Marató de Barcelona 2014, ja tenim una altra!!

Hola a tothom!!

Aquí al llit, mentre em llepo les ferides de guerra, intento posar ordre a tot el munt d'emocions que aquest matí hem viscut i això, a una marató, no es tasca fàcil. Són les emocions de: 3 mesos de preparació, uns dies previs de nervis, 42.195 metres d'infern, una arribada de les més emotives, uns metres posteriors on l'emoció arriba a nivells inigualables a cap altra cursa de les que he fet, una espera tensa pel company desitjant que aparegui tant aviat com sigui possible, una trobada amb altres runners coneguts, una trobada amb els pares,... Tot plegat, massa embriagador per intentar resumir amb cert ordre.

Intentarem ser estrictes, hehehe, ...., no ho aconseguirem.

Aquest matí m'aixecava, per les conegudes rutines, a les 5:30, uns quants "whatsap" amb els companys de viatge, sortida en cotxe i arribada a Barcelona a les 7:30, ja certificant que no, que avui no plouria i ens rostiríem com ja venien dient tota la setmana els senyors del temps :S

Ràpidament he trobat al Jose G. i ha començat el reportatge, :)

Al cap de poca estona ha pujat l'Albert i ja estàvem tots els que havíem d'estar.

Somriures tensos, la processo anava per dins. En aquests moments el que vols és que comenci ja la marató.
Em trobo al Jordi N., ens desitgem sort. Com li he comentat, a una marató a tothom ens cal la sort , aquí no hi ha ni historial, ni entrenaments.
Entre els darrers preparatius, un dels més important ha estat posar-me vaselina per protegir-me de rascades amb el pantaló (estava molt nerviós per aquest tema) i m'ha anat de conya, per què no he patit cap. Aquest moment l'ha recollit el Jose G. a una foto que per la seva duresa visual millor ni la penjo al post, :) 

Cap els calaixos com uns condemnats...

La gentada era impressionant (17800 inscrits i prop de 15.000 a la sortida)

..., li dono el paravents al Jose G. i sortida des del calaix 3 (en el nostre cas, 10 minuts després de l'oficial). Ens esperava tot això:

Juro que estem a aquesta foto. :)

Primers metres per intentar no perdre gaire temps entre tota la massa que puja per Sants. 
A Av. Madrid a posar ritme de creuer. En aquest punt ja m'he adonat que el GPS ja anava boig, per sobre de la distància oficial, a la merda el ritme mig!!, ni el podria consultar, ni el podia calcular (no sé que em passa a les maratons que m'oblido de les mates, ehh Pere?!?!). Però sabíem que estàvem per sobre de la mitjana desitjada, tot i que tampoc ens preocupava gaire no recuperar-la.
km3 i un corredor cap a la vorera agafant-se la cama, trencada segura, cruel marató!!.
Passo pel davant de l'escola, passo pel davant del carrer on tenen la casa els pares i primera trobada amb els pares i el Jose al km4.

Pujada per Numància (passo pel portal del pis que em va veure néixer), Corts, Camp Nou i la pujada exigent fins Diagonal. Seguíem sense recuperar el temps mig desitjat, però tampoc podia calcular a quan anàvem. Calculàvem que a uns 5'15''/km.
A Diagonal intentem pujar una mica el ritme de creuer per retalla la pèrdua. Seguim per Sarrià amb la retallada (nou corredor amb trencada, buff, com està el tema) i arribem al km10, amb una pèrdua d'un minut sobre el previst. Com veiem que és un tema que, amb la que està caient, sembla irrecuperable, inconscientment i sense dir-nos res crec que ha estat el moment en que tots dos em decidit que la fita dels 5'10''/km ha deixat d'estar fita. La nova fita era acabar la marató i en el meu cas, si era possible millorant la marca de l'any passat.
En mig d'aquesta menjada de cap (amb l'ajuda evident de la veueta) em trobo al Jaume (per avançat quedi dit que tots els animadors que m'he trobat a la cursa tenen la meva gratitud eterna).
Les seves fotos:

Deixem Berlín girant cap a Numància i saludo a l'Anna, també sabia que estaria per aquí.
Arribem al carrer Tarragona, saludo al Nacho del CNS que tenia tota la pinta de que anava a afegir-se a la cursa, "Ei, Nachoooo", "Eiiii, Joannn", paraules senzilles, benzina extra.

Una mica més avall ja s'afegeix el Jose G., disposat a cascar-se la seva marató particular (ell podria fotre dos seguides si volgués, com li deia avui, "tienes un don") i torno a saludar els pares, benzina, benzina...
De nou, tinc la impressió que no han calgut gaires paraules per què el Jose vegi que, ja fa estona que, hem deixat el tema dels 5'10''/km.
Gir de Tarragona a Rocafort, gentada impressionat, pels de punta. 
A Gran Via anem vigilant amb el ritme que es disparava. Ni Albert ni jo volíem entrar a ritmes incòmodes estava clar.
Gir cap a Passeig de Gràcia i pujada que ja es nota més del que tocaria. De lluny sento el meu nom, collons!!, són el Jose i la Judith (companys a la Mercè), em fa especial il·lusió la seva salutació. Benzina!!
Finalitza la pujada, gir cap a Rosselló i mig crit d'alleujament. 
Sardenya, gentada impressionant en un marc incomparable i gir cap a la recta de València.
L'Albert no pot més i s'atura a fer un riu, baixem el ritme i el Jose es queda per reenganxar-lo. Just aquí m'avança un de l'ASME que suposo que ha pensat que, un servidor, estava prematurament fos, hehe.
De nou junts saludem al pare del José i les seves filles i auuu, a seguir devorant quilòmetres.
Gir cap a Meridiana, toca pujada. Ens creuem amb l'Spiderman amb un "trident" rotllo Tour cridant com un boig. Hehe, quin crack!!, segueixo 10 metres, que curiós, la veu de l'Spiderman em sonava, COLLONS!! si era el Marcos del gym. "Marcoooos", es gira, "Eiii, Joan" i surt disparat cap a mi, tocant un xiulet (en paral·lel saludo al Miquel del club ASME també animant). En arribar a la meva alçada, noto que està afònic entre xiulada i xiulada. Correm junts una estona i finalment em deixa, no te alè per continuar, no m'estranya.
Una mica més endavant el meu oncle i la meva tia. Mare meva, quina il·lusió!!.
Seguim pujant per Meridiana i mirant cap a la baixada veig al pare i a la mare, ooohhhh, la meva mare també està. Ufff, tinc l'emoció al límit.
La pujada per Meridiana sembla no acabar i es va fent dura, molt dura. Però finalment acaba i apa!!, a baixar per l'altre costat cap a la mitja marató. 
A aquest tram veig que em resulta familiar una figura i una forma de còrrer, collons!!, com no m'ha de resultar familiar, he vist el seu documental com 30 cops, és la Silvia Grivé del documental "42195, la distància incerta". 

• Sílvia?, Sílvia Grivé?
• Es gira tota sorpresa, hola.
• Hola, no em coneixes, però jo a tu sí. Gràcies a tu i el documental on sorties, corro maratons. Deu ser estrany que algú et digui això en mig del sidral on estàvem.
• Ui, gràcies. Reacciona molt bé, de forma molt simpàtica i m'explica com va ser aquella marató i les que ha fet després. Fins i tot s'ha fet la de New York com deia al documental que faria i fa poc la del Sahara. Quina tros de crack!!
• En fi, marxo que vaig amb gent.
• Vinga sort.
• Sort
• Molt agradable tot plegat.

Vaig mirant a veure si veig al Minsa però res (finalment m'ha dit que estava a Diagonal/Bac de Roda i no ens hem vist, llàstima). Creuem la mitja a 1h51m i el Jose G. em canta que anem a 3h42m. La veueta agafa posicions i em comença a matxucar, ja que sap que a la segona volta serà impossible aguantar el mateix temps i que fins i tot la fita dels 3h45m està sentenciada.
Seguim!!, València (ens tornem a avisar de que anem massa ràpid), Felip II on trobem a la Cris (la dona del Jose) i a l'Helena (la dona de l'Albert) amb la família.

El Sol començava a fer molt de mal

i Gran Via, on començo a veure que alguna cosa no va del tot bé.

Baixada per Prim, segueixo tenint sensacions no gaire bones. Al final de Prim ja s'enganxa al Jose amb nosaltres.
Encetem la pujada cap a Glòries per la Diagonal. Definitivament certifico que no vaig fi i m'adono que el tema m'està passant 5 quilòmetres abans d'hora, 5 quilòmetres abans de l'any passat. Em preocupo, però m'adono que Albert tampoc les té totes amb ell, ufff!!, això serà dur.

Trobem de nou a la Cris.

Els quatre en formació, :)

Arribem al gir de la punta de Diagonal i veig de nou als pares, els saludo...

i trenco a plorar. El patiment comença a ser abusiu.
Xerro amb l'Albert i em confirma que va just, jo li dic que també vaig petat. 
Baixem Diagonal i km30, 2h38m. Ni provo fer càlculs, sé que la cosa no va bé per fer marca.
Començo a no veure a l'Albert mai pel davant, sempre el tinc al costat o darrera, em preocupa, però prou feines tinc amb mi mateix. El Jose em va animant, no para, com l'any passat m'ha salvat d'una desfeta encara pitjor.
Diagonal Mar, Passeig Taulat i Selva de Mar, confirmat l'Albert s'està quedant, km32, només queda una cursa de 10, vaaaaaaaaaa.....
El Jose està amb mi i el Jose G. amb l'Albert. Toca arribar com sigui, però sé que ara ve el pitjor, la façana litoral. Torno a tenir la sensació de totes les maratons, el món desapareix, només som, la meva respiració, el meu batec (bon senyal, encara tinc) i jo. El Jose em desperta amb un dels seus crits a la penya per què animin, hehe, fa efecte.
Gir, gir, carrer Marina. No paro de petonejar la polsera que em va regalar el meu fill, benzina diluïda amb MOLTA emoció. Els temps entre avituallaments se'm fan eterns, necessito aigua i sé que no és gaire bona aquesta necessitat tant acusada.
Prego al cel per què el Chusmi i la Mònica estiguin a la seva terrassa, no em fallen, els saludo, els hi crido gràcies i trenco a plorar de nou. Això es massa!!
Em foto el darrer gel i km35. Sé que ho tinc però encara queda massa.
Ciutadella i Arc de Triomf.Veig a l'Helena sabia que estaria allà. Li dic que l'Albert el tinc a tocar una mica per darrera.
A la volta veig al Victor del club ASME animant, li crido, tota la seva colla m'animen. Benzina!!
Ronda Sant Pere i Plaça Catalunya, la gentada torna a ser de por.
El Jose m'obliga a fotre'm un plàtan, jo tinc set molta set.
Baixada per Portal de l'Àngel i allà està la Mait, on havia dit, m'anima, més benzina. Ja sento com cauen aquestes darreres gotes a un dipòsit buit.
Plaça de la Catedral, aiguaaaaaaaa.... i baixada per Via Laietana, km38.
Tram del Port i les forces que em van deixant. km39. Vaig pensant que em queden poques voltes a la pista on entreno amb el CNS. No queda res, em vaig animant a mi mateix. Com al documental em vaig repetint, "Esta no te la quita nadie Joan".
Entrem a Paral·lel, ja sé que toca, ja sé el que queda, patir amb majúscules. Estic baixant el ritme. Un corredor a terra amb les vies posades, massa cruel el calor. Tant de bo estigui recuperat. M'avança la Sílvia i em diu que m'enganxi a ella que està fent de llebre. Ja m'agradaria, impossible.
Pujo com puc i això, ja us ho dic, que és molt poc.
Fem el triangle per les obres i em mig em passen, quasi per sobre, les llebres de 3h45m (crec que ha estat aquí, però tampoc ho tinc gaire clar). Ja hem passat el km40 i jo només penso en aigua, aigua, aigua.... La veueta fa estona que s'ha deshidratat i ni obre la boca.
Per fi aigua, cap endins.
Paral·lel de nou, busco a amics de la feina. Tasca impossible, la gentada impressiona. Li pregunto al Jose si veu a l'Albert, si està a la vora l'espero i entrem plegats. No el veu. Un altre corredor a terra i posant-li vies, mare meva, crueltat total. Espero que no sigui res.
Plaça Espanya, recta de meta, EMOCIÓ TOTAL, entro esprintant amb no sé quines forces.
Una altra marató a la butxaca i aquesta ha estat dura, massa dura.

Creuem l'arribada (3h49m31s, 2 minuts i poc més que la darrera, em dona completament el mateix), m'abraço al Jose i esperem als companys. Peto a la polsera i trenco a plorar com un nen petit. 
L'Albert i el Jose G., arriben dos minuts més tard, m'abraço a l'Albert, el felicito, ja la té, m'abraço al Jose G. agraït per tot. 

Això s'ha acabat, anem pujant cap els avituallaments, SOM UNS CAMPIONS!!!

Ja fent l'avituallament trobo al David, ha fet 4h exactes, el felicito. Arriba la dona de l'Albert, emoció, emoció,..... 
Els meus pares esperen pacientment. Ha estat dur, massa dur.

Ja fora del recinte amb els meus pares i el Jose em vaig recuperant, ficant els peus a un dels llacs al costat de les fonts, amb una Coke congelada i un frankfurt, que em cau de conya. Feina feta!!

Aquí us deixo el link al vídeo de la cursa que fa l'organització (link).

A l'estadística es pot veure amb números el patiment final...

Ja tindré temps de comparar la cursa d'aquest any amb la de l'any passat i veure com millorar tot plegat per la propera. Això sí, que no foti Sol, si us plau.

Per últim tornar a agrair a tots els coneguts que ens ha animat, especialment a les nostres famílies i sobretot als meus pares que han estat a diversos punts de la cursa, a tots els desconeguts que també ho han fet, als "Joses" per la seva tasca impressionant i al meu company d'infern, ara ja sí, nou germà maratonià, Albert. Xaval, felicitats!!!

Finalment felicitar als companys que han acabat la marató: al David, al Jordi N., al Jose R, a l'Eduard, als del grup ASME i al Tony (que ha tornat a fer una marca impressionant amb 3h27m).

Sensació final, CONTENT!! i dedicatòria pels meus dos grans tresors, en Pol i en Biel. Ells m'han rescatat moltes vegades en el dia d'avui quan m'enfonsava del tot. Us estimo!!

Una abraçada a tothom!!

Aquesta es la peli que ens ha fet el Jose G., espectacular!!! 

• Part 1 --> link
• Part 2 --> link
• Part 3 
• Part 4

Merci Jose!!!