Cursa de Vilanova (10k), encara més torrat!!

Hola amics!!
Ja fa uns dies va tocar una de les curses que es fan a casa, a Vilanova i la Geltrú i, tot i que sempre es fa dura, no me la podia perdre.

 A part de ser, com deia, una de les curses que fan a casa, les samarretes que donen sempre són originals o com a mínim més "curradetes" que en altres curses. I no, no és amor de fill. :)
Tinc la samarreta de les 4 edicions (aquestes no les dono com faig amb altres de tant en tant a grups que les recullen per diferents motius benèfics, ni tampoc les agafo talla S pels meus nens).

El recorregut pla del tot, però que no enganyi, totes les edicions a fet vent i et mata. 

Però aquest any no tocava vent, ha tocat una solarro de coll.... que ens ha esmicolat a tots.

Anem a pams!!

Començava el matí ja de forma diferent, sense rutina, per què?, el començava amb els petits a casa i mentre m'anava "concentrant" els anava fent l'esmorzar i preparant la roba. Una rutina diferent, però molt agradable.
Recollim al meu pare i cap a la cursa, aquí al costat, :)
Merda!!, m'he deixat l'Aquarius. Just avui!!, :'(

Quan arribem ja veig que han sortit els de 5k on sé que està corrent Mireia, amiga del cole. Intento agafar el pitrall ràpid (una sola cua!!, aspecte a millorar senyors) i vaig a veure si la veig arribar. Allà també veig al Manel, amic del cole, que farà la de 10k.
De fet mentre agafo el pitrall també veig a la senyora alcaldessa vestida de curt. Sigui simpatitzant o no del seu partit polític, està bé que corri amb tots nosaltres, tot i que, enmig de campanya, suposo que mai queden clars el motius :).

En fi, veiem passar a Mireia, en uns fantàstics 28 minuts a l'arribada. Molt bé!!. Mes tard em diu que ha baixat 2 minuts la seva marca, buffff, de conya!!, Felicitats!!

Per sort a la bossa que ens donen hi ha un Aquarius, me'l vaig cruspint, avui caldrà.

Em faig una foto amb els petits, quina il·lusió que hi siguin. :) :) :)

I a escalfar una miqueta...

Totes les fotos de l'escalfament i la cursa són del J.J. Vico un home que es dedica a anar a un munt de curses a fer fotos. També fa campionats de un fotimer de categories.

En fi, moltes gràcies!!!








En mig de l'escalfament parlo amb el Manel dels seus plans. Vol anar amb un company a 50', jo li dic que intentaré 43' o 44', però internament sé que serà complicat perquè he deixat d'entrenar aquests dies i em noto molt pesant de cames. A més el sol està prement amb força ja a les 10h.

Ens posem a la sortida....

Ja podeu veure lo concentrat que estic!!, :)

Tinc al costat la llebre de 50', no sé molt bé que fa aquí però bé.

Sortida!!!

Com podeu veure, enganxo la vorera i passo a tota la penya que estava mal situada a la sortida. Intento no fer el boig perquè ni podré ni toca, però impossible, passo el primer quilòmetre a 3'58'' amb la que cau. Aiii, sé que això serà a meva tomba.
Lo bo que i dolent que té aquest recorregut es que et creues un munt de vegades amb els que van o tornen, així doncs en cada gir vaig saludant al Manel i ens animem mútuament al principi. Al final més que animar-nos ens compadirem.
També vaig veient al Joel, com va!!, és un crack!!!
km2 a 4'18''/km, bé, no està mal però sé que la llet serà de les fortes.

El meu pare i els nens sempre estan al punt d'unió de la "T" que fa el recorregut. Cada vegada que passo i els veig el "subidón" és impressionant.
També s'ha quedat Mireia i m'anima fins el final en diferents llocs del recorregut tot i que volia marxar. MERCIIII!!!!
Pels que correm, com ara ella també, :), un simple "vingaaa" et pot salvar una cursa i al final, quan la cosa s'ha posat lletja, han estat vitals els ànims dels nens, del pare i de Mireia.

Prenc com a referència una noia que va acompanyada per un altre corredor (els podeu veure a la foto anterior i a les següents). De fet li van dient que és la tercera i que té a prop a la segona...

