Cap de setmana sense "cursa"

Hola a tothom!!

Doncs sí, com diu el títol, aquest cap de setmana no he fet cursa. Per què?, m'explico. Tenia tres alternatives igual de bones:

• Cursa a Sant Vicenç dels Horts (10k): La cursa del poble de l'amic Joaquim, l'havia fet una vegada i em va agradar molt.
• Cursa no puntuable a Vilanova (5k): Tot i que no era puntuable i que era una cursa a la meva ciutat, era massa curta pel que volia fer.
• Entrenament de llarga distància: L'opció finalment escollida, una tiradeta d'uns 20km. 

Al final han estat 18'2km, per que la veueta m'ha destrossat l'entrenament. Sí, la molt &%@^* s'ha presentat a l'entrenament i a partir del quilòmetre 12 o 13 m'ha començat a menjar el cap. Així que quan passava per casa dels meus pares a uns 3km de la fi, he plegat i l'he dit al meu pare que em portés a casa. Sí, amb la cua entre les cames.

També és veritat que fotia una calda espectacular, el canvi climàtic resulta evident en dies com aquest.

I el més fotut de tot és que m'he fet mal a la base dels dits del preu dret. El tema em te molt rallat, per que, tot i que el dolor és conegut, mai l'havia tingut tant intens. Estant tant a la vora de les grans fites, em te cagat.

Una vegada a casa, m'he fet una dutxa, m'he vestit i he anat a fer una altra cosa que crec que no havia fet mai. He anat a fer d'espectador de la cursa popular de Vilanova. Sabia que hi corrien companys i amics. Ha estat tota una experiència, he vist passar des del primer, fins el darrer de la cursa. Anava saludant als que esperava, alguns que no sabia que hi eren em saludaven a mi, els animava, he animat a desconeguts, he picat de palmes........ Aquest món és fantàstic!!!!

En fi, queda una setmana per Sants i dues per la Behobia. Aquesta setmana vinent hauria de ser una bona setmana per entrenar amb tiradetes llargues (a veure com evolucionar el tema del peu dret), igual sacrifico una mica Sants, per estar a tope per la Behobia i Sagrera més endavant.

Aquesta setmana que acaba tampoc he pogut entrenar gaire, per nous problemes logístics, però resumeixo:

• Dilluns, entrenament de peses de cames i als descansos feia peses de la part superior. Tot molt intens i calorífic. Feia temps que no ho feia i ho vaig fer amb moltes ganes.
• Dimarts, 10'3km a 5'04'', de fet no sé si això és un entrenament o una coca de llardons. Li hauré de preguntar al Nico, però bé, sempre són quilòmetres a les cames. La veritat és que tenia unes tiretes impressionants a abductors i quàdriceps.
• Dijous, pel matí piscina amb 2000m de crol i braça. Per la tarda entreno amb el club CNS. Tocava entrenament de descans, però una vegada més vaig escollir l'opció una mica més canyera del Nico.
• Avui, ja ho sabeu, 18'2km a 5'04''. Fins el 12km encara anava per sota del 5', però després la cosa s'anava posant cada vegada pitjor. He aprofitat per entrenar un nou gel i la prova no ha estat gaire satisfactòria, per que, tot i que no m'ha fet mal, tampoc m'ha fet bé. Abans de la Behobia igual provo una altra marca que em va recomanar el Nico.

De moment res més a dir, vaig a veure si poso una mica el peu amb gel i em baixa aquesta lesió empipadora, després a descansar que demà torna a tocar sessió de peses.

Per finalitzar us deixo aquesta reflexió, m'encanta:

Vinga!!, animeu-vos a entrar en aquest món, us garanteixo que no us penedireu. :)

Bona nit a tothom!!!

 

Cursa del Mediterrani 2013

Hola, entre suors provocats pel l'àcid acetil salicílic que m'he fotut fa una estona escric com ha anat la cursa d'aquest matí.

Ahir, com us deia a la prèvia, no ho tenia gens clar, però aquest matí m'he llevat més o menys catòlic, m'he fomut un ibuprofeno, rutina d'esmorzar amb el pa de fa dos dies (l'he pogut recuperar més o menys bé) i he anat a buscar al sensei Nico. 

Extraordinàriament hem anat molt d'hora per anar a buscar el pitrall (no el donaven on la cursa si no a un centre comercial proper) i assegurar el tema pàrquing que a aquesta cursa es complica bastant. Això m'ha permès gaudir d'una cosa que, amb el temps que fa que corro, encara no havia experimentat i és aquest ambient embrionari d'una cursa. M'ha agradat.

Ja posats en el tema, em fet un escalfament d'uns 2kms (amb 4 progressius inclosos) que m'han anat de conya per comprovar dues coses: la primera és que estava bé tot i el constipat, la segona és que fotia alguna cosa al temps que m'ha deixat després de l'escalfament suau suant a sac i que potser el patiríem a la cursa.

M'he dirigit al segon calaix ràpidament (la sortida és xunga i millor està al davant dins del calaix) i després d'una llarga espera, sortida!!

Sabia que m'havia de posar a la part dreta de la cursa per agafar bé el revolt i així ho he fet.

Aquí estava més pendent de no matar-me amb la vorera i poder anar avançant.

He començat a prop de la llebre de 40', però tenia molt clar que la seva cursa no era la meva. Així que he passat de la llebre i he centrat el focus de la meva atenció al Tony (havia sortit una mica pel davant meu) i anar a per ell. El seu ritme em servia per fer una cursa digne, per que no les tenia totes amb mi. 

L'he agafat al primer quilòmetre, que per cert he passat a 4'02'' (massa fort per com, en el fons, sabia que estava), i amb ell he anat fins just la meitat de la cursa. Aquests primers quilòmetres anava sumant a la meva mitja per quilòmetre però no em capficava. Al km5, 21'34'' (4'18'' el km), ok, no marca total, però bon parcial.

La veueta no deia res, crec que la tenia mig adormida o alguna cosa pitjor pel tractament del dia anterior.

Total, he seguit al mateix ritme i ja m'he acomiadat del meu amic Tony. Com li he recordat ell te una altra fita més important al desembre amb la marató de Castelló. Les marques als 10k ja arribaran.

A la segona part de la cursa, no he pogut agafar cap referència com sempre intento fer, per que o avançava o m'avançaven. Així que he continuat al ritme que portava...

El Nico anava bastant per davant. Aquí us poso una foto per veure com viu aquest crack les curses. Buidant-se a cada pas i amb una tècnica que tant de bo un dia aconsegueixi imitar com a mínim a la meitat...

Mega-crack!!!!

Així, he anat tirant fins el final. Al darrer pont m'he trobat amb un que anava remugant pel pont, jeje, li he dit "tranqui que és el darrer", i m'ha dit, "no per mi", m'he girat a mirar-li el pitrall..., vermell, feia la mitja, "ui, és veritat, encara et queden dos més, ánims!!", "vinga, ánims!!". M'encanten aquestes xerrades amb altres corredors anònims. Tots tenim la mateixa estima per aquest esport i tots ens animem. Abans de rivals som companys.

Recta final, revolt i arribada!!, 43'12'', bon temps, no es podia demanar més.

Segons he sentit després al Carles Castillejos (una bèstia) i al Nacho Cáceres (una altra bèstia i guanyador de la cursa), no era un bon dia per còrrer amb una humitat per sobre del 90% (el que us deia al principi, d'alguna cosa passava al temps). I si ho deien ells, jo no els hi negaré pas.

De fet, només creuar la meta, m'he fomut dues ampolles d'aigua (la que m'han donat i una que he recollit del terra) i un Powerade d'un glop.

Com a part positiva de la cursa em quedo amb: 

• he aconseguit una cosa que feia molt de temps que no aconseguia i es quasi clavar els dos parcials. Només m'he desviat de 4 segons.
• he aconseguit esmicolar la marca de l'any passat (tot i la galipàndria, era fàcil)
• per la galipàndria que portava, no haver entrenat i no haver dormit gaire bé, he fet un bon temps. No ho he calculat, però deu estar entre la cinquena o sisena millor marca (un dia me les he de posar per ordre, mai ho he fet).

Bé, us deixo fins la propera, que encara no tinc decidit si serà la setmana que bé.

Una abraçada!!!

Cursa del Mediterrani (10k), la prèvia

Hola a tothom!!

Avui la prèvia serà una mica més curta de l'habitual per que estic al llit amb una galipàndria bastant important i no tinc gaire ganes de fotre res. I llavors us preguntareu, si fa prèvia vol dir que anirà a còrrer demà?, doncs .... dilema, ni idea, la idea és que sí, però ni marca ni llets, un simple entrenament suau ja que durant la setmana no he entrenat gaire pels problemes logístics (segona part).
Però bé, anem a pams i per ordre.

Tenim demà la cursa del Mediterrani, bé de fet s'anomena la Marató del Mediterrani, ja que en paral·lel es fa una cursa de 10k, una mitja i una marató.
Aquest és el segon any que corro la cursa de 10k. Un any vaig fer la mitja, però si ja la de 10k és fa monòtona, la mitja se'm va fer molt pesada i avorrida.
Tot i així la cursa te els seus encants, el principal, que se surt del Canal Olímpic i els records del que va passar allà fa uns anyets fan que la cursa sigui especial.
Un altre encant és que sempre donen una bona samarreta i unes ulleres de runner. :)

Com podeu veure el recorregut és un quadrat quasi perfecte que es fauna mica pesat, ja que tampoc hi ha gaire animació al 60% de la cursa (una mica a tot el que queda per sota de la C31, per sobre res de res).
A part la sortida, amb aquest revolt inicial  i agafar el carrer estret de dalt és bastant trampa.

















L'any passat ja la vaig còrrer amb les restes de la galipàndria que llavors tenia, així que dejavú total per aquest any, quina llàstima. Però aquesta cursa no era fita important, les fites importants ja vindran (ja queda poc) amb Sants, Behobia i Sagrera.

Tot i la galipàndria batre marca serà fàcil

Com deia abans els problemes logístics m'han impedit de nou entrenar-me com ho hauria d'haver fet, així que el meu resum setmanal d'entrenament és el resum d'un dia, :(

• Dijous, de nou esgarrapo temps a la meva manca de temps, faig piscina pel matí (2000m de croll i braça) i per la tarda entrenament amb el club. En teoria era un entrenament suau (escalfament, tècnica i 30' suaus) però pensava dir-li al Nico que me'l fes una mica més fort. No va caldre, ell ja ho havia pensat i em va proposar uns fartleks que em van deixar para el arrastre. Vaig acabar rebentat, però content.

Aquest matí hauria d'haver anat a fer 20' suaus, però ha estat impossible per que estic fet un nyap, entre Aspirines i Ibuprofenos i a la vora del punt febre.

En fi, tant de bo, passi bona nit i demà pugui anar a còrrer i fer un paper més o menys digne. Ja hi haurà altres dies per marques, demà tampoc ho era.

Una foto de la sortida de l'any passat. Estic just al mig, :)

Bona nit a tothom, us deixo, em toca l'ibuprofeno.

Cursa Sant Andreu de la Barca 2013

Hola a tothom!!

Cursa de Sant Andreu feta!!, i per on començar la "crònica"??, pel final?, com una peli d'aquestes que van al revés i en les que acabes del tot enredat i no saps com ha anat la cosa, o, pel principi?, deixant la intriga de com ha anat pel final de la peli...., dilema?!, no, potser pecant de clàssic, ho farem cronològicament, tot i que tingui moltes ganes de fer-ho pel final, :)

Arribo a Sant Andreu i les fletxetes penjades a cada revolt i que et van guiant cap el parking gegantí, em recorden lo ben organitzada que està aquesta cursa. Ràpidament em trobo al Víctor i estem d'acord en que fa un dia fantàstic per còrrer, una mica de fresca amb Sol i gens d'humitat. Estiraments i escalfament, em trobo bé i no vull descuidar cap detall.

Ja escalfats i concentrant-nos

Ja camí de la sortida també em trobo al crack del Running ASME, al Dani, pensava que feia CorreBarri, xerrem, preparats, batucada i sortida!!.

He sortit a tota castanya, baixadeta i primera pujada, de sobte em fixo i estic enganxant al Dani, no pot ser!! (ell va a 39's o 38's), aiii, que m'estic suïcidant  Arribo al primer km i 3'52'', ¿?, vaig massa ràpid?, segur, però em trobo bé. Tot i així, intento control·lar el ritme, les pujades fortes que vindran em poden deixar KO. 
Segon km, 7'50'' (segueixo per sota de 4' per km). I, cosa inèdita, la veueta es posa de la meva part...

És possible?, pot ser el dia?...passo, no vull pensar, vaig per feina. Segueixo, saludo al Víctor, a Sant Andreu et creues moltes vegades amb la resta de la gent, primer amb les que van davant (com anava el primer, ufff!!!!) i després amb els que van darrera. 
Pujades, baixades. Ostres!!, ha vingut al Kike, ànims!!, com sempre molt importants.

A la mitja per quilòmetre que em dona el GPS m'havia decidit a no fotre-li ni cas. Per tant he ficat la pantalla del crono normal, el mirava a cada punt quilomètric de la cursa i, important, en comptes de fer càlculs sobre el que guanyava sobre els 4'30'' per km, anava fent càlculs de lo poc que anava perdent sobre els 4'00'' per km. Collons!!, a cada control de temps anava bé.
Pujada final de la primera volta, 5km i 20'37'', aahhhhh, de conyaaaa.... tros de ritme a la primera meitat!!!
Torno a rebre ànims del Kike, li dic que ja vaig petat, però en el fons, tot i l'exigència del ritme, anava força bé.
Em buido l'aigua per sobre, bec una mica, això em relaxa, però llenço l'ampolla buida (mai m'agrada fer-ho, però anava per feina) i torno a ficar el ritme de creuer, no vull que la situació em foti enlaire la cursa. 
Segona volta, repetim. Ja aquí trobo una bona referència, una noia menudeta (que al final ha estat la tercera) i que portava un ritme molt interessant. Em decideixo no perdre-la de vista (la tinc a uns 20m i no l'enganxo, no importa, mentre la tingui allà, no importa enganxar-la). 

Arribo al km9, la noia menudeta segueix a 20m i, OSTRES!!, més o menys 38', merda, merda, que puc fotre marcaaaaaaa personaaaal. Ràpid, aprofitant la baixada de la marca del km9, faig càlculs, la veueta m'ajuda a fer-los. Joan, ho has de fotre molt malament per cagar-la. Es a dir, darrer km, per sota de 4'42'' i marca, tant fàcil i tant complicat de vegades.
Em llenço a per la marca en picat, esperonat pel desig de fer-la, per la veueta, pels entrenaments,... Bracejo (donar cera, polir cera, donar cera, polir cera, pintar tanca amuuuunt avaaaaall,....). M'espera la rampa final, és igual, la marca és meva, tant se me'n fot la pujada, me la menjaré. Saludo a la batucada, recta final, gir cap a meta, ánims del Kike, sprint final....... joder!!, que m'emocionoooo.......................

Arribada!!, ho he fet, aixeco els braços, mare meva, quin sentiment més bèstia. 42'15'', he esmicolat la marca personal. Els 42'42'' ja són història.

Sense paraules, ho heu de provar!!

Estic eufòric, giro cua, vaig a saludar al Kike i a esperar al Víctor mentre em foto l'entrepà de botifarra. Li dic lo de la marca, arriba el Sergi i també li dic lo de la marca, soc com un nen petit que vol ensenyar a tothom el seu nou ninot dels Lego. S'apropa el Dani, li dic lo de la marca, jeje... (ell ha fet els seus 39's, brutal).
Arriba el Víctor a la recta final, tots quatre l'animem com bojos, que bonic!!, tot és rodó. Com m'agrada això.
El Víctor em felicita, m'ha emocionat molt el detall. Sol passar quan tens els sentiments tant disparats, però he mantingut les maneres, jeje.

M'acomiado del Dani i els que quedem anem a fer unes cerveses, això s'ha de celebrar.

Cursa rodona, planetes alineats, temps fantàstic, la veueta amb mi, organització de les millors......, marca personal aconseguida. Soc feliç!!
I com tota marca, a part de ser un número que segur que superem, és un moment, un moment inesborrable i aquest moment el vull compartir i, sobretot, dedicar a qui segur m'ha portat a aconseguir-ho, al meu entrenador i amic Nico. Nico va por ti amigo, muchas gracias.

I tot això ho he fet a aquesta cursa una mica trenca-cames, això vol dir que és superable a Sants o Sagrera. 
Són possibles els 41'??, i tant que són possibles!!!

Sensacions, suor, emocions, esforç, sensacions, entrenaments, emocions, sacrificis, sensacions, fred, emocions, calor, sensacions,.... d'això va aquest món meravellós.















Fins la setmana que bé (10k a la cursa del Mediterrani de Castelldefels). Avui dormiré de conya i amb un somriure de ximple a la cara.


NOTA: Penjaran fotos segur, ja les posaré.

Cursa Sant Andreu de la Barca (10k), la prèvia

Hola a tothom!!

Nou cap de setmana, nova, cursa, :)
Aquest cap de setmana tornem a la cursa del poble dels meus compis de la feina Sergi i Kike, Sant Andreu de la Barca.

Com podeu veure és la quarta edició i des de la primera (les he corregut totes) aquesta cursa em va captivar el cor. Molt bona organització, un munt de regals, botifarrada, un parking impressionant al costat de la sortida, dutxes,..., en fi, tot per fer d'aquesta cursa una festa, la festa de la tardor.
Des de l'any passat coincideix amb la del CorreBarri que m'han dit que també està força bé, inclús és millor per fer marca, però és el que deia a la publicació de la cursa de Poble Nou dels primers amors. Per mi, de moment no hi ha dubte alhora de fer l'elecció.

Incloc un detall de la seva web (link), perque veieu el munt de regals, premis o detalls que tenen:

Deu ni do, no?

La cursa no és per fer marca, com a mínim per a mi. Com podeu veure a les dues imatges del recorregut són dues voltes a un recorregut on la part de sota és la que està més propera al Llobregat i per tant el poble fa baixada cap aquesta part. Donades les anades i vingudes del recorregut, la cursa es converteix en pujadetes i baixadetes quasi constants.

A la web també publiquen el relleu, que sempre és d'agrair, i vist a la imatge tampoc sembla gaire, :), però us asseguro que una vegada ficat en matèria les pujades piquen i bastant.
Tot i així aniré a veure que surt, ja que a la segona edició vaig fer molt bona marca per aquella temporada i tinc la curiositat del que puc fer aquest any.

Per començar l'objectiu esportiu serà batre la marca de la prova (44'34'' del 2011) i, si em veig amb ritme, apropar-me a la meva millor marca (42'42''). 
L'objectiu personal com sempre serà gaudir de cada segon de la pre-cursa amb la companyia de l'amic Víctor, la cursa amb la companyia d'un munt de bojos que compartim aquesta passió i la post-cursa amb l'entrepà de botifarra, la festa del running i les cervesetes que fem amb l'amic Sergi que, com sempre, s'aproparà a l'arribada.

Aquesta es la meva història en números de la cursa:

L'any passat seguia amb una galipàndria important i ho vaig passar fatal

Per problemes logístics no he pogut entrenar gaire durant la setmana, tot i així, us poso el que he fet:

• Diumenge, aprofitant que la cursa va ser dissabte i que sabia que no podria entrenar gaire més, vaig fer una tirada per la tarda/nit de 10kms clavats, a 4'53''km. Em van deixar el cos de conya.
• Dijous, esgarrapant moments al destí, pel matí vaig a anar al gym a fer 2000m de croll sense aturar-me (tenia ganes d'esport i portava ja la "depre" a sobre per no poder fer res) i per la tarda, amb el mestre i amic Nico a l'entrenament amb el CNS. Escalfament, tècnica i 5 sèries de 1000m amb canvis de ritmes segons la sèrie. Em vaig moure entre els 4'10'' i els 3'47'' segons la quantitat de part suau o forta que contenia la sèrie. Quan vaig acabar, com sempre, MORT!!, però feliç.
• Advertiment!!: Encara que sempre dic que acabo mort als entrenaments amb el CNS, els faig amb pulsòmetre i controlant el tema (arribo a màxims de 172 pulsacions). Us ho recomano per quan l'entrenament és d'intensitat forta. Per que sí, estamos locos però no del tot, :).
• Avui dissabte, volia fer alguna cosa, però tinc els isquios una mica carregats per la "currada" del dijous i he preferit descansar per demà tenir-los en forma. He de preguntar al Nico si, en aquestes condicions, és millor fer els 20' a ritme suau per preparar la cursa o descansar.

Per finalitzar la prèvia, unes fotos de l'any passat que he trobat avui mateix a la web  (link) de la cursa, que tot sigui dit, també està molt bé tant per la informació que dona com per l'estructura de la pàgina (aiii, que se m'escapa la vena informàtica, jeje).

Els moments previs a la sortida amb l'amic Víctor.

Primera pujadeta, només sortir

Baixar per pujar, sí, "locos de remate".
Aquest gir sempre el recordaré, per que malauradament aquí es va fotre una nata impressionant una noia que anava darrera meu, crec que a la segona edició. Teniu sempre cura d'aquestes bandes blanques si el terra és moll.

Cara de galipàndria, :S

Arribada, sensacions, sensacions, sensacions,...., :)

En fi, no m'enrotllo més, demà cursa a les 9:30h i sense galipàndria. A sac des del primer moment i a veure que tal surt.

Fins demà!!

Ahhh!!!, moltes gràcies al diari Ara i a Atletisme.cat que m'han linkat a les seves webs gràcies al meu amic Pere. És tot un orgull de debò. 

Cursa Lluís Companys 2013

Holaaaa!!

La cursa Lluís Companys 2013 ja la tenim al sac i com us vaig dir ahir l'he gaudit fins la darrera gota i per més d'un motiu. Ara els anirem veient.

Per començar, agrair als meus pares que s'hagin quedat amb els nens pel matí. Còrrer en dissabte sempre te aquest handicap però ells no m'han fallat a cap d'aquestes curses "dissabteres".

La cursa era força tard (10:30h) i això unit a que ahir no vaig poder comprar pa m'ha trencat la rutina d'esmorzar (un bon tros de pa obert per la meitat amb mantega i melmelada de maduixa tot plegat a la foscor de la matinada). I us preguntareu, que collons diu aquest!!, res, res, coses meves, sense les rutines rutinàries estic perdut, ;p

En fi, que només per això la veueta ja s'ha despertat i em feia companyia. Maleïda!!!!!

Arribo a Montjuïc, cometo una infracció bastant heavy a 20m d'un poli, aconsegueixo aparcar i ja em trobo al Pere.  Pugem plegats cap el sidral. Al cap d'una estona arriben l'Eduard, el Víctor, la reportera fotogràfica (Eva), el David i el Constan (ves?, como era todo bajada). Petem la xerrada una estona, els deixo per anar a escalfar i uuooppppssss!!, quina molèstia més empipadora al turmell dret, collons!!!, veueta a escena. La faig callar dient-li que això no és res, només fredor al peu.

Em poso amb el Pere a la sortida recordant vells temps i apa, sortida en pujada però amb ritme fort. Anava a per marca de cursa, no podia fallar.

Primer km de conya (el tormell ja no feia la guitza), entro a l'Estadi amb les sensacions que sempre em provoca el moment i al sortir veig al Víctor, al Pere i al Constan (ens animem mútuament, sempre és una empenta extra). Penso que el David el tinc més a prop. 

Segueixo a ritme fort, saludo a la "reportera",

La "pose" per la foto ja l'havia fet, :)

aprofito la baixada per donar més canya i arribo a la rampa final amb curiositat. L'enganxo amb força, l'empalmo amb la pujada inicial (recordeu que eren dues voltes) i acabo més fresc del que em pensava, vinga!!, a donar-ho tot fins la rampa final...

Abans d'arribar a ella, a la sortida de l'Estadi en David em torna a fotre un crit com el de Poble Nou i el saludo aixecant el dit, tot OK (m'ha pillat a un revolt i no podia fer res més, jeje). Jo ja feia estona que m'havia enganxat a dos paios més grans que jo (ja no fotien els 50), però menuts menuts de tamany i que portaven un ritme molt bo que m'anava de conya, quin parell de cracks!!. 

Nova salutació a la reportera...

El de vermell del davant és un dels dos que deia.

I ara sí rampa final amb la idea de no baixar gaire el ritme. Gràcies als entrenaments amb en Nico he descobert nous límits al patiment i sé que puc forçar una mica més sempre. Per tant, a sac amb la rampa final, avanço als meus menuts companys, pentinar-se per la foto (a veure si la pengen aviat) i arribada!!

Marca esmicolada, dels 35'03'' de fa un any, als 33'22'' d'avui. Feliç!!

Segueixo pensant que de 8kms res de res. Compto com si fossin 7'5km, tot i que avui no ho he pogut comprovar de nou per que al principi el GPS ha trigat en connectar-se uns metres.

A final, trobo a la reportera i esperem que vagin arribant els amics a 10m de l'arribada per anar animant-los pels aquests darrers metres. El David, l'Eduard, el Víctor, el Constan i el Pere. De conya!!

I es que per sobre de les marques, qui arriba primer, qui segon, ..... sempre estan els amics que comparteixen amb tu aquesta afició... 

Llàstima que el Pere ha marxat, :(

Al costat d'ells, abraçant-los tots plens de suor, compartint els detalls de la cursa, animant-los, felicitant-los, fent conya, ... és quan un pot gaudir d'una cursa com aquesta.

Tot això forma part de l'esperit de còrrer i és una de les coses que vull compartir cursa rera cursa amb vosaltres.

Per cert, un altre amic:

L'Arcadi Alibés, un altre crack de tot això i que sempre el veiem a quasi totes les curses.

Propera cursa, la setmana que bé, a cal Sergi, Sant Andreu de la Barca. Cursa que tampoc aniré sota la pressió de fer marca personal per que és una mica fotuda pel tema, però sempre pel repte de millorar la marca de l'any passat.

Fins la propera.

Una abraçada!!! i un agraïment especial a Eva la reportera, segur que també ha gaudit veient a tants homes fornits i suats.

NOTA: Penjaran més fotos, les aniré posant.