Una altra cursa al sac, anem a pams...
El recorregut el mateix que el darrer any, quan el van canviar molt encertadament. Tot i així crec que aquesta vegada havien pujat el final del Paral·lel i m'ha semblat més empinat que mai, :S
Però no ens avancem amb "empinacions" empipadores.
Com sempre, m'he llevat 3h abans de l'inici de la cursa, i he fet tota la rutina pre-cursa. Avui era una mica diferent per que, per primera vegada, havia quedat a Vilanova. Em portava el Nico (el míster) i també venien el Jose i la Judith, dos cracks companys de feina d'ell. Ja a Barcelona i camí de l'escalfament, m'he trobat al Tony, el meu company de quasi tota la darrera marató i que, per tant, ens uneix una cosa molt especial (quan vingui el "capítol" de la marató ho intentaré explicar, però segur que no me'n surto, s'ha de viure).
| La tensa espera!!! |
A l'escalfament que estava fent amb el míster, m'he adonat que anava en paral·lel, durant un tros, amb el Carles Castillejo, deu ni do. A la fi, ha estat el crack que ha guanyat, sobrat com tantes altres vegades.
En fi, que no ho veia gens clar.
Per sort estava al tercer calaix i no he tingut gaires problemes per agafar un bon ritme des del principi. Menció especial pels dos impresentables de gairebé 1'90, que feien dos Joans d'ample cadascun i que s'han fotut a còrrer als 100 metres, just davant meu. La veritat hi ha coses que no m'explico. M'he vist com la fitxa del parxís, atrapada per una tanca. Per sort han tret ràpidament un 6, han hagut d'obrir-la i me'ls he empassat.
Km1, 4'08'', no passa res, anem bé.
km2, 8'29'', aiii, no anem com jo volia. Potser és que el que volia era massa agosarat o potser és que no estic donant/polint cera com cal, o, potser, la cera no és de marca.
Gran Via, quin pal!!, més de 2kms rectes que sempre em deixen tocat i és on la veueta "campa a sus anchas"
Gir cap a Arc de Triomf, pas pels 5km, 21'18''. Bye, bye, marca personal, seria molt difícil mantenir aquest ritme fins al final. Em buido l'ampolla d'aigua per sobre, i el meu cos sembla que passi a pesar 10kg més. Ronda Sant Pere,Universitat, Sant Antoni i Sepúlveda em segueixen destrossant (quasi recta infinita), però no més que la veueta que avui ha estat implacable.
Sabia que ja estava perdent ritme però no volia ni mirar el ritme mitjà al GPS per que sabia que, de nou, el senyor estava fent una altra cursa.
Baixada per Viladomat i gir cap a Paral·lel, collons!!, que lluny que està la font,... donar cera, polir cera, donar cera, polir cera,.... tos, arcades, a prendre pel cul la cursa. La pujada al "cim" de la plaça Espanya se m'ha fet eterna.

Sort que les sensacions han desaparegut aviat, tant aviat com m'he fotut una cerveseta amb els meus companys de viatge (tots tres han fet uns temps impressionants per cert).
![]() |
| M'ha anat de conya la cerveseta!!, :) |
Ahhhh!!, gràcies a l'Eva que s'ha apropat a recollir les restes dels seus companys a l'arribada.
Al vídeo linkat de la vanguardia surto un momentet (entre els segons 13 i el 15, més o menys), és el que te ser una mica alt, :)
Les dades de la cursa:
Aquesta setmana torna l'entrenament amb el CNS i prometo fer més bondat. Per començar faré un exercici que m'ha recomanat el Nico, en termes col·loquials l'anomenaré pintar tanca, amuuuunt i avaaaaall.
Fins la propera!!
Déuuuu!!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada