Que és la Behobia?
- La Behobia és la més gran de les curses que faig
- La Behobia és un pintxo de bacallà gegant
- La Behobia són els tobogans camí de Lezo
- La Behobia és estar amb la meva germana, cunyat i els nebodets
- La Behobia és tot un poble al carrer animant
- La Behobia és la pujada al Gaintxurizketa
- La Behobia és tenir por de lesionar-te o refredar-se cada dia del darrer més
- La Behobia és dormir a un sofà
- La Behobia és córrer amb la samarreta de l'estelada
- La Behobia són els "chuletones" post-cursa que fa el meu cunyat
- La Behobia és sentir com t'animen pel teu nom desenes vegades
- La Behobia és el "desert" interminable del port de Pasaia
- La Behobia és estar a la sortida amb la música a tota castanya, escoltar com l'speaker diu que hi ha més de 3000 catalans, posar un tema en català i sentir-te més que orgullós del que soc
- La Behobia és trobar-te en el viatge d'anada (cotxe o tren) altres runners enamorats d'aquesta cursa
- La Behobia és la pujada de Miracruz
- La Behobia és escoltar en plena cursa "Visca Catalunya" o "Visca la terra lliure" unes quantes vegades
- La Behobia és sentir que alguna cosa gran està passant i tu ets al ben mig
- La Behobia és veure corredors a totes les curses d'aquí amb samarretes d'alguna edició
- La Behobia és córrer sota una pluja bestial i anar per sobre de rius d'aigua
- La Behobia és obrir les inscripcions 7 mesos abans i al primer minut estar els servidors penjats per la penya que s'apunta
- La Behobia és còrrer el darrer quilòmetre i sentir-te el fugat l'etapa reina de muntanya del Tour atapeïda de gent animant-te
- La Behobia és pagar 38€ per una inscripció i no donar-li importància
- La Behobia és dura
- La Behobia és, amb calor, més que molt dura
- La Behobia és llegir tota la informació de la seva web una vegada i una altra, tot emocionat
- La Behobia és sortir de pintxos per San Sebastián
- La Behobia és veure un fotimer de vegades un vídeo cutre del recorregut, però que t'acaba enganxant i el trobes a faltar aquest any
- La Behobia és acabar-la i esperar que passi un any ràpid per fer-la de nou
- La Behobia és veure el reportatge de la cursa per la tarda a alguna de les ETB
- La Behobia és veure el temps que farà al País Basc tots els dies de la darrera setmana
- La Behobia és més que una cursa, és el resum elevant a l'enèsima potència de tot el que se sent per aquest esport.
- En definitiva, la Behobia és tant gran que em quedo curt intentant-la definir. La Behobia s'ha de viure.
En fi, en aquests casos és quan un necessitaria més formació de lletres per intentar apropar-vos el que és i el que significa la Behobia per mi.
Aquest és el quart any consecutiu que la faré i tot gràcies al que el primer any em va convèncer el meu amic Pere i la vàrem fer plegats, bé plegats, plegats fins que em va fotre una passada als tobogans de Lezo i ja no el vaig poder enganxar. :)
 |
| Amb el Pere a la "Sociedad" del meu cunyat (al fons) després de la cursa del primer any (2010) |
És una llàstima que no ha pogut anar a cap més, ja li vaig recordant, ja...
 |
| Pere, això et vas perdre el segon any (2011) |
Pere ja saps que t'he trobat a faltar a les que no has pogut anar i et trobaré a faltar a aquesta edició també. Tot i així, vaig amb altra companyia, l'amic Albert (un crack que em fa fer de llebre a la darrera marató) i l'amic Jose (ja no cal que us el presenti) que ens porta però no la correrà.
El recorregut és el mateix de sempre:
 |
| Impressionant!! |
Per sort, tot i que vaig sentir que volien canviar-lo per no passar per Lezo, finalment l'han deixat igual. Millor!!
Des de la sortida fins a Irún el recorregut convida a córrer (si pots anar esquivant a la penya), però calma, una sortida forta et pot cardar la cursa sencera,parlo per l'experiència del segon any. Aquella volta després del punt (b) és una pujadeta que ja et comença a anunciar el que ve. Al final de la pujada saludo a la meva germana i nebodets, i comença tot un seguit de pujades i baixades que et deixen "preparat" pel Gaintxurizketa. No massa desnivell, però molt llarg i psicològic (veus el final i penses, "ostres el que em queda" en tot moment), en acabar baixades i pujades fins a Lezo. I arribada a, com diu el gràfic molt encertadament, el desert del port de Pasaia. Tot un trajecte que no s'acaba mai on la veueta et destrossa. Quan surt, et trobes la pujada terrible a Miracruz, per sort, et puja la gent. Quan arribes a dalt de la pujada la Behobia s'ha acabat, ja tot és baixada (hi ha una petita pujada, però ja no és res) fins a l'arribada.
El que passa, és que plogui o faci sol no hi ha ni un metre on no hi hagi penya animant. És brutal!!, i això ajuda moltíssim a anar empassant metre rere metre.
Fins ara el meu historial és:
Des de la sortida fins a Irún el recorregut convida a córrer (si pots anar esquivant a la penya), però calma, una sortida forta et pot cardar la cursa sencera,parlo per l'experiència del segon any. Aquella volta després del punt (b) és una pujadeta que ja et comença a anunciar el que ve. Al final de la pujada saludo a la meva germana i nebodets, i comença tot un seguit de pujades i baixades que et deixen "preparat" pel Gaintxurizketa. No massa desnivell, però molt llarg i psicològic (veus el final i penses, "ostres el que em queda" en tot moment), en acabar baixades i pujades fins a Lezo. I arribada a, com diu el gràfic molt encertadament, el desert del port de Pasaia. Tot un trajecte que no s'acaba mai on la veueta et destrossa. Quan surt, et trobes la pujada terrible a Miracruz, per sort, et puja la gent. Quan arribes a dalt de la pujada la Behobia s'ha acabat, ja tot és baixada (hi ha una petita pujada, però ja no és res) fins a l'arribada.
El que passa, és que plogui o faci sol no hi ha ni un metre on no hi hagi penya animant. És brutal!!, i això ajuda moltíssim a anar empassant metre rere metre.
Fins ara el meu historial és:
El primer any no anava preparat, estava refredat i mig lesionat. El segon any va fotre una calda espaterrant (més de 300 atesos i 4 persones a l'uci) i la vaig cagar per sortir massa ràpid. Per fi, el tercer any, anava en plena forma i, tot i que ens va caure el cel a sobre, vaig poder fer una bona marca, en part gràcies a sortir amb el JoseMagic i controlar-me els primers quilòmetres. Aquest any, la idea és baixar aquesta marca, però no sé com respondrà el meu cos, molt més entrenat, a una llarga distància. Com a repte em posaria els 1h30m. Ja veurem (el meu excel predictor de marca em dona moltes possibilitats, hehe).
Com ja sabeu, vinc eufòric per la meva marca del diumenge passat però això no ha estat excusa per plantejar-me els següents entrenaments aquesta setmana:
Com ja sabeu, vinc eufòric per la meva marca del diumenge passat però això no ha estat excusa per plantejar-me els següents entrenaments aquesta setmana:
- Dilluns: Musculació de cames amb part superior als descansos. També abdominals.
- Dimarts: Sortida de 15km a 4'51'' (més forta del que volia) amb entrenament d'un nou gel. Em va anar de conya, proba del gel superada.
- Dijous (demà): Tinc pensat fer 2000m a piscina. Per la tarda entrenament amb el club, on hi ha planificades 3 sèries de 10x100m i 1x1000m que no penso fer forts per la por a lesionar-me. Finalment només vaig fer 1000m a la piscina pel matí i no vaig poder anar a l'entrenament del club, estava fet caldo, encara que la raó principal és que volia estar el darrer dia amb la família.
- Dissabte: Pujada i baixada suaus al Gaintxurizketa.
En fi, que estic super emocionat i motivat per tot el que m'espera el cap de setmana.
Això és la Behobia, l'heu de córrer.
Fins el dilluns ja que el diumenge estaré de viatge i no podrè dir-vos com ha anat.
Una abraçada.
NOTA: Penjaré més fotos i potser algun vídeo a aquest post.
Això és la Behobia, l'heu de córrer.
Fins el dilluns ja que el diumenge estaré de viatge i no podrè dir-vos com ha anat.
Una abraçada.
NOTA: Penjaré més fotos i potser algun vídeo a aquest post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada