Cursa de Bombers, de nou sub43', :)

Hola gent, ja està la feina feta!!

Com us anunciava ahir, avui ha tocat la Cursa dels Bombers, cursa que tenia 2 reptes anunciats i un d'amagat. Així doncs el resultat dels reptes ha estat:

• Repte anunciat 1: Millora marca de la cursa --> Aconseguit
• Repte anunciat 2: Baixar de 42' --> No aconseguit
• Repte amagat: Fer 42'xx'' --> Aconseguit

Potser ahir ja no ho veia clar, però anava carregat de moral i no volia limitar-me. El repte de baixar de 42' no era gaire realista (només ho he fet un cop a la vida) i encara estic en fase de canvi de xip.

Això no vol dir que no estigui content per no haver-ho aconseguit, n'estic i molt per haver tornat a baixar de 43', després us adonareu per què.

Anem a pams!!

Ahir anava tard a dormir per estar fent la prèvia, però tampoc era important per què avui m'aixecava a les 7h (la cursa era a les 10h) i és bastant més tard del que acostumo a fer. M'he aixecat, rutina a "rajatabla", :) i sortida cap a Barcelona. Aparco al lloc secret per quan les curses són a aquesta zona i que no desvetllaré per què no me'l foteu (hehe).

Aquí és on he decidit que no correria amb el GPS i per primera vegada aniria amb el pulsòmetre. No per controlar si em passava (molt rara vegada pujo de 170 pulsacions), si no per forçar si estava baix.

A les 9h..... (d'acord, a les 9h i poc) ja estic amb el Jose G. i l'Albert. Comencem un bon escalfament, on ja veig (quan se m'acaba de despertar el bessó esquerra) que les sensacions són bones.

Anem a trobar a les 9:30 a la resta de companys i fem fotos:

Amb el Marcos S., el Jose G. i l'Albert. Quins tres cracks!!

Aquí s'han afegit el Víctor i el Jordi N.

Amb els companys del club ASME

Fetes les fotos, enllestim amb uns progressius que aguanto força bé i anem cap els calaixos amb temps suficient per què després la cosa es posa xunga.

Gaudeixo de tot el muntatge d'aquesta cursa mentre esperem la sortida. Animació, música a tota llet, música en directe,.... i sortida!!

Tot un espectacle!!!, no em busqueu, hehehe

La idea era mantenir el 4'10''/km tota la cursa, però el primer quilòmetre l'hem fet en 4'04'' segons el meu crono i en 3'59'' segons el de l'Albert (el Jose G., ja us vaig dir que estava al calaix de davant, i per cert, el Tony que avui no he vist, també). Quines coses més rares passen al món del running, hehe.

El que no m'explico es com en aquest primer quilòmetre avançàvem a penya que anava de "passeig". No m'he menjat a 3 o 4 de miracle. Segur que s'havien ficat pel davant o s'havien "colat" a un dels calaixos superiors. Si us plau, respectem el tema (per fer això ja teniu la cursa del Corte Inglés).

Passat el km1, ens fotem de ple a la "muntanya" del Paral·lel. Arribem al km2 i deixo estar els càlculs, però veig que em baixat la mitja. 

Passat el 2'5km (10'26'' --> 4'10''/km) encetem la segona part del Paral·lel i la cosa es posa dura, però crec que mantenim un ritme exigent.

Final de Paral·lel i cap a Floridablanca, relaxo braços aprofitant una lleugera baixadeta. Encara vaig amb l'Albert per darrera, però fa estona que no el noto tant a prop.

Gran Via, auuu, a gestionar ritmes a la gran i mortífera recta infinita.

Al km5 primer cop moral, passo a 21'13'' (4'15''/km). Cop moral per què pensava que anava amb molt més ritme (recordeu que no portava GPS). Aquí ja veig que el sub42' és literalment impossible. 

Tot i així, i abans que surti la veueta, em torno a carregar per què les sensacions són molt bones. El repte sub42', passa a ser repte sub43' i aquest sí, que no deixaré que se m'escapi. Pujo el ritme!!

Segueixo pensant que porto a l'Albert just al darrera i sempre que se'm posa un runner alt al costat miro si és ell. Després, quan acabada la cursa, he xerrat amb ell, em diu que a partir del km4, ens hem anat separant. Tot a així, pensar que el tenia just darrera m'anava de conya per anar tirant fort, (corro molt millor davant que darrera, i feia moltes curses que no parava d'anar darrera).

Per cert, ara que recordava el passat, res de tos, res de cremor al pit, res d'arcades, :). Collons!!, que bé es còrrer quan pots, això, còrrer!!

Quan vaig arribant a Passeig Sant Joan em vaig emocionant pensant que ja acaba l'infern de la recta i baixem cap a Arc de Triomf, però veig que la gent segueix recte, eehhhhhh!!!!!, que us equivoqueu!!!!!!. Total que no es baixava per aquí, si no 5 carrers més enllà, :S

Es veu que el Jose G. ha tingut la mateixa sensació, hehe.

Això ha estat un nou cop moral, però segueixo i de fet pujo el ritme.

Ja no feia càlculs als punts quilomètrics que detectava, ja sabeu de les meves mancances matemàtiques quan els quilòmetres es van acumulant, :). Però vaig mirant el pulsòmetre i em fa ràbia veure que està a 160 o més baix. Cada cop que el miro, foto una pujada de ritme, no em vull deixar res al tinter.

Al km7'5, passo en 31'56'' (4'15''/km), vaig confirmant que el sub42' és impossible i més per què estic en mig d'una pujada a Ausiàs Marc que m'està destrossant (a sobre just aquí em passa la llebre dels 42'). Per sort acaba ràpid, gir, per fi Passeig Sant Joan, hehe... i cap a Ronda de Sant Pere. Records de la marató de no fa gaire (quina diferència de ritme ara). Em foto a sobre de la línia blava i faig un petó a la polsera que em va regalar el meu fill. Emocions!!!!!!!!!!!!!!

Aquí també noto una mica de pujada i començo a desitjar que arribi ja Via Laietana.

Un altre runner em pregunta cap a on és el proper gir, "A l'esquerra" li dic.

Via Laietana, soc gat vell, i sé (com us deia ahir) que no et pots cremar amb la golosa baixada inicial per què et pots suïcidar al final de Via Laietana i la recta d'arribada.

Aprofito per deixar anar braços, però mantinc un ritme exigent.

Km9, faig càlculs, sub43' no et pots escapar. Pujo ritme.

Al gir cap a recta final els bombers estan ruixant a la penya amb aigua polvoritzada. MMMMMMMMMM, em va de conya. Obro els braços i intento rebre el màxim possible, :)

Gaudeixo de la recta final, tot i que les forces van al límit, per quedar-me amb una bona marca sub43'.

Arribada!!, 42'44'', molt content!!

Només creuar, començo a mirar si entra l'Albert. Dubto si igual m'ha avançat i també vaig mirant cap endavant de pas que busco al Jose G.

Finalment em veu, el veig. No ha arribat content, no ha tingut bones sensacions,.... Això va com va, i les famoses sensacions, que són un conglomerat de moltes coses (dolors, cap, veueta, temors,....), et poden fer molt la guitza i enviar una cursa a prendre pel sac.

Finalment, de camí a l'avituallament final, trobem al Jose G. Ell també ha tingut el seu propi calvari ja que s'ha fomut una nata al km4 (una nata de collons, per cert, ja veureu el seu blog) i ja no ha pogut aconseguir el seu repte sub40'. Tot i així ha fet uns 42'00'' impressionants amb llet inclosa. Com sempre dic, un tros de crack!!. Tranqui Jose, que el sub40' lo tienes cuando quieras.

Com us deia al principi, la marca de Bombers ha estat rebaixada amb marge:

I la marca en general està molt bé i és per estar molt content, per què al cap i a la fi és la sisena marca en curses de 10km de les 89 que he fet:

Com veieu, poques vegades he baixat de 43', per tant li dono molt de valor a aquesta marca tot i que no sigui un sub42'. I més quan la propera cursa que faré és just la de la setena marca, la nocturna de l'Hospitalet, el dissabte 26/04. Vaig molt carregat de moral i amb moltes ganes d'entrenar fort per arribar de conya i posar fi definitiu al petit infern que he sofert amb les curses de 10km des de la cursa de Sagrera. He de reconèixer que ho he passat molt malament i ara torno a ser com un nen amb sabates noves, :). Necessitava una petita alegria.

Malauradament tota aquesta felicitat no pot ser completa per què tristament hem de lamentar la mort d'un corredor de 44 anys a la cursa d'avui per una aturada (link). No em cansaré de repetir-vos que, si us plau, tingueu cura, molta cura. Escolteu al cos.

Vinga runners!!, ens veiem d'aquí a no gaire. 

Salut i quilòmetres.