Cursa Lluís Companys 2013

Holaaaa!!

La cursa Lluís Companys 2013 ja la tenim al sac i com us vaig dir ahir l'he gaudit fins la darrera gota i per més d'un motiu. Ara els anirem veient.

Per començar, agrair als meus pares que s'hagin quedat amb els nens pel matí. Còrrer en dissabte sempre te aquest handicap però ells no m'han fallat a cap d'aquestes curses "dissabteres".

La cursa era força tard (10:30h) i això unit a que ahir no vaig poder comprar pa m'ha trencat la rutina d'esmorzar (un bon tros de pa obert per la meitat amb mantega i melmelada de maduixa tot plegat a la foscor de la matinada). I us preguntareu, que collons diu aquest!!, res, res, coses meves, sense les rutines rutinàries estic perdut, ;p

En fi, que només per això la veueta ja s'ha despertat i em feia companyia. Maleïda!!!!!

Arribo a Montjuïc, cometo una infracció bastant heavy a 20m d'un poli, aconsegueixo aparcar i ja em trobo al Pere.  Pugem plegats cap el sidral. Al cap d'una estona arriben l'Eduard, el Víctor, la reportera fotogràfica (Eva), el David i el Constan (ves?, como era todo bajada). Petem la xerrada una estona, els deixo per anar a escalfar i uuooppppssss!!, quina molèstia més empipadora al turmell dret, collons!!!, veueta a escena. La faig callar dient-li que això no és res, només fredor al peu.

Em poso amb el Pere a la sortida recordant vells temps i apa, sortida en pujada però amb ritme fort. Anava a per marca de cursa, no podia fallar.

Primer km de conya (el tormell ja no feia la guitza), entro a l'Estadi amb les sensacions que sempre em provoca el moment i al sortir veig al Víctor, al Pere i al Constan (ens animem mútuament, sempre és una empenta extra). Penso que el David el tinc més a prop. 

Segueixo a ritme fort, saludo a la "reportera",

La "pose" per la foto ja l'havia fet, :)

aprofito la baixada per donar més canya i arribo a la rampa final amb curiositat. L'enganxo amb força, l'empalmo amb la pujada inicial (recordeu que eren dues voltes) i acabo més fresc del que em pensava, vinga!!, a donar-ho tot fins la rampa final...

Abans d'arribar a ella, a la sortida de l'Estadi en David em torna a fotre un crit com el de Poble Nou i el saludo aixecant el dit, tot OK (m'ha pillat a un revolt i no podia fer res més, jeje). Jo ja feia estona que m'havia enganxat a dos paios més grans que jo (ja no fotien els 50), però menuts menuts de tamany i que portaven un ritme molt bo que m'anava de conya, quin parell de cracks!!. 

Nova salutació a la reportera...

El de vermell del davant és un dels dos que deia.

I ara sí rampa final amb la idea de no baixar gaire el ritme. Gràcies als entrenaments amb en Nico he descobert nous límits al patiment i sé que puc forçar una mica més sempre. Per tant, a sac amb la rampa final, avanço als meus menuts companys, pentinar-se per la foto (a veure si la pengen aviat) i arribada!!

Marca esmicolada, dels 35'03'' de fa un any, als 33'22'' d'avui. Feliç!!

Segueixo pensant que de 8kms res de res. Compto com si fossin 7'5km, tot i que avui no ho he pogut comprovar de nou per que al principi el GPS ha trigat en connectar-se uns metres.

A final, trobo a la reportera i esperem que vagin arribant els amics a 10m de l'arribada per anar animant-los pels aquests darrers metres. El David, l'Eduard, el Víctor, el Constan i el Pere. De conya!!

I es que per sobre de les marques, qui arriba primer, qui segon, ..... sempre estan els amics que comparteixen amb tu aquesta afició... 

Llàstima que el Pere ha marxat, :(

Al costat d'ells, abraçant-los tots plens de suor, compartint els detalls de la cursa, animant-los, felicitant-los, fent conya, ... és quan un pot gaudir d'una cursa com aquesta.

Tot això forma part de l'esperit de còrrer i és una de les coses que vull compartir cursa rera cursa amb vosaltres.

Per cert, un altre amic:

L'Arcadi Alibés, un altre crack de tot això i que sempre el veiem a quasi totes les curses.

Propera cursa, la setmana que bé, a cal Sergi, Sant Andreu de la Barca. Cursa que tampoc aniré sota la pressió de fer marca personal per que és una mica fotuda pel tema, però sempre pel repte de millorar la marca de l'any passat.

Fins la propera.

Una abraçada!!! i un agraïment especial a Eva la reportera, segur que també ha gaudit veient a tants homes fornits i suats.

NOTA: Penjaran més fotos, les aniré posant.