Ahir us deixava amb el desencís del segon intent de marató i ja anunciava que m'havia tret l'espineta amb la tercera, la de l'any passat.
Vaig fer un entrenament amb molta més càrrega de quilòmetres, però sempre amb el record de la lesió de l'any anterior. En Pere també estava apuntat però no seguia el mateix ritme d'entrenament i dubtava si fer-la o no. Així que de bon començament vaig decidir amb el Jose G. que la faríem junts, però malauradament ell va caure aviat per una lesió esquiant i em veia sol com un mussol. Era com si algun jutjat-runner fes justícia (injusta) i ara em deixés a mi sense la seva companyia, quan l'any anterior havia estat a l'inrevés.
En fi, conforme s'apropava el dia vaig comprovar que el Tony voldria anar a uns temps similars als meus, a 5'20''/km. Així que dit i fet, vàrem decidir fer-la plegats.
No les tenia totes amb mi, per què el Tony era un crack (ara ja és un mega crack) i pensava que igual li faria nosa.
Va ser una marató molt bonica, molts coneguts ens van animar i sobretot la meva mare i el meu pare que estaven a uns quants punts del recorregut. A la sortida, l'alegria del dia, estava el Pere!! i anava a veure què sortia (finalment la va acabar, una demostració de que el cor d'un runner el porta on no el porten les cames).
Durant la primera meitat del recorregut clavàvem quasi matemàticament els parcials planejats (ja ho veure-ho després). A la mitja se'ns van afegir de llebres el Jose G. i un senyor que coneixia just en aquell moment i amb el que penso viure un moment especial d'aquí a menys de 7 dies, l'Albert. Seguíem marcant ritmes matemàtics, tot i que les cames començaven a pesar i molt.
Vaig passar pel km26 amb un respecte impressionant i en arribar al km27 va ser com una alliberació (NO M'HAVIA LESIONAT, :) ). La cursa prenia forma, tot el que no vaig poder gaudir a partir d'aquell moment feia 2 anys, ho gaudia ara.
A falta de 10kms s'afegia el Jose per donar la darrera empenta. Les llebres ens anaven passant l'aigua, beguda isotònica, gels, fruita pels diferents llocs per on passàvem.
A partir del km35 vaig començar a no tenir totes les forces amb mi i veia que el Tony encara les tenia, per tant li vaig fer un senyal a l'Albert al parc de la Ciutadella per què se l'emportés sense dir-li res. Així que aquí ens vàrem separar, però no importava, ja era el meu germà maratonià i 7 quilòmetres no ho espatllarien.
Ell seguia amb l'Albert i jo amb el Jose. El Jose G., sense gaire entrenament post-lesió no podia seguir el ritme i també es depenjava pels voltants del parc de la Ciutadella.
Recordaré sempre com anava mig mort i el Jose anava donant saltironets al voltant meu, xocant mans amb nens, fent tombarelles,... el volia matar, per sort no l'atrapava.
Finalment vaig creuar la meta amb un temps 2 minuts per sobre del pla, però amb una felicitat indescriptible. Només creuar la meta, m'esperava el Tony (ell havia clavat el pla) per fer-nos una de les abraçades més bèsties que m'he fet mai. Una abraçada Runner, una cosa molt especial. EMOCIÓ, SENTIMENTS, en estat pur.
A la sortida dels avituallaments m'esperava el meu pare, quan el vaig veure us juro que em va faltar molt poc per caure de nou a la plorera, els sentiments estan a la que surten quan acabes una marató, però vaig aguantar. Em va acompanyar al cotxe i em va ajudar a pujar les escales, jo pràcticament no podia.
En fi, tot plegat un bonic recull de records que et proporciona tot aquest mon.
Us deixo les fotos del dia:
També tenim el vídeo (link) i les dades:
Jo he fet un recorregut per les meves dues maratons, però com sempre en Miquel Pucurull se surt i fa un recorregut per totes (link). Document molt interessant!!
I aquest any?, aquest any porto una millor preparació que l'anterior, per tant la fita es poder fer la marató amb l'Albert a un ritme de 5'/km o 5'10''/km. Crec que finalment la farem a 5'10''/km per què tot i que estem forts, la marató impressiona i a part, és la seva primera marató. No us ho he explicat abans, però l'Albert conforme anava menjant quilòmetres s'anava enamorant de la marató i a l'arribada va dir que aquest any la faria i aquí el tenim.
El recorregut aquest any és el mateix de l'any passat amb un parell de canvis a la Diagonal i Paral·lel.
 |
| Aquestes ""muntanyes"" no son tals, però fan molt de mal (carretera de Sants, Numància, pujada a la Diagonal, Passeig de Gràcia, Meridiana, Diagonal i el temut Paral·lel) |
La línia, per fi, ja la tenim pintada, :) (me l'ha passat aquest matí el Jose G.)
Els entrenaments que no us he comentat d'aquestes darreres dues setmanes han estat:
- Dilluns 24: Després dels 27kms del dia anterior, tocava no còrrer, així que peses de la part superior.
- Dimarts 25: 21'2kms al mirador aquell que us vaig dir de Badalona, a 5'08'' per un total de 1h49m corrent.
- Dijous 27: Repeteixo recorregut, i baixo parcials amb 5'/km i 1h46m corrent.
- Divendres 28: Em recupero una mica de tot plegat nedant 2000m i constato que acabo de tancar el mes de febrer amb rècord de quilòmetres (253,5kms!!)
- Dilluns 3: Pujadeta a la Talaia a 5'30''/km
- Dimarts 4: Anava a còrrer però feia un vent de mil dimonis, em quedo al gym per fer spinning i peses de cames.
- Dijous 6: Visita al mirador de Badalona, amb 21'3kms a uns brutals 4'44''/km. Dic brutals per què crec que mai havia entrenat tant ràpid una mitja.
- Divendres 7: Recuperació nedant 2000m
- Diumenge (avui): Nou recorregut per les muntanyes de Vilanova: cap a la Talaia, Casa Alta i tornada, 20kms a 5'26''/km (1h48m30s).
I amb això ja està tot fet!!. Aquesta setmana un parell de sortides d'una hora com a molt a un ritme ultra suau. Realment arribo amb un munt de quilòmetres d'entrenament que espero que siguin suficients, ho seran??
 |
| Comparat amb la marató de l'any passat veureu que porto molts més quilòmetres. |
Sigui com sigui, Alea jacta est!!!
Una abraçada a tots!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada