASME i al Tony (que ha tornat a fer una marca impressionant amb 3h27m).

Sensació final, CONTENT!! i dedicatòria pels meus dos grans tresors, en Pol i en Biel. Ells m'han rescatat moltes vegades en el dia d'avui quan m'enfonsava del tot. Us estimo!!

Una abraçada a tothom!!

Aquesta es la peli que ens ha fet el Jose G., espectacular!!! 

• Part 1 --> link
• Part 2 --> link
• Part 3 
• Part 4

Merci Jose!!!

Marató de Barcelona, la prèvia (Part III)

Hola a tothom!!

Enmig de la calma tensa, que conforme van passant els minuts es transforma en una tensió gens calmada, he decidit fer una tercera part de la prèvia per una cosa molt important.

Demà tots nosaltres necessitem la vostra ajuda, així que si no sabeu que fer a casa, si us plau, sortiu al carrer per què possiblement la marató passi molt a prop.
No caldrà que alceu les mans enlaire com demanava en Son Goku per fer la bola Genki, només sortir i cridar un "Vinga", "Campions", "Vaaa",..., ja us he dit en alguna ocasió lo molt que ens ajuda un crit d'ànims quan les coses es posen lletges i demà, a partir del km30, es posaran molt lletges, hehe.















Així que si ens veieu, ja us avanço la nostra gratitud si ho feu:

Però també si veieu al Tony, al David, al Jose R., al Jordi N., a l'Eduard,... en definitiva a qualsevol d'aquests....

Entre tots farem que, tot plegat sigui una gran festa i la marató de Barcelona segueixi sent un referent mundial.

Per ajudar-vos a saber per on passarem i quina és l'estimació del nostre pas (posem una espelmeta a algun Sant Runner per què així sigui) us penjo de nou el recorregut amb l'estimació de pas per quilòmetre, suposant que sortim a les 8:40 (10 minuts després de la primera sortida):

 

En fi, la feina ja està feta, demà és la gran festa, ja tenim ganes de que tot comenci i sobretot de que tot acabi bé i acabi bé per tothom. 
Apunt: Demà toca Sol, temperatura alta i crec que vent, així que recordeu la hidratació i no feu bogeries.

Per acabar, només li queda un detall a la foto següent :)

2011 - 2013 - 2014 (de la samarreta i bossa del corredor d'aquest any millor no parlo, estem de festa)

Moltes gràcies a tots i totes!!

Una gran abraçada.

PD: Mireu quina descripció mes bonica de la marató (un record allà al cel per la Tatiana Sisquella).

Marató de Barcelona, la prèvia (Part II)

Hola companys!!, no podia deixar passar gaire temps entre la primera part i la segona de la prèvia de la marató i aquí estic de nou.

Ahir us deixava amb el desencís del segon intent de marató i ja anunciava que m'havia tret l'espineta amb la tercera, la de l'any passat.

Vaig fer un entrenament amb molta més càrrega de quilòmetres, però sempre amb el record de la lesió de l'any anterior. En Pere també estava apuntat però no seguia el mateix ritme d'entrenament i dubtava si fer-la o no. Així que de bon començament vaig decidir amb el Jose G. que la faríem junts, però malauradament ell va caure aviat per una lesió esquiant i em veia sol com un mussol. Era com si algun jutjat-runner fes justícia (injusta) i ara em deixés a mi sense la seva companyia, quan l'any anterior havia estat a l'inrevés.

En fi, conforme s'apropava el dia vaig comprovar que el Tony voldria anar a uns temps similars als meus, a 5'20''/km. Així que dit i fet, vàrem decidir fer-la plegats.

No les tenia totes amb mi, per què el Tony era un crack (ara ja és un mega crack) i pensava que igual li faria nosa.

Va ser una marató molt bonica, molts coneguts ens van animar i sobretot la meva mare i el meu pare que estaven a uns quants punts del recorregut. A la sortida, l'alegria del dia, estava el Pere!! i anava a veure què sortia (finalment la va acabar, una demostració de que el cor d'un runner el porta on no el porten les cames).

Durant la primera meitat del recorregut clavàvem quasi matemàticament els parcials planejats (ja ho veure-ho després). A la mitja se'ns van afegir de llebres el Jose G. i un senyor que coneixia just en aquell moment i amb el que penso viure un moment especial d'aquí a menys de 7 dies, l'Albert. Seguíem marcant ritmes matemàtics, tot i que les cames començaven a pesar i molt.

Vaig passar pel km26 amb un respecte impressionant i en arribar al km27 va ser com una alliberació (NO M'HAVIA LESIONAT, :) ). La cursa prenia forma, tot el que no vaig poder gaudir a partir d'aquell moment feia 2 anys, ho gaudia ara.

A falta de 10kms s'afegia el Jose per donar la darrera empenta. Les llebres ens anaven passant l'aigua, beguda isotònica, gels, fruita pels diferents llocs per on passàvem. 

A partir del km35 vaig començar a no tenir totes les forces amb mi i veia que el Tony encara les tenia, per tant li vaig fer un senyal a l'Albert al parc de la Ciutadella per què se l'emportés sense dir-li res. Així que aquí ens vàrem separar, però no importava, ja era el meu germà maratonià i 7 quilòmetres no ho espatllarien.

Ell seguia amb l'Albert i jo amb el Jose. El Jose G., sense gaire entrenament post-lesió no podia seguir el ritme i també es depenjava pels voltants del parc de la Ciutadella.

Recordaré sempre com anava mig mort i el Jose anava donant saltironets al voltant meu, xocant mans amb nens, fent tombarelles,... el volia matar, per sort no l'atrapava.

Finalment vaig creuar la meta amb un temps 2 minuts per sobre del pla, però amb una felicitat indescriptible. Només creuar la meta, m'esperava el Tony (ell havia clavat el pla) per fer-nos una de les abraçades més bèsties que m'he fet mai. Una abraçada Runner, una cosa molt especial. EMOCIÓ, SENTIMENTS, en estat pur.

A la sortida dels avituallaments m'esperava el meu pare, quan el vaig veure us juro que em va faltar molt poc per caure de nou a la plorera, els sentiments estan a la que surten quan acabes una marató, però vaig aguantar. Em va acompanyar al cotxe i em va ajudar a pujar les escales, jo pràcticament no podia.

En fi, tot plegat un bonic recull de records que et proporciona tot aquest mon.

Us deixo les fotos del dia:

També tenim el vídeo (link) i les dades:

Jo he fet un recorregut per les meves dues maratons, però com sempre en Miquel Pucurull se surt i fa un recorregut per totes (link). Document molt interessant!!

I aquest any?, aquest any porto una millor preparació que l'anterior, per tant la fita es poder fer la marató amb l'Albert a un ritme de 5'/km o 5'10''/km. Crec que finalment la farem a 5'10''/km per què tot i que estem forts, la marató impressiona i a part, és la seva primera marató. No us ho he explicat abans, però l'Albert conforme anava menjant quilòmetres s'anava enamorant de la marató i a l'arribada va dir que aquest any la faria i aquí el tenim.

El recorregut aquest any és el mateix de l'any passat amb un parell de canvis a la Diagonal i Paral·lel.

Aquestes ""muntanyes"" no son tals, però fan molt de mal (carretera de Sants, Numància, pujada a la Diagonal, Passeig de Gràcia, Meridiana, Diagonal i el temut Paral·lel)

La línia, per fi, ja la tenim pintada, :) (me l'ha passat aquest matí el Jose G.)

Els entrenaments que no us he comentat d'aquestes darreres dues setmanes han estat:

• Dilluns 24: Després dels 27kms del dia anterior, tocava no còrrer, així que peses de la part superior.
• Dimarts 25: 21'2kms al mirador aquell que us vaig dir de Badalona, a 5'08'' per un total de 1h49m corrent.
• Dijous 27: Repeteixo recorregut, i baixo parcials amb 5'/km i 1h46m corrent.
• Divendres 28: Em recupero una mica de tot plegat nedant 2000m i constato que acabo de tancar el mes de febrer amb rècord de quilòmetres (253,5kms!!)
• Dilluns 3: Pujadeta a la Talaia a 5'30''/km
• Dimarts 4: Anava a còrrer però feia un vent de mil dimonis, em quedo al gym per fer spinning i peses de cames.
• Dijous 6: Visita al mirador de Badalona, amb 21'3kms a uns brutals 4'44''/km. Dic brutals per què crec que mai havia entrenat tant ràpid una mitja.
• Divendres 7: Recuperació nedant 2000m
• Diumenge (avui): Nou recorregut per les muntanyes de Vilanova: cap a la Talaia, Casa Alta i tornada, 20kms a 5'26''/km (1h48m30s).

I amb això ja està tot fet!!. Aquesta setmana un parell de sortides d'una hora com a molt a un ritme ultra suau. Realment arribo amb un munt de quilòmetres d'entrenament que espero que siguin suficients, ho seran??

Comparat amb la marató de l'any passat veureu que porto molts més quilòmetres.

Sigui com sigui, Alea jacta est!!!

Una abraçada a tots!!!