Cursa Mulla't i Corre (10k a Montmelò), al loro que no estamos tan mal!!!

Hola amics!!

I és veritat, si soc capaç d'haver fet aquest temps sense donar el 100%, vol dir que a les meves cames i, més important, al meu cap, encara queda benzina. Aiii, com moltes vegades començo la casa per la taulada, anem a pams!!. :)

El diumenge passat va tocar fer la cursa Mulla't i Corre per l'esclerosi múltiple, cursa 100% solidària.

No tenia pensat fer-la però Núria, la meva companya a la darrera Behobia, venia a fer-la. Així que no m'ho vaig pensar gaire. A més a més és una cursa que és fa al circuit de Montmeló i té aquest encant afegit.
El circuit dista molt de ser pla i si el veiem com tres lletres CAT, la part de dalt de les lletres està molt més a munt que la part de sota, per tant tenim un bon reguitzell de pujades i baixades.

Es a dir, sortim baixant per la T, després pla fins que arribem a la C, la pugem, la baixem, pugem l'A, la baixem i per últim pugem la T. Això dues vegades i al final baixem de nou la T fins arribar a la mateixa Meta dels cotxes/motos/...

Tocava llevar-se a les 6:30, rutina i cap al circuit.

Només arribar ja em trobo amb els companys. Agafo pitrall, samarreta i fem la foto de rigor prèvia abans de deixar la bossa al guardaroba.

El Victor, jo mateix, la Núria, el Carles i el meu tete Jose.

Feta la foto, deixo la bossa i anem pujant cap a la sortida. Els que no l'han fet mai van al·lucinant amb els detalls del circuit: pianos, grades, escapatòries, parets amb "protecció", trossos de goma cremada,...... Jo tot i que era la meva quarta cursa aquí, també segueixo flipant amb aquests detallets.

Faig una mica d'escalfament, ens situem a una zona mitjana per la sortida, ens desitgem sort i pam, SORTIDA!!

Ràpidament m'obro i vaig per la part de fora durant tota la baixada cap a la recta principal, per no ensopegar amb gent que va més lenta que jo. Realment vaig molt fort, o com a mínim molt fort després de tant de temps.
De seguida noto que algú em saluda. És un altre corredor de l'ASME!!
Anem xerrant una estona mentre passem el km1 a 3'49'', mare meva!!. Tampoc m'hi capfico per què ha estat fruit de la baixada. A la recta, ja sense baixada, continuem molt forts i penso que no vull aquest ritme o em mataré. Sense dir-nos res, el meu company segueix fort i jo baixo el ritme (tot i així mai perdre el contacte visual amb ell en tota la cursa)...
El km2 em marca un temps de pas molt poc per sobre dels 4'/km i això, amb un tros de la primera pujada, ja em dona una sensació del nivell que estic portant.
Segueixo el camí, tot recordant les pujades i les baixades...Agraeixo la baixada de la C i em foto un gran pinyo amb la pujada de l'A. Abans de començar havia estat parlant amb el Víctor si era més dura la pujada a l'A o la pujada a la T. Jo deia que la de la T, perquè la considero més psicològica tot i que ara penso que te raó ell i la pujada de l'A és criminal. La pujo al ritme que puc!!
Després de la pujada a l'A, la pujada a la T se'm fa més fàcil, tot i que deu n'hi do.
Primera volta aconseguida, agafo aigua i de nou a baixar cap a la recta principal. Camí d'ella es fan els 5kms i els passo a 20:47!!, Moooolt bé!!!, ni m'ho crec.
De sobte, quan passo per la catifa dels 5km, ........... PIII ...................................................., efectivament, sona el meu xip però no escolto cap més fins al cap d'uns segons. Estic sol!!, els que porto davant els tinc com a 30m i els que porto darrera, ho comprovo, estan doncs també a uns 30m... Passo per la tribuna principal tot solet, sentint-me una estrella de la F1.
No aconsegueixo enganxar als de davant i els de darrera no m'enganxen a mi. Aquesta situació durarà 2 quilòmetres, del km5 al km7 i poc. Just a la segona pujada a l'A m'enganxen els de darrera, ho agraeixo, ja estava fart de còrrer tot sol. Aquesta pujada encara se'm fa molt més dura per què, evidentment, ja vaig més just de forces. Tot i així intento fer-la dignament :)
S'acaba, baixo i vaig cap a la pujada de la T i uooopsss!!, avanço a una noia caminant, plorant i queixant-se a cada pas. Que dur és això!!! Li faig un "Vinga noia, ànims", quina pena.
En fi, arribo a dalt de la T i ja només toca baixar fins a l'arribada. 
Faig la baixada controlant bastant perquè no vull que m'agafin les meves històries, tot i així quan em queden uns 500m noto que em venen, nooooo!!. En aquest moment em concentro i penso, mentre vaig corrent, en un moment de pau, un moment ideal, un moment utòpic, ... funciona!!!, no m'agafen les meves arcades i fins i tot puc prémer l'accelerador pels darrers metres.
Arribo quasi esprintant a tota castanya!!, 43'43'', bufff, molt bon temps per mi a aquestes alçades.

Agafo les coses i com els membres dels equips de F1 vaig a veure les arribades dels altres...

Veig passar a l'Eduard (que no sabia que hi era aquí), tot seguit al Víctor. El Jose que ja havia passat (48'!!) s'incorpora a veure passar a la penya amb mi. Finalment passa la Núria que, tot i les lesions, fa una marca molt bona.

Super crack!!, Never walk alone!!

Tots hem fet bona cursa, ningú a pres mal, ha fet un dia fantàstic per còrrer,... Tots contents!!

Els meus numerets de la cursa:

Com es por veure, a la segona volta la baixada de ritme és notable i evident, però tant evident com que només perdo 8 posicions a la general, cosa que indica que tothom l'ha patida.






















I la comparativa amb altres edicions. No està pas malament:

Amb aquesta injecció de moral toca seguir entrenant per tornar a les meves marques de fa un any i mig. La idea és ara baixar una mica la quantitat d'entrenaments, per després, a l'estiu, pujar-los i poder començar la setena temporada en un estat òptim de forma.

Tot i que baixi el ritme m'apuntaré a alguna cursa per veure com vaig evolucionant i perquè aquest món de les curses enganxa moltíssim!!.

Propera cursa, Sant Boi el 10/05.

Ens veiem, una forta abraçada!!