Mitja de Granollers 2014

Hola a tothom!!

Abans de res m'agradaria fer un esment a la gran Mitja que fan a Granollers. Primer per què la gent que anima és brutal i la fan molt semblant a la Behobia, mil gràcies a tots. I després per què queda demostrat que, tot i ser una cursa gran amb un munt de penya (8342 corredors arribats només a la mitja), això no els impedeix fer una arribada sense cues, ni a la bossa amb el primer refrigeri post cursa, ni al brou, ni a la fruita i ni, fins i tot, als massatges. A més a més la bossa del corredor és de les generoses...

Em sé d'alguna altra mitja (sí, sí, la que tenim d'aquí a dues setmanes) que podria prendre nota.

Des d'aquest humil blog, felicitar a l'oganització i a la gent de Granollers a La Garriga. Feu que aquesta cursa sigui molt especial.

Bé dit això, anem a veure que tal ha anat el tema.

Com ja sabeu no les tenia totes ahir. Us recordo que quan semblava que començava a sortir del meu petit periple pels mocs/tos i la conseqüent baixada de forma, va i em constipo de nou el dimecres i em presento a la cursa bastant tapat de pulmons i amb la tos salvatge. Des de que us vaig deixar ahir fins a aquest matí he estat pensant quina seria l'estratègia. La tenia molt clara, la idea seria aguantar amb els dos cracks (Albert i Jose G.) fins els 10kms i després deixar-los anar i acabar patint tot sol per darrera. Dit i fet.

Però anem per ordre, ja sabeu, aixecar-me tres hores abans, rutina d'esmorzar (amb un petit canvi a la rutina per aspirina, Vicks Vaporub i xarop per la tos), sortir i viatge de prop una hora cap a Granollers. Aparco fàcil al lloc on ja havia decidit prèviament i cap al palau per trobar als cracks.

Els trobo, xerrem de l'estratègia, ens canviem i preparats per anar a la sortida.

Camí de la sortida em trobo amb el grup de l'ASME, :)

Una mica d'escalfament i cap el calaix a concentrar-nos, bé, no sé si fem gaire cara de concentració:

Hi ha una gentada impressionant. Entre la gentada trobo al Marcos, company del gym i de la feina, xerrem una mica del que pensem fer.

SORTIDA!!

Els primers quilòmetres és fa molt difícil còrrer bé i anem per sota una mica del que estava pensat. Cada quilòmetre de la pujada interminable fins a la Garriga és recuperar el que hem perdut. Jo sempre em mantinc a rebuf d'ells dos. Com ja sabeu no m'agrada còrrer així, però no arriba aire suficient als pulmons per fer-ho diferent. Com a mínim la tos em respecta i no dona gaires símptomes de fer-me la guitza.

Patint bastant arribo als 10kms amb ells una mica per sobre dels 46'. Pla complert, aprofitant l'avituallament dels 10km, aprofito per despenjar-me una mica i que ells segueixin fent la seva cursa i jo la meva. Els veig desaparèixer ràpidament entre les darreres rampes de La Garriga.

Just en mig d'elles no sé si em passa o agafo al Marcos. No li dic res i decideixo enganxar-me a ell. Però fent gala del seu estat de forma en aquestes dificultats (acostumat a curses de muntanya), en una sola rampa surt disparat, ja no l'enganxo.

Comença la baixada, al·leluia!!, intento augmentar el ritme però la cosa no tira. Encara no m'he fotut el gel i el trobo a faltar entre el 10 i el 15. Les forces es van acabant.

La mitja acumulada per quilòmetre (el que marca el meu GPS) va baixant del 4'33'' al km10 als 4'38'', 4'39'' i 4'40'', Em proposo que no baixi per sota de la de Sitges.

A aquesta part de la cursa de tobogans em recordo de la Behobia i dels seus tobogans.

Al 15, per fi, em puc cruspir el gel i em revifa una mica.

Al 16 em passa l'Albert G. de l'ASME, faig quasi bé un salt per posar-me darrera d'ell, però de nou, sense dir res. Aguanto menys d'un quilòmetre, va massa fort per mi.

Penso que el que queda ja és una gran recta fins a l'arribada i vaig passant quilòmetres, ara sí, ja de baixada suau i una gentada animant enorme (vaig donant la mà a tants nens i no nens com puc). Realment és emocionant!!

A partir del 18 la cosa es comença a posar "interminable" (decideixo treure la mitja per quilòmetre de la pantalla del GPS i només portar crono i distància, com sempre acabo fent). Recordo aquesta part a l'any 2012 quan Carmen va patir el que no està escrit i jo patia per ella. Molts trossos d'aquesta part els vàrem fer caminant. Ara vaig a tota la castanya que el meu estat em permet però tant de bo em pararia i caminaria, hehehe.

La gent amb els seus ànims et porta i un treu forces d'on ja no hi han.

ARRIBADA!!, 1:38:33 (link), una marca molt llunyana a la de Tarragona de desembre, però al cap i a la fi, segona marca en mitges. Impressionant!!

Em trobo als cracks, tots dos han batut les seves marques: 

• Albert amb 1:35:56. Supera marca per uns 2'. Està en una forma impressionant.
• Jose G. amb 1:35:02. Una vegada més, em fot una de les meves marques. Aquesta per 11''. I jo molt content per ell, per què s'ho ha estat currant molt.

FELICITATS!!!

A veure quan puc còrrer de nou sense factors externs i els hi poso les coses una mica més difícils, hehe.

Decidim fer uns massatges ja que no hi ha molta cua i tenen un fotimer impressionant de gent fent-los. A la cua, ja sortint del massatge ens trobem a un altre tros de crack, al senyor Rafa (podeu consultar sempre el seu blog als enllaços que tinc a la dreta).

Fem en parell de brous, fruita ens canviem i cap a casa satisfets per la feina feta.

Sigui com sigui, bona marca o no, estic content per haver corregut tal i com estava i per què és un nou pas, un entrenament de nivell, que m'apropa a la meva tercera marató.

Com sempre us deixo les dades de la cursa en numerets...

Com es pot veure he pogut aguantar bastant el ritme, excepte en la part que us comentava abans del mig (entre el 10 i el 15). Tot i així, per les posicions total i de categoria parcials i final em puc sentir satisfet.

Bé, hora de sopar i descansar una mica.

Una abraçada a tots.

PD: Penjaré més fotos segur i l'enllaç a algun vídeo.