Des de ben petit tinc un malson recursiu, segur que molts en teniu. Estic acorralat mentre un camió va marxa enrrere i no em veu, per més que crido ell segueix cap enrrere, per sort mai m'ha enganxat però sempre em desperto intentant aturar-lo. Finalment vaig deduir que estava relacionat amb la por a quedar-me encallat, per exemple, fent espeleologia.
Ja de més gran i des de que faig curses, s'ha afegit un nou malson recursiu. Estic a una cursa i m'equivoco de camí, tant senzill i tant inversemblant. No fa gaire, una amiga em va dir que havia somiat que em passava també, curiós. Doncs bé, el son s'ha convertit en realitat. Com a mínim al son soc jo sol, avui hem estat una bona pila els que ens hem fet la nostra cursa particular. Lamentable!!
Repte i il·lusió perduts a un gir de 180º no senyalitzat.
El dia començava bé, rutina d'esmorzar, rutina de descans abans d'agafar el cotxe, rutina de vestir-se i apa!!, cap a Sant Joan Despí per les Costes del Garraf que, pels que matinem, sempre te sorpreses força agradables...
Llàstima no ser fotògraf per poder transmetre tota la mística del moment
Recollida de pitrall i descans previ a l'escalfament...
Fins i tot, m'havien agafat bé el Xip (l'any passat es van fer un embolic i vaig haver de reclamar). Collons, era idíl·lic, :)
I la veueta?, tampoc feia acte de presència, semblava que no s'havia llevat.
Saludo al David i la Mercè i més tard al Víctor.
Em trobo al Dani (el crack del club ASME i que tard o d'hora em fotrà el primer lloc que encara conservo), xerrem dels temps als que intentarem anar, el felicito (abans, mentre escalfava, m'he trobat a la seva família i les seves filles m'han dit que era el seu aniversari), veiem com surten els de la mitja i ens dirigim cap a la sortida.
L'speaker de tant en tant es disculpava per no sé quin sidral hi ha hagut amb els pitralls, no era res més que un escalfament pel que li venia després, pobre.
Com érem pocs, m'he permès el luxe de ficar-me a un metre de la mateixa sortida, envoltat d'una penya que feia por.
Sortida!!, primer quilòmetre ,3'47'', mare meva!!, m'havia deixar emportar pels cracks que m'envoltaven i era un suïcidi. Decideixo baixar el ritme però continuar a sac. Segon quilòmetre, la mitja la deixo a 4'02'' pel GPS, la veueta es desperta i comença a recordar-me que ja no faré marca. Que cabrona!!, perdò.
Primer pont, cap problema, fins i tot avanço a un parell, de conya!!. Baixada a tota canya, i uooopppsss, em creuo amb un tiu de pitrall vermell com perseguit pel diable i en sentit contrari. En fi, no seria la primera vegada que un d'aquests s'amplia la cursa pel seu compte.........., però el cap tampoc està per pensar gaire, ja que això no es fa a una de 5km. Segueixo cap amunt i quilòmetre 3, ¿?¿?, a veure, alguna cosa no rutlla.
La pista es fa més ample i arribem a un avituallament, ¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?, comorrr!!!...., tot això no tocavaaaaaaa, uns 200m més i ja veig a la penya que tenia per davant donant la volta i dient que el camí no era per aquí. S'havia d'haver girat 180º a la baixada del pont. Ràbia, impotència, desil·lusió, ganes de plegar, record pel primer que m'he creuat i no ha dit res.............................
En fi, m'ho prenc com un entrenament, els que anàvem pel davant ens hem desviat un colló. La penya està molt escalfada i va cagant-se en tot. Cadascú te la seva història, la seva il·lusió la seva motivació,... se'ls hi acaba d'esvair.
Ens trobem a penya de la mitja mig perduda "Eiii ,aquests són els dels 5k i nosaltres?, anem bé?, per on anem?", collons!!, la cosa pinta tragèdia.
Passem al costat d'alguns voluntaris, alguns la prenen amb ells,..., no tenen la culpa.
Fins i tot, em recordo d'un dels voluntaris que, aliè a tot, cridava al segon pont "Venga chicoooossss, que ya queda pocooooooo", aiiii... m'esperava el pitjor, un linxament o alguna cosa semblant, però no, la penya ja s'havia resignat, "Uno como tú tenía que estar en el giro del puente" he sentit que li cridaven. Flipava el pobre.
En fi, desastre consumat, la cursa de 5k s'ha convertit en un entrenament de 6'7k per mi, per altres de 7k, per altres de 6k, en fi, un complet desgavell.
A l'arribada, l'speaker m'ha vist entrant dient que no amb el cap i diu "Altres que no han aconseguit el que pensaven ...", que catxondo!!, el mato?. Només creuar l'organitzador no parava de demanar perdó i que tornaria els diners.
L'speaker per fi s'ha adonat de la tragèdia i ha començat a demanar perdó.
Mig putejat i encara recuperant l'alè, m'he fotut l'entrepà de botifarra, la cocacola i el plàtan, mentre m'interessava per què farien amb la cursa.
Llavors arriba un tiu amb pitrall verd (21k), l'speaker, "I arribaaaa el primer classificat de la mitjaaaaaa, ..............., no, evidentment no pot ser". En fi, que el crack s'havia cascat la mitja en 1h i uns segonets, l'error del recorregut era total.
M'he apropat a ChampionChip...., la cursa no puntuarà.
M'he apropat a l'organitzador que estava xerrant amb uns, enfonsat del tot, "....un correo a mi dirección con vuestra cuenta y os devuelvo el dinero". Em mira, em dona un copet a l'espatlla i em demana perdó. "Tranquilo" li dic.
En fi, ara qué?, reclamo o no reclamo?
Passat el calentón i ja venint de camí de tornada, ràpidament ho he tingut clar. No reclamaré res, per sort o per desgràcia soc d'aquelles persones que encara sap apreciar el valor d'una disculpa sincera i aquell home és el que m'ha transmès. Uns poden pensar que soc un gilipolles, jo prefereixo pensar que soc fill dels meus pares i m'han inculcat una sèrie de valors, pels quals els hi estic molt agraït i em sento còmode.... sí, i de tant en tant, gilipolles.
A més a més, si ho mirem pel sentit pràctic, un entrepà de botifarra, una CocaCola, un plàtan i una sortida de Sol impressionant, 10€. Segur que a qualsevol àrea de servei els pagaria. :)
Fins la propera cursa i que això no s'aturi.
Salut i quilòmetres !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada