Cursa de La Mercè 2013, la prèvia

Hola a tots!!
Ja ha passat una setmana i de nou tenim cursa. Demà toca la cursa de La Mercè, :)

Aquesta cursa, malauradament, em recordarà sempre la lesió que vaig tenir a la primera edició que vaig còrrer (20/09/2009). De fet era la segona cursa que feia i de fet no va ser una lesió va ser una lliçó. 

No es pot entrenar i anar a còrrer 10km amb unes Kalenji de 24€ del Decathlon pesant més de 95kg

Ieeppp!!, amb tot el respecte per les Kalenji i el Decathlon. L'error havia estat meu.

Encara recordo el moment com si fos ara. Portava un bon ritme i estava entre el km7 i el km8, al carrer Sepúlveda. De sobte, punxada al bessó esquerra i s'ha acabat. Així de fàcil. M'aturo, em començo a tocar (sempre m'ha agradat molt fer-ho, jeje), a fer proves i allò no rutllava. Tot i així, després de veure com passava el meu amic i introductor a aquest món, en Pere, fent una mica de catxondeo, i junt amb els ànims d'altres corredors anònims, em vaig decidir acabar la cursa com fos. I així va ser, coix de la hòstia i corrent intentant afectar el menys possible la zona (quina fila devia fer, aiii) vaig poder creuar l'arribada. Després vaig trigar una eternitat en arribar al cotxe, m'havia fet mal de debò.

Una vegada ja amb la meva recent estrenada trencada de soli, vaig començar a veure que, per Internet, la lliçó estava àmpliament documentada,..... tard. Es vital porta bon material als peus si no vols tenir ensurts.
Total, un mes aturat i les meves primeres bambes bones i "pronadores" m'esperaven.

Com deia, ho recordo perfectament, però ja ha passat una bona pila de temps i ara em disposo a còrrer la meva cinquena Mercè. Tot molt lluny de la vintena que s'ha fotut el meu amic Víctor, que ja corria quan si et veien pel carrer amb malles com a poc et detenien per exhibicionista.

Marca a batre 44'20'', sembla bastant factible

Aquí us deixo una seqüència de l'arribada del 2011, tot emocionat, :)...

Un vídeo de l'arribada de 2012...

I una curiositat, a aquesta foto de la ChampionChip, de la mateixa Mercè de 2011, estem el Pere i jo juntets i com sempre fotent alguna conya. 
Xungo trobar-nos.

Pista!!, tots dos anem de negre, :)




























En fi, tot preparat, demà a sac, no a per la marca de la Mercè si no a per millor marca personal. Si trobo camí lliure aviat, les grans rectes com la Gran Via o carrer Sant Pere i la pujadeta final del Paral·lel (que sembla que no però fulmina bastant) no se m'indigesten, crec que és possible. Espero que el "donar cera, polir cera" d'en Nico segueixi funcionant. 

Desitgeu-nos sort, entrenats o no, sempre ens cal.

Fins demà o demà passat!!