Cursa de Sant Andreu feta!!, i per on començar la "crònica"??, pel final?, com una peli d'aquestes que van al revés i en les que acabes del tot enredat i no saps com ha anat la cosa, o, pel principi?, deixant la intriga de com ha anat pel final de la peli...., dilema?!, no, potser pecant de clàssic, ho farem cronològicament, tot i que tingui moltes ganes de fer-ho pel final, :)
Arribo a Sant Andreu i les fletxetes penjades a cada revolt i que et van guiant cap el parking gegantí, em recorden lo ben organitzada que està aquesta cursa. Ràpidament em trobo al Víctor i estem d'acord en que fa un dia fantàstic per còrrer, una mica de fresca amb Sol i gens d'humitat. Estiraments i escalfament, em trobo bé i no vull descuidar cap detall.
 |
| Ja escalfats i concentrant-nos |
Ja camí de la sortida també em trobo al crack del Running ASME, al Dani, pensava que feia CorreBarri, xerrem, preparats, batucada i sortida!!.
He sortit a tota castanya, baixadeta i primera pujada, de sobte em fixo i estic enganxant al Dani, no pot ser!! (ell va a 39's o 38's), aiii, que m'estic suïcidant Arribo al primer km i 3'52'', ¿?, vaig massa ràpid?, segur, però em trobo bé. Tot i així, intento control·lar el ritme, les pujades fortes que vindran em poden deixar KO.
Segon km, 7'50'' (segueixo per sota de 4' per km). I, cosa inèdita, la veueta es posa de la meva part...
És possible?, pot ser el dia?...passo, no vull pensar, vaig per feina. Segueixo, saludo al Víctor, a Sant Andreu et creues moltes vegades amb la resta de la gent, primer amb les que van davant (com anava el primer, ufff!!!!) i després amb els que van darrera.
Pujades, baixades. Ostres!!, ha vingut al Kike, ànims!!, com sempre molt importants.
A la mitja per quilòmetre que em dona el GPS m'havia decidit a no fotre-li ni cas. Per tant he ficat la pantalla del crono normal, el mirava a cada punt quilomètric de la cursa i, important, en comptes de fer càlculs sobre el que guanyava sobre els 4'30'' per km, anava fent càlculs de lo poc que anava perdent sobre els 4'00'' per km. Collons!!, a cada control de temps anava bé.
Pujada final de la primera volta, 5km i 20'37'', aahhhhh, de conyaaaa.... tros de ritme a la primera meitat!!!
Torno a rebre ànims del Kike, li dic que ja vaig petat, però en el fons, tot i l'exigència del ritme, anava força bé.
Em buido l'aigua per sobre, bec una mica, això em relaxa, però llenço l'ampolla buida (mai m'agrada fer-ho, però anava per feina) i torno a ficar el ritme de creuer, no vull que la situació em foti enlaire la cursa.
Segona volta, repetim. Ja aquí trobo una bona referència, una noia menudeta (que al final ha estat la tercera) i que portava un ritme molt interessant. Em decideixo no perdre-la de vista (la tinc a uns 20m i no l'enganxo, no importa, mentre la tingui allà, no importa enganxar-la).
Arribo al km9, la noia menudeta segueix a 20m i, OSTRES!!, més o menys 38', merda, merda, que puc fotre marcaaaaaaa personaaaal. Ràpid, aprofitant la baixada de la marca del km9, faig càlculs, la veueta m'ajuda a fer-los. Joan, ho has de fotre molt malament per cagar-la. Es a dir, darrer km, per sota de 4'42'' i marca, tant fàcil i tant complicat de vegades.
Em llenço a per la marca en picat, esperonat pel desig de fer-la, per la veueta, pels entrenaments,... Bracejo (donar cera, polir cera, donar cera, polir cera, pintar tanca amuuuunt avaaaaall,....). M'espera la rampa final, és igual, la marca és meva, tant se me'n fot la pujada, me la menjaré. Saludo a la batucada, recta final, gir cap a meta, ánims del Kike, sprint final....... joder!!, que m'emocionoooo.......................
Arribada!!, ho he fet, aixeco els braços, mare meva, quin sentiment més bèstia. 42'15'', he esmicolat la marca personal. Els 42'42'' ja són història.
 |
| Sense paraules, ho heu de provar!! |
Estic eufòric, giro cua, vaig a saludar al Kike i a esperar al Víctor mentre em foto l'entrepà de botifarra. Li dic lo de la marca, arriba el Sergi i també li dic lo de la marca, soc com un nen petit que vol ensenyar a tothom el seu nou ninot dels Lego. S'apropa el Dani, li dic lo de la marca, jeje... (ell ha fet els seus 39's, brutal).
Arriba el Víctor a la recta final, tots quatre l'animem com bojos, que bonic!!, tot és rodó. Com m'agrada això.
El Víctor em felicita, m'ha emocionat molt el detall. Sol passar quan tens els sentiments tant disparats, però he mantingut les maneres, jeje.
M'acomiado del Dani i els que quedem anem a fer unes cerveses, això s'ha de celebrar.
Cursa rodona, planetes alineats, temps fantàstic, la veueta amb mi, organització de les millors......, marca personal aconseguida. Soc feliç!!
I com tota marca, a part de ser un número que segur que superem, és un moment, un moment inesborrable i aquest moment el vull compartir i, sobretot, dedicar a qui segur m'ha portat a aconseguir-ho, al meu entrenador i amic Nico. Nico va por ti amigo, muchas gracias.
I tot això ho he fet a aquesta cursa una mica trenca-cames, això vol dir que és superable a Sants o Sagrera.
Són possibles els 41'??, i tant que són possibles!!!
Sensacions, suor, emocions, esforç, sensacions, entrenaments, emocions, sacrificis, sensacions, fred, emocions, calor, sensacions,.... d'això va aquest món meravellós.
Fins la setmana que bé (10k a la cursa del Mediterrani de Castelldefels). Avui dormiré de conya i amb un somriure de ximple a la cara.
NOTA: Penjaran fotos segur, ja les posaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada