Ja ha passat quasi un dia però les emocions encara són importants, tot i que com veureu al final tindran un matís. Us preguntareu, que diu aquest?, i es que, com sempre, començo escrivint més amb el cor que amb el cap i els dits, i de forma atropellada.
Anem a pams.
Com us deia, ahir arribava a la cursa fins i tot amb tiretes per l'entrenament de dijous al club. Per tant no les tenia totes amb mi, tot i que el famós "predictor de marca", crec recordar que em donava un 80% de possibilitats. A més a més les curses per la tarda no m'acostumen a anar gaire bé, tret d'alguna excepció (Nocturna de l'Hospitalet de la temporada passada), més que res perquè no tinc rutina prèvia de res i sempre arribo mig descol·locat al tema.
Ahir no va ser pas diferent, surto de casa a les 18:20 i baixo a la cursa amb els meus pares. Fins i tot això era una novetat, ja que ha estat la primera cursa que vaig a la sortida a peu des de casa. Havia demanat al meu pare que vingués, si podia, per poder treure'm la roba en el darrer moment, ja que la rasca era bastant important. I ell es va presentar amb la seva motxilla amb el kit de supervivència i a més a més la meva mare també venia, hehe, són més monos.
 |
| Foto prèvia dels runners |
Mentre mirem la cursa venen el Víctor i l'Eva que venia a veure'ns.
Acaba la cursa i ens apropem a la sortida, on trobo al Julio (un bon amic d'aquí Vilanova). Em diu que mentre pugui em seguirà amb la seva bici pel recorregut. De conya!!, segur que em va perfecte.
Fora una mica de roba, a escalfar amb el Víctor i a investigar un lloc que creia que seria problemàtic (el pont sobre la riera). No es pot deixar res a l'atzar, hehe...
Ens acomiadem dels coneguts i ens fiquem ràpidament a la sortida, perquè ja sabia que els primers metres serien un embut complicat.
Allà ens trobem a l'Eduard i jo també saludo al Gerard, un conegut d'aquí que seria protagonista més tard de la història d'avui.
Ens desitgem, tots plegats, sort i sortida... caòtica:
 |
| Trobeu en Wally? |
 |
| Adjunto de nou el recorregut, perquè avui forma part de la història com ara veureu. |
Com veieu al recorregut te forma de T, doncs el Julio tal com m'havia dit ja me'l trobo al pal de la T de la dreta i ja m'acompanyaria tota la part de dalt de la T, anades, tornades i a les dues voltes. Gràcies Julio!!!!
El meus pares i l'Eva es van posar a la intersecció dels pals de la T i per tant em van veure passar i animar un munt de vegades. Un total de sis vegades que em donaven l'extra d'energia que em calia i que em caldria quan les forces ja s'acabaven.
Segueixo, torno per la part de dalt de la T i ja m'he adonat que no estan els quilòmetres marcats (o jo no els veig). Decideixo mirar el crono, UOOPPPSSSS!!, està aturat!!, o li han donat un cop i me l'han parat o jo he polsat dues vegades al començar. Així doncs la seva cursa comença a punt d'arribar a la intersecció superior i la meva cursa es transformava en una cursa sense referències. No decideixo que això em tregui la concentració, la veueta treu el cap i comença a fer de les seves. De moment no l'escolto. Solució pel tema del crono, seguir a tota castanya.
El Julio em seguia animant, "Venga Joan", "Crack!!".
Primera volta, passo per sota de l'arc a 20'34'' i calculo un pas de 20'30'' com a molt. Veueta, "Adéu marca del Jose". Durant uns metres, tinc aquesta lluita amb la veueta, i al final, lliure, soc lliure, és igual la marca del Jose, és un tros de marca que no puc assolir, la meva marca són 42'10'' i la meva fita baixar de 42'', no hi ha més. No us imagineu quin moment d'alliberació. La veueta està d'acord amb mi i em comença a esperonar.
Intersecció per anar cap a la dreta de la T i sento, "Vinga Gerard", just darrera meu. Collons!!, però aquest home m'havia dit que anava a 45' i que intentava seguir-me i el tinc a tocar. Total que m'enganxa, el torno a saludar, m'anima i seguim a tota a castanya. Això em vindrà de conya, penso.
Arribats a la intersecció de la T per la part de dalt arribo a l'alçada del Jose i la Judith (la parella que van venir amb el Nico i amb mi a la Mercè). OSTRES!!!, la Judith com vaaaaa!!!. L'avanço a dures penes, l'animo, m'animen, i au, seguim...
El Gerard em comença a agafar uns metres a la part de dalt de la part de l'esquerra de la T. No puc seguir les seves gegantines passes (és una mica més alt que jo), però és torna una bona referència.
Veig a dos del club al grup capdavanter, quines màquines!!
El Julio, em canta temps i m'anima de tornada de la pota esquerra de la T (perdoneu que sigui pesat amb la T dels pebrots, però es que no tenia referències). "Venga 36', ya no queda nada, ya lo tienes".
Arribo a la intersecció, ja només queda arribar fina el final de port i la tornada. Saludo als pares i l'Eva, com puc, vaig al límit, però decideixo fer el darrer esforç, pujo el ritme i despenjo a un que el tenia de company des de feia una estona.
Veig el crono d'arribada, quasi 37', ostres, vaig molt bé. Arribo al final, del port, giro, recta final, vaig fet caldo i merda, m'està a punt de venir la tos, aiiiii, començo a respirar a fondo i penso en els meus nens. Em tranquil·litzo. Pujo la marxa, aquella marxa que els runners tenim per les grans ocasions, aquella marxa que no se sap d'on surt, la gent m'anima, ho estic passant malament, ho veuen, però no queda res.
Arribada!!, no miro el temps de l'arc, no sé quan marcava, aixeco els braços soc feliç.
Només creuar em rep el Julio, ha deixat la bici tirada, s'ha saltat tots els controls i ens fem una abraçada. Li dic que vagi a per la bici que encara se la fotran. Estic mig mort.
Uns metres més enllà, el pare ja remenant dins el kit de supervivència per treure la tovallola i l'Eva em saluden.
Got de caldo, pinxo de botifarra, em començo a revifar. No sé si pel tema o per la cremada que em foto als dits pel caldo. Està bullint, perfecte!!
El pare ja m'ha abrigat, posant-me per sobre la tovallola, em va de conya, com sempre.
Arriba el Víctor, l'Eva, arribem on és la mare, el Julio marxa,.......... cursa rodona. Estic de conya, segur que he fet un tros de marca i m'he alliberat de la pressió de la marca del Jose. Per fi ho he entès, és la seva marca, no la meva. Estic super content per ell, se la mereix perquè s'ho curra i jo seguiré treballant però per batre les meves marques, no la dels altres. La veueta està orgullosa de mi.La meva marca, uns 41'06'' tant impressionants com supeditats al matís que deia al principi. Matis perquè crec, com molts, que la cursa no feia els 10kms de rigor. No sé quan feia, uns diuen 100m menys, altres 250m,..., el que és cert, sense anar més lluny, es que la rotonda de la part esquerra de la T no la vàrem fer cap de les dues voltes. Això ja és una bona queixalada.
En fi, em guardo la marca entre cometes i la deixem per superar-la a Sagrera sense matisos.
Arribats aquí, toca agrair als meus pares i a l'Eva pels ànims i el suport logístic, :).
Un agraïment molt, molt i molt especial al Julio. M'agradaria que fos conscient que portar-lo tanta estona al meu costat ha estat una força increïble per mi. Quan les cames fallaven, quan el cap fallava, ell estava allà, sempre a la meva esquerra, respectant el meu esforç i animant just als moments necessaris. Gràcies Julio, com et vaig dir et dec unes cervesetes.
Felicitar al Víctor i l'Eduard, per la marca, amb retallada o no, és molt bona. A la Judith pel tros de marca descomunal (ha entrat molts pocs segons després que jo) i sent la tercera dona de la general. Al Joel i al Joan del club, cinquè i sisè classificats respectivament (Joan primer de la categoria), com deia, uns cracks brutals!!
I per últim toca dedicar la marca a una de les persones més importants de la meva vida, al meu fill gran que el divendres feia 9 anys.
Felicitats Pol !!!, aquesta va per tu, t'estimo!!
Fins la propera amics i amigues.
Quina és la propera?, hehe, Sagrera el dia 15, el repte m'espera.
Una abraçada!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada