Behobia/SS (20k ara sí), la prèvia

Cóm s'obria el blog?, cóm s'editava una entrada?, quina lletra feia servir?, cóm es posava el corrector en català?, de fet, per què tinc el corrector en castellà?...... Aquestes i altres preguntes vaig resolen poc a poc per què l'ocasió s'ho val. He tornat!!, i només em podia fer tornar la més gran de les curses, la Behobiaaaaa!!!, així que comencem....

Hola amics corredors i corredores i a tots en general!!!

Doncs sí, una vegada tret el pols al blog i haver-me situat, dir-vos que sí, que toca la Behobia (link) i estic molt content d'estar de nou amb vosaltres per compartit tot el que em passi pel cap i el que em passi aquest diumenge a la cursa. 
Per començar, una promesa, no us torno a deixar per què deixar-vos és deixar-me, deixar-vos és no còrrer curses i conforme vaig escrivint aquestes paraules soc conscient de quant trobava a faltar tot això. De fet, ara que hi penso, trobo a faltar, fins i tot, a la veueta (petit homenatge al meu amic Pere que m'ha dit que digués alguna cosa d'ella).



Espero que les emocions no em distreguin i pugui acabar aquesta entrada sense fer un abús massa embafador d'ells.

Aquest any toca l'edició 51...

La segona amb el nou recorregut i la meva sisena Behobia consecutiva...

La meva cole de samarretes sagrades

Us adjunto els links al blog de les dues anteriors Behobies, per anar fent boca:

• Prèvia del 2013 (link)
• Cursa del 2013 (link)
• Cursa del 2014 (link)

Com ja sabreu dues Behobies molt diferents: la del 2013 és la que tinc la meva marca i la del 2014 és la que vaig "còrrer" lesionat. Rellegint les entrades, un fotimer de sensacions em col·lapsen la ment i el cor, aiiiii...

La meva història resumida de la Behobia ha estat:

• Any 2010: La primera. Tota la vida agraït a l'amic Pere per haver-me fet descobrir aquesta cursa. La vaig còrrer amb ell fins que em va deixar enrrere. Quins temps Pere!!!. Ens va ploure bastant però suaument.
• Any 2011: Aquell any la vaig còrrer sol, volia fer marca i de pas, treure-li la marca al Pere, però es va presentar un convidat no esperat. Una calor i un sol de justícia. Va ser l'any de record d'atesos i més gent a l'uci que jo recordo a una cursa. Amb prou feines vaig arribar al final.
• Any 2012: Cursa que vaig fer amb el Jose G. i on va acompanyar la família. Molt bona marca. Va ploure a lo bestia.
• Any 2013: L'any que millor he arribat. Molt entrenat gràcies al Nico i al CNS. Per això, tot i un vent de cara tota la cursa, vaig fer la meva millor marca. A aquesta em va acompanyar l'Albert a la cursa, com aquest cap de setmana i els amics Jose i Sergi.
• Any 2014: Cursa especial, per què portava lesionat des de l'agost, sense entrenar ni un metre i no pensava anar-hi. Va ser una decisió amb el Jose de darrer moment. Vaig sortir amb la Núria des del seu calaix blanc i entre tots dos la vàrem acabar. També vaig anar a Irún amb el Jose

I aquest any què?

Tot i que no em presento gaire entrenat, per uns motius o altres ho he fet poc, tinc moltes ganes de còrrer al màxim que pugui i tant com pugui pel nou recorregut. 
El que tinc molt clar és que arribaré al final, per què li vaig prometre a la meva nebodeta, que encara no ha fet l'anyet i que fa poques setmanes va estar bastant malalta, que la medalla que donen al final seria per ella. I, peti qui peti, la tindrà encara que arribi arrossegant-me.
Com ja us he dit la corro amb l'Albert i també m'acompanya el meu tete Jose.
Bé això de que la corro amb l'Albert es puntualitzable, primer per què ell està molt més en forma que jo i després per què l'organització s'ha fet un embolic i si no rectifiquen em fan sortir des del calaix blau 10 (quan tenia inscripció per calaix vermell).

Albert surt al calaix número 5. Jo 31 minuts després, :S

En fi, per què és la Behobia i li perdono tot, que si nooooo....  I també, per ser sincer, és veritat que actualment no tinc temps per estar als vermells, així que si surto dels blaus doncs a gaudir igualment de la cursa. Això no m'ho traurà ningú.
El que tampoc ens treu ningú és que, si les previsions són correctes, ens espera una Behobia com la del 2011, sol i vent del sud, aaahhhhhhhhhhh.....

Per últim aquest any penjo també el recorregut explicat per l'organització. Tot i que me'l sé de memòria (amb canvis o no) no em canso de rellegir-ho un cop i un altre.

I bé, no em vull estendre gaire més, només esperar que tot em surti bé, que no ens faci gaire calor ni vent i que a tots els participants els hi vagi moooolt bé.

Aquesta va per tu Laia.

Ens llegim a la tornada.

Una abraçada!!