El noi se li nota que va bastant sobrat i en un moment donat (una mica abans de les fotos anteriors) comença a jugar amb la vorera, una pas a sobre, un pas a sota, un pas a sobre, un pas a sota,.... Ric, em recorda al Jose a la primera marató que em va acompanyar els darrer 20kms... allà fent saltironets o tirabuixons, quan jo ja m'arrossegava, l'hagués matat.:)

Entrada al port, uffff, aquí el Sol et travessa. Sortim, nens, :) i primers 5kms..., 21'48''. Això em posa una mica al lloc i em fa veure que m'estic movent entre res i res. Sé com vinc a aquesta cursa, però no puc fer altre cosa que desanimar-me una mica.
Agafo aigua, i uuooppppssssss, després de beure molt poc em rellisca de les mans (140 curses i mai m'havia passat). Ostres!!!!, no m'ho puc creure, el pitjor dia perquè em passi.

En fi, segueixo. Ja he deixat a la meva referència i com sé que tinc a prop a la segona dona, confio en anar agafant-la. L'enganxo, pobreta!!, va fent unes respiracions i uns gemecs que sembla que estigui a punt de morir-se, però és que és natural jo ja fa estona que estic fet caldo i dec estar fent gemecs semblants. Estem pel km7 i ho estic passant malament. Això sí, cada vegada que em creuo amb els pares i els nens intento dissimular perquè no pateixin.
Fa estona que els meus parcials voltant els 4'40''. M'estic desfent!!
Finalment passo a la segona dona, bé més que passar-la és ella que comença a caure. El meu costat femení és ple d'orgull, si segueix així la cosa serà segona. :S
Pel km8 em passa la llebre de 45', sé que possiblement és el normal, però no puc evitar que em foti i molt. Tot i així, crec que va per sobre del seu temps.

La darrera entrada al port em dóna el cop de gràcia, quasi ni puc dissimular que vaig trencat del tot. El Sol ens està matxucant de valent. Passo al costat dels nens, uffff!!

Recta final!!, la gent anima molt. Anima a la segona dona que la porto darrera, no sé a quant, però no gaire lluny. Jo vaig a lo meu, encara que em separo una mica per si em vol passar, no vull destrossar la foto de la seva arribada.

45'08'', content??, potser, es clar que sí..., ha acabat l'infern. Però sé que estic moooolt per sota d'aquesta marca.Si entreno.

Una vegada més, tot i la punxada de la segona volta, es veu que només perdo una posició respecte el 5k. Això vol dir que el Sol ens donava a tots.
Potser aquestes curses de maig en endavant s'haurien de replantejar els horaris.

En quant a les meves participacions a aquesta cursa de Vilanova és la pitjor marca de les quatre edicions (ni trec la gràfica, hehe). Sigui com sigui, entreni el que hagi entrenat no deixa de tocar-me una mica l'orgull. 
Però bé, aquesta temporada ha estat especial i si recordo d'on vinc tot pren sentit i només puc estar agraït a que puc estar practicant l'esport que m'apassiona.
Un esport en el que el cos es portat al límit i en dies com aquest un s'adona encara més, un cos en el que l'ànim d'una amiga et posa els pels de punta i en el que la mirada dels teus fills i pare plens d'orgull fan que el teu cor exploti d'amor. Al límit les sensacions es multipliquen i això enganxa i molt.

Per anar acabant, un agraïment pel meu pare que s'ha fet càrrec dels petits mentre el papa es torrava.

Tres generacions de Fenor, :)

I el meu petit homenet!! :)

I una foto pels meus petits, que estan amb els Audis que no paren... Tant de bo el pare es pugui comprar un algun dia... Eiii, s'accepten ofrenes o regals, ;)

El cotxe de l'organització, dedicat pels meus fills.... I al costat el crack de l'speaker!!

Després de la cursa he descansat dues setmanes i just avui he tornat a sortir a fer 10kms. Ara tocarà anar sortint suau durant el juny, al juliol pujar una mica el nivell, a l'agost una mica més i començar la temporada amb força i ganes.
Aahhh, i quan agafi confiança tornar al CNS, trobo mooooolt a faltar els entrenaments del Nico.

Curses??, no sé si faré alguna més abans de l'estiu. No estic en condicions i és patir per no res. Però tampoc ho descarto.

Una molt forta abraçada a tothom!!

Salut i quilòmetres companys!!