Abans de res comentar que els esforços que ha fet l'organització han estat evidents i satisfactoris i si els mantenen ja em tenen de nou com a corredor de la seva cursa. La implantació del Xip per tothom i la megafonia avisant que la gent no es fiqués en mig i respectés com a mínim els corredors de xip grop, a la pujada de Passeig de Gràcia i gir cap a Aragó, un encert per treure's el barret.
Amb aquestes dues cosetes han convertit una cursa de 81.000 corredors en una festa per tots els gustos. Els que volen còrrer la poden còrrer i els que volen festa la poden fer.
Felicitats!!
La meva idea prèvia a la cursa era intentar baixar dels 50', però tampoc tenia cap repte al cap. De fet, ni vaig mirar quina era la meva millor marca i més quan just feia dos dies vaig tenir una punxada als isquios al final d'una sortida de 10kms que em tenia bastant preocupat. No podia ser, de nou una lesió!!.
Anem per la cursa!!
Arribo amb temps i per sorpresa aparco on cada any he aparcat quan he fet aquesta cursa. :). Em quedo una estona al cotxe mirant la riuada de gent que va baixant, veig de tot (com l'anunci de la tele) i em sento molt orgullós de pertànyer a aquesta família.
Quan considero que ja puc anar baixant em dirigeixo a la sortida, i sorpresa, em trobo al Jose amb la seva filla petita que també la correrà (quina crack!!!) i a la gent de l'ASME (per fi em podré fer una foto amb ells!!!!, em fa molta il·lusió).
.jpg)
Les dues trobades em donen un extra de motivació i començo a escalfar per veure com responen els Isquios....., cap notícia,.... bona notícia.
Toca anar al calaix i observo que el control d'accés a la zona de Xips grocs i als calaixos respectius és molt estricte. Molt bé!!
Ja dins del calaix em trobo al Jose R., i comentem plans i com afrontarem els quilòmetres i desnivells de la cursa (link):
Sortida!!, surto fort, just darrera de dos cracks de l'ASME, el Kike i el Dani. Ràpidament perdo de vista al Jose R., però sé que no deu estar lluny.
El primer quilòmetre el faig per sota dels 4'20'' i segueixo al costat dels cracks, cosa que em diu dos coses: primera, que per fi han solucionat el tema de la gent, tot i que sempre et trobes algú que s'ha colat i va fent el seu passeig, segona, que potser vaig massa fort, :)
Decideixo baixar el ritme i deixar anar als cracks, ja que soc conscient que no estic a la seva alçada. Tot a així al segon quilòmetre comprovo que he mantingut el ritme (de nou per sota de 4'20''/km).
Finalment al km3, just a Plaça Espanya, ja començo a estabilitzar el crono. Millor per què el que ve ara, és important. Abans de encetar la pujada passo pel punt de l'arribada de la Maratò de fa no res. Emoció!!!!!!!!
Acabem Maria Cristina i comença la primera rampa, la vaig pujant a ritme però no és gens ràpid. La gent va caient com a mosques.
Arribem a dalt, agafo aigua i bec bastant i comencem a fer una baixada revitalitzant. Tampoc faig gaire ràpida la baixada per què tinc por pels Isquios i per què ser que tot seguit ve un tros de pujada infernal. Finalment l'enganxem i auu!!, a pujar... Mare meva!!
Per sort acaba i tenim la recompensa d'entrar a l'estadi on cada racó te una història. M'he aconseguit recuperar ràpid de la pujada i gaudeixo de les vistes.
A la sortida, una mica més de pujada, aigua i caiguda lliure. Just abans de començar veig que tinc al Dani de l'ASME a tocar..., però a la baixada, de nou per les meves reserves, se m'escapa.
També a la baixada em passen el Bernat i l'Àlex d'esports de TV3. M'enganxo una mica a ells i ja no perdré el contacte visual amb ells fins el final. Els quilòmetres van passant i ja estem de nou pels carrers de l'Example, concretament al carrer Floridablanca, una gran recta que ens portarà molt a prop de l'arribada. La faig a ritme. M'ajuda el fet que un noi se m'apropa em pregunta quan portem i ens anem animant una bona estona, encara que finalment queda una mica endarrerit.
Ja a la Ronda de Sant Antoni, arribem al km10 veig que vaig bé per les previsions de baixar dels 50'.
Pelai..... i al final de Pelai, la meva tos i arcades Messianes...., no pot ser. Intento acabar dignament entre tot el sidral que tinc muntat. I ho aconsegueixo!!, per sota dels 50'. 1s per sota del que volia, hehehe, Feina feta i els Isquios perfectes!!
Al cap de poc veig al Jose R. que ha fet uns 30 segons més que jo només. Ja us he dit que li treia molt poc temps. Ell agafa un ritme i no el deixa anar, és un Crack!!
Els numerets de la cursa són:
No està pas malament, però queda molta feina a fer. Tanta que en acabar la cursa, baixo a les platges i faig 8kms més corrent a 4'54''/km i després un banyet a la platja que em cau la mar de bé i llestos.
No puc acabar la crònica de la cursa sense felicitar a l'Albert (no sabia que la feia) pel temps fet i molt especialment a la filla del Jose, quin nivell!!!
La setmana passada hagués tocat fer la Nocturna de l'Hospitalet, però no estava amb gaires ànims i finalment no la vaig fer :(
Demà diumenge propera cursa al circuit de Montmeló, un altre clàssic que he fet tres vegades i que em ve molt de gust còrrer perquè la faré amb el Víctor, el Jose i la Núria (la meva companya a la Behobia). Intento explicar-vos que tal, el mateix dia.
Ens veiem fent quilòmetres.
Una abraçada molt forta!!!
Finalment al km3, just a Plaça Espanya, ja començo a estabilitzar el crono. Millor per què el que ve ara, és important. Abans de encetar la pujada passo pel punt de l'arribada de la Maratò de fa no res. Emoció!!!!!!!!
Acabem Maria Cristina i comença la primera rampa, la vaig pujant a ritme però no és gens ràpid. La gent va caient com a mosques.
Arribem a dalt, agafo aigua i bec bastant i comencem a fer una baixada revitalitzant. Tampoc faig gaire ràpida la baixada per què tinc por pels Isquios i per què ser que tot seguit ve un tros de pujada infernal. Finalment l'enganxem i auu!!, a pujar... Mare meva!!
Per sort acaba i tenim la recompensa d'entrar a l'estadi on cada racó te una història. M'he aconseguit recuperar ràpid de la pujada i gaudeixo de les vistes.
A la sortida, una mica més de pujada, aigua i caiguda lliure. Just abans de començar veig que tinc al Dani de l'ASME a tocar..., però a la baixada, de nou per les meves reserves, se m'escapa.
També a la baixada em passen el Bernat i l'Àlex d'esports de TV3. M'enganxo una mica a ells i ja no perdré el contacte visual amb ells fins el final. Els quilòmetres van passant i ja estem de nou pels carrers de l'Example, concretament al carrer Floridablanca, una gran recta que ens portarà molt a prop de l'arribada. La faig a ritme. M'ajuda el fet que un noi se m'apropa em pregunta quan portem i ens anem animant una bona estona, encara que finalment queda una mica endarrerit.
Ja a la Ronda de Sant Antoni, arribem al km10 veig que vaig bé per les previsions de baixar dels 50'.
Pelai..... i al final de Pelai, la meva tos i arcades Messianes...., no pot ser. Intento acabar dignament entre tot el sidral que tinc muntat. I ho aconsegueixo!!, per sota dels 50'. 1s per sota del que volia, hehehe, Feina feta i els Isquios perfectes!!
Al cap de poc veig al Jose R. que ha fet uns 30 segons més que jo només. Ja us he dit que li treia molt poc temps. Ell agafa un ritme i no el deixa anar, és un Crack!!
Els numerets de la cursa són:
I la comparació amb altres edicions:
No està pas malament, però queda molta feina a fer. Tanta que en acabar la cursa, baixo a les platges i faig 8kms més corrent a 4'54''/km i després un banyet a la platja que em cau la mar de bé i llestos.No puc acabar la crònica de la cursa sense felicitar a l'Albert (no sabia que la feia) pel temps fet i molt especialment a la filla del Jose, quin nivell!!!
La setmana passada hagués tocat fer la Nocturna de l'Hospitalet, però no estava amb gaires ànims i finalment no la vaig fer :(
Demà diumenge propera cursa al circuit de Montmeló, un altre clàssic que he fet tres vegades i que em ve molt de gust còrrer perquè la faré amb el Víctor, el Jose i la Núria (la meva companya a la Behobia). Intento explicar-vos que tal, el mateix dia.
Ens veiem fent quilòmetres.
Una abraçada molt forta!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada