Cursa del Mediterrani 2013

Hola, entre suors provocats pel l'àcid acetil salicílic que m'he fotut fa una estona escric com ha anat la cursa d'aquest matí.

Ahir, com us deia a la prèvia, no ho tenia gens clar, però aquest matí m'he llevat més o menys catòlic, m'he fomut un ibuprofeno, rutina d'esmorzar amb el pa de fa dos dies (l'he pogut recuperar més o menys bé) i he anat a buscar al sensei Nico. 

Extraordinàriament hem anat molt d'hora per anar a buscar el pitrall (no el donaven on la cursa si no a un centre comercial proper) i assegurar el tema pàrquing que a aquesta cursa es complica bastant. Això m'ha permès gaudir d'una cosa que, amb el temps que fa que corro, encara no havia experimentat i és aquest ambient embrionari d'una cursa. M'ha agradat.

Ja posats en el tema, em fet un escalfament d'uns 2kms (amb 4 progressius inclosos) que m'han anat de conya per comprovar dues coses: la primera és que estava bé tot i el constipat, la segona és que fotia alguna cosa al temps que m'ha deixat després de l'escalfament suau suant a sac i que potser el patiríem a la cursa.

M'he dirigit al segon calaix ràpidament (la sortida és xunga i millor està al davant dins del calaix) i després d'una llarga espera, sortida!!

Sabia que m'havia de posar a la part dreta de la cursa per agafar bé el revolt i així ho he fet.

Aquí estava més pendent de no matar-me amb la vorera i poder anar avançant.

He començat a prop de la llebre de 40', però tenia molt clar que la seva cursa no era la meva. Així que he passat de la llebre i he centrat el focus de la meva atenció al Tony (havia sortit una mica pel davant meu) i anar a per ell. El seu ritme em servia per fer una cursa digne, per que no les tenia totes amb mi. 

L'he agafat al primer quilòmetre, que per cert he passat a 4'02'' (massa fort per com, en el fons, sabia que estava), i amb ell he anat fins just la meitat de la cursa. Aquests primers quilòmetres anava sumant a la meva mitja per quilòmetre però no em capficava. Al km5, 21'34'' (4'18'' el km), ok, no marca total, però bon parcial.

La veueta no deia res, crec que la tenia mig adormida o alguna cosa pitjor pel tractament del dia anterior.

Total, he seguit al mateix ritme i ja m'he acomiadat del meu amic Tony. Com li he recordat ell te una altra fita més important al desembre amb la marató de Castelló. Les marques als 10k ja arribaran.

A la segona part de la cursa, no he pogut agafar cap referència com sempre intento fer, per que o avançava o m'avançaven. Així que he continuat al ritme que portava...

El Nico anava bastant per davant. Aquí us poso una foto per veure com viu aquest crack les curses. Buidant-se a cada pas i amb una tècnica que tant de bo un dia aconsegueixi imitar com a mínim a la meitat...

Mega-crack!!!!

Així, he anat tirant fins el final. Al darrer pont m'he trobat amb un que anava remugant pel pont, jeje, li he dit "tranqui que és el darrer", i m'ha dit, "no per mi", m'he girat a mirar-li el pitrall..., vermell, feia la mitja, "ui, és veritat, encara et queden dos més, ánims!!", "vinga, ánims!!". M'encanten aquestes xerrades amb altres corredors anònims. Tots tenim la mateixa estima per aquest esport i tots ens animem. Abans de rivals som companys.

Recta final, revolt i arribada!!, 43'12'', bon temps, no es podia demanar més.

Segons he sentit després al Carles Castillejos (una bèstia) i al Nacho Cáceres (una altra bèstia i guanyador de la cursa), no era un bon dia per còrrer amb una humitat per sobre del 90% (el que us deia al principi, d'alguna cosa passava al temps). I si ho deien ells, jo no els hi negaré pas.

De fet, només creuar la meta, m'he fomut dues ampolles d'aigua (la que m'han donat i una que he recollit del terra) i un Powerade d'un glop.

Com a part positiva de la cursa em quedo amb: 

• he aconseguit una cosa que feia molt de temps que no aconseguia i es quasi clavar els dos parcials. Només m'he desviat de 4 segons.
• he aconseguit esmicolar la marca de l'any passat (tot i la galipàndria, era fàcil)
• per la galipàndria que portava, no haver entrenat i no haver dormit gaire bé, he fet un bon temps. No ho he calculat, però deu estar entre la cinquena o sisena millor marca (un dia me les he de posar per ordre, mai ho he fet).

Bé, us deixo fins la propera, que encara no tinc decidit si serà la setmana que bé.

Una abraçada!!